a bell bulto

Pastís de xocolata amb molt d'amor

2012-02-14T15:31:00.001+01:00

Els blocs són un espai personal, on tots deixem una mica de la nostra essència per pròpia satisfacció, necessitat de comunicar i compartir, o simplement per ocupar el temps. Ja sabeu que A bell bulto té molt de personal, perquè als apartats he vist, he trobat i al més personal hi ha petits trossos de vida, petits bocins de mi.

Aquest pastís de xocolata és potser el pastís més especial que he fet i faré mai. El vaig fer per a l'aniversari del meu amor, el meu company i marit amb qui durant 25 anys vaig compartir la meva vida, amb la seva companyia, la seva estima, els nostres fills. Quantes coses comunes, quans bons moments, quantes ensopegades al camí superades. Quantes dificultats en el dia a dia vençudes, il·lusions i projectes... Tot això un dia del passat mes de juliol es va fondre, com es fon la xocolata, lentament sense cremar-se, però omplint tota l'estança de la seva olor. Després han vingut les empatxades, algun regust de dolçor, l'aspror i l'amargor, el rebuig a la xocolata. L'aprenentatge per no fer aquests pastissos o fer-ne d'altres... Tenir l'empenta i l'enteresa per a comprendre que em segueix agradant la xocolata...i continuo fent pastissos, a poc a poc i sense pressa, com demana la bona cuina.

Puc escriure els versos més tristos avui, però obto per una opció més dolça: us deixo la recepta d'un pastís fet així, amb molt d'amor. Tot l'amor que sento i que continua estant desat a cadascun dels racons de casa, de la cuina i de la meva persona.

Mai havíem celebrat el dia d'avui. El consideràvem un dia "comercial". El nostre dia era el dia de Sant Jordi i altres dies més personals (el dia que vam començar a sortir, l'aniversari de casats...). De fet, l'any passat, per insistència de la nostra petita el vam celebrar per primer cop. Quines coses té la vida!! Teníem el costum de celebrar-ho tot, una victòria del Barça, un exàmen superat, una alegria per algun motiu... Ara costa trobar motius per celebrar, però la vida, en si mateixa, és un gran motiu.

Amb aquesta recepta participo a la convocatòria núm. 12 de les estimades Judith i Mònica de Memòries d'una cuinera, on ens proposen receptes de pastís d'aniversari. Memòries d'una cuinera és un blog familiar, emotiu i amb molta complicitat. És per això que us presento aquest pastís. Aquest, molt sentit.

Podeu veure una altra opció divertida de pastís d'aniversari, aquí.

QUÈ NECESSITEM?

Pel pastís

130g de mantega
130g de xocolata 70%
180g de sucre glaç
6 ous mitjans
130g de farina
1 sobre de llevat tipus Royal
200g de melmelada de maduixa
un grapat de nous

Per la cobertura

200g de xocolata de cobertura
1 c/s de mantega
1 c/s de llet sencera o crema de llet

Per l'almíbar

200g de sucre
300ml d'aigua
la pell de 1/2 llimona

Per la trufa

300g de nata per muntar 35% MG
50g de sucre
60g de cacau en pols amarg Valor

COM HO FEM?

Encenem el forn a 170º, dalt i baix. Batem la mantega pomada amb la meitat del sucre. Separem els rovells de les clares. Afegim un per un els rovells a la barreja de la mantega. Desfem la xocolata amb cura al microones. Un cop freda l'afegim a la barreja anterior (no calenta perquè quallaríem els ous). Batem les clares a punt de neu amb l'altra meitat de sucre. Ho barregem amb cura a la barreja anterior. Afegim per últim la farina i el llevat tamissats ben a poc a poc.

Ho aboquem tot en un motlle rodó (va molt bé un de desmuntable). Posem el forn només per baix i enfornem a la mateixa temperatura (170º) de 30 a 40 minuts.

Un cop fred, desenmotllem i el partim per la meitat. Preparem l'almibar. El podem fer a mà, a foc suau i anar remenant fins obtenir una consistència espesa. O bé a la Thermomix, 12 minuts, temperatura Varoma i a velocitat 2. Un cop fred, remullem la part inferior del pastís. Cobrim aquesta meitat del pastís amb la melmelada i el tapem amb la part superior. Preparem la cobertura a foc molt suau o al microones a poca potència i cobrim el pastís.

Per últim, muntem la nata ben freda amb el sucre i li afegim el cacau en pols. Decorem el pastís amb la trufa i les nous.

Gaudiu-lo!!

Faves a la catalana

2012-02-02T15:46:00.000+01:00

Avui dia 2 de febrer és el dia de la Candelera. La dita popular diu: "si la Candelera plora, l'hivern ja és fora. Si la Candelera riu, l'hivern encara és viu". Com en totes les coses populars pot passar de tot, però el que està clar és que aquests dies assolirem unes temperatures poc habituals a les latituds on vivim. Han avisat que pot nevar i tot! i que les temperatures seran les més fredes dels darrers 60 anys...

I com que som país poc preparat per aquestes eventualitats, les autoritats i els homes del temps ja se n'encarreguen d'advertir sobremanera al personal, no fos cas que el caos social fos superior al caos polític que ja n'estem acostumats...

Bé, sigui com sigui, fred en fa. I quan fa fred cal fer plats calentons, calòrics i reconfortants. Les faves a la catalana és un d'aquests plats. La temporada de faves comença ara al febrer i acaba sobre el maig. Ara ja se'n troben al mercat de molt tendres, però sinó podeu optar per les congelades, tipus baby, que sempre surten la mar de bé.

Ara bé, aquest és un d'aquells plats que milloren notablement deixats reposar, d'un dia per l'altre, on s'integren tots els sabors.

QUÈ NECESSITEM? (per a 4 persones, com a plat únic)

800g de faves fresques pelades o congelades tipus baby
2 cebes tendres
1 tomàquet de penjar petit
200g de cansalada ibèrica viada
200g de bisbe negre
una copeta de Xerès, anís sec o vi ranci
una branqueta de menta fresca
sal i oli d'oliva

COM HO FEM?

Tallar a bocins la cansalada i fregir-la a foc moderat amb un rajolí d'oli fins que enroseeixi. Afegir les cebes tendres tallades en juliana, tot incorporant un troç de la part verda de la ceba tendra, per donar-hi més gust. Un cop les veiem toves, afegim les faves i donem uns quants tombs, perquè agafin el gust de la cansalada. Salar al gust i abocar la copeta de Xerès (o anís o vi) i la branqueta de menta fresca. Coure durant deu minuts a foc mig i afegir els bocins del bisbe negre. Deixar coure 15 o 20 minuts més, posant la tapa al revès plena d'aigua. Així les faves quedaran més ben cuites i lleugerament caldoses, sense haver d'afegir brou o aigua dins la cassola. Rectificar de sal, si convé.

Bon fred i bon profit!

Truita de maccheroni a la carbonara

2012-01-28T18:13:00.000+01:00

Sempre he tingut alguna cosa de somiatruites. Les coses de la meva vida sovint les he idealitzat, somniat d'altra manera, imaginat d'altre color... Aquest any ha començat canviat, però els somnis hi són, la imaginació procura no perdre's i la il·lusió poc sovint treu el nas, però cal donar-li alguna empenta...
De moment, no m'he pogut resistir a presentar una truita a la convocatòria que les estimades noies de Memòries d'una cuinera ens proposen per aquest mes. Un menjar tant habitual i que et treu sovint d'algun compromís, que t'arregla un sopar i una trobada d'amics, o simplement una carmanyola d'un dia d'excursió. He de dir que les truites m'encanten, però no són el meu fort a la cuina. En tinc algunes de preferides: la de carxofa, la clàssica de patata i ceba, la francesa amb julivert, amb formatge o sense res. Sempre em produeix un xic de por a l'hora de tombar-la, que procuro fer-ho vàries vegades perquè es vagi quallant bé dels dos cantons.

Aquesta que us presento és una truita bonííííííssima, contundent però amorosa de gust i textura. Una truita d'aprofitament! Quan la talles veus els foradets de la pasta, plens de la salsa i els entrebancs de cansalada...Una delícia, de veritat! És una manera diferent d'incorporar els ous que requereix la salsa la carbonara.

La pasta, uns maccheroni (que no penne) italians, comprats a França, per mi tenen la mida i forma ideal per aquesta recepta. Els italians fan servir aquest tipus de pasta en forma de tub, sobretot amb salses que porten formatge i algun ensopegament de carn (bolonyesa, carbonara, ragu) o amb verdures. Els espaguettis i les tallarines les guarden per a salses sense entrebancs (tipus pesto, all'arrabbiatta, aglio e olio...). Però com a tot arreu, les variacions i els gustos són particulars de cadascú i de cada casa!

QUÈ NECESSITEM?
(per a una truita per a 2 persones)

4 ous
1 grapat i mig de maccheroni o la pasta seca que vulgueu

Salsa carbonara

125g de cansalada viada o beicon
1 c/s d'oli d'oliva
1 gra d'all
2 c/s de parmesà ratllat
un rajolí de vi blanc
150ml nata líquida per cuinar (17% MG)
sal i pebre negre

COM HO FEM?

Bullim la pasta seguint les indicacions del paquet. Mentrestant en un cassó posem a daurar la cansalada o beicon amb la cullerada d'oli. Quan tingui una mica de color, afegim el gra d'all sense el gèrmen trinxat. Sense que agafi color, li tirem el rajolí de vi blanc, deixem evaporar, tot seguit la nata líquida i salpebrem. Quan estigui calenta afegim el parmesà ratllat. Ho barregem amb la pasta escorreguda.

Deixatem els ous amb energia, afegim un pessic de sal i barregem amb la pasta que hem preparat.

Quallem la truita en una paella antiadherent, tot tombant-la sovint i la servim ben calenta.

Tronc de Nadal

2011-12-30T08:30:00.000+01:00

Ja estem de ple a les Festes de Nadal i Any Nou.
Per mi són unes festes molt diferents aquest any. Enyorades, melancòliques, tristes... Els qui em coneixeu sabeu per on he passat i què difícil resulta gestionar aquests dies...

Després de no publicar durant dos mesos m'he decidit a ensenyar-vos les postres de la nit de Nadal, quan a casa fem cagar el tió i és festa grossa sobretot per la petita de casa, que aquest any ja és gran...

Un tronc de Nadal que perfectament poden ser les postres del mateix dia de Nadal o de la nit de cap d'any. Un tronc envoltat de vermell, com veieu. Un color ben relacionat amb la darrera nit de l'any, com a color estimulant dels desitjos, que simbolitza l'amor i la passió. Un color que atorga coratge, dinamisme, felicitat, calidesa... Ja us ben asseguro que aquest any portaré força vermell al damunt!!! I això que no sóc gens supersticiosa, però val més aprofitar tots els recursos...

La veritat és que les tradicions de la nit de Cap d'Any són ben curioses i variades. Hi ha qui es posa diners dins les sabates per demanar prosperitat econòmica. Hi ha qui encén espelmes de colors segons el que necessita: blaves per la pau, grogues per abundància, verdes per la salut, vermelles per l'amor, taronges per la intel·ligència, blanques per la llum i la claredat d'idees. Es mengen els 12 granets de raïm tot cercant anhels i aspiracions. Es porta alguna cosa vermella, com us deia, per trobar la felicitat...I avui me n'han dit una altra de ben curiosa (serà que els amics em desitgen molta sort especialment per aquest nou any!!): es tracta de, un cop acabats els 12 raïms, fer un salt endavant, amb els peus junts, amb l'ànim de començar l'any nou amb força, esperança i molta empenta.

