dimecres, 29 de juny del 2011

Llom de porc amb peres i farigola


Avui us presento un plat senzill i molt gustós. La combinació de fruita fresca amb carn sempre li dóna un contrast suau i sovint contribueix a amorosir la carn. La pera, carregada de pectina, ens facilita la digestió i augmenta considerablement l'aportació de ferro de la carn.

He utilitzat les primeres peres conference de la temporada, que comença el mes de maig i acaba a l'octubre. La pera conference té actualment una gran producció a l'Urgell, d'on és la meva família per part del pare. A l'Urgell s'hi concentra el 70% del conreus de fruita de tota Catalunya i la meitat d'Espanya. Fa uns anys, quan jo era petita i els estius ajudava als tiets a collir fruita, de pera conference no se'n cultivava. Els conreus de fruita eren de poma golden i starking, préssecs d'aigua i de vinya, i peres branquilla i de Sant Joan. Les varietats eren molt més limitades. El que recordo més de llavors és de fer-me uns tips de menjar fruita deliciosa, recent agafada de l'arbre i rentada amb l'aigua del càntir, i dels passejos que ens donàvem tots els cosins damunt dels palés dels "toros" de càrrega, com si fós una atracció de fira! I pelar moooooolta fruita per a fer-ne melmelada, per adobar-la amb almívar, i com en dèiem a casa "fruco", que era la fruita liquada per beure.

De llom he utilitzat la part de la canya més seca, perquè cuinada així s'amoroseix molt i us sorprendrà, perquè no sembla ni llom! La part de dos colors, que sempre és més tendra, la vaig reservar per a cuinar-la a la sal.

I la farigola és collida pels volts de Setmana Santa a Sant Llorenç, com mana la tradició, perquè és quan està al punt àlgid de la seva floració, en una nit fantàstica de lluna plena on, segons les àvies, la farigola té concentrat el seu sabor i les seves propietats...

La recepta és de la revista Sabor... del Caprabo de la primavera 2011, dedicat aquest número a "La cuina de les aromes".

QUÈ NECESSITEM:
(per a 2 persones)
  • 300 g de llom tallat gruixut
  • 3 peres tipus conferenc
  • 20 g de mantega
  • 1 brot de farigola
  • 2 cullerades d'oli d'oliva
  • 1 copeta de xerès dolç
  • pebre negre
  • sal

COM HO FEM?

Tallar les rodanxes de llom en tres parts de llarg a llarg. Pelar les peres i tallar-les en vuit grills. En un cassó, coure les peres amb la mantega i el brot de farigola esfullat, durant cinc minuts a foc lent. Salpebrar els trossos de llom i marcar-los a la paella ben calenta amb l'oli d'oliva. Quan està ben enrossit, afegir el xerès dolç i les peres. Coure durant dos o tres minuts. Servir-lo amb un brotet de farigola.

Fàcil, econòmic i ràpid!! Espero que us agradi.

dilluns, 27 de juny del 2011

Taboulé (Tabbouleh)


Les temperatures d'aquest cap de setmana han estat brutalment altes. Com a mínim a Valladolid on hem estat perquè s'hi celebrava el Campionat d'Espanya de natació amb aletes, en el que ha participat l'Aleix. Així, hem fet una visita a Castella, on per cert, es menja de meravella. He vingut amb un munt d'idees de coses per a picar, tapes i plats que intentaré reproduir a casa. A Valladolid vam veure moltes cerveseries que havíen estat guanyadores de tapes a nivell espanyol, i algunes les vam poder tastar.
Doncs bé, com que aquí segueix la calor i em venia de gust menjar una cosa ben fresqueta i complicar-me poc, avui he fet un taboulé. Per a mi és una de les amanides més fresques, que passen més bé, que pot servir de plat únic i sobretot super-ràpida de fer.
El taboulé és una amanida típica amb sèmola de gra dur (cous-cous) dels països àrabs. Hi ha moltes versions, però la que us presento és la més bàsica que fan al Marroc.
Vinga! us explico:

QUÈ NECESSITEM:
(quantitats per a 2 persones)
  • 125g de cous-cous mitjà (Gallo, el trobeu al Mercadona o altres supermercats)
  • 125ml d'aigua
  • mig cogombre
  • 1 tomàquet d'amanir o de pera
  • 100g de ceba tendra (1 petita o la meitat d'una grossa)
  • un terç de pebrot vermell
  • un grapat d'olives negres sense pinyol
  • 30g de panses
  • 3 cullerades de suc de llimona
  • 2 cullerades de menta fresca picada
  • 1 cullerada de julivert picat
  • sal
  • pebre
  • 1 culleradeta d'oli
  • 1 culleradeta de mantega

COM HO FEM?

