Cistell d'ou a l'anglesa

D'english breakfast n'hi ha de moltes maneres, admeten moltes variants, més o menys com en tots els plats, però en aquest cas, m'atreviria a dir que una mica més que la resta. Perquè hi ha qui afegeix xampinyons, formatge, tomàquets passats per la planxa o algun tipus de llegum (mongetes, fajols o fins i tot llenties)...Però la base del plat sempre és la mateixa: una torrada de pa de motlle (pa anglès), beicon i ou. Aquests tres ingredients no hi manquen mai.

A mi els ous he de dir que m'agraden de tota manera, sempre i quan tinguin la clara un xic cuita. Si està molt crua no em convenç. Sóc de truita poc feta, sigui farcida o a la francesa, de remenats, d'ous ferrats amb blonda torradeta i rovell ben tendre -com diu la Ruscalleda-, de pizzes a l'uovo, o de pizzes Riccardone (amb beicon i ous ferrats) de la pizzeria La Piazza de Sant Llorenç de la Muga, on per cert us convido que us deixeu caure algun dia. Hi tornareu!

Si voleu trobar varietats d'english breakfast i no voleu anar fins a UK, doneu una volta pel barri del Raval de Barcelona, passegeu-vos a l'hora d'esmorzar pels seus nombrosos bars. Veureu totes les versions i us perfumareu d'un intens olor a beicon...  ;-)

Aquesta recepta és d'aquelles capritxoses,"resultones", econòmiques i que es fan en un plis-plas, amb ingredients que segur teniu a casa.

Vinga! A gaudir amb poca feina:

QUÈ NECESSITEM?

• Ous
• Cansalada viada fumada (beicon) 
• Llesques de pa de motlle (jo integral o de cereals)
• Formatge ratllat
• Mantega
• Oli d'oliva
• Sal
• Pebre
• Orenga (opcional) 

COM HO FEM?

Preescalfem el forn a 190º, dalt i baix.

Untem de mantega els receptacles d'un motlle de magdalenes.

Estirem amb el corró les llesques de pa de motlle.

Les tallem en rodó amb un ganivet o tisores d'una mida superior a la base dels forats del motlle, les posem a dins de cada forat i mirem d'apretar-les tot adaptant-les a l'espai. Les ruixem amb un raig d'oli.

Agafem una llesca de cansalada i envoltem la paret dels forats. Si ho preferiu podeu substituir la cansalada per pernil dolç o ibèric. Hi trenquem un ou a dins, salem, espolsem una mica de pebre i orenga, i una mica de formatge ratllat.

Enfornem 15 minuts (si fem servir aire, amb 10-11 minuts n'hi ha prou). Amb aquest temps el rovell queda just cuit i la clara quallada. Adapteu el temps al vostre gust de cocció dels ous. El resultat serà el mateix.

Els servim acompanyats d'una amanida abans no es refredin.

Espero que us agradi!

Dip de pebrot vermell amb xips de remolatxa

El color vermell inspira optimisme, vitalitat. És el color de la passió, de l'amor i del coratge. Diuen que menjar un plat vermell estimula els sentits...

Aquest és un plat vermell, ben vermell i per partida doble, perquè de vermells tots saben que n'hi ha de molts tons. Ja sé jo que a molts amics ara se'ls escaparà un somriure...la Montse i els seus tons de color! I és que m'agrada la cuina i m'agrada el color, la pintura, i els simples noms de tonalitats són bonics i diferents. Perquè no és el mateix un vermelló que un carmí o un escarlata, un magenta o un púrpura, el gerd o el maduixa, el burdeus o el cardenal. I què em dieu d'altres més curiosos i particulars com el vermell de la Xina, el Ferrari, el maó o l'òxid, el de Venècia o el sang de bou... Tots ells tenen la mateixa base però són tan diferents!