La nit de Cap d'Any se celebra de diferents maneres segons els països. Em sorprèn la tradició alemana, el bleiglessen, on es fon una barra de plom i es deixa que gotegi fent formes dins d'un got, a trenc d'alba. Les formes que pren, prediuen el que pot passar aquell any. O els escocessos, amb el hogmanay, que cremen una bóta de whisky buida i la fan rodar pels carrers. O a Itàlia on els 12 raïms són 12 llenties. I a casa els nens mengen 12 olives o blat de moro torrat... Hi ha gustos per tot!!

Bé, la recepta és fàcil, resultona i molt capritxosa. Us explico:

QUÈ NECESSITEM?

2 rajoles de xocolata fondant
1 paquet de galetes maria normals
40 g de mantega
1/4 de litre de llet
rajolí de conyac
sucre de llustre

COM HO FEM?

Desfem al bany maria la xocolata amb la mantega i el rajolí de conyac, fins que quedi una crema.

Agafem les galetes i les remullem a la llet, sense que quedin toves i les untem una per una amb la crema de xocolata. Les anem enganxant una sobre l'altra, tot formant un tub. Un cop acabat tot el paquet de galetes, es cobreix amb la resta de xocolata desfeta.

Un cop freda al tacte, la decorem amb els dibuixos de la superfície i amb les perletes que es vulgui. Intentem donar-li una mica de forma al tub, torçant una mica la forma. Empolsinem amb el sucre llustre i reservem a temperatura ambient.

A l'hora de servir, tallar-lo una mica en diagonal de manera que es vegin les ratlles que es formen. Així queda molt ben presentat.

Espero que us agradi!

US DESITJO QUE AQUEST NOU ANY US PORTI TOTA LA FELICITAT QUE US MEREIXEU

I QUE VEIEU COMPLERTS TOTS ELS VOSTRES DESITJOS!

UNA ABRAÇADA!!

Arròs inflat d'arròs amb llet

2011-10-29T04:01:00.000+02:00

La meva relació amb l'arròs amb llet no és gaire bona, i no serà perquè no m'agradi el gust o la textura, sinó simplement perquè considero que són unes postres molt potents per acabar un àpat. L'arròs té un poder saciant important i no l'assimilo com a final d'un dinar o un sopar. Però potser és perquè l'he provat poc, perquè el mateix argument el podria fer servir per un pastís i no ho faig...

Però bé, com que no estic en un moment personal per parlar de relacions i contradiccions, sí que he volgut posar un xic d'imaginació al tema perquè em feia il·lusió participar a Memòries d'una cuinera, de les amigues blocaires Judith i Mònica. He de dir que havia descartat participar-hi en primera instància, però la Judith és una persona que té el poder d'engrescar a la gent, de motivar-nos a fer invents culinaris. Em va dir: "sempre li pots donar la volta a les postres", i això he fet! L'arròs amb llet tradicional és humit, cremós. Aquest arròs inflat és cruixent, solt. Una proposta més de tipus "snack" per a picar com si fossin crispetes o entreteniments llaminers. Us explico.

QUÈ NECESSITEM? (per a 2 racions)

50g d'arròs de gra normal
2 gots d'aigua
1 got de llet
la pell d'una llimona
canyella (en branca i mòlta)
ratlladura de llimona
3 cs sucre morè
oli de girasol

COM HO FEM?

Coem l'arròs primer 25 minuts com és habitual. Escórrer bé. Un cop cuit, fem bullir l'arròs amb la llet, la branca de canyella i la pell de llimona. Ho infusionem 5 minuts més. Escorrem.
Col·loquem l'arròs a la safata de forn o en un motlle antiadherent. L'enfornem a 80º durant gairebé dues hores fins que queda ben sec.
Acte seguit el fem fregir amb oli ben abundant. El deixem escórrer en un colador i quan encara és calent afegir les 3 cullerades de sucre i la canyella en pols. Per últim he afegit ratlladura de llimona i l'he escampada pel damunt.

Un caprici per picar sense parar!

Galetes de nutella i avellanes

2011-10-25T08:00:00.000+02:00

Feia molt, molt temps que no feia galetes. De fet, no recordo la darrera vegada que en vaig fer amb farina de blat...
Dijous passat vaig assistir a les classes de la Mireia Carbó d'aquest mes d'octubre, al Club Social Caprabo. Ens presentava 4 tipus de galetes, fàcils, bones i amb unes receptes de total garantia! No fallen mai! L'habitual humor de la Mireia fa que la classe sigui d'allò més amena. A més us asseguro que la flaire que desprenien en coure's és inexplicable...!

Amb ella sempre aprens trucs, coses que no hi havies pensat. Per exemple: sabeu que les safates de forn tenen un dels costats llargs amb una mica de rampeta i l'altre més vertical? Doncs el de rampeta és per fer lliscar el paper de forn fàcilment. És d'aquelles coses que fa ràbia quan t'ho diuen! I nosaltres sense haver-hi caigut!!
Un altre truc: per fer galetes, no cal batre massa, ans al contrari. Quan més batem, més es liqüen els ingredients líquids i més aire s'agafa...I per les galetes no ens convé cap d'aquestes coses!!
Jo vaig voler provar aquestes perquè teníem aquest cap de setmana una petita convidada a casa, i vaig pensar que serien les de més èxit.
Si voleu veure altres receptes d'aquesta classe, les amigues Gemma de La cuina de casa ha fet les de coco, i la Glòria de El cafè de nit, les galetes de taronja i xocolata, que també vaig fer aquests dies.
Surten unes 30 -i alguna més- galetes, i us recomano que no partiu la recepta, perquè volen! No són gens pesades, passen molt bé i tenen el punt just de sucre per no emfarfegar...
Vinga! aquí teniu aquesta delícia per acompanyar l'esmorzar, el cafè de sobretaula, o el talladet o tè de mitja tarda... (I el resopó per la nit, que ja veureu que no us podreu resistir...)

QUÈ NECESSITEM?

200 g de farina
50 g de Nutella
100 g de mantega pomada
100 g de sucre
1 ou
avellanes senceres torrades

COM HO FEM?

Batem la mantega pomada amb el sucre i la Nutella fins aconseguir una crema. Afegim l'ou. Incorporem la farina tamissada i ho remenem amb espàtula fins obtenir una massa homogènia. Emboliquem la massa (dividida en 2 porcions) en un paper film, tot donant-li forma de botifarró llarg, i ho desem a la nevera un mínim de 30 minuts.
Treure el paper film i tallar la pasta en rodanxes. Les col·loquem al damunt d'un paper de forn.
Es decoren amb una rodoneta de Nutella al mig i unes avellanes, tot fent una mica de pressió.
Les coem al forn ja calent a 180ºC, dalt i baix, fins que estiguin daurades (uns 8 o 10 minuts). És imprescindible deixar-les refredar sobre una reixeta.
Delicioses, ja ho veureu!

Medallons de moniato

2011-10-16T23:42:00.000+02:00

Hem arribat a mitjans del mes d'octubre i continua la calor. Molt poques estones convé una manigueta, només al matí ben d'hora i cap al vespre, si el dia està fresquet... Tot i això el calendari de les fruites, verdures i hortalisses continua el seu curs, una mica capgirat val a dir, però canvia. Així ara ja es comencen a sentir les flaires que deixen les parades de les castanyeres i que ens anuncien l'arribada de la tardor. Les fulles no cauen al mateix ritme que altres anys. És un principi de tardor, un xic especial.

Però bé, ja som a dia 16 d'octubre i en aquesta cas jo també m'he retrassat una mica. Però no volia deixar de participar en La recepta del 15 que els amics de Els fogons de la Bordeta i Xocolata desfeta ens proposen cada mes. Aquest cop es tractava de fer alguna cosa amb moniatos, un ingredient molt versàtil, que permet preparacions dolces i salades, que gaudeix d'una textura que propicia poder-lo fer d'infinitat de maneres i coccions. A casa en fem servir sovint durant la temporada. En fem xips, acompanyaments, cremes, com a ingredient de pastissos i madalenes. És un ingredient que, com la patata, ens va molt bé com a base de moltes receptes per als pku.

La recepta és d'allò més senzilla però no per això deixa de ser saborosa. Una manera de fer-los pràctica i on el gust final sorprèn.

QUÈ NECESSITEM? (per a 3 o 4 persones)

500 g de moniato
3 cullerades d'oli d'oliva verge
sal marina gruixuda
espècies: orenga, alfàbrega i marduix

COM HO FEM?

Escalfem el forn a 200º. Pelem els moniatos i els rentem bé amb aigua. Els tallem en medallons d'un centímetre de gruix aproximadament. Els posem en un bol, afegim l'oli d'oliva, la sal, ho remenem bé i ho deixem macerar una estona. Cobrim la safata amb paper de forn i posem els medallons. Els espolsem bé amb les espècies i els enfornem 20 minuts fins que queden daurats i tous.

Són més deliciosos calents! Tasteu-ho! Us agradarà!

Conill amb avellanes i xocolata blanca

2011-10-03T19:30:00.000+02:00

Dijous passat vaig anar per primera vegada al Club Social Caprabo, per assitir a una classe de cuina de la Mireia Carbó. Vaig gaudir d'allò més amb la classe, per l'ambient, per les receptes tant bones que va preparar i sobretot perquè vaig conèixer en persona a la Mireia i em va semblar una cuinera autèntica i una persona espontània, natural i d'allò més ocorrent.

N'havia sentit a parlar d'ella i ara sé que fa un programa "La cuina de Carbó" a COMRàdio cada dia, de dilluns a divendres, de 12 a 1 del migdia. Llàstima que a aquestes hores estic treballant i no puc sentir-la, però ho procuraré qualsevol dia que tingui festa o miraré l'alternativa de sentir-la per internet...

La Mireia ha estat un any dedicada a dos criatures que li han pres tot el temps, però no l'humor, que fa que les seves classes siguin d'allò més entretingudes!

Per a la propera vegada tindré apunt algun llibre dels que ha editat (en veieu alguns a la foto). Està encantada de signar-los i fer conya "sentint-se famosa". Genial!!

Ens va presentar tres receptes: un espaguettis "Tonietti" en honor al seu germà, amb cloïsses, calamar i musclos; un pastís-coc boníssim amb formatges i raïm macerat amb Pedro Ximenez que també us ensenyaré i aquest conill sorprenent i molt, molt fàcil. Ja ho va dir la Mireia: és d'aquelles receptes que et fan quedar bé amb 4 comensals o 25. És molt senzill i el resultat sempre és deliciós. Si no us agrada el conill es pot fer amb pollastre (trieu pernilets o sobrecuixa perquè quedi més presentable) i si barregeu les dues aus, aleshores, com diu Mireia Carbó, canvieu-li el nom: "cassoleta de corral amb avellanes i xocolata blanca", je, je!! ;-)

QUÈ NECESSITEM? (per a 4 persones)

un conill o 800 g de mitjanetes de conill
50 g xocolata blanca
1 ceba grossa
1 got de cava
1 got de brou de pollastre
50 g d'avellanes
julivert
sal i pebre

COM HO FEM?

Salpebrem el conill i el passem per la cassola amb un raig d'oli. El retirem i sofregim la ceba triturada fins que estigui daurada. Tornem el conill a la cassola i aboquem el got de cava i el deixem reduir. Incorporem també el got de brou i les avellanes ben picades (pols). Quan bulli la salsa hi afegim la xocolata tallada, que es desfà deseguida. Rectifiquem de sal, si convé, i acabem el plat amb una picada de julivert per donar una mica de color.

Us asseguro que el gust és boníssim i el conill queda tendre i melós. Espero que us agradi!

Pastís d'aniversari per la princesa de casa

2011-09-29T16:30:00.000+02:00

Vet aquí que fa 10 anys, un cigronet es va convertir en una princesa, riallera i simpàtica com la que més. La Júlia, una nena esperada que completava la parelleta dels nens més guapos del món (!!!) va néixer el 25 de setembre de 2001, després de lluitar per sortir durant més de 5 hores amb tres voltes de cordó al coll...Això l'ha fet lluitadora i tossuda, però alhora molt sociable i conciliadora...

