dimarts, 9 setembre de 2014

Melmelada de poma i mores


Ja estem de tornada de les merescudes vacances! Com ha anat això? Heu descansat? Potser no, potser us heu dedicat a fer rutes i caminar, però no heu estat pendent d'horaris ni d'àpats com la resta de l'any, oi? Ha estat un estiu fresc, al final ja es va veure que no era estiu per a prendre el sol, així que s'han fet altres activitats alternatives.

Una d'elles, fixa de cada estiu al final d'agost, és dedicar-nos a recollir tot allò del camp que ens farà servei a la cuina. Aquest any hi havia moltíssima orenga, suposo que degut a tanta pluja. L'hem collida i posada a assecar. I en contrapartida aquest estiu a l'Empordà la farigola era més escassa. També s'han trobat força bolets a l'agost, a cotes no massa altes (en particular ceps, rossinyols i rovellons). I per descomptat, hem collit mores. Normalment en trobàvem un bon grapat. Altres anys amb mitja hora podies collir un quilo ben bo. Però aquest any no sé si hi hagut més gent que ha tingut la mateixa pensada o la climatologia no ha permès que maduressin prou, que no n'hem trobat gaires.

Tot i així, vam collir-ne uns 400 g i perquè donés més de sí, vaig preparar la melmelada estiuenca amb pomes. Com que aquestes pomes eren del poble, també la va fer més deliciosa. Unes pometes tipus reineta molt aromàtiques, petites però saboroses. La proporció va ser 1/3, perquè vaig posar més d'un quilo de pomes pel total de mores. Vaig deixar caramelitzar un xic la poma, d'aquesta manera li va donar un toc que em recordava a una melmelada francesa comprada a Céret que havia tastat en alguna ocasió. Francament bona, la veritat.

QUÈ NECESSITEM?

  • 1100 g de poma reineta o golden (pes sense pell, ni cor)
  • 400 g de mores
  • 380 g de sucre
  • 4 cullerades de suc de llimona
  • mig got d'aigua mineral

COM HO FEM?

Pelem les pomes i els traiem el cor i les llavors. Les tallem petites i a talls regulars. Netegem bé les mores i les eixuguem. En dos cassoles diferents posem en una les pomes amb 300 g de sucre, 3 cullerades de suc de llimona i un raig d'aigua. En l'altra, les mores amb els 80 g de sucre, i una cullerada del suc de llimona.

Ho hem de coure a foc mig primer. Les mores cal que evaporin l'aigua. Les pomes cal anar-les remenant de tant en tant. Abaixem el foc i deixem coure a foc suau uns 30 minuts les mores i uns 40 minuts les pomes. Caldrà estar alerta de les pomes perquè primer s'han d'estovar, com si fos a punt de compota, i després cal evaporar una mica més l'aigua i deixar que el sucre es caramelitzi una mica perquè la poma s'espesseixi.

A mi no m'agrada que quedi massa líquida la melmelada, la prefereixo que es pugui escampar bé amb la cullera. Però això va a gust del consumidor. Mireu la textura que us agrada i apagueu el foc quan ho considereu. Penseu que freda quedarà encara més espesa.

Un cop cuita la fruita, la passem per la batedora de mà. A nosaltres ens agrada trobar-hi el granet de la mora, sobretot així barrejada amb la poma. 

Ompliu pots esterilitzats amb la melmelada encara calenta, ben plens i doneu-los uns cops per eliminar les bombolles d'aire. Tapeu-los be tot enroscant la tapa.  Deixeu-los cap per avall durant 24 hores perquè facin el buit. En melmelades amb aquest contingut de sucre (fructosa i sucre) no és necessària la pasteurització fent bullir els pots, la llimona i el sucre actuen de conservants. Us podrien durar un any perfectament, però segur que us les mengeu abans!

I ja la podeu gaudir! Estic segura que us agradarà!




dilluns, 16 juny de 2014

Tagliatelle amb scamorza fumada, albergínia i tomàquet



Diuen que quan no pot ser no pot ser, i a més és impossible! La meva constància al blog arriba a ser impossible, però les circumstàncies familiars obliguen! Els que teniu gent gran sabeu de què us parlo, i si això s'ajunta amb que el final de curs sembla una carrera contra rellotge entre activitats escolars, extraescolars i festetes vàries, i feina a dojo abans de vacances, la cosa pot arribar a ser estressant. Però bé, d'aquesta ens en sortirem, no en tinc cap dubte! Sobretot perquè ja s'acosten vacances...!!

Avui us porto una altra recepta de pasta. Aquesta és habitual del sud d'Itàlia, i jo la trobo fàcil, ràpida i molt, molt gustosa.

Aquest plat està elaborat gràcies a Cosas de Pasta que em va enviar una mostra dels seus productes. Aquesta empresa ven on-line pastes de tot tipus, seques i fresques i d'agricultura biològica, formatges frescos i curats, salses, complements i vins d'origen italià, absolutament deliciosos tots! Feu-hi un cop d'ull, no us podreu resistir!