El blog Destapant cassoles de l'amiga Mercè celebra 4 anys. No podia faltar a la seva convocatòria i això que la setmana estava complicada amb altres tasques manuals. Però la Mercè va ser la inspiradora de l'inici del meu blog. Una persona que ha estat aquí sempre, donant suport, encoratjant i observant l'evolució de tot plegat. Una magnífica pastissera i fantàstica cuinera, amb una cuina per a tots els públics, senzilla, pràctica i casolana. Una dona entusiasta i vital, amb la que hi connectes de seguida. Per molts anys Mercè! Que el blog i els teus projectes s'omplin d'èxits!

La proposta juga amb els colors del vermell: un dip de pebrots del piquillo, amb un vermell intens, jo diria que acostant-se al to Ferrari...i uns xips de remolatxa, de to morat intens o potser acostant-se al púrpura?...hahahahahaaaa!!!

Bé, anem per la recepta!

QUÈ NECESSITEM?
(per persona)

• 4 pebrots del piquillo en conserva
• 3 cullerades de formatge cremós d'untar
• 1 cullerada de maionesa
• 1 remolatxa
• sal en escames
• pebre
• oli d'oliva verge extra

COM HO FEM?

Rentem i pelem bé la remolatxa. Amb una mandolina o ganivet esmolat tallem rodanxes d'1-2mm. Les posem en un bol amb oli d'oliva verge.

Escalfem el forn a 170º, calor dalt i baix, i ventilador si en teniu.

Triturem els pebrots amb un raig d'oli d'oliva i els posem en una màniga pastissera o una bossa petita de plàstic a la que li farem un tall a una de les cantonades. Barregem el formatge d'untar i la maionesa.

Posem el dip en un got, ajudats amb la màniga pastissera o la bossa, primer el triturat del pebrot i després la barreja de formatge i maionesa. Tant se val que es barregi una mica, el formatge agafarà color amb el pebrot.

Escampem les rodanxes de remolatxa a la safata del forn, sense que es muntin les unes amb les altres, folrada amb paper de forn. Les salpebrem. Hi posem un altre full de paper al damunt. Les coem uns 20 minuts, les hi donem la volta i coem uns 10-20 minuts més fins que veiem les vores torradetes. Tot dependrà del vostre forn, ha de perdre l'humitat. Veureu que la remolatxa agafa un color morat força fosc, no patiu, no és cremat, és la intensitat del pigment de la remolatxa. Però penseu que el cruixent l'agafa en refredar-se. No us passeu d'aquest temps!! 

* Si el que voleu és deshidratar la remolatxa (com en altres productes) cal que poseu el forn a uns 80º i el temps pot ser 2h30' - 3h.

Quan les traieu del forn, passeu-les a una reixeta fins que es refredin. I a dippejar! Espero que us agradi!

Cremós de bròquil blanc amb bacallà fumat

El bròquil blanc, altrament dit coliflor, no és altra cosa que una col que es menja quan encara és poncella. Així que el que estem menjant és una floreta en el seu estat més immadur! És una de les verdures reines de l'hivern i ara estan en el millor moment.

El pobre bròquil sovint és abandonat a la cuina per la olor que fa en bullir-lo. Hi ha moltes maneres de reduir pràcticament la seva olor, des de posar-hi una cullerada de vinagre a l'aigua de bullir o un trosset de branca d'api, o bé -la que m'agrada més a mi- posar-hi un bocí de pa remullat amb llet. Com sigui, tampoc no cal bullir-lo molt, ni posar-hi massa aigua, pràcticament el podríem fer al vapor. Així que no desprendrà massa olor.

El resultat és un puré sorprenent, que sembla més una brandada que altra cosa, i que el gust del bròquil és tant sutil com delicat, ideal per a tots els públics. Proveu-ho! Estic convençuda que us agradarà!

QUÈ NECESSITEM?

• un bròquil blanc petit
• 100 g de mantega
• 1 filet de bacallà (o verat) fumat
• ous (succedani de caviar) de truita de riu
• sal
• aigua mineral
• julivert
• molla de pa remullada amb llet 

COM HO FEM?