Els 10 anys representen per a ella el primer any que hi posa dues xifres, que va al cicle superior de l'escola i a l'edifici dels més grans, que tria les activitats que vol fer durant el seu dia: muntar a cavall, convidar una amiga i anar al cinema (perquè tot fa gran!), i per descomptat, com cada aniversari, triar el menú i el pastís.

Fins ara el seu pastís estrella era el sacher, per la combinació de xocolata negra i melmelada de maduixa, però com que sovint pensa amb el seu germà a l'hora de repartir i sap que no li agrada gens la xocolata negra, l'encàrrec va ser: un pastís ben gran, que portés xocolata negra, molta nata i maduixa, i una part sense xocolata perquè en pugués menjar tothom...

Així que me les vaig enginyar fent tres pastissos en un: dues bases de pa de pessic de taronja, i una base rodona del típic pastís de iogurt. La idea de posar-hi "lacasitos" de decoració la vaig treure del fantàstic pastís Arc de Sant Martí que la Gemma té publicat al seu blog La cuina de casa.

QUÈ NECESSITEM?

Per a cadascuna de les bases de pa de pessic de taronja:

250 g de sucre
2 rovells
1 ou sencer
100 g d'oli de girasol
1 taronja sencera
1 iogurt natural
220 g farina
2 1/2 culleradetes de llevat Royal
un pessic de sal
almívar: 20g de sucre, 150 ml suc de taronja

Per la base de pa de pessic de iogurt:

3 ous
1 iogurt de sabor llimona
3 mides de iogurt, de farina
2 mides de iogurt, de sucre mòlt
1/2 mida de iogurt d'oli de girasol
ratlladura d'una llimona
1 sobre de llevat tipus Royal

Per la cobertura de xocolata:

150 g xocolata Nestlé postres o qualsevol altra de cobertura
100 ml nata per muntar 35% MG
35 g mantega

Per la cobertura d'smarties:

smarties o lacasitos de colors variats
melmelada d'albercoc

Per al farciment:

500 ml nata per muntar 35% MG
200 g melmelada de maduixa

COM HO FEM?

Escalfar el forn a 200º. Comencem per les bases de taronja, triturant una taronja de fer suc amb pell i tot. Batre els ous i els rovells amb el sucre fins a blanquejar-los. Afegir l'oli i el iogurt i barrejar bé. Tamissar la farina, afegir el llevat i el pessic de sal. Disposar-ho en un motlle rectangular (d'uns 40x25 aprox). Baixar el forn a 180º (posició forn de baix) i coure 30 minuts. Els darrers 5 minuts posar el forn dalt i baix, a la mateixa temperatura.
La base de iogurt la fem igual, Barregem primer els ous amb el sucre, afegim l'oli i el iogurt, la farina, el llevat i la ratlladura.
Mentre l'enfornem (igual que l'anterior), preparem la cobertura de xocolata: posem la nata al foc i quan gairebé arrenqui el bull, afegim la xocolata i la mantega. Deixem reposar 10 minuts.
Muntem la nata, sense sucre, que cal que estigui ben freda (a uns 3º o 4º ideal).
Preparem l'almívar barrejant a foc lent una mica de suc i sucre fins a obtenir un xarop, i afegim la resta de suc.

Per muntar el pastís: banyem les bases de taronja amb l'almivar. N'untem una de melmelada de maduixa i la cobrim amb tota la nata. Tapem amb l'altra base que haurem amarat bé amb l'almívar. Ho cobrim bé amb la cobertura de xocolata.

Amb un patró que haurem fet amb paper de forn, retallem amb ganivet ben esmolat la forma dels números. Els cobrim per tots els costats de melmelada d'albercoc i els col·loquem al damunt de la base rectangular. Per últim ho decorem amb els smarties.

Espero que us agradi! La Júlia va estar molt i molt contenta!

Mar i muntanya: pollastre amb escamarlans

2011-09-28T01:01:00.000+02:00

Tornem a estar per aquí amb un plat clàssic, d'aquells que fan diumenge. La primera vegada que vaig tastar un mar i muntanya ho vaig fer a casa dels meus sogres. L'Odette tenia costum de fer-lo quan ens convidava a dinar i llavors pensava que era una especialitat gironina mig afrancesada, per la barreja dels sabors... Ha estat un dels primers plats que em va agradar aprendre a cuinar. Les barreges de sabors (dolç i salat, peix i carn, àcid i dolç) confesso que m'atrauen!

Les noies de Memòries d'una cuinera ens proposen aquesta vegada un plat mar i muntanya. Pensant, pensant al final m'he decidit per fer el clàssic, perquè quan dic el nom és el primer plat que em vé al cap!

N'havia pensat d'altres que també m'agraden: botifarra amb popets, sípia amb mandonguilles...però aquests els deixo per una altra ocasió!

QUÈ NECESSITEM? (per 4-5 persones)

4 cuixes i 4 sobrecuixes de pollastre
12 escamarlans
1 ceba grossa
1 gra d'all
1 tomàquet
1 got de conyac
11/2 got de brou de peix
oli d'oliva
picada: un grapat d'ametlles i una mica de pa torrat

COM HO FEM?

Netegem els escamarlans amb aigua freda i els fregim a la cassola tomba i tomba, sense que perdin la textura. Els retirem de la cassola i reservem.
Salpebrem i enfarinem lleugerament el pollastre i el fregim ben ros en l'oli de fregir els escamarlans. Jo no li trec la pell, trobo que li dóna més bon gust (sempre es pot treure un cop al plat). Retirem el pollastre.
Sofregim la ceba ratllada o bé ben picada a foc lent, i quan estigui rossa afegim el gra d'all picat i el tomàquet ratllat. Deixem que tot plegat agafi una mica de color. Aboquem el conyac i deixem evaporar una mica. Corregim de sal i afegim el pollastre, els escamarlans i el brou de peix ben calent. Deixem coure a foc molt lent un mínim de mitja hora. Si veiem que li convé més brou, n'afegim una mica més. Per últim afegim la picada i deixem fer xup-xup 10 minutets més.

Per llepar-se els dits! (Mai millor dit!!)

Gaspatxo de síndria

2011-09-18T23:00:00.010+02:00

Aquest ha estat un estiu diferent, tant particular com en general. Tots els estius són diferents els uns dels altres, però n'hi ha que marquen història, que trenquen costums o comencen camins...

El que sí que és cert és que l'estiu metereològic va començar tard, molt tard. Va fer un juliol que semblava setembre i ara fa un setembre que sembla juliol... Sembla que la cosa ja va de baixa, i aviat deixarem aquests dies xafogosos on la rutina ja no convida a tenir calor i ja comença a venir de gust posar-se una jaqueteta...

El plat d'avui, un gaspatxo amb aquestes síndries tan delicioses que hem tingut aquest any, potser ja serà el darrer plat d'estiu, estiu, i donarem pas a plats més calents, més consistents per encarar la fresca...

Com en altres ocasions, també he posat una mica de poma, que el suavitza i li dóna cos. Vinga! preneu nota:

QUÈ HI POSEM?

500gr de síndria
300gr de tomàquet madur de pera o de branca
1 tallet de pebrot vermell
1/2 poma fuji o granny smith
1/2 gra d'all
2 cullarades d'oli
1 cullerada de vinagre de poma
1 culleradeta de moka, de sal
per acompanyar:

ou dur
encenalls de ceba fregida *en podeu trobar a Farinetes
fulles de menta picades

COM?

Treiem les llavors de la síndria, dels tomàquets i del pebrot. Pelem la poma i passem tots els ingredients pel pimer. Reservem l'oli i el vinagre al final, per a conservar millor la intensitat del color.

Servim ben fresc acompanyat d'entrebancs d'ou dur talladet, ceba fregida i menta picada.

Tasteu-lo! Més suau, més delicat que el gaspatxo tradicional. Us sorprendrà!!

Bavaresa de préssec i formatge fresc

2011-08-15T08:00:00.012+02:00

La proposta d'aquest mes d'agost de La recepta del 15 dels amics d'Els fogons de la Bordeta i Xocolata desfeta són els préssecs.

La tria no pot ser més adequada, ja que el préssec està al punt àlgit de la seva maduració en ple mes d'agost. El préssec, fruita carnosa i sucosa, amb el seu aroma, em transporta quan era petita als camps de l'Urgell, on la meva família hi té conreu d'aquesta fruita. Només d'olorar-lo, amb els ulls tancats, em transporta 30 anys enrere, quan passava els estius al poble del meu pare. Era el moment de collir-lo i llavors hi participava tothom que podia col·laborar. Es triaven els exemplars per la seva mida i pel seu estat. Els més petits i amb algun cop es reservaven per fer-hi melmelada o suc. Els mitjans es preparaven en almívar, i els més grossos i forts s'embolcallaven en uns papers de seda de colors i es posaven en caixes, dins de nius individuals. La calor era extrema, molt seca, i els petits la contrarrestàvem tot remullant-nos a la piscina de la masia dels tiets. Era temps de beure en càntir de Verdú una aigua que es conservava fresca, malgrat la temperatura exterior, d'acompanyar la collita amb radiocassettes portàtils on, tot sovint, o s'acabaven les piles o es petava la cinta de cassette en el millor moment. Temps de cantar totes les cançons del repertori de la Trinca i fer-hi conya, d'en Serrat o dels èxits del moment.

Les olors tenen un espectacular poder de transportar-te en el temps. De vegades sents una olor que et remou els records que han quedat desats en algun racó de la memòria, i et recorda de nou un petit món de sensacions viscudes en algun moment. A mi fent la recepta m'ha passat per davant la pel·lícula d'aquell temps, d'estones viscudes i cares de persones, ara desdibuixades pel pas del temps...

El préssec és una fruita que permet preparacions dolces i salades. Acompanya molt bé les carns vermelles, però en aquesta ocasió he preferit fer una opció dolça. M'ha agradat d'emular la sensació en mossegar-lo, el regalim que et produeix quan s'escapa el suc a la mossegada i la suavitat del seu tacte expressat aquí amb el formatge fresc.

Aquesta és una adaptació d'una recepta de la revista Sabor d'el Caprabo que utilitzava el mango en lloc del préssec, i la gelatina en lloc de l'agar-agar.

En principi creia que no hi podria participar però, tractant-se del préssec no me n'he pogut estar! Les dificultats de la connexió durant l'estiu han estat solventades amb una entrada programada l'endemà de la publicació de l'ingredient triat.

QUÈ NECESSITEM?

2 préssecs (jo he utilitzat un de vinya i l'altre d'aigua)
3g d'agar-agar
70 ml d'aigua mineral
60g de sucre glas
70g de mató
80g de formatge philadelphia
Per a la galeta:

1/2 clara d'ou
30g de sucre glas
12g de mantega estovada
25g de farina

COM HO FEM?

Posa a bullir en un cassó l'aigua amb el sucre. Un cop arrenqui el bull, afegir l'agar-agar i reservar. Triturar per separat els préssecs i per altra banda els dos formatges. Barrejar la meitat de l'almívar gelatinós en cadascuna de les preparacions triturades.

Abocar en el motlle una part de formatge i deixar reposar al congelador 10 minuts. Treure i afegir una capa de préssec i tornar a posar al congelador perquè qualli. Tornar a fer l'operació amb el formatge i el puré de préssecs.

Mentrestant, barrejar els ingredients de la galeta, estendre damunt una làmina de silicona o paper de forn una llenca ben fina de la barreja. Enfornar a 180º un 7 o 8 minuts, o fins que la galeta quedi torradeta.

Desenmotllar la bavaresa amb cura damunt un plat i servir amb les galetes al damunt.

BON ESTIU A TOTHOM!

