Crema catalana amb maduixots del Maresme

Aquesta és una entrada ben especial. Torno a arrencar el blog després d'una situació familiar complicada, empesa per dos motius: un, l'entrada d'avui és compartida per un grup de blocaires estimats, amb qui malgrat no conèixer personalment a molts d'ells, omplen bones estones de la meva vida "bloguerista".

L'altre motiu és que la recepta és Crema Catalana, les postres típiques de Sant Josep, del dia del pare, del meu pare, que també es deia Josep, que ens va deixar ara fa vora dos mesos.
Li encantava la crema catalana i jo que era la seva 'cabalera', com em deia ell, (filla petita) era la nina dels seus ulls i li encantava que de tant en tant li portes un pastís o qualsevol altre dolç...

Així que, inspirada per un plat de la Carme Ruscalleda -que ho fa amb maduixetes- inclòs en el seu nou llibre Receptes antiaging, he volgut barrejar les meves postres i fruita preferides i la seva crema catalana. Així em sento ben unida a ell!
Aquesta va per tu, papa!

QUÈ NECESSITEM?

Pels maduixots

• 500 g de maduixots
• 3 cullerades de sucre
• el suc de mitja llimona

Per la crema catalana

• 4 rovells d'ou
• 125 g de sucre
• 30 g de maizena
• 750 ml de llet
• pell de taronja
• una branca de canyella
• una cullerada de sucre de canya per decorar.

COM HO FEM?

Marinar unes hores abans (3 o 4 h) els maduixots tallats amb el raig de la llimona i el sucre. Anar-los remenant.

Bullim la llet amb la pell de taronja (jo la prefereixo a la llimona en aquest cas) i amb la branca de canyella. Ho deixem infusionar uns minuts i ho colem.

Batem els ous amb el sucre i la maizena dins d'un caçó que posarem al foc suau i, sense deixar de remenar, abocarem la llet poc a poc. Un cop veiem que s'espesa ja ho tenim. 

Servir-ho en copes on hi posarem els maduixots amb el seu suc, la crema per damunt i empolsarem de sucre de canya (com alternativa al sucre cremat).

Recepta compartida amb tots aquests/es artistes de la cuina:

Carmen - Dulces Bocados
Dolorss - Blog de cuina de la Dolorss
Dolores - Mi gran diversión
Elen - La cuina de l'Eri
Margot - Margot cosas de la vida
Miquel - Les receptes del Miquel
Neus - Cocinando con Neus
Silvia - Chez Silvia
Silvia - Y sigo en la cocina

Macedònia tropical amb iogurt de coco

  

Us asseguro que aquesta entrada fa dies que la tenia apunt. Però entre problemes familiars de salut, els meus habituals i que des de diumenge es cremava l'Empordà m'han tingut col·lapsada. Com sabeu, jo estiuejo a Sant Llorenç de la Muga, un preciós poble de l'Empordà que s'ha vist aquests dies envoltat pel foc. Al poble no li ha tocat el rebre afortunadament, però si als voltants. Una llàstima que per la inconciència d'un desgraciat (no se m'ocorre altra manera d'anomenar-lo) que va tirar una burilla encesa, s'hagi provocat un desastre d'aquesta magnitud.

Empordà estimat, entre tots, tornarem a refer-te!

El pantà de Boadella des de Santa Magdalena, amb la serra de les Salines i l'Albera al fons (ara fa un any).

Bé, anem a la recepta d'avui. La macedònia és d'aquelles postres tradicionals que sempre venen de gust. És una bona manera de menjar fruita variada, acabar peces que necessiten ser consumides ràpid, per evitar la mandra de pelar la fruita en acabar de menjar...

A Memòries d'una cuinera aquest mes ens fan aquesta proposta clàssica i refrescant, que sovint agrada a tothom.

La macedònia a casa la fem de moltes maneres. He de dir però que jo la prefereixo més amb fruita fresca que amb almíbar, i prefereixo no posar fruita confitada perquè l'endolceix excessivament.