Renteu curosament el bròquil i separeu-ne els brots. Poseu-los a bullir amb l'aigua mineral (que no arribi a cobrir-lo) i una cullerada de sal, així mantindrà més el seu gust. Afegiu-hi el pa remullat amb llet si voleu evitar un xic l'olor.

Un cop bullit, escorreu-lo i tritureu-lo amb el braç elèctric junt amb la mantega. Ha de quedar un puré ben fi.

Quan s'hagi refredat, poseu-lo en un bol o got per servir. Afegiu uns trossos de bacallà fumat. Decoreu-lo amb ous de truita i julivert picat. 

Aquesta recepta és de la revista Cuina, cuinada en directe per en Pep Nogué al curs monogràfic de verdures.

Red Velvet Cake per Sant Valentí

Jo em deia..."no vull celebrar mai el dia de Sant Valentí!" És una d'aquelles festes anglosaxones que s'acaben convertint en una explosió comercial. Aquí Catalunya ja tenim la diada de Sant Jordi com a dia dels enamorats...El dia de Sant Valentí tant sols l'havia celebrat algun cop de joveneta, i d'això ja fa uns quants anys! Sí, sí...però què carai! Qualsevol ocasió és bona per celebrar que ets feliç, que estàs enamorada i que sents que t'estimen com mai...oi que si?

Així que el pastís és directament dedicat a la meva parella, un llaminer total que es pirra per la nata muntada, pels formatges i per l'esponjositat de qualsevol pastisset que se li posa per davant!

I què millor que un Red Velvet Cake? Posats a triar, si la festa és anglosaxona, fem un pastís del tot a la mida. Un dels pastissos preferits a EEUU, Canadà i Regne Unit, fet de vàries maneres però amb un resultat espectacular. Un pastís d'aquells que enlluernen a les pastisseries de NY tipus Magnolia Bakery, o la Billy's Bakery de Chelsea o la Lady M. Boutique a tocar el Central Park. Pastisseries que semblen boutiques de luxe amb joies dolces que no pares d'observar i et quedes embadalida davant dels seus aparadors...

Tot un repte doncs, fent-lo molt més casolà. Un pastís amb una cobertura deliciosament suau (frosting, com en diuen ara) que ve de gust clavar-li queixalada i deixar-lo fondre a la boca...No us resistiu a provar-lo, és més fàcil del que sembla!

QUÈ NECESSITEM?

per a la base:

• 4 ous L (o 5 ous M) a temperatura ambient
• 150 g de farina
• 150 g de mantega, també a temperatura ambient
• 150 g de sucre
• 1 sobre de llevat de rebosteria
• 20 ml de colorant vermell alimentari en pasta o gel (no líquid!)
• 2 cullerades s. de cacau en pols
• 1 cullerada s. d'essència de vainilla o una baina de vainilla. 

per a la cobertura:

• una terrina de formatge mascarpone
• 90 g de sucre glaç
• 1 cullerada s. de Cointreau
• 100 ml de nata 35% MG ben freda
• ratlladura de la mateixa massa

COM HO FEM?

Encenem el forn a 180º, calor dalt i baix. Preparem la safata a la posició 1/3 de sota el forn. 

Base:
Separem els rovells de les clares en dos bols. Les clares les hem de muntar a punt de neu. Els rovells els blanquegem amb el sucre i la mantega tova, millor si ho fem amb varilles elèctriques. Afegim la farina tamissada, el cacau i el llevat poc a poc a la barreja dels rovells. Remenem amb l'espàtula de fusta de dalt abaix, per donar força aire a la massa. Incorporem la vainilla. Incorporarem també tot seguit les clares a punt de neu, amb moviments circulars de baix a dalt. Afegim per últim el colorant vermell.