Tancat per vacances

2011-07-24T20:11:00.000+02:00

Ha arribat l'hora de canviar de ritme, de canviar el brunzit dels cotxes pel xiular dels ocells i el roc-roc de les granotes. Ha arribat el moment de treure's el rellotge i allargar el temps. Temps per a banyar-se fins l'hora de dinar, per a gaudir de gorgues de riu que canvien cada any, per allargar la migdiada i les xerrades amb els amics. Temps de passar les nits a la "Socie" el bar de Sant Llorenç, amb un gin-tònic, una orxata o una llimonada, temps de nits on no sembla que passin les hores...

Començo les vacances amb la satisfacció d'haver conegut una bona colla d'amics i amigues blocaires que intentaré no perdre de vista del tot al llarg de l'estiu...

A Sant Llorenç de la Muga no hi ha encara una esplèndida cobertura. La connexió via telèfon mòbil funciona amb molta lentitud, el 3G no arriba encara. I si hi ha tempesta, menys encara. Aleshores ens quedem fins i tot sense televisió! Això més que un inconvenient, sovint és un avantatge: t'oblides de les màquines i agafes la bicicleta, o t'estires al sol, o a sota un pollancre. I si no fa sol, gaudeixes tranquil·lament d'un bon llibre...

Les entrades al bloc tindran un recès, per agafar idees i força de cara a la tornada. Simplement hi haurà la participació en La recepta del 15 que he deixat programada perquè no m'he pogut resistir davant de la proposta dels préssecs!! Mentrestant, us desitjo a tots i totes amigues i amics blocaires, amics en general, coneguts i saludats, un MOLT BON ESTIU! Ens veiem a la tornada!!

Us deixo amb algunes imatges d'aquest petit país tan bonic. No dubteu a fer-hi una visita! I si ho feu, envieu-me un correu-e. Si funciona la cobertura el rebré, i estaré encantada de rebre-us a vosaltres!! Petons i fins aviat!

B O N E S V A C A N C E S !!

Pastisset de xocolata en tassa

2011-07-21T22:08:00.001+02:00

Tremendament fàcil, tremendament ràpid, tremendament bó.
Aquest és un petit caprici per als amants de la xocolata. Un pa de pessic tendre, no excessivament dolç, amb una textura menys compacta que un brownie, però que el recorda. No porta ous. Es fa en una tassa i al microones. I atenció: es fa en un minut. Sí, sí, un minut de veritat!!

Jo ja és de tothom sabut que sóc una amant de la xocolata negra, en totes les seves presentacions. Tant li fa que sigui en gelat, pastís o xocolata a la tassa. Però reconec que acudeixo a ella, en dosis petites, en moments un xic especials. Diria que és el substitut a un cigarret: em serveix per a relaxar-me, per oblidar el regust d'un dia de feina massa intens (què dura és sempre la darrera setmana abans de vacances!!) i per a recordar-me la dolçor dels petons dels meus, que ara ja fa quatre dies que no veig!!

La recepta la vaig veure en un bloc encantador d'una navarresa Bocados dulces y salados que si consulteu us encantarà!

Mireu què fàcil!:

QUÈ NECESSITEM?

6 culleradetes de llet
2 culleradetes de cacau (jo, Valor)
2 culleradetes de sucre
2 culleradetes de farina
4 culleradetes d'oli de girasol
la punta d'una cullereta de llevat Royal

COM HO FEM?

Barrejar-ho tot dins d'una tassa fins a obtenir una massa homogènia. Escalfar-ho al microones un minut a la màxima potència. Deixar reposar 3 minuts. Desenmotllar un cop fred i espolsar-lo de sucre glas i encenalls de xocolata.

Un petó de xocolata que us envio a tots!

Tiramisú

2011-07-20T08:00:00.006+02:00

El tiramisú és el tercer pastís que vaig aprendre a fer. El primer va ser la coca clàssica de iogurt i el segon el pastís de formatge que el feia setmana sí, setmana també. El tiramisú però el vaig perfeccionar gràcies a la meva amiga Sabine. La Sabine és una noia alemanya encantadora, amb un cor que no hi cap a tota la xarxa, casada amb en Claudio un napolità molt simpàtic i agradable. Viuen aprop de Milà. La Sabine és l'organització personificada, la planificació i l'ordre. En Claudio és la rauxa, juganer, esportista i expressiu. A casa seva quan es menja pasta, que és molt sovint i de maneres molt variades, es cou i al crit de "si mangia!" cal seure a taula, perquè sinó la pasta es passa, i perd "el dente" adequat.

En Claudio i la Sabine els vàrem conéixer en un viatge a EEUU l'any 94. Va ser un viatge fantàstic de molts dies, d'aquells que recordes de per vida. Amb ells vam compartir moltes estones, molts paisatges, molts sentiments. Des d'aleshores que no hem perdut el contacte i sempre fem per veure'ns aquí o allà.

La Sabine, com a bona alemanya, és molt bona repostera. Són especialistes en fer melmelades, pastissos de fruita fresca i seca, i dolços d'allò més bons. La seva mare és una autèntica artista! El tiramisú, però, és un pastís italià, com bé sabeu tots. El seu origen és d'allò més aristocràtic, a diferència de la seva cuina. En els seus orígens servia com a piscolabis, d'aquí l'expressió "te tira su" d'on prové (dixit Viquipèdia).

Ella em va ensenyar a fer-lo de la manera tradicional. Per a molts italians el tiramisú cal fer-lo sense gota de nata, simplement amb ous i el mascarpone. Jo el trobo un pastís agraït a l'estiu, perquè no requereix forn i el pots servir fresc de la nevera. Simplement, l'única precaució que cal tenir és utilitzar ous ben frescos, perquè no hi hagi cap perill.

No és una recepta original, ho sé, però vull que hi sigui al bloc. I a més vull que sigui un petit regal per a la Sabine: "Questo va per te, cara Sabine! 1000 baci!!"

QUÈ NECESSITEM?

(per a una safata rectangular de 25 x 15)

250g mascarpone
3 rovells d'ou
110g de sucre
1 paquet de melindros sense ensucrar pel damunt (tipus La preferida, o similar)
1 cafetera (4 tasses) de cafè ben fort
1 tasseta de moscatell o vi ranci (o Marsala, o Amaretto -> jo no en tinc habitualment)
cacau amarg en pols Valor

COM HO FEM?

Blanquejar els 3 rovells d'ou amb el sucre per mitjà de les varilles.Afegir el mascarpone i batre-ho tot junt.
Barrejar el cafè i el moscatell en un bol. Banyar els melindros i col·locar-los ben apretats els uns amb els altres a la base de la safata. Abocar la meitat de la barreja d'ous i mascarpone pel damunt ajudant-nos amb una llengua de gat. Espolsar amb cacau amarg pel damunt d'aquesta primera capa. Tornar a fer-ne una altra, amb melindros banyats del cafè i el vi i acabar amb la barreja de mascarpone restant. Espolsar de cacau la superfície i posar a la nevera.

Aquest pastís millora d'un dia per l'altre. Els sabors es barregen i s'integren, i guanya consistència. En el moment de servir, tornar a espolsar cacau per damunt.

Pa de pergamí a les herbes

2011-07-19T23:34:00.000+02:00

Cada any quan arriba aquesta època tinc una setmaneta de "Rodriguez". Els nens són de vacances i en Cesc ja les ha començat també, de manera que se'n van i em deixen sola, soleta a casa. D'aquesta manera podem allargar més estar a fora amb els nanos i després, a finals d'estiu, és en Cesc qui gaudeix d'una setmana sol. I dic gaudir perquè és tremendament reconfortant i bonic tenir fills, però també ho és estar sola uns dies, us ho asseguro! És una setmana (de vegades 10 dies!) on tens el bany per tu sola, on hi vas sense interrupcions, que dorms en diagonal al llit, que en un moment tens recollida la cuina i amb una rentadora o dues passes tota la setmana! i així un llarg etcètera...

És moment d'aprofitar per fer coses a casa que de vegades no tens temps, o no t'hi vols dedicar. De veure les amigues amb més calma, i aquest any fins i tot m'estrenaré anant a un curset de cuina del BonPreu el proper divendres!! A finals de setmana ja trobo a faltar als meus, però de moment gaudeixo d'aquest petit respir...

Avui mentre trastejava per casa he volgut fer alguna cosa per picar. Com que la nevera i el rebost estan en "economia de guerra" per anar plegant, se m'ha ocorregut fer alguns bastonets o cosa semblant. Al final m'he enrecordat d'una recepta que vaig veure al llibre "Tapas y aperitivos para compartir con amigos". Es tracta d'unes planxes de pa torradetes, amb gust d'herbes i molt gustoses per anar picant. La recepta porta menta i romaní, però com que no en tenia ho he fet amb alfàbrega fresca (que em va sobrar d'una caprese d'ahir sopar) i herbes provençals. És una recepta fàcil i pels que teniu nens, poden fer les planxes ells, segur que els agradarà! I pels grans la manipulació d'aquests trossets de massa en cru, és d'allò més desestressant...

El resultat són uns cercles torradets i gustosos, d'uns 7 o 8 cm de diàmetre, molt primets i que passen molt bé.

Aquí ho teniu:

QUÈ NECESSITEM?

125g de farina
2 cullerades d'oli d'oliva verge extra
1/2 ceba picada
15g d'alfàbrega (o menta) fresca
15g de julivert fresc
1 cullerada sopera d'herbes provençals (o 15g de romaní fresc)
2 cullerades d'oli d'oliva verge extra addicionals
sal Maldon

COM HO FEM?

Preescalfem el forn a 180º. Si tenim ventilador, ho posem en aquesta funció. Sinó dalt i baix.
Batre la farina i les dues cullerades d'oli amb les varilles elèctriques (o manuals). Queda una barreja tipus "migas". Reservar.
Amb el túrmix picar la ceba amb les herbes, una cullerada d'aigua i les altres 2 cullerades d'oli. Barrejar-ho amb la farina amb l'ajuda d'un ganivet. Si veieu que no aconseguiu barrejar tota la massa, afegir una altra cullera d'aigua (és molt senzill!!). Amb una cullera de fusta barrejar-ho bé, com si amasessim, durant 1/2 minut.
Posar un paper sulfuritzat a la safata i fer piles, de la mida d'una cullera de postre i una mica separades entre sí (us caldrà fer dues fornades). Posar un altre paper a sobre i aixafar les boles de pasta fins que quedi ben pla. Retirar el paper del damunt amb cura, pintar les peces amb aigua i espolsar-les de sal Maldon.

Enfornar 10-12 minuts (depèn del forn). Refredar sobre una graella o reixeta.

Un enganya-fam capritxós!

Gaspatxo

2011-07-17T10:00:00.000+02:00

Vet aquí un dels plats preferits a casa: el gaspatxo. Serà perquè ens pirren els tomàquets en totes les seves presentacions, ens entusiasmen les cremes i ens agrada molt el color als plats, aquest és un dels plats estrella de l'estiu. Les amigues blocaires de Memòries d'una cuinera ens proposaven aquest juliol omplir la blocosfera de gust, frescura i color amb les diferents versions de gaspatxo que fem cadascú.

Aquest és un gaspatxo tradicional, andalús, però amb el toc particular de casa nostra. Jo tinc costum de fer-lo amb tomàquets-pera i pelats -tot i que el faig amb la thermomix i el deixa amb una textura fantàstica-. No m'agrada posar-hi ceba i això probablement és degut a que tenim més costum de fer-lo per sopar que per dinar, i aleshores ens senta més bé sense la ceba. El toc particular li dóna una mica de poma granny smith que el suavitza i no l'endolça, i algunes rodanxes de remolatxa cuita per a intensificar el color. De vegades aquests dos ingredients els substitueixo per una mica de pastanaga, tot depèn del calaix de les verdures... I sempre amb la mida justa de vinagre i poquet all.

