dijous, 14 de maig de 2015

Cigrons amb pernil serrà, ceba caramelitzada i pimentó



Els estudis afirmen que la quantitat de testosterona que hem rebut al ventre de la mare és el que ens fa més masculins o femenins. I no em refereixo al gènere que ve determinat per altres factors, sinó a l’organització cerebral futura de cadascun de nosaltres. Jo sempre dic que en deuria rebre una bona quantitat, perquè sovint em veig més trets masculins que femenins en la meva manera de fer!

Quan et trobes amb un home intuïtiu, empàtic i amb un gran sentit comú, ja em disculpareu, jo trobo que això surt de l’estàndard. I no és un tòpic. Habitualment allò que és lògic i normal en moltes de nosaltres, les dones, es converteix en una complicació per part de molts companys masculins.

Amigues i amics, no estic fent un manifest feminista, ni pretenc un lluïment personal, ben al contrari. Però aquest blog sabeu que recull alguns moments vitals personals, i aquest n’és un.

Fa gairebé dos anys que comparteixo vida amb en Manel. Un festeig bonic i romàntic ens va fer conèixer-nos més a fons. Mica en mica, dia a dia, la relació s’ha anat enfortint i consolidant. Ens vam trobar i ens vam triar. Vam confiar que sortiria alguna cosa bonica i no ens ha defraudat. Ens sentim feliços i amb projectes comuns.

Ell puc afirmar que és la persona (ja no l’home) més empàtica que conec. La seva capacitat de posar-se al lloc de l’altre em sorprèn cada dia. La capacitat organitzativa, el gran sentit comú, l’assertivitat que desprenen els seus fets i les seves paraules, la sensibilitat, el respecte, el bon humor i el bon gust el caracteritzen. Un excel·lent company de viatge quan ja estàs de tornada de moltes coses, però te’n queden moltíssimes per a fer, quan saps perfectament el que vols i fuges d’allò que et destorba o incomoda. Un home que sap escriure i expressar com ningú,  amb una veu que enamora i amb un coneixement musical fora mida. En fi, això ja no és fruit de l’enamorament; això estimats, és una evidència!!        T’e Manel.

La recepta d’aquests cigrons és d’ell. Un plat senzill però que jo trobo exquisit. Un plat que el reflecteix: assequible, saborós, poc complicat i complet. Ell diu que em surt millor a mi. No és veritat. El seu toc el fa inconfusible! Gràcies Manel per compartir cigrons i vida!

QUÈ NECESSITEM? (per a 4 persones)
  • 250 g cigrons cuits varietat d'Oristà o Pedrosillano*
  • 1 ceba grossa de Figueres
  • 100 g de pernil serrà tallat gruixut o a taquets
  • 1 culleradeta (de cafè) de pimentó dolç de la Vera
  • 1 culleradeta de sucre morè
  • 1 pessic de sal
  • 20 ml d'oli d'oliva suau

COM HO FEM?

Escorrem i passem sota l'aigua els cigrons. Tallem amb juliana la ceba i la sofregim a la paella a foc ben suau. Al cap de 10 o 12 minuts afegim la cullleradeta de sucre morè i fem una ceba caramelitzada ràpida. Mentrestant tallem el pernil a trossets regulars i petits.

Sense treure la ceba de la paella aboquem els cigrons i els sofregim, espolsem el pimentó i el pessic de sal (amb cura que el pernil ja és salat), donem uns tombs i hi afegim el pernil. No el tindrem més d'un minut al foc perquè no resulti en excés salat i no es cremi el pimentó, i ja ho podem servir.

NOTES:
* els cigrons d'aquestes varietats són de pell més fina i mida més petita que els cigrons habituals. Oristà és una població d'Osona, però potser d'envasats trobareu més fàcilment els pedrosillanos.