Són unes postres que es poden preparar amb una certa antelació i si la deixes tallada amb un raig de llimona i taronja a la nevera, actuen de conservants naturals i a l'hora de servir està tan fresca. Passa bé després d'àpats contudents i normalment agrada a petits i grans.

A la pinya, el mango i el kiwi -tropicals de veritat- he afegit el préssec paraguaià pel sabor i pel nom, no tant pel seu origen tropical, que no el té!!  ;-)

Si li afegim el iogurt de coco li dóna un toc molt "tropicalero" que recorda a una pinya colada però a mossegades. I si voleu un rajolí de rom, ja li dóna el punt caribeny més marxós. Ara bé, sempre teniu l'alternativa que si no us agrada el coco, podeu canviar-ho per un iogurt natural. Us quedarà igualment deliciós.

Aquí teniu:

QUÈ NECESSITEM? 

• 3 talls de pinya natural
• 1/2 mango
• 2 kiwis
• 3 préssecs paraguaians
• 2 cullerades de suc de taronja
• 1 culleradeta de suc de llimona
• 1 cullerada de sucre
• 1 iogurt de coco
• un raig de rom (opcional)

COM HO FEM?

Pelem la fruita i la tallem a bocins. La posem en un bol on hi barregem el suc de taronja i el de llimona amb el sucre. Afegim el rom si volem. Servim en un bol o copa posant una capa de trossets de fruita, 2 cullerades de iogurt de coco, i una altra capa de bocins de fruita.

Servir fresca, però no molt freda per a poder assaborir el gust de la fruita.

Crema de meló gàl·lia amb menta i pernil ibèric

Sempre he dit que només hi ha dos coses de menjar que no m'agraden: el meló i la regalèssia.
L'altre dia però, vaig assistir a una classe de cuina de BonPreu amb en Pep Nogué,  molt ben acompanyada per en Miquel, la Neus i l'Elen, amics blocaires. El tema: sopes refrescants.

Una d'elles és aquesta que us presento, l'altra era d'alvocat amb llima i l'altra de tomàquet al pur estil Bloody Mary. Les tres sopes/cremes eren delicioses i em va costar posar-hi ordre de preferència. Però sí que us he de dir que, ja que no m'agrada el meló, aquesta va ser la primera que vaig voler tastar i em va sorprendre molt gratament! És més, us diria que va ser la que més em va agradar (!!!???).

El paladar té aquestes coses i el meu és molt agraït per a tot el menjar. Així que ara, gairebé, gairebé, ja puc dir que m'agrada tot el menjar del món!!!

Aquesta és una crema fresca, suau, diurètica, ideal per operació biquini, fàcil, econòmica. Què més es pot demanar? Doncs la recepta, no? Aquí la teniu:

QUE NECESSITEM? (per a 4 persones)

• 2 melons tipus gàl·lia o cantaloup
• 2 cogombres molt tendres
• 2 iogurts naturals o 200g de formatge Quarck
• 5 fulles de menta
• el suc d'1/4 de llimona
• un pessic de sal
• un raig de cointreau (opcional)
• 4 talls fins de pernil ibèric

COM HO FEM?

Pelar el meló i treure les granes. Fer igual amb el cogombre i treure el cor de les llavors. Abocar tots els ingredients en un bol i triturar-ho tot, amb excepció de dos fulles de menta i el pernil. Si ho feu amb túrmix emulsioneu una estona perquè quedi ben fi. Amb la thermomix, 6" a velocitat 8 i llestos!
Servir amb pernil talladet petit i espolsat de menta.

Uns quants CONSELLS a tenir en compte, seguint les indicacions del cuiner Pep Nogué:

- Si la voleu servir en got, afegiu més aigua. Cal que quedi més líquida.
- Si afegiu gel picat queda una textura més esponjosa.
- Tingueu precaució de no salar mai les sopes fredes sortides de la nevera. Amb el fred no notareu    exactament el punt de sabor.
- El Cointreau és del tot opcional, però abstingueu-vos si hi ha nens a taula. En aquest cas no s'evapora!! Però com diu en Pep, li dóna un punt més eixerit!