Mireu, aquestes són les quantitats habituals i exactament les d'aquesta recepta d'avui:

QUÈ HI POSEM:

(per a 4-6 persones)

6 tomàquets de pera pelats
1 pebrot vermell
1/2 pebrot verd italià
1/2 cogombre mitjà o un de petit parcialment pelat
1/2 ceba tendra (només per als entrebancs)
4 rodanxes de remolatxa cuita
1/4 de poma granny smith pelada
1 gra d'all
2 cullerades soperes de vinagre de poma
1 culleradeta petita de sal
1 llesca de pa del dia anterior
300 ml d'aigua mineral freda
un raig d'oli d'oliva
crostonets de pa torrat o fregit

COM HO FEM?

Pelem els tomàquets. Si veiem que costa treure la pell, escaldar-los 1 minut amb un tall en forma de creu a la part contrària al peduncle. Pelar parcialment el cogombre, tot reservant 1/4 part que tallarem petita pels entrebancs. Abocar-ho a la gerra de la TMX o bol per a triturar.

Reservarem 1/5 part del pebrot vermell i un trosset del pebrot verd i en farem trossets petits per acompanyar. També ho farem amb la ceba que no la incorporem a la preparació.

Hi afegim el tallet de poma, els pebrots, la llesca de pa remullada amb el vinagre, l'all, la sal i la remolatxa. A la TMX són 2 minuts a velocitats 5-7-9. Un cop triturat, hi afegim l'aigua ben freda i rectifiquem de sal i vinagre, si convé. Tornem a triturar.

Servir ben fresc, amb cubets de pebrot vermell, pebrot verd, cogombre i ceba tendra, i crostonets de pa. Aquests que hi he posat són de Baltà Farinetes, i estan aromatitzats amb farigola i romaní.

El raig de l'oli, que no hi pot faltar, l'afegeixo al final just a l'hora de servir. Així el color es conserva intens i cada comensal se'l posa al seu gust.

Gelat de guaiaba amb sopa de coco

2011-07-15T19:23:00.003+02:00

La recepta del 15 d'aquest mes de juliol proposava una opció d'allò més refrescant: preparar un gelat o un sorbet. El juliol a a casa és temps de buidar nevera i rebost de cara a les vacances. És per això que, aprofitant uns ingredients obsequi d'un concurs de cuina se'm va ocórrer preparar aquest gelat, molt, molt tropical.

Val a dir que, fins ara, només havia preparat gelats/sorbets amb fruita ajudada per la thermomix, on simplement hi poses la fruita gelada i una mica de sucre i llestos! Però em feia gràcia provar un gelat una mica més cremós.

La guaiaba és una fruita tropical. Prové del Carib i és molt utilitzada a Colòmbia com a fruita per a preparar melmelades, jalees i postres dolços. També és molt popular a Centreamèrica i nord de Sudamèrica. Curiosament se'n fa un producte anomenat bocadillo, que és una preparació semblant a un codonyat, és a dir l'equivalent a membrillo.

És una fruita curiosa perquè l'aspecte és de pera, amb un interior com la figa, un sabor entre el préssec i la pera tipus conference, i la textura del codony. Té unes llavors molt dures que cal descartar.

En aquest cas la guaiaba era amb almívar, la qual cosa la fa una mica més deslluïda en quant a color, però amb l'avantatge d'estar ja cuita. Com que la textura d'aquesta fruita ja és cremosa, no requereix ni ou (que jo volia evitar), ni gaire nata.

Aquí ho teniu:

QUÈ NECESSITEM:

un pot de 400g de guaiaba en almívar (pes escorregut)
4 cullerades de suc de taronja
1 cullerada de suc de llimona
90g de sucre
150ml de nata muntada
90ml de llet de coco
coco natural
ratlladura de llima

COM HO FEM?

Escórrer les guaiabes del suc de l'almívar, afegir el sucre i els sucs de taronja i llimona. Triturar. Passar pel colador xinès per tal d'eliminar les llavors.
Muntar la nata ben freda i afegir suaument al puré anterior. Posar-ho en un recipient apte per al congelador. Al cap d'una hora i mitja o dues, remenar la preparació amb una cullera de fusta, per evitar els cristalls de congelació. Anar-ho fent cada hora, dues o tres vegades. Triturar de nou o barrejar-ho bé perquè emulsioni.

Just al moment de servir escumar la llet de coco en un escumador per a fer capuccino. Posar-ho com a base al plat, servir el gelat i decorar amb ratlladura de llima i encenalls de coco fresc.

Agar-agar, la poció màgica i els druïdes de la Fundació Alícia.

2011-07-14T00:47:00.002+02:00

font: www.asterix.com

La darrera entrada publicada aquí a bell bulto ha suscitat força curiositat. Els gotets de fruita quallada és una recepta feta amb iogurt i fruita, però amb un ingredient que la fa màgica: l'agar-agar. Els amics i amigues blocaires, acostumats a fer servir la gelatina en làmines han trobat una altra opció per a "gelificar" el que es posi per davant (val a dir que no ho he provat amb el marit, el jefe, o els nens...però algun dia amb el super-poder de l'agar-agar no us diré pas que no ho faci!!).

Però jo vull explicar-vos -breument- perquè tots tenim altres blocs que consultar!!, que l'agar-agar en qüestió, a casa, ha estat la poció màgica que ha fet quallar, gelificar i donar textura a aliments que d'altra forma no hauríem aconseguit. La restricció en l'ús dels ous per a les preparacions culinàries dels nens ha limitat el ventall de possibilitats culinàries. Quantes receptes porten ou? Una infinitat! Per a donar textura, per a pujar el pastissos, per a pintar-los i donar-los un color més bonic, per elaborar mousses, quiches, flams... Doncs en tot això ens ajuda l'agar-agar! I a més a preu raonable, perquè us he de dir que els substituts d'ou que hi ha al mercat, per a persones que no en poden utilitzar, són cars i sovint no donen el mateix resultat.

Bé, només vull ampliar la informació sobre l'agar-agar per si algú està interessat en fer proves amb aquest producte. Veureu que és qüestio pràcticament de laboratori i que en funció de la quantitat utilitzada n'obtindreu un resultat més o menys rígid, tou o translúcid. Per això consulteu aquest interessant estudi que han fet l'Albert i en Ferran Adrià sobre aquest producte.

I és que aquests dos druïdes són l'ànima de la Fundació Alícia, una entitat creada per la Generalitat, gràcies a l'importantíssim suport de Caixa Manresa, i d'un equip amb moltes ganes d'investigar, descobrir, divulgar i també d'ajudar a col·lectius amb necessitats alimentàries molt específiques. Als afectats de pku ens van crear un interessantíssim receptari de cuina, amb idees d'utilitat per als malalts i per a públic en general.

Al minut 18:12 d'aquest video (TELENOTÍCIES TV3) veureu el petit reportatge de la presentació del receptari, l'octubre de 2008, i el minut de glòria de l'Aleix Caballé el meu fill, al·lucinant per la fantàstica truita de patates! En Marc Puig-Pey i l'Elena Roura ens ho van presentar i no es poden ni imaginar el que ens han arribat a ajudar en el nostre dia a dia!

Bé, per últim us deixo unes quantes fotos d'aquesta trobada que vam fer a la Fundació Alícia l'any 2008, i que si no hi heu anat, us recomano molt i molt que hi feu una visita!

Gotets de fruita quallada

2011-07-12T08:00:00.026+02:00

Avui vull ensenyar-vos uns gotets de fruita quallada o podríem dir-ne també de fruites amb quallada.

Bé, anem a pams!! Aquesta recepta té l'objectiu de recalcar més les virtuts d'un producte que per a mi té una utilitat fonamental: l'agar-agar, que no pas l'originalitat de la recepta.

L'agar-agar prové d'una alga que té el seu origen en els mars del sud d'Àfrica. És incolora, insípida i absorbeix aigua en quantitats de 200 i 300 vegades el seu pes, formant una gelatina (font: Wikipèdia).

L'agar-agar és una gelatina natural, d'origen vegetal, que no enterboleix les preparacions, que gelifica completament en mitja hora, que conté un 95% de fibra i gelifica, i això cal tenir-ho en compte! sucs àcids com el de la pinya i la taronja, que es resisteixen a la gelatina de cua de peix tradicional. I un altre avantatge: permet escalfar-la completament -en el cas dels plats calents- un cop el plat acabat, sense que perdi la forma, cosa que amb la gelatina convencional se'ns desfaria un xic.

L'agar-agar no té poder saciant com la gelatina de peix, perquè no conté proteïnes, de manera que acaba essent un component de la cuina amb moltes funcions però molt neutre en color, sabor i valors nutricionals.

Ja sabeu que a casa hem de controlar la ingesta de proteïnes dels nanos i aquest producte ens dóna molt de joc per a preparacions tant dolces com salades.

Les proporcions de referència són:

- per a gelatines dures: 8g d'agar-agar per cada litre d'aigua o líquid

- per a gelatines toves 6g d'agar-agar per cada litre d'aigua o líquid. I opcionalment se li pot barrejar gelatina.

Per tant l'agar-agar també pot barrejar-se amb la gelatina de peix. Amb l'única cosa que no funciona és en mitjans grassos, però funciona perfectament en brous i gelatinitzant preparacions que puguin contenir greix, sempre i quan la barreja de l'agar-agar es faci en líquid adequat.

No és per desmerèixer la gelatina de peix, però a casa aquesta la utilitzem més per a fer el monyo de la Júlia en les competicions de natació sincronitzada, que no pas a la cuina (!!).

Vinga us explico! Aquests gotets són d'allò més fàcils:

QUÈ NECESSITEM?

(per a 4 gotets)

16 galetes Maria
2 cullerades de mantega
2 iogurts naturals (pkus: l'equivalent de iogurt Pral)
suc de taronja
suc de pinya
melmelada de cirera (o de gerds, o de maduixa o del que vulgueu)
agar-agar
sucre

COM HO FEM?

Barrejar la mantega fossa amb les galetes Maria triturades i dipositar una capa de base al fons dels gotets, tot apretant amb un gotet més petit o amb el dors d'una cullera..
Ensucrar el iogurt, i escalfar 1/4 de litre d'aigua amb una cullerada de sucre i afegir-li 2 grams d'agar-agar (sigueu rigorosos amb aquesta quantitat!). Barrejar el quart d'aigua refredada una mica, amb tres iogurts naturals (si us convé, podeu fer servir la preparació de quallada Royal per a obtenir un resultat semblant). Abocar un dit de la preparació als gotets. Deixar refredar una mica a la nevera, i mentrestant, preparar la capa del sucs de color taronja: jo vaig utilitzar-ne de pinya i taronja barrejat al 50%. Escalfar la barreja dels sucs i remenar 3g d'agar-agar en proporció a 3/4 de litre de suc (l'agar-agar cal sempre utilitzar-lo barrejant-lo en líquid calent, que després es refreda). Abocar als gotets. Un cop solidificada aquesta part, acabar el gotet amb una mica de melmelada de cirera (o del que vulgueu) al damunt i servir ben fresquet. La veritat és que sembla més entretingut de fer-ho en explicar-lo, que com és en realitat. És senzill i fàcil, l'agar-agar sempre dóna el mateix resultat.

Us ensenyo el que utilitzem a casa: és un producte que cundeix moltíssim i té una caducitat molt llarga. Proveu-lo, si no ho heu fet, perquè us sorprendrà!

Tigretostón - Tapes i plats de Castella (II)

2011-07-08T15:30:00.001+02:00

Això si que no us ho podeu perdre! Tant si aneu a Valladolid, com si us quedeu a casa vostra, si us agrada el gust del botifarró (morcilla) és una combinació brutal.