El plat és complet i saborós, i crec que és l'aroma fumat del formatge que el fa autènticament italià! Amb ell participo al repte d'aquest mes amb els Gastroamig@s.

L'scamorza affumicata és un formatge amb una textura semblant a la mozzarella, però amb gust fumat. Es fa amb llet de vaca, i en la seva elaboració se'l lliga pel "coll" amb una corda o se'l lliga com si fos un paquet, vet aquí la creu marcada en la seva pell. Fon igual que la mozzarella i permet coccions a temperatures elevades, conservant les propietats i el sabor. 

QUÈ NECESSITEM?
(per a 4 persones)
  • 300 g de tagliatelle d'ou
  • 80 g d'scamorza affumicata
  • mitja albergínia mitjana
  • 2 tomàquets madurs
  • oli d'oliva suau 0,4º
  • una culleradeta de sal
  • alfàbrega seca
  • pebre de 3 colors
COM HO FEM?

Posem a bullir la pasta en abundant aigua amb una culleradeta de sal. Quan estigui al dente (uns 8 minuts per aquest tipus de pasta) escórrer i reservar una tassa de cafè de l'aigua de bullir.

Renteu bé l'albergínia i talleu-la a daus, tot conservant la pell. Passeu-la per la paella amb un xic d'oli (simplement cobrint tot just la base de la paella). Mentrestant escaldeu 1 minut els tomàquets
als que haureu fet una creu a la base. Retireu-los i traieu-los la pell. Talleu-los també a daus descartant les llavors i incorporeu-los, volta i volta, a la paella amb l'albergínia.

Quan ja estigui tot ben barrejat, aboqueu-hi la tassa de l'aigua de bullir i els trossos d'scamorza tallats a trossets petits. Espolseu un xic d'alfàbrega en espècie, salpebreu, barregeu-ho amb la pasta i ja ho podeu servir!




























Us convido a que visiteu les altres propostes dels amics de Gastroamig@s:

Sílvia, Chez Silvia

dimecres, 16 abril de 2014

Tortetes de Santa Teresa al forn



És curiós com les olors de vegades et transporten a temps passats o a llocs diferents...Amb les tortetes de Santa Teresa, que és com hem dit a casa sempre a aquestes llesques amb ou, "torrijas", em fan viatjar al temps de beneir la palma, de guarnir-la amb uns caramels i dolços deliciosos que només existien aquells dies de la setmana santa, als dies de vacances de la primavera, a estrenar un vestit i unes sabates, sovint "merceditas"...

La olor de la llet barrejada amb canyella que desprenen aquestes llesques dolces, em fa entrar salivera. Però com que tradicionalment es preparen fregides, he volgut alleugerir-les una mica preparant-les al forn. El resultat és diferent, és clar, però no per això descartable. Les fregides són més pesades, però queden totes elles més sucoses, amb les del forn, es pot aconseguir un acabat molt semblant si reservem una mica de la llet aromatitzada per després d'enfornar. Mantenen més la forma de llesca que les tradicionals, però la crosta queda sucada i no pas dura, malgrat que mantingui la seva fermesa.

A mi m'han convençut. L'aportació calòrica es veu minvada, això és evident, tot i que té força sucre. Així sembla que tens la llicència per a degustar-les una mica més i tens menys remordiments!

QUÈ NECESSITEM?

  • pa rústic (no baguette) de fa 2 dies, com a mínim
  • mig litre de llet desnatada
  • 2 cullerades de sucre
  • una branca de canyella
  • un tros de pell de llimona
  • un tros de pell de taronja
  • la grana de la meitat d'una beina de vainilla
  • 2 ous L
  • 2 cullerades de sucre amb una cullerada de postre de canyella molta  

COM HO FEM?

Escalfem el forn, dalt i baix a 200º. Preparem la safata del forn amb paper adequat per a fornejar.
Sense que arribi a bullir, infusionem la llet amb les pells de llimona i taronja, la branca de canyella, la vainilla i el sucre. La deixem refredar.
En un altre bol, batem els ous una mica, fins que estiguin un xic escumosos.
Tallem el pa en llesques de mínim 2 cm i les remullem a la llet. Reservem el que ens quedi sobrant.
Tot seguit les arrebossem per l'ou i les posem damunt la safata del forn. Hi espolsem per sobre el sucre que hem barrejat amb canyella. 
Les deixem coure 8-10 minuts a la part del mig del forn (no feu servir ventilador, s'assecarien en excés) i no cal que les hi doneu la volta.
Passat aquest temps, les gratineu un parell de minuts perquè agafin color més torradet.
Les traieu del forn i les poseu en una safata. Així calentes, hi aboqueu el que us ha sobrat de llet aromatitzada, i les serviu.

