La proposta d'aquest mes d'agost de La recepta del 15 dels amics d'Els fogons de la Bordeta i Xocolata desfeta són els préssecs.
La tria no pot ser més adequada, ja que el préssec està al punt àlgit de la seva maduració en ple mes d'agost. El préssec, fruita carnosa i sucosa, amb el seu aroma, em transporta quan era petita als camps de l'Urgell, on la meva família hi té conreu d'aquesta fruita. Només d'olorar-lo, amb els ulls tancats, em transporta 30 anys enrere, quan passava els estius al poble del meu pare. Era el moment de collir-lo i llavors hi participava tothom que podia col·laborar. Es triaven els exemplars per la seva mida i pel seu estat. Els més petits i amb algun cop es reservaven per fer-hi melmelada o suc. Els mitjans es preparaven en almívar, i els més grossos i forts s'embolcallaven en uns papers de seda de colors i es posaven en caixes, dins de nius individuals. La calor era extrema, molt seca, i els petits la contrarrestàvem tot remullant-nos a la piscina de la masia dels tiets. Era temps de beure en càntir de Verdú una aigua que es conservava fresca, malgrat la temperatura exterior, d'acompanyar la collita amb radiocassettes portàtils on, tot sovint, o s'acabaven les piles o es petava la cinta de cassette en el millor moment. Temps de cantar totes les cançons del repertori de la Trinca i fer-hi conya, d'en Serrat o dels èxits del moment.
Les olors tenen un espectacular poder de transportar-te en el temps. De vegades sents una olor que et remou els records que han quedat desats en algun racó de la memòria, i et recorda de nou un petit món de sensacions viscudes en algun moment. A mi fent la recepta m'ha passat per davant la pel·lícula d'aquell temps, d'estones viscudes i cares de persones, ara desdibuixades pel pas del temps...
El préssec és una fruita que permet preparacions dolces i salades. Acompanya molt bé les carns vermelles, però en aquesta ocasió he preferit fer una opció dolça. M'ha agradat d'emular la sensació en mossegar-lo, el regalim que et produeix quan s'escapa el suc a la mossegada i la suavitat del seu tacte expressat aquí amb el formatge fresc.
Aquesta és una adaptació d'una recepta de la revista Sabor d'el Caprabo que utilitzava el mango en lloc del préssec, i la gelatina en lloc de l'agar-agar.
En principi creia que no hi podria participar però, tractant-se del préssec no me n'he pogut estar! Les dificultats de la connexió durant l'estiu han estat solventades amb una entrada programada l'endemà de la publicació de l'ingredient triat.
QUÈ NECESSITEM?
- 2 préssecs (jo he utilitzat un de vinya i l'altre d'aigua)
- 3g d'agar-agar
- 70 ml d'aigua mineral
- 60g de sucre glas
- 70g de mató
- 80g de formatge philadelphia
- Per a la galeta:
- 1/2 clara d'ou
- 30g de sucre glas
- 12g de mantega estovada
- 25g de farina
COM HO FEM?
Posa a bullir en un cassó l'aigua amb el sucre. Un cop arrenqui el bull, afegir l'agar-agar i reservar. Triturar per separat els préssecs i per altra banda els dos formatges. Barrejar la meitat de l'almívar gelatinós en cadascuna de les preparacions triturades.
Abocar en el motlle una part de formatge i deixar reposar al congelador 10 minuts. Treure i afegir una capa de préssec i tornar a posar al congelador perquè qualli. Tornar a fer l'operació amb el formatge i el puré de préssecs.
Mentrestant, barrejar els ingredients de la galeta, estendre damunt una làmina de silicona o paper de forn una llenca ben fina de la barreja. Enfornar a 180º un 7 o 8 minuts, o fins que la galeta quedi torradeta.
Desenmotllar la bavaresa amb cura damunt un plat i servir amb les galetes al damunt.
BON ESTIU A TOTHOM!