El Tigretostón és un homenatge als que ja en tenim més de 40 i de petits, alguna vegada, havíem menjat el famós Tigretón, un pastisset dolç i enfarfegós, carregat de greixos i matèries que ara estarien desaconsellades... Però aquí estem tant fermosos, i val a dir, sense colesterol...fent una còpia salada del berenar de la nostra infància.

Aquesta tapa la vam tastar a Los Zagales, un bar-restaurant a tocar la plaça major de Valladolid, amb un ambient i gentada pròpia del que ofereix la seva cuina, i de nou, com expressava en l'entrada anterior, amb un tracte i una professionalitat dels cambrers i dels cuiners digna de premi. Les cerveses, tot i amb gentada, ben servides, amb l'escuma perfecta, ben freda i sense vessar...i les tapes, un tast celestial, a quina més bona!

El Tigretostón va ser el guanyador del concurs nacional de tapes 2010: pa negre de sègol, untat de crema de botifarró, i farcit de ceba caramelitzada, rostes de corna de beicon i crema de formatge...una bomba espectacular! Els cuiners ens ho expliquen aquí.

La tapa està adaptada, perquè jo no he afegit la corna de beicon, ho he fet amb ceba de Figueres, i he utilitzat la crema de formatge Philadelphia enlloc d'una crema de formatge fresc. I tampoc l'he summergit en oli tal i com ho fan els inventors, sinó que l'he escalfat amb unes gotes d'oli a la paella per fer-lo menys calòric (és un dir! ;-) )

Aquí ho teniu:

QUÈ NECESSITEM?

pa de sègol llescat
crema de botifarró o botifarró desfet
ceba caramelitzada
crema de formatge Philadelphia

COM HO FEM?

Agafem la llesca de pa i la humitegem lleugerament perquè es pugui manipular. Amb molta cura, mirem d'aplanar-la amb el corró. Untem la crema de botifarró, afegim una mica de ceba caramelitzada (*) i un parell de cullerades de philadelphia. Mirem d'enrotllar-lo sense que es trenqui (el podeu embolicar una part amb paper d'alumini, us ajudarà a aguantar la forma) i el passem a la paella amb unes gotes d'oli, a foc suau, just perquè es torri una mica i s'escalfin els ingredients. Per a fer una presentació més divertida, l'he embolicat amb un paper amb la imatge impressa d'una pell de tigre.
A casa l'hem acompanyat d'un vi verdejo jove, de la D.O. Rueda, ben fresquet, obsequi del recepcionista de l'hotel, i hem brindat a la salut d'ell i de tots vosaltres!

(*) he fet servir la recepta de ceba caramelitzada de l'Arguiñano. La publicaré al bloc per tenir-la de referència.

Crema de pèsols i menta

2011-07-06T08:00:00.002+02:00

Fa una setmana la Mercè, amiga blocaire de Destapant cassoles, plantejava de quina manera fèiem les sopes i cremes fredes. Les cremes majoritàriament de verdures i hortalisses tenen a casa una particularitat important: és un dels plats que podem compartir tots, atesa la restricció alimentària dels meus fills. A més, a la família som molta colla i sovint una crema freda o calenta és un recurs molt apropiat en un dinar o sopar. Les cremes també són molt versàtils perquè podem combinar-les amb un gran ventall d'ingredients. I per últim, una altra de les seves gràcies, és que a l'estiu fredes passen bé quan minva la gana per la calor, i a l'hivern són fàcils de menjar especialment quan els nens (i nosaltres!) cansats de l'activitat del dia, somiem en agafar aviat el llit...A casa sovint ens ajuda la termomix que les deixa amb una intensitat de color i gust més gran. Però aquesta està feta en cassola convencional aquest passat cap de setmana.

Aquesta que presento avui no l'havíem fet mai encara. Els pèsols són més parents de la llegum que de la verdura (atenció pkus el seu contingut proteïc: 6% en pèsols frescos que no augmenta sinó es combina amb cereals), tenen un alt contingut de ferro, un bon grapat d'hidrats de carboni i fibra, i un baixíssim contingut de greix. A casa la vam trobar molt gustosa i refrescant pel seu toc de menta, que ara està al seu millor moment.

Vinga! us explico com la vaig fer:

QUÈ NECESSITEM?

(per a 4 persones)

100g ceba tendra
500g de pèsols (congelats o frescos pelats)
500ml de brou (jo vaig posar de brick de pollastre)
100ml de nata líquida
30g de mantega
una branca de menta fresca

COM HO FEM?

Picar la ceba fineta i sofregir-la. Quan estigui daurada, afegir els pèsols i la menta picada. A continuació el brou de pollastre (just que cobreixi els pèsols) i deixar coure 5 minuts.
Un cop cuits, retirar els pèsols del foc, barrejar-hi la mantega i la nata i triturar-ho amb el túrmix. Passa-lo pel colador perquè quedi més fi. Servir-la freda, decorada amb uns fils de nata i unes fulletes de menta.

Remenat de bacallà dins la marea negra - Tapes i plats de Castella (I)

2011-07-05T08:00:00.001+02:00

Dies enrera us comentava que vam estar de visita a Valladolid. Ens va sorprendre gratament aquesta ciutat, especialment perquè desconeixiem que és capdavantera en elaborar tapes i pintxos guanyadors de tota Espanya, per la professionalitat i simpatia del personal de les cerveseries-mesones-restaurants que vam provar i perquè val a dir, i em permetreu que ho expressi, que allà els impostos cundeixen molt: la ciutat està impecablement neta, tenen un mobiliari urbà de primera, no hi ha una petita pintada enlloc i tot està perfectament urbanitzat...
El d'avui és una tapa-ració de la Cerveceria Campo Grande. Aconsellats pel recepcionista de l'hotel, un xicot de Valladolid que ja ens va veure a la cara que erem gent de bon menjar, vam anar a parar a aquesta Cerveseria-Restaurant que està davant del Parc Campo Grande, el pulmó verd més gran de Valladolid, a banda de l'esplèndida i verda llera del riu Pisuerga.
La cerveseria una delícia de lloc autèntic, de tota la vida, sense més pretensions que la de fer bon menjar i servir bé, amb bona cervesa i bon vi, i àpat acabat d'elaborar. I sobretot molt ambient!
És un plat vistós de color, saborós i amb el toc diferent d'una base de tinta de calamar.
Us explico com l'he fet:

QUÈ NECESSITEM:

(per a 2 persones)

4 ous (mitjans)
150g de bacallà remullat completament dessalat
3 espàrrecs verds
2 alls tendres
8 tires de pebrot del piquillo
7 bossetes de tinta de calamar (les trobeu congelades a La Sirena)
oli
molt poqueta sal
pebre blanc

COM HO FEM?

Coure al vapor o al microones els espàrrecs verds fins que estiguin cuits però forts (el temps dependrà de la mida de l'espàrrec). Tallar petits els alls tendres i sofregir amb un raig d'oli. Mentrestant tallar a trossets el bacallà, les tires de pebrot del piquillo i els espàrrecs cuits. Afegir-los a la paella quan tinguem els alls rossos i sofregir lleugerament. Remenar els ous (no els bateu que queden massa quallats) amb un polsim de sal -menys de la que posaríeu normalment perquè el bacallà i la tinta ja en porten- i abocar-los a la barreja anterior tot remenant enèrgicament i retirar del foc de seguida que l'ou hagi quallat.
Reduir una mica la tinta de calamar a foc suau. Muntar el plat amb la base de tinta i el remenat al damunt. Serviu-lo amb pa torrat i un vi de la Ribera de Duero.
Espero que us agradi!

Us afegeixo quatre fotos de la visita:

Llom de porc amb peres i farigola

2011-06-29T15:47:00.001+02:00

Avui us presento un plat senzill i molt gustós. La combinació de fruita fresca amb carn sempre li dóna un contrast suau i sovint contribueix a amorosir la carn. La pera, carregada de pectina, ens facilita la digestió i augmenta considerablement l'aportació de ferro de la carn.

He utilitzat les primeres peres conference de la temporada, que comença el mes de maig i acaba a l'octubre. La pera conference té actualment una gran producció a l'Urgell, d'on és la meva família per part del pare. A l'Urgell s'hi concentra el 70% del conreus de fruita de tota Catalunya i la meitat d'Espanya. Fa uns anys, quan jo era petita i els estius ajudava als tiets a collir fruita, de pera conference no se'n cultivava. Els conreus de fruita eren de poma golden i starking, préssecs d'aigua i de vinya, i peres branquilla i de Sant Joan. Les varietats eren molt més limitades. El que recordo més de llavors és de fer-me uns tips de menjar fruita deliciosa, recent agafada de l'arbre i rentada amb l'aigua del càntir, i dels passejos que ens donàvem tots els cosins damunt dels palés dels "toros" de càrrega, com si fós una atracció de fira! I pelar moooooolta fruita per a fer-ne melmelada, per adobar-la amb almívar, i com en dèiem a casa "fruco", que era la fruita liquada per beure.

De llom he utilitzat la part de la canya més seca, perquè cuinada així s'amoroseix molt i us sorprendrà, perquè no sembla ni llom! La part de dos colors, que sempre és més tendra, la vaig reservar per a cuinar-la a la sal.

I la farigola és collida pels volts de Setmana Santa a Sant Llorenç, com mana la tradició, perquè és quan està al punt àlgid de la seva floració, en una nit fantàstica de lluna plena on, segons les àvies, la farigola té concentrat el seu sabor i les seves propietats...

La recepta és de la revista Sabor... del Caprabo de la primavera 2011, dedicat aquest número a "La cuina de les aromes".

QUÈ NECESSITEM:

(per a 2 persones)

300 g de llom tallat gruixut
3 peres tipus conferenc
20 g de mantega
1 brot de farigola
2 cullerades d'oli d'oliva
1 copeta de xerès dolç
pebre negre
sal

COM HO FEM?

Tallar les rodanxes de llom en tres parts de llarg a llarg. Pelar les peres i tallar-les en vuit grills. En un cassó, coure les peres amb la mantega i el brot de farigola esfullat, durant cinc minuts a foc lent. Salpebrar els trossos de llom i marcar-los a la paella ben calenta amb l'oli d'oliva. Quan està ben enrossit, afegir el xerès dolç i les peres. Coure durant dos o tres minuts. Servir-lo amb un brotet de farigola.

Fàcil, econòmic i ràpid!! Espero que us agradi.

Taboulé (Tabbouleh)

2011-06-27T20:59:00.003+02:00

Les temperatures d'aquest cap de setmana han estat brutalment altes. Com a mínim a Valladolid on hem estat perquè s'hi celebrava el Campionat d'Espanya de natació amb aletes, en el que ha participat l'Aleix. Així, hem fet una visita a Castella, on per cert, es menja de meravella. He vingut amb un munt d'idees de coses per a picar, tapes i plats que intentaré reproduir a casa. A Valladolid vam veure moltes cerveseries que havíen estat guanyadores de tapes a nivell espanyol, i algunes les vam poder tastar.
Doncs bé, com que aquí segueix la calor i em venia de gust menjar una cosa ben fresqueta i complicar-me poc, avui he fet un taboulé. Per a mi és una de les amanides més fresques, que passen més bé, que pot servir de plat únic i sobretot super-ràpida de fer.
El taboulé és una amanida típica amb sèmola de gra dur (cous-cous) dels països àrabs. Hi ha moltes versions, però la que us presento és la més bàsica que fan al Marroc.
Vinga! us explico:

QUÈ NECESSITEM:
(quantitats per a 2 persones)

125g de cous-cous mitjà (Gallo, el trobeu al Mercadona o altres supermercats)
125ml d'aigua
mig cogombre
1 tomàquet d'amanir o de pera
100g de ceba tendra (1 petita o la meitat d'una grossa)
un terç de pebrot vermell
un grapat d'olives negres sense pinyol
30g de panses
3 cullerades de suc de llimona
2 cullerades de menta fresca picada
1 cullerada de julivert picat
sal
pebre
1 culleradeta d'oli
1 culleradeta de mantega

COM HO FEM?