La idea de fer-les al forn l'he trobada aquí i aquí també, que jo he adaptat a la meva manera.


divendres, 4 abril de 2014

Nyoquis farcits de radicchio i scamorza amb salsa de porros i xampinyons


Ai la pasta...!! Mamma mia! No em digueu que no és bona! Tot i així, els nyoquis estan fets majoritàriament de fècula de patata i amb menys contingut de farina de blat, per la qual cosa no a tothom els agrada. A mi em tempta la seva textura sempre que es coguin al punt, sense passar-se. I sobretot m'agrada la rapidesa de la seva cocció; en un moment els tens fets!
Aquests nyoquis són un producte de la sèrie Deluxe dels supermercats Lidl. N'hi ha amb farciments variats. Aquests dies estan en promoció (400gr - 1,99€). Aquests en concret porten una generosa barreja de formatge scamorza, un formatge fumat molt aromàtic, i de radicchio (l'axicoira) que li dóna un lleuger toc amargant. És un plat molt complet!
Aquesta salsa blanca li va molt bé, suau, lleugera- perquè fem servir llet evaporada Ideal (en lloc de nata líquida que aporta molt més greix)-, barrejada amb porros i xampinyons.

QUÈ NECESSITEM?
  • nyoquis
  • mig porro gran o un de petit (només la part blanca)
  • 5 xampinyons
  • 150ml de llet evaporada Ideal
  • sal 
  • nou moscada
  • pebre blanc
  • 1/2 cullerada de mantega
  • una cullerada d'oli
  • formatge parmesà

COM HO FEM?

Rentem curosament el porro i els xampinyons. Els tallem: els porros a rodelles ben fines i els xampinyons a talls petits. Sofregim el porro amb la mantega i l'oli, i quan hagi agafat una mica de color afegim els xampinyons. 
Mentrestant posem a bullir força aigua, en una cassola ampla i afegim una culleradeta de sal. Hi aboquem els nyoquis.
Barregem el porro i els xampinyons amb la llet evaporada i hi afegim un polsim de nou moscada, un pessic de sal i una mica de pebre blanc. 
Els nyoquis estaran cuits en el moment que surin a la superfície. Retirem-los de l'aigua i barregem-los amb la salsa.
Un cop emplatats, posem-hi un quants encenalls de parmesà al damunt.




dimarts, 4 març de 2014

Crumble de verdures amb formatge i ou



Avui us porto una recepta d'aquelles d'aprofitament. Dissabte vaig fer un arròs de muntanya, fent servir un grapat de verdures i un romaní fresc que li va donar el toc final. I suposo que també us passa a vosaltres que quan fas servir verdures en aquest tipus de plats, sempre queden moltes puntes que cal aprofitar, fent una crema, una samfaina o una truita perquè no es malmetin al calaix de la nevera.

Així que per solucionar dignament un sopar, vaig preparar ahir aquest crumble, una barreja de verdures passades per la planxa, per minimitzar al màxim el contingut d'oli i potenciar força el seu sabor. Les verdures es sobreposen en capes com si d'una mussaka o lasanya vegetal es tractés, i entremig s'intercala un sofregit de tomàquet i una barreja de formatge fresc, formatge feta i ou que li dóna consistència. Tot plegat s'acaba convertint en un crumble per la seva deliciosa capa del damunt, que jo me la menjaria sola a cullerades!!

La idea va sorgir després de donar un cop d'ull a la xarxa, i la recepta és una barreja de vàries receptes que vaig trobar, des de la crumble mediterrània de Whole Kitchen, fins a una altra que incloïa aquesta capa d'ou i formatge fresc (jo li vaig afegir el feta) i que em sap greu, però ara no recordo quin blog era...

Per descomptat que les verdures les podeu variar en quantitat i varietat segons el vostre gust, i és clar, segons el que us quedi al calaix de les verdures. La olor que us queda a la cuina és molt semblant a la que deixa una focaccia en coure's, van dir a casa.

QUÈ NECESSITEM?
(per a 2 persones)

  • mitja albergínia petita
  • mig carabassó
  • una ceba tendra petita
  • un tomàquet
  • 1/3 part d'un pebrot vermell
  • 150 gr de formatge fresc (ricotta, mató, burgos)
  • 80 gr de formatge feta
  • 1 ou
  • sofregit de tomàquet
  • oli d'oliva suau
  • sal
  • pebre
  • orenga
  • romaní
per a la crumble:
  • 80 gr de farina
  • 40 gr de formatge curat (manxec o parmesà)
  • 4 cullerades d'oli d'oliva verge extra
  • un polsim de sal

COM HO FEM?

Tallem al llarg les verdures, fent llesques de mig centímetre (el carabassó, l'albergínia i el tomàquet). Les anem passant per la planxa amb unes gotes d'oli fins que quedin cuites, però una mica al dente. Amb unes gotes més d'oli passem la ceba tendra fins que quedi transparent. Coem el pebrot tallat a trossos llargs i prims, així el courem més ràpid. Un cop cuites totes les verdures per separat, les salem.

Escalfem el forn a 220º dalt i baix, o si teniu en posició ventilador.

Mentrestant que anem fent les verdures a la planxa, barregem en un bol el formatge fresc i el formatge feta, i els aixafem amb una forquilla. Hi afegim un ou i barregem. Salpebrem la barreja.

Preparem el crumble: barregem els tres ingredients i amb les mans anem convertint-ho amb unes molles com de pa humit i desgranat.

Agafem una safata o recipient