Gaudiu-la ben fresca!

Sweet Mary: pel primer any de blog!

Carai! Com passa el temps! Aquest blog compleix el seu primer any de vida! Des de llavors han passat tantes coses que no donaria l'abast ni a fer-vos un resum! Un any dóna molt de si, però aquest darrer ha estat especialment..."especial". Els que m'heu anat seguint sabeu perfectament de què us parlo...!! Tot i que darrerament no publico amb l'assiduïtat que voldria, intento mantenir-lo al ritme que puc i la feina em deixa, aprenent de tots vosaltres i d'alguns cursets que assisteixo.

No em voldria deixar a ningú, amics lectors i blocaires, per això no us citaré personalment. Ja us ho he expressat en altres ocasions: vosaltres amics heu estat una malla de contenció, una xarxa que ha fet de matalàs per a recollir més d'una caiguda, més d'un entrebanc...

El blog ha estat un estímul i una il·lusió, una finestra oberta a un món que et sorprèn, per l'afecte expressat per persones que de vegades no ens saps ni les cares, però que hi connectes d'alguna forma...

I què millor per celebrar-ho que un còctel? Ja tornem a ser a dia 15.  Ja tornem a ser al juny, a les portes de l'estiu. Aquesta vegada els amics d'Els fogons de la Bordeta ens proposen idees per còctels ara que vindran revetlles i nits a la fresca.

El juny és tant intens a les cases on hi ha nens que acabes fent "enginyeria d'agenda": festes de final de curs, cloendes d'activitats, exhibicions vàries, portes obertes...!! Tota la feina d'un any, d'un curs escolar condensada en tres setmanes!!
És bonic gaudir-ne i adonar-te'n que ha passat un curs més, i "qui curs passa, any empeny" (permeteu-me la llicència d'una petita adaptació...).

Us porto una proposta refrescant, que pot ser servida amb alcohol o sense, i el sabor és molt bó i el color el trobo preciós. El seu nom  és simplement Sweet Mary. I ho dic perquè n'hi ha un altre que és el Sweet Mary Lou que es fa amb ron "añejo", puré de pera i llet condensada, una opció menys refrescant i molt més potent. Us deixo la recepta a ritme de música "Sweet".

QUÈ NECESSITEM? (per persona)

• 1 tomàquet (100g aprox)
• 100g de maduixes
• 1-2 cullerades de sucre llustre
• suc i ratlladura d'1/4 llima
• 2 cl de vodka (opcional)
• glaçons
• 2 tomàquets cherry petits
• 2 culleradetes de sucre

COM EL PREPAREM?

Pelem el tomàquet (el podem escaldar perquè sigui més fàcil), el tallem i li traiem les llavors. Netegem les maduixes i en reservem una. Triturem el tomàquet amb les maduixes, la ratlladura i el suc del quart de llima, i el sucre llustre. Ho posem a la coctelera amb el vodka i els glaçons, i ho agitem bé.

Decorem la copa mullant la vora amb suc de llima i després passada per sucre. Aboquem la barreja i el decorem amb una broqueta amb els cherrys i la maduixa empolsinats de sucre.

El resultat us sorprendrà!

Només em resta dir-vos que gràcies a vosaltres aquest any ha estat més suportable i el blog i les noves coneixences han estat unes de les novetats satisfactòries de la meva vida. El temps passa ràpid i amb ell aniré obrint noves finestres, noves portes per a recollir allò de bó que vindrà. I espero tenir-vos a tots vosaltres al costat per a compartir-ho i gaudir-ho.

Gràcies pels vostres bons moments i pels vostres comentaris! Mil petons amb gust de maduixa!