Bullir l'aigua amb un pessic de sal i l'oli. Retirar del foc i afegir el cous-cous. Remenar una mica i deixar reposar 3 minuts. Afegir aleshores la mantega i tornar a posar a foc lent 2 o 3 minuts remenant amb una forquilla. Ja tenim a punt el cous-cous. Posar-lo en un bol.
Tallar petit el tomàquet, el cogombre, el pebrot i la ceba. Tallar les olives negres, la menta i el julivert. Afegir-ho tot al bol junt amb les panses. Amanir amb el suc de llimona, salpebrar al gust i deixar refredar a la nevera fins al moment de servir.
Notes:
- si voleu preparar més quantitat, només cal que tingueu en compte que el pes del cous-cous ha de ser el mateix que el de l'aigua.
- es pot preparar perfectament d'un dia per l'altre. El cous-cous no es passa i s'integren molt els sabors.
- s'hi poden afegir els ingredients que vulgueu per a fer-lo al vostre gust. Si no us agrada el cogombre o el pebrot, es pot eliminar. Queda gustosa igual.

Espero que us agradi!

Coca de Sant Joan

2011-06-23T19:54:00.001+02:00

La Coca de Sant Joan és el dolç de la revetlla. És la Coca que es menja la nit més curta del dia més llarg. La nit de Sant Joan és una nit màgica, perquè és la nit del foc, de les bruixes i dels amors.
Recordo quan era petita i celebràvem les revetlles al carrer. Vivíem just darrera de Casaramona, el que ara és el CaixaFòrum. Els carrers de la Font de la Guatlla eren com els carrers d'un poble, dins de Barcelona. No hi passàven cotxes gairebé mai i al costat teníem un solar enorme "Can Butsems" on hi jugàvem cada tarda. I al costat Montjuïc, el meu parc de jocs de la infància.
La revetlla es feia amb família, amics i veïns. Es muntàven taules al carrer i es feia una gran foguera a la cantonada, amb totes les andròmines velles de fusta que ja no es feien servir. Es feien invents amb els equips de música, per tal de tenir ball i tot!
De joveneta les revetlles ja les vaig fer amb amics, però sovint m'agradava sopar primer a casa. Eren les èpoques de passar tota la nit fora, els primers amors i la xocolata desfeta quan sortia el sol...De saltar per damunt les fogueres (!!!) i de ballar tota la nit.
Un cop de gran recordo especialment la celebrada després d'aprovar les primeres oposicions. Em sembla que ha estat la revetlla més tranquil·la d'ànima i la més divertida de cos! D'això avui fa 20 anys! Després han vingut les més serenes, amb els nens petits tirant els primers petards, amb el soroll esfereïdor dins les muralles de Sant Llorenç, amb el sopar tot sentint el riu...
Totes tenen el seu encant. La nit de Sant Joan és màgica i el dia és esplèndidament llarg...

Aquestes són les meves primeres coques de brioix. Per a garantir que quedessin més o menys bé m'he ajudat de la panificadora (seguint la seva recepta de brioix). La màquina la fem servir per a fer el pa dels nens i rara vegada hi fem altra cosa. He tingut, com les ocasions especials es mereixen, a la meva "pintxe" preferida, la Júlia, que m'ha ajudat tot i estant tremendament cansada per ser el seu últim dia d'escola. I amb elles participo en la proposta de Memòries d'una cuinera, on les encantadores Mònica i Judith hi posen tot l'amor culinari i de família.

QUÈ NECESSITEM?

massa de brioix

500g farina de força
150g mantega pomada
100g sucre en pols
un pessic de sal
25g llevat fresc
3 ous + 1 ou per pintar la massa
1/2 got de llet tèbia
matafaluga

crema pastissera

500ml llet desnatada
150g sucre
30g de maicena
4 rovells d'ou
pell d'una llimona
una branca de canyella

per a decorar

pinyons
palets d'ametlla
sucre bolado
encenalls de taronja confitada
cireres confitades

COM HO FEM?

Per a fer la massa: Posar dins la cubeta de la panificadora els 3 ous batuts, el sucre en pols i la llet. Cobrir els líquids amb la farina i el llevat fresc desgranat al damunt. Connectar la màquina amb el programa d'amassat per a pa dolç. No tancar la tapa i un cop veiem que està tot barrejat, interrompre el programa i afegir la mantega tova en porcions. Tornar a començar el cicle d'amassat des del 0 i fins que llevi la massa (1h aprox.).

Mentrestant preparar la crema pastissera: Posem a bullir la llet (menys 1/2 got) amb la pell de la llimona i la canyella. Quan arranca el bull, retirar la pell i la canyella. Barrejar els rovells amb el sucre, la maicena i el 1/2 got de llet. Abocar-ho al cassó amb la resta de la llet i coure-ho a foc fluix tot remenant fins a obtenir l'espessor desitjada. Evitar que torni a bullir.
Treure la massa de la panificadora i dividir-la en dos. Amb l'encimera untada amb una mica d'oli amassar suaument per treure l'aire. Estirar amb el corró i donar forma ovalada. Pintar la massa amb ou batut. Guarnir les coques. Jo en una he fet rombes amb la crema pastissera i l'he decorat amb els encenalls de taronja, pinyons, sucre i sucre bolado. En l'altra he fet una tira central de crema, amb cireres, palets d'ametlla i sucres.
Enfornar al forn prèviament escalfat a 180º 10 minuts dalt i baix, i 15 minuts només forn de baix.
Jo crec que han quedat prou bé. Si n'hagués fet una hauria quedat més gruixuda, però trobo que amb dos dits de gruix és suficient i així en tenim dues i potser no es farà tan pesada!!

B O N A R E V E T L L A !!

Clafoutis de cireres

2011-06-22T15:00:00.015+02:00

Encara és temps de cireres. No durarà gaire més, perquè és una fruita que ens visita durant un període curt però que anuncia el bon temps i la proximitat de les vacances...

Aquest pastís és d'origen francès, de manera que en ell s'aglutinen dos contrastos, segons el meu punt de vista: l'agror que em provoquen els francesos habitualment i la dolçor que em reporten les cireres... De francesos és evident que hi ha de tot, com a tot arreu, però les meves vivències amb el personal del país veí -i sobretot d'aquells propers a la frontera- no són precisament per tirar coets... Però el pastís és una delícia, perquè queda melós i sucós, gens pesat, i amb un gust neutre a la massa que fa ressaltar el gust de les cireres. Un consell: està molt més presentable el mateix dia. D'un dia per l'altre, les cireres deixen anar tot el color i tenyeixen la massa i queden un pèl descolorides...

Bé, al que anàvem. Una amiga de Sant Llorenç em va donar moltes, moltes cireres. Maques, fortes, lluentes. Totes triades. Les cull als camps entre Llers i Terrades. Allà es cullen unes cireres d'alta qualitat, per la composició de la terra i perquè hi ha un petit micro-clima que afavoreix el seu conreu. Vaig pensar de provar aquest pastís. La recepta la vaig seguir fil per randa de Cuina per a llaminers, tot un referent que sovint consulto, amb tots els bons consells explicats amb detall per la Mercè.

QUÈ NECESSITEM?

50 g de mantega desfeta
50 g de farina
50 g de farina de blat de moro (maizena)
100 g de sucre
4 ous
1/4 l de llet
1 cullerada petita d'essència de vainilla
cireres
sucre "glaç"

COM HO FEM?

Preescalfar el forn a 180º. Batre els ous amb la llet, l'essència de vainilla i la mantega fosa a temperatura ambient (sobretot que no estigui calenta!).
Afegir les farines tamisades i el sucre. Batre fins obtenir una mescla homogènia.
Treure el pinyol de les cireres. Si ho feu amb l'estri específic va més bé. Jo ho vaig fer amb cura amb un ganivet petit.
Untar amb mantega un motlle rodó, d'aquells de quiche i abocar la mescla. Col·locar les cireres repartides per tot el pastís. Enfornar durant 40 minuts fins que quedi ben daurada. Deixeu-la reposar dins del forn, amb la porta entreoberta i un cop s'hagi refredat una mica, espolsar el sucre en pols per damunt.
Servida tebiona és deliciosa! Espero que us agradi.

Rotllets de pa amb tomàquet i pernil

2011-06-20T23:10:00.000+02:00

Les tapes, els pinxos i els aperitius són la meva perdició. M'agraden amb bogeria. Això de tastar trossos petits de combinacions ocorrents, fredes, calentes, agredolces, picantones... és un caprici per al paladar. La tapa s'ha posat de moda arreu, i per tot el món obren restaurants amb tapes espanyoles i catalanes que són el delit dels comensals. I són els plats amb més interès per part dels turistes que visiten el nostre país.

La tapa més internacional de casa nostra és el pa amb tomàquet i pernil. És la tapa catalana per excel.lència!

El pa amb tomàquet i pernil és d'aquelles coses que es troben a faltar quan ets fora de casa. Només que surtis de Catalunya (llevat d'Andorra que també tenen costum de menjar-ne) has d'explicar com es fa el pa amb tomàquet, per a evitar que te'l serveixin amb el tomàquet tallat pel damunt del pa... Com que els que em coneixeu ja sabeu de la meva predilecció pel pernil, he de confessar que sempre que he marxat fora m'he endut algun paquetet de pernil envasat al buit...Vés què hi farem! Hi ha qui s'enduia la llet condensada, les galetes, i jo m'enduia el pernil!

L'origen del pa amb tomàquet és el d'aprofitar el pa del dia anterior que havia quedat sec. Si se li untava un tomàquet ben madur pel damunt, i s'amania amb un bon oli d'oliva, la molla seca s'amarava i retornava tendra i gustosa...

Això més que una recepta és una idea de presentació del clàssic pà amb tomàquet i pernil, i amb ella participo a la proposta #55 HEMC, que aquest mes té com amfitriona a la Sònia de L'exquisit.

La recepta no té gaire secret, però si que li calen productes de primera qualitat perquè el resultat sigui autèntic! Ho explicaré amb detall per algun lector de fora de Catalunya.

De "rotllets" de pa amb tomàquet veieu que hi ha dues versions:

- amb pernil a fora i el pa sucat amb tomàquet dins (clàssic)
- amb el pa per fora i el pernil dins (espardenya: aromatitzat amb all)

QUÈ NECESSITEM?

Llesques de pa de pagès o rústic
Pernil d'aglà
Tomàquets de penjar
Oli d'oliva
Sal
Un gra d'all
Tigetes de fusta per a punxar

COM HO FEM?

Per al rotllet de pa "espardenya"

En primer lloc cal triar llesques que no tinguin gaires forats. Les hi treiem la crosta i les estirem i aplanem bé amb el corró. Les amanim amb oli per una banda i les passem lleugerament per la paella. Les treiem, les untem amb un gra d'all partit per la meitat i les suquem amb tomàquet, tot refregant-lo per la superfície. L'amanim amb oli i sal. Hi posem pernil dins i l'enrotllem. El subjectem amb la tigeta de fusta.

Per al rotllet de pernil

Untem les llesques pels dos costats amb el tomàquet i les amanim amb oli i sal. Les tallem a tiretes a l'ample de la llesca. Evitarem, però, de posar-hi la cantonada de la llesca, perquè no hi hagi tanta crosta. Agafem una llenca de pernil i emboliquem les tires de pa amb tomàquet, subjectem el rotllet amb una tigeta de fusta, i llest!

Espero que us agradi la idea!

Gent encantadora

2011-06-16T19:21:00.000+02:00

Hi ha dies a la vida que es converteixen en alguna ocasió especial. Ahir era un dia feiner, normal, sense cap particularitat. Llevar-se a quarts de 8, portar la Júlia a escola, anar a treballar... Només tenia de diferent que anunciàven un espectacular eclipsi de lluna.
El dia 24 de maig vaig començar aquest bloc, o el vaig donar d'alta millor dit, perquè començar el que es diu començar, com que no en tenia ni idea, vaig trigar uns quants dies abans no vaig llegir fòrums i manuals de Blogger...
A mi ja em rondava pel cap la idea. De fet havia fet uns primers intents al facebook, publicant algunes receptes a "Cocina face'l" un recull de receptes d'unes parentes de Músser de Cerdanya. A banda és clar, d'anar apilant receptes, llibres, papers i paperets relacionats amb la cuina... Als blocs m'hi connectava ocasionalment, per cercar alguna recepta en concret o fer alguna cosa especial un dia assenyalat.
Un dia vaig saber del Destapant cassoles de la Mercè i el vaig anar seguint. M'agradava la naturalitat i la poca complicació explicant les receptes, amb una cuina de cada dia i tenint petits xefs col·laborant... I la Mercè, sense pretendre-ho, va fer saltar l'espurna.
La recepta del 15 em donava l'oportunitat de donar-me a conéixer. Tic, tac... tenia mitja por de fer alguna cosa personal, però què carai! no conec la vergonya i s'havia d'intentar! Vaig programar la recepta i me'n vaig anar a dormir...
Avui és l'endemà i no hi ha recepta. Hi ha una mostra de la cara estupenda que porto avui amb les alegries que m'heu donat passant pel meu bloc, per les vostres paraules. Sou una colla de GENT ENCANTADORA!

M O L T E S G R À C I E S!

L'amanida més personal

2011-06-15T00:09:00.007+02:00

Els amics blocaires d' Els fogons de la Bordeta i Xocolata Desfeta convoquen cada dia 15 un "concurs d'idees" al voltant d'un ingredient o tema culinari. Per aquest mes de juny, on començarà l'estiu, proposen les amanides.

Jo no arriba al mes que rodo per aquest món blocaire i ja tinc la sensació d'haver fet amics i amigues, companys d'estones de cuina i en general persones amb inquietuds similars a les meves... Però com sempre passa quan entres de nou en un grup, la primera cosa és presentar-se.

Per això, després de pensar quina amanida podia fer, us proposo una de molt personal perquè conté un grapadet d'INGREDIENTS que tenen alguna relació amb la meva persona:

els enciams, perquè m'agrada el verd dels boscos i la muntanya,
el pernil, perquè vaig aprendre aquesta paraula abans que el "papa" i "mama". Jo en deia "txitxi na nosos".
el formatge de cabra francès i el parmiggiano italià, perquè m'agrada conéixer llocs i gent nova,
el foie, símbol de caprici culinari,
la ceba, com ingredient bàsic de la cuina. I si és de Figueres millor, perquè és de l'Empordà!
els pinyons, perquè oloren a coca i a forn...
i la vinagreta de gerds, vermella com les maduixes, la meva fruita preferida i foto de perfil

*Aquesta vegada no us poso quantitats, els ingredients els podeu posar a bell bulto.

COM HO FEM?

Cruixents de parmesà: ratllar el formatge i posar-lo sobre paper sulfuritzat a la safata del forn. Donar-li forma rodona però sense apilar-lo. Gratinar al forn 2 o 3 minuts.

Amanida: amanir amb oli i sal les varietats d'enciam (escarola, lollo rosso, espinacs, ruca, radicchio i canonges).
Passar per la paella un grapat de pinyons amb unes gotes d'oli.
Desengrunar el formatge de cabra i afegir-lo als enciams junt amb els pinyons, els encenalls de foie i els xips de ceba fregida cruixent. Col·locar les llenques de pernil als costats. I per últim, amanir amb la vinagreta balsàmica de gerds i decorar amb els cruixents de parmesà.

Gràcies blocaires per acollir-me en les vostres expertes cuines i sobretot per generar-me il·lusió! I moltes gràcies als que passeu per aquí, el plaer és meu!

Batut de fruites

2011-06-12T22:53:00.007+02:00

Avui finalment ha tret el nas el sol i ens ha regalat un matí amb la temperatura pròpia del mes de juny. A casa hem tingut un cap de setmana molt esportiu. Els dos campions de casa ens han lluit totes les seves aptituds esportives, amb tot el seu l'esforç en remull i seguint el ritme dels seus accelerats batecs. Un cop a casa, descans i què millor que un batut fresc, multifruites, vitamínic i reconstituent?

El secret no és més que fruita ben fresca, ratlladura de llimona que potencia els sabors i serveix d'antioxidant -així aguanta una miqueta les vitamines mentre li feia la foto ;-) - i la mel clara que li dóna el toc dolcet sense emfarfegar. És ideal que tingueu la fruita freda, així no l'aigualireu gaire posant-hi gel.

QUÈ HI POSEM?

(Per a 4 gots)

2 rodanxes de pinya
1 plàtan de Canàries
1 poma verda gran smith
10 maduixes
250 ml de suc de taronja
el suc de mitja llimona
la ratlladura de mitja llimona
100 ml d'aigua ben freda
50 ml de nata líquida 18% MG
2 cullerades soperes de mel clara

COM?

Batre la fruita i tots els ingredients, excepte la nata i la mel. Un cop batuda, afegir la nata a rajolí poc a poc i per últim incorporar-hi la mel.

Popets amb pèsols

2011-06-10T17:27:00.002+02:00

Porto dies barallant-me amb les possibilitats del Blogger per posar-lo a la meva mida. Suposo que estic tenint les errades clàssiques dels novells, però com que sóc de mena tossuda, insisteixo. A més, porta dies fent un temps que sembla que s'acosti la tardor i no pas l'estiu. Així que tot plegat, a estones ho veig tot gris. Per treure el ventre de pena, he decidit posar-hi color i flaires mariners, a veure si així es veu tot des d'un altre prisma.

La recepta és una adaptació d'un receptari antic de la casa Nestlé, on la recepta original porta xipirons i no popets. No vaig trobar xipirons petits a la peixateria, però els popets m'estaven esperant ben fresquets i els tenien a bon preu.

QUÈ:

3/4 kg de popets
300 g de pèsols extrafins congelats
3 cullerades de tomàquet concentrat
3 cebes tendres petites
1 gra d'all
1 culleradeta de puré de carn de nyora
5 o 6 ametlles
1 torradeta petita de pa
1/2 got de xerès sec (o vi blanc)
oli i sal

COM HO FEM?

Mentre netegem els popets, sofregir suaument les cebes i l'all. Quan comenci a estar transparent, afegir els popets i deixar coure, a foc fluix, durant 15 minuts.
Afegir el tomàquet concentrat (també ho podeu fer amb tomàquet fregit fi). Coure al vapor els pèsols: jo els he posat amb un recipient tancat amb un raig d'aigua al microones, 3 minuts. Esbandir amb aigua ben freda i reservar-ne uns quants. Afegir la resta de pèsols a la cassola dels popets i abocar el mig got de xerès.
Batre amb el pímer les ametlles, la torradeta, la carn de nyora i un raig d'oli, i abocar-ho a la cassola. Rectificar de sal i coure-ho uns 10 minuts més. Afegiu una mica d'aigua, si cal.
Servir-ho amb uns quants pèsols al damunt dels que hem reservat.

Mousse de maduixa

2011-06-05T21:25:00.012+02:00

Ahir dissabte l'equip de metabòliques de l'Hospital de Sant Joan de Déu va organitzar la Jornada culinària anual. Amb el nom de Coques, Tutti Frutti i la Colla Metabòlica proposaven un concurs de plats elaborats amb fruites d'estiu.
Hi havia tres categories per optar a premi: infantil (< 12 anys), joves (< 16 anys) i adults. A casa vam presentar tres receptes, i dos d'elles van obtenir premi. Estem molt contents!! perquè això és un estímul per als nens.

Gràcies a les idees de la Mercè en el seu blog Destapant Cassoles -que he dir que és la meva primera seguidora!-, vaig adaptar una mousse de maduixa als ingredients que podem utilitzar. El resultat va ser fantàstic de gust, fàcil de fer i com a premi va resultar guanyador. Així que moltes gràcies Mercè per la idea i gràcies a l'equip de l'hospital i als membres del jurat per escollir-lo!

Aquí teniu la recepta:

QUÈ:

200 ml nata muntada o líquida per muntar (35% MG)
250 g maduixes
suc de mitja llimona
1 sobre de gelatina Royal
50 g sucre
a) 50 g de preparat per a iogurt Pral + 250 ml d'aigua (pku), o
b) 2 iogurts naturals
maduixes senceres i menta per decorar

COM?

Quina cuinera!

Barrejar amb el pimer el preparat de iogurt, l'aigua i el sucre. Insistir una mica perquè quedi espès.

Posar-lo en un cassó i escalfar-lo.
Quan arrenqui el bull, retirar del foc i afegir el sobre de gelatina. Remenar-lo perquè es disolgui bé i deixar refredar una mica.

Batre les maduixes i el suc de llimona. Afegir-ho a la barreja anterior.

Incorporar la nata, barrejant-la amb delicadesa.
Abocar-ho als motlles i deixar refredar un mínim de 3 hores a la nevera. Decorar amb maduixes senceres i fulles de menta.

I finalment mireu que contents estem per tots els premis aconseguits:

1. Una entrada per l'Aquàrium de Barcelona que en gaudirà la Júlia, ja que ha estat la cuinera!

2. Una cistella plena de productes gourmets i exòtics, que poden consumir els pku. Ideals per a provar més receptes!!

3. Un fantàstic"smartbox" per a gaudir d'un SPA en parella. Deliciós també!!

Coca de vidre

2011-05-26T19:39:00.013+02:00

Una recepta fàcil, econòmica i molt ràpida de fer.

QUÈ:

una massa de pizza fresca o congelada
oli
sucre
pinyons
anís sec o suc de llimona

COM:

Estirar amb el corró la massa de pizza ben fineta.
Untar amb oli generós tota la superfície i espolsar sucre. Afegir-hi pinyons i enfornar 11 minuts a 230º (dalt i baix).

Vigilar que no es cremi i treure-la del forn quan estigui rossa. Pintar deseguida amb l'anís o el suc de llimona, que li dóna l'aspecte de "vidre".

A bell bulto?

2011-05-24T20:19:00.005+02:00

Quan era petita i no arribava al marbre de la cuina, ni a la taula pastera de la cuina del poble, sempre ficava el nas per veure les preparacions de cuina que feia la padrina (l'àvia, a les terres de ponent). Sempre erem colla i la padrina feia menjars típics d'aquella època: panades o panedons per setmana santa, crema per Sant Josep, rostit de festa major... Sempre tenia curiositat per saber com ho feia, sempre sense seguir cap pauta escrita. Quan li preguntava les quantitats sempre deia: "a bell bulto dona!". L'expressió és una barreja del català "a bell ull" i del castellà "a bulto" que en ambdós casos vol dir "a granel" sense mesurar gaire les quantitats, és a dir "a ull", a base d'experiència i d'anar provant.

Tant la padrina Maria, com la iaia Conxa han estat molt bones cuineres i han fet que m'agradés la cuina amb la seva naturalitat del dia a dia, aprofitant del que es disposava i dels productes de temporada. Tot i així, quan em vaig independitzar no havia fregit un ou, ni fet una truita.

En una ocasió vaig llegir que les persones ens hem d'alimentar, però només a unes quantes ens agrada menjar. A mi m'agrada menjar des que sóc jove, perquè de petita no volia tastar res! Però us asseguro que he recuperat el temps perdut i no em resisteixo a tastar qualsevol cosa nova que se m'ofereix!

Em fa il·lusió estrenar un blog. És una manera endreçada de col·leccionar receptes i exposar observacions diverses sobre coses que m'agraden i m'han cridat l'atenció.

Espero que us agradi! Sigueu benvingudes i benvinguts.