Bullir l'aigua amb un pessic de sal i l'oli. Retirar del foc i afegir el cous-cous. Remenar una mica i deixar reposar 3 minuts. Afegir aleshores la mantega i tornar a posar a foc lent 2 o 3 minuts remenant amb una forquilla. Ja tenim a punt el cous-cous. Posar-lo en un bol.
Tallar petit el tomàquet, el cogombre, el pebrot i la ceba. Tallar les olives negres, la menta i el julivert. Afegir-ho tot al bol junt amb les panses. Amanir amb el suc de llimona, salpebrar al gust i deixar refredar a la nevera fins al moment de servir.
Notes:
- si voleu preparar més quantitat, només cal que tingueu en compte que el pes del cous-cous ha de ser el mateix que el de l'aigua.
- es pot preparar perfectament d'un dia per l'altre. El cous-cous no es passa i s'integren molt els sabors.
- s'hi poden afegir els ingredients que vulgueu per a fer-lo al vostre gust. Si no us agrada el cogombre o el pebrot, es pot eliminar. Queda gustosa igual.

Espero que us agradi!

dijous, 23 de juny del 2011

Coca de Sant Joan


La Coca de Sant Joan és el dolç de la revetlla. És la Coca que es menja la nit més curta del dia més llarg. La nit de Sant Joan és una nit màgica, perquè és la nit del foc, de les bruixes i dels amors.
Recordo quan era petita i celebràvem les revetlles al carrer. Vivíem just darrera de Casaramona, el que ara és el CaixaFòrum. Els carrers de la Font de la Guatlla eren com els carrers d'un poble, dins de Barcelona. No hi passàven cotxes gairebé mai i al costat teníem un solar enorme "Can Butsems" on hi jugàvem cada tarda. I al costat Montjuïc, el meu parc de jocs de la infància.
La revetlla es feia amb família, amics i veïns. Es muntàven taules al carrer i es feia una gran foguera a la cantonada, amb totes les andròmines velles de fusta que ja no es feien servir. Es feien invents amb els equips de música, per tal de tenir ball i tot!
De joveneta les revetlles ja les vaig fer amb amics, però sovint m'agradava sopar primer a casa. Eren les èpoques de passar tota la nit fora, els primers amors i la xocolata desfeta quan sortia el sol...De saltar per damunt les fogueres (!!!) i de ballar tota la nit.
Un cop de gran recordo especialment la celebrada després d'aprovar les primeres oposicions. Em sembla que ha estat la revetlla més tranquil·la d'ànima i la més divertida de cos! D'això avui fa 20 anys! Després han vingut les més serenes, amb els nens petits tirant els primers petards, amb el soroll esfereïdor dins les muralles de Sant Llorenç, amb el sopar tot sentint el riu...
Totes tenen el seu encant. La nit de Sant Joan és màgica i el dia és esplèndidament llarg...

Aquestes són les meves primeres coques de brioix. Per a garantir que quedessin més o menys bé m'he ajudat de la panificadora (seguint la seva recepta de brioix). La màquina la fem servir per a fer el pa dels nens i rara vegada hi fem altra cosa. He tingut, com les ocasions especials es mereixen, a la meva "pintxe" preferida, la Júlia, que m'ha ajudat tot i estant tremendament cansada per ser el seu últim dia d'escola. I amb elles participo en la proposta de Memòries d'una cuinera, on les encantadores Mònica i Judith hi posen tot l'amor culinari i de família.

QUÈ NECESSITEM?

massa de brioix
  • 500g farina de força
  • 150g mantega pomada
  • 100g sucre en pols
  • un pessic de sal
  • 25g llevat fresc
  • 3 ous + 1 ou per pintar la massa
  • 1/2 got de llet tèbia
  • matafaluga

crema pastissera
  • 500ml llet desnatada
  • 150g sucre
  • 30g de maicena
  • 4 rovells d'ou
  • pell d'una llimona
  • una branca de canyella
per a decorar
  • pinyons
  • palets d'ametlla
  • sucre bolado
  • encenalls de taronja confitada
  • cireres confitades

COM HO FEM?

Per a fer la massa: Posar dins la cubeta de la panificadora els 3 ous batuts, el sucre en pols i la llet. Cobrir els líquids amb la farina i el llevat fresc desgranat al damunt. Connectar la màquina amb el programa d'amassat per a pa dolç. No tancar la tapa i un cop veiem que està tot barrejat, interrompre el programa i afegir la mantega tova en porcions. Tornar a començar el cicle d'amassat des del 0 i fins que llevi la massa (1h aprox.).
Mentrestant preparar la crema pastissera: Posem a bullir la llet (menys 1/2 got) amb la pell de la llimona i la canyella. Quan arranca el bull, retirar la pell i la canyella. Barrejar els rovells amb el sucre, la maicena i el 1/2 got de llet. Abocar-ho al cassó amb la resta de la llet i coure-ho a foc fluix tot remenant fins a obtenir l'espessor desitjada. Evitar que torni a bullir.
Treure la massa de la panificadora i dividir-la en dos. Amb l'encimera untada amb una mica d'oli amassar suaument per treure l'aire. Estirar amb el corró i donar forma ovalada. Pintar la massa amb ou batut. Guarnir les coques. Jo en una he fet rombes amb la crema pastissera i l'he decorat amb els encenalls de taronja, pinyons, sucre i sucre bolado. En l'altra he fet una tira central de crema, amb cireres, palets d'ametlla i sucres.
Enfornar al forn prèviament escalfat a 180º 10 minuts dalt i baix, i 15 minuts només forn de baix.
Jo crec que han quedat prou bé. Si n'hagués fet una hauria quedat més gruixuda, però trobo que amb dos dits de gruix és suficient i així en tenim dues i potser no es farà tan pesada!!

B O N A   R E V E T L L A !!



dimecres, 22 de juny del 2011

Clafoutis de cireres


Encara és temps de cireres. No durarà gaire més, perquè és una fruita que ens visita durant un període curt però que anuncia el bon temps i la proximitat de les vacances...

Aquest pastís és d'origen francès, de manera que en ell s'aglutinen dos contrastos, segons el meu punt de vista: l'agror que em provoquen els francesos habitualment i la dolçor que em reporten les cireres... De francesos és evident que hi ha de tot, com a tot arreu, però les meves vivències amb el personal del país veí -i sobretot d'aquells propers a la frontera- no són precisament per tirar coets... Però el pastís és una delícia, perquè queda melós i sucós, gens pesat, i amb un gust neutre a la massa que fa ressaltar el gust de les cireres. Un consell: està molt més presentable el mateix dia. D'un dia per l'altre, les cireres deixen anar tot el color i tenyeixen la massa i queden un pèl descolorides...

Bé, al que anàvem. Una amiga de Sant Llorenç em va donar moltes, moltes cireres. Maques, fortes, lluentes. Totes triades. Les cull als camps entre Llers i Terrades. Allà es cullen unes cireres d'alta qualitat, per la composició de la terra i perquè hi ha un petit micro-clima que afavoreix el seu conreu. Vaig pensar de provar aquest pastís. La recepta la vaig seguir fil per randa de Cuina per a llaminers, tot un referent que sovint consulto, amb tots els bons consells explicats amb detall per la Mercè.

QUÈ NECESSITEM?

  • 50 g de mantega desfeta
  • 50 g de farina
  • 50 g de farina de blat de moro (maizena)
  • 100 g de sucre
  • 4 ous
  • 1/4 l de llet
  • 1 cullerada petita d'essència de vainilla
  • cireres
  • sucre "glaç"

COM HO FEM?

Preescalfar el forn a 180º. Batre els ous amb la llet, l'essència de vainilla i la mantega fosa a temperatura ambient (sobretot que no estigui calenta!).
Afegir les farines tamisades i el sucre. Batre fins obtenir una mescla homogènia.
Treure el pinyol de les cireres. Si ho feu amb l'estri específic va més bé. Jo ho vaig fer amb cura amb un ganivet petit.
Untar amb mantega un motlle rodó, d'aquells de quiche i abocar la mescla. Col·locar les cireres repartides per tot el pastís. Enfornar durant 40 minuts fins que quedi ben daurada. Deixeu-la reposar dins del forn, amb la porta entreoberta i un cop s'hagi refredat una mica, espolsar el sucre en pols per damunt.
Servida tebiona és deliciosa! Espero que us agradi.


dilluns, 20 de juny del 2011

Rotllets de pa amb tomàquet i pernil


Les tapes, els pinxos i els aperitius són la meva perdició. M'agraden amb bogeria. Això de tastar trossos petits de combinacions ocorrents, fredes, calentes, agredolces, picantones... és un caprici per al paladar. La tapa s'ha posat de moda arreu, i per tot el món obren restaurants amb tapes espanyoles i catalanes que són el delit dels comensals. I són els plats amb més interès per part dels turistes que visiten el nostre país.

La tapa més internacional de casa nostra és el pa amb tomàquet i pernil. És la tapa catalana per excel.lència!

El pa amb tomàquet i pernil és d'aquelles coses que es troben a faltar quan ets fora de casa. Només que surtis de Catalunya (llevat d'Andorra que també tenen costum de menjar-ne) has d'explicar com es fa el pa amb tomàquet, per a evitar que te'l serveixin amb el tomàquet tallat pel damunt del pa... Com que els que em coneixeu ja sabeu de la meva predilecció pel pernil, he de confessar que sempre que he marxat fora m'he endut algun paquetet de pernil envasat al buit...Vés què hi farem! Hi ha qui s'enduia la llet condensada, les galetes, i jo m'enduia el pernil!

L'origen del pa amb tomàquet és el d'aprofitar el pa del dia anterior que havia quedat sec. Si se li untava un tomàquet ben madur pel damunt, i s'amania amb un bon oli d'oliva, la molla seca s'amarava i retornava tendra i gustosa...

Això més que una recepta és una idea de presentació del clàssic pà amb tomàquet i pernil, i amb ella participo a la proposta  #55 HEMC, que aquest mes té com amfitriona a la Sònia de L'exquisit.

La recepta no té gaire secret, però si que li calen productes de primera qualitat perquè el resultat sigui autèntic! Ho explicaré amb detall per algun lector de fora de Catalunya.

De "rotllets" de pa amb tomàquet veieu que hi ha dues versions:

- amb pernil a fora i el pa sucat amb tomàquet dins (clàssic)
- amb el pa per fora i el pernil dins (espardenya: aromatitzat amb all)



QUÈ NECESSITEM?

  • Llesques de pa de pagès o rústic
  • Pernil d'aglà
  • Tomàquets de penjar
  • Oli d'oliva
  • Sal
  • Un gra d'all
  • Tigetes de fusta per a punxar

COM HO FEM? 

Per al rotllet de pa  "espardenya"
En primer lloc cal triar llesques que no tinguin gaires forats. Les hi treiem la crosta i les estirem i aplanem bé amb el corró. Les amanim amb oli per una banda i les passem lleugerament per la paella. Les treiem, les untem amb un gra d'all partit per la meitat i les suquem amb tomàquet, tot refregant-lo per la superfície. L'amanim amb oli i sal. Hi posem pernil dins i l'enrotllem. El subjectem amb la tigeta de fusta.
Per al rotllet de pernil
Untem les llesques pels dos costats amb el tomàquet i les amanim amb oli i sal.  Les tallem a tiretes a l'ample de la llesca. Evitarem, però, de posar-hi la cantonada de la llesca, perquè no hi hagi tanta crosta. Agafem una llenca de pernil i emboliquem les tires de pa amb tomàquet, subjectem el rotllet amb una tigeta de fusta, i llest!




Espero que us agradi la idea!

dijous, 16 de juny del 2011

Gent encantadora


Hi ha dies a la vida que es converteixen en alguna ocasió especial. Ahir era un dia feiner, normal, sense cap particularitat. Llevar-se a quarts de 8, portar la Júlia a escola, anar a  treballar... Només tenia de diferent que anunciàven un espectacular eclipsi de lluna.
El dia 24 de maig vaig començar aquest bloc, o el vaig donar d'alta millor dit, perquè començar el que es diu començar, com que no en tenia ni idea, vaig trigar uns quants dies abans no vaig llegir fòrums i manuals de Blogger...
A mi ja em rondava pel cap la idea. De fet havia fet uns primers intents al facebook, publicant algunes receptes a "Cocina face'l" un recull de receptes d'unes parentes de Músser de Cerdanya. A banda és clar, d'anar apilant receptes, llibres, papers i paperets relacionats amb la cuina... Als blocs m'hi connectava ocasionalment, per cercar alguna recepta en concret o fer alguna cosa especial un dia assenyalat.
Un dia vaig saber del Destapant cassoles de la Mercè i el vaig anar seguint. M'agradava la naturalitat i la poca complicació explicant les receptes, amb una cuina de cada dia i tenint petits xefs col·laborant... I la Mercè, sense pretendre-ho, va fer saltar l'espurna.
La recepta del 15 em donava l'oportunitat de donar-me a conéixer. Tic, tac... tenia mitja por de fer alguna cosa personal, però què carai! no conec la vergonya i s'havia d'intentar! Vaig programar la recepta i me'n vaig anar a dormir...
Avui és l'endemà i no hi ha recepta. Hi ha una mostra de la cara estupenda que porto avui amb les alegries que m'heu donat passant pel meu bloc, per les vostres paraules. Sou una colla de GENT ENCANTADORA!

M O L T E S     G R À C I E S!



dimecres, 15 de juny del 2011

L'amanida més personal


Els amics blocaires d' Els fogons de la Bordeta  i Xocolata Desfeta convoquen cada dia 15 un "concurs d'idees" al voltant d'un ingredient o tema culinari. Per aquest mes de juny, on començarà  l'estiu, proposen les amanides.

Jo no arriba al mes que rodo per aquest món blocaire i ja tinc la sensació d'haver fet amics i amigues, companys d'estones de cuina i en general persones amb inquietuds similars a les meves... Però com sempre passa quan entres de nou en un grup, la primera cosa és presentar-se.

Per això, després de pensar quina amanida podia fer, us proposo una de molt personal perquè conté un grapadet d'INGREDIENTS que tenen alguna relació amb la meva persona:

  • els enciams, perquè m'agrada el verd dels boscos i la muntanya,
  • el pernil, perquè vaig aprendre aquesta paraula abans que el "papa" i "mama". Jo en deia "txitxi na nosos".
  • el formatge de cabra francès i el parmiggiano italià, perquè m'agrada conéixer llocs i gent nova,
  • el foie, símbol de caprici culinari,
  • la ceba, com ingredient bàsic de la cuina. I si és de Figueres millor, perquè és de l'Empordà!
  • els pinyons, perquè oloren a coca i a forn...
  • i la vinagreta de gerds, vermella com les maduixes, la meva fruita preferida i foto de perfil
*Aquesta vegada no us poso quantitats, els ingredients els podeu posar a bell bulto.

     COM HO FEM?

    Cruixents de parmesà: ratllar el formatge i posar-lo sobre paper sulfuritzat a la safata del forn. Donar-li forma rodona però sense apilar-lo. Gratinar al forn 2 o 3 minuts.

    Amanida: amanir amb oli i sal les varietats d'enciam (escarola, lollo rosso, espinacs, ruca, radicchio i canonges).
    Passar per la paella un grapat de pinyons amb unes gotes d'oli.
    Desengrunar el formatge de cabra i afegir-lo als enciams junt amb els pinyons, els encenalls de foie i els xips de ceba fregida cruixent. Col·locar les llenques de pernil als costats. I per últim, amanir amb la vinagreta balsàmica de gerds i decorar amb els cruixents de parmesà.

    Gràcies blocaires per acollir-me en les vostres expertes cuines i sobretot per generar-me il·lusió! I moltes gràcies als que passeu per aquí, el plaer és meu!

    diumenge, 12 de juny del 2011

    Batut de fruites


    Avui finalment ha tret el nas el sol i ens ha regalat un matí amb la temperatura pròpia del mes de juny. A casa hem tingut un cap de setmana molt esportiu. Els dos campions de casa ens han lluit totes les seves aptituds esportives, amb tot el seu l'esforç en remull i seguint el ritme dels seus accelerats batecs. Un cop a casa, descans i què millor que un batut fresc, multifruites, vitamínic i reconstituent?

    El secret no és més que fruita ben fresca, ratlladura de llimona que potencia els sabors i serveix d'antioxidant -així aguanta una miqueta les vitamines mentre li feia la foto ;-) - i la mel clara que li dóna el toc dolcet sense emfarfegar. És ideal que tingueu la fruita freda, així no l'aigualireu gaire posant-hi gel.



    QUÈ HI POSEM?

    (Per a 4 gots)

    • 2 rodanxes de pinya
    • 1 plàtan de Canàries
    • 1 poma verda gran smith
    • 10 maduixes
    • 250 ml de suc de taronja
    • el suc de mitja llimona
    • la ratlladura de mitja llimona
    • 100 ml d'aigua ben freda
    • 50 ml de nata líquida 18% MG
    • 2 cullerades soperes de mel clara

    COM?

    Batre la fruita i tots els ingredients, excepte la nata i la mel. Un cop batuda, afegir la nata a rajolí poc a poc i per últim incorporar-hi la mel.


    divendres, 10 de juny del 2011

    Popets amb pèsols


    Porto dies barallant-me amb les possibilitats del Blogger per posar-lo a la meva mida. Suposo que estic tenint les errades clàssiques dels novells, però com que sóc de mena tossuda, insisteixo. A més, porta dies fent un temps que sembla que s'acosti la tardor i no pas l'estiu. Així que tot plegat, a estones ho veig tot gris. Per treure el ventre de pena, he decidit posar-hi color i flaires mariners, a veure si així es veu tot des d'un altre prisma.

    La recepta és una adaptació d'un receptari antic de la casa Nestlé, on la recepta original porta xipirons i no popets. No vaig trobar xipirons petits a la peixateria, però els popets m'estaven esperant ben fresquets i els tenien a bon preu.

    QUÈ:

    • 3/4 kg de popets
    • 300 g de pèsols extrafins congelats
    • 3 cullerades de tomàquet concentrat
    • 3 cebes tendres petites
    • 1 gra d'all
    • 1 culleradeta de puré de carn de nyora
    • 5 o 6 ametlles
    • 1 torradeta petita de pa
    • 1/2 got de xerès sec (o vi blanc)
    • oli i sal

    COM HO FEM?

    Mentre netegem els popets, sofregir suaument les cebes i l'all. Quan comenci a estar transparent, afegir els popets i deixar coure, a foc fluix, durant 15 minuts.
    Afegir el tomàquet concentrat (també ho podeu fer amb tomàquet fregit fi). Coure al vapor els pèsols: jo els he posat amb un recipient tancat amb un raig d'aigua al microones, 3 minuts. Esbandir amb aigua ben freda i reservar-ne uns quants. Afegir la resta de pèsols a la cassola dels popets i abocar el mig got de xerès.
    Batre amb el pímer les ametlles, la torradeta, la carn de nyora i un raig d'oli,  i abocar-ho a la cassola. Rectificar de sal i coure-ho uns 10 minuts més. Afegiu una mica d'aigua, si cal.
    Servir-ho amb uns quants pèsols al damunt dels que hem reservat.

    diumenge, 5 de juny del 2011

    Mousse de maduixa


    Ahir dissabte l'equip de metabòliques de l'Hospital de Sant Joan de Déu va organitzar la Jornada culinària anual. Amb el nom de Coques, Tutti Frutti i la Colla Metabòlica proposaven un concurs de plats elaborats amb fruites d'estiu.
    Hi havia tres categories per optar a premi: infantil (< 12 anys), joves (< 16 anys) i adults. A casa vam presentar tres receptes, i dos d'elles van obtenir premi. Estem molt contents!! perquè això és un estímul per als nens.

    Gràcies a les idees de la Mercè en el seu blog Destapant Cassoles -que he dir que és la meva primera seguidora!-, vaig adaptar una mousse de maduixa als ingredients que podem utilitzar. El resultat va ser fantàstic de gust, fàcil de fer i com a premi va resultar guanyador. Així que moltes gràcies Mercè per la idea i gràcies a l'equip de l'hospital i als membres del jurat per escollir-lo!

    Aquí teniu la recepta:

    QUÈ:

    • 200 ml nata muntada o líquida per muntar (35% MG)
    • 250 g maduixes
    • suc de mitja llimona
    • 1 sobre de gelatina Royal
    • 50 g sucre
    • a) 50 g de preparat per a iogurt Pral + 250 ml d'aigua (pku), o
    • b) 2 iogurts naturals
    • maduixes senceres i menta per decorar

    COM?
    Quina cuinera!

    Barrejar amb el pimer el preparat de iogurt, l'aigua i el sucre. Insistir una mica perquè quedi espès.
    Posar-lo en un cassó i escalfar-lo.
    Quan arrenqui el bull, retirar del foc i afegir el sobre de gelatina. Remenar-lo perquè es disolgui bé i deixar refredar una mica.
    Batre les maduixes i el suc de llimona. Afegir-ho a la barreja anterior.

    Incorporar la nata, barrejant-la amb delicadesa.
    Abocar-ho als motlles i deixar refredar un mínim de 3 hores a la nevera. Decorar amb maduixes senceres i fulles de menta.

      I finalment mireu que contents estem per tots els premis aconseguits:

      1. Una entrada per l'Aquàrium de Barcelona que en gaudirà la Júlia, ja que ha estat la cuinera!

      2. Una cistella plena de productes gourmets i exòtics, que poden consumir els pku. Ideals per a provar més receptes!!


      3. Un fantàstic"smartbox" per a gaudir d'un SPA en parella. Deliciós també!!