Ous farcits de salmó fumat, tàperes i olivada

Aquesta vegada tenim la blogosfera plena d'ous farcits. A Memòries d'una cuinera ens engresquen a preparar un àpat econòmic i pràctic per a dinar fora. I quina opció és més fàcil per a gaudir d'un dinar a l'aire lliure, ara que ja fa bon temps, que uns ous durs?
Els ous farcits tenen molt de joc: se'n fan de gratinats al forn, amb farcits dolcencs i salats, amb opcions vegetals i més proteïniques. I és que l'ou és molt versàtil!

Un our dur té un fantàstic avantatge: en lloc fresc es conserven perfectament durant 4 dies. A temperatura ambient aguanten 2, fins i tot a l'estiu i sense pelar.

Fer ous durs és tasca fàcil, però convé recordar alguns trucs:
- cal bullir-los en aigua freda, salada i ben coberts d'aigua (1 cm o 2 per damunt )
- no hem d'excedir dels 12 minuts, sinó el rovell ens quedarà verdós
- la sal ens ajudarà a pelar-los, però també passar-los per aigua freda en acabar i fer-ho quan encara no estan freds del tot
- i per a tallar-los per la meitat cal fer servir un ganivet mullat. Ens assegurem d'una meitat perfecta i el rovell no s'enganxa.

Aquest farciment que us presento resulta fresc, amb el toc de la menta i molt suau per la salsa lleugera de iogurt.Veureu:

QUÈ NECESSITEM? (per persona)

• 2 ous
• una llesca de salmó fumat
• una cullerada de tàperes
• una cullereta d'olivada o patè d'olives negres
• un iogurt natural
• una cullereta de suc de llimona 
• 1/4 gra d'all
• menta
• sal

COM HO FEM?

Bullim els ous en aigua salada i freda, seguint els consells anteriors. Un cop bullits els tallem per la meitat i en un bol barregem els rovells esmicolats (en reservem un per ratllar i decorar), el salmó tallat a bocins petits, les tàperes, la menta picada i la cullereta d'olivada. Ho rememem bé. Preparem la salsa amb una punta de gra d'all ben picat, mig iogurt, sal i les gotes de llimona.
L'aboquem al damunt i en decorem alguns amb ou ratllat, i d'altres amb una mica d'olivada.
Els servim ben frescos.

Espero que us agradin i a gaudir de l'aire lliure!!

Tagliatelle amb bròquil i anxoves

En aquest blog -que aviat tindrà un any- m'acabo d'adonar que no tinc encara cap recepta de pasta publicada. I no serà perquè no m'agradi, però tinc al calaix una pila de receptes per ensenyar-vos i el que em manca és temps! Però per fer pasta precisament no en necessites disposar-ne gaire. És un plat que improvises en un plis-plas de vegades amb quatre coses que tens a la nevera (verdures, retalls de pernil, bacó). Les possibilitats són gairebé infinites!

Aquesta recepta però, es pot dir que té l'origen amb allò de "sucar pà amb la olor...". Un dia la Júlia, la meva filla, es va quedar a casa d'una amiga una estona. A casa seva, la mare és italiana, i és clar, la pasta forma part ja no de la seva nutrició habitual, jo diria més! de la seva vida!! I és que els italians mengen pasta sovint, cuita com cal (al dente) i de maneres molt variades. Doncs bé, la Júlia va sentir un flaire fantàstic en cuinar aquesta pasta, va demanar la recepta i és clar! ja us podeu pensar que no vam trigar ni un dia en fer-la!!

La recepta és siciliana, com ho és la Margherita (per cert, aprofito: gràcies per donar-me tants cops de mà...!!), més ben dit, com diu ella, és una recepta Palermitana. Deliciosa. Una recepta tradicional de Palermo que hores d'ara, ja tinc incorporada a la llista de plats habituals. La barreja té la textura d'un pesto, però molt més fi i molt saborós per l'anxova. I la Júlia diu que molt més bó!

QUÈ NECESSITEM?

• 200g de pasta fresca llarga (jo, tagliatelle)
• 2 l d'aigua mineral
• 1 bròquil verd
• 5 filets d'anxova
• oli d'oliva 
• 1 gra d'all
• sal

COM HO FEM?

Rentem i tallem a poms el bròquil. El bullim amb l'aigua mineral(1) amb sal (quanta més sal posem, menys en perd la verdura i més conserva el seu sabor). No el deixem bullir gaire, jo amb olla express 3' i fora. Escorrem i sense llençar l'aigua fem bullir la pasta en aquesta mateixa aigua, fins que estigui cuita 'al dente'. Mentrestant laminem els alls i els passem per una paella amb oli. Els retirem abans que es daurin i hi aboquem les anxoves, però en mantenim dues per a tallar petites a l'hora d'emplatar. Tot remenant, veurem que es desfan amb l'oli. Aleshores aboquem el bròquil i l'aixafem fins que quedi desgranat. Ho barregem amb la pasta i presto! Si mangia... Buon appetito!!!


(1) en aquest cas fer servir aigua mineral està justificadíssim. La fem servir dues vegades i el sabor final és molt més bó!

Entrepà de salmó, ou i taronja

Feia molt temps que no publicava. Exactament 3 mesos. Empesa avui per les ganes de tornar, potser per la caloreta que ja està fent i per la nova llum de primavera-estiu que tenim, ja torno a ser aquí! Val a dir però que molta "culpa" la teniu vosaltres, amics blocaires, que heu estat al meu costat tot aquest temps. La situació no ha canviat, però mica en mica sembla que tot es veu un xic diferent... I sobretot tu, amiga N., que sovint visites el meu blog i et queixes que no està actualitzat i que ja està bé...O a tu R. que estàs capejant el temporal com una campiona, sense defallir, i sense deixar-me ni un moment!  Gràcies per ser aquí quan us necessito, gràcies a tots i totes els que m'heu donat una empenta i un cop de mà.

Bé, doncs vet aquí que els amics de Els fogons de la Bordeta han convocat aquesta vegada una convocatòria per a fer entrepans. I què millor que aquesta opció d'àpat per a fer un bon pícnic, un bon esmorzar, una bona trobada amb amics i cerveseta, un anar veure un partit de futbol... Quantes i quantes ocasions tenim per fer un bon entrepà? Fins i tot aquell dia que arribes massa tard a casa, et fa mandra encendre fogons però vols una opció d'àpat completa i saborosa?

Aquest és un entrepà que jo en dic de taula. Hi ha entrepans difícils de portar, menjar i transportar. Aquest és un d'ells. La varietat de la seva composició fa que pràcticament te l'hagis de menjar amb ganivet i forquilla, o sinó amb la bona ajuda d'un tovalló de paper!! Però és molt fresc i la salsa li dóna molta alegria.

Com que ja comença la calor i la maionesa casolana em fa una certa por, la base de la salsa és una lactonesa, opció més lleugera i segura! Espero que us agradi!

QUÈ NECESSITEM?

• pa de motlle de cereals
• salmó fumat
• ou dur
• taronja
• varietat d'enciams
• lactonesa (1 part de llet, 3 parts d'oli, un pessic de sal)
• mostassa antiga
• sal i sucre

COM HO FEM?

Torrem una mica el pa a la torradora o al forn. Mentrestant preparem la lactonesa. Els únics secrets per aquells que no l'heu feta mai és la proporció dels ingredients (1 de llet, 3 d'oli), que la llet no sigui freda, i deixar el túrmix batent ben quiet al got fins que qualli. Fer un vaivé ben suau. Un cop feta, afegim una mica de mostassa antiga i una culleradeta de sucre. I ho remenem amb una forquilla.

Untem bé el pa amb la salsa, afegim els enciams, la taronja polida tallada a rodanxes, l'ou dur, el salmó i una mica més de salsa per damunt.

I a gaudir!