Preparem el motlle (jo he fet servir un de Ø16 cm) amb mantega i farina espolsada, o bé amb esprai antiadherent. Hi aboquem la preparació i el coem al forn durant 30-45 minuts. Tingueu en compte de posar-lo el més endins i centrat possible del forn, on la temperatura és més real. Cal vigilar la cocció tot depenent del motlle que feu servir. Podeu deixar-lo 25 minuts, tancar el forn durant 5 minuts mantenint la porta tancada, i deixar-lo refredar 10 minuts més amb la porta mig entreoberta, així no baixarà. Comproveu que estigui cuit amb un palet.

Cobertura:
Muntem la nata ben freda. I en un bol barregem el mascarpone, el sucre glaç i la cullerada de Cointreau. Barregem la nata amb el formatge.

Quan la base estigui ben freda, tallem longitudinalment la capa de sobre i la reservem. Hi posem una capa de la cobertura entre elles. Cobrim el pastís amb la cobertura que hem preparat.

Per decorar tenim diverses opcions. Jo he aprofitat la capa del damunt. He fet un cor amb un tros de paper que m'ha servit de plantilla, i l'he ratllada fins a formar un cor vermell.

També el podeu decorar amb maduixes, amb virutes o boletes vermelles, amb un cor de fondant vermell o de xocolata ...


Espero que us agradi!

YY I estimeu-vos molt, que són quatre dies! YY

Embolcalls de verdures amb formatge feta i salsa de Can Bech

Vinga! Ja hi tornem a ser! Amb ganes renovades i moltes, moltes coses per explicar, per cuinar i per difondre!
La vida dóna moltes voltes, ja ho sabeu tots. I les circumstàncies personals de vegades se't giren tant en contra que t'ofeguen. Però si a sobre la tecnologia (que us he d'explicar de les operadores telefòniques?) no t'ajuda, es fa una muntanya tan gran que costa de remuntar!
Però la vida canvia en una nit, en un instant, en una trucada...

Durant tot aquest temps d'absència he comptat amb molta gent que ha estat encoratjant-me i donant-me suport. Compto amb un grup "estupendu" d'amics blocaires que es carreguen de paciència...gràcies Neus, Elen, Miquel, Sílvia, Carme, Dolors, Lola, Gemma i Ana, dels que podeu veure les seves propostes. Amb tots ells, que són uns cracks de la cuina però millors amics, compartim estones de xerrera, curiositats diverses, situacions familiars, i també uns reptes gastronòmics entorn a algun producte. Mireu quin recull més atractiu!
Avui li toca a les salses i melmelades de Can Bech, amb un producte de la sèrie Just for cheese. Can Bech és una empresa de Fontanilles, un petit poble preciós del Baix Empordà, arraulit a un turó que observa tota la plana empordanesa. Els seus productes són d'una qualitat i varietat excepcional. Va ser un dels obsequis d'una trobada de blocaires, gentilesa del nostre estimat cuiner Pep Nogué.

Som-hi doncs!

QUÈ NECESSITEM?

• una albergínia
• un carbassó
• un tros de carbassa
• unes gotes d'oli d'oliva suau
• un tros de formatge feta
• pa de motlle de cereals o integral
• salsa de gerds gelificada amb pètals de rosa i pebre de Sichuan de Can Bech®
• julivert
• sal en escames
• pebre

COM HO FEM?

Netegem les verdures i tallem llesques ben primes amb un ganivet esmolat, una mandolina o un pelador. Llevat de la carbassa, no cal que traieu la pell.
Les passem per la paella amb unes gotes d'oli fins que estiguin cuites però sense fer-les massa (just que es puguin torçar). Passar el corró per les llesques de pa de motlle fins que estiguin ben fines i eliminar les puntes. Torrar volta i volta a la mateixa paella on hem fet les verdures.
Posar una tira de carbassó, una de carbassa i una d'albergínia una mica sobreposades l'una amb l'altra. Aixafar el formatge feta amb la forquilla i barrejar amb el julivert ben picat. Posar-ne una petita quantitat al damunt de les tires i enrotllar.
Sucar la torrada amb la salsa de gerds. Posar al damunt l'embolcall.
Per últim, espolsar amb sal en escames i una mica de pebre. Servir tot seguit per mantenir el cruixent de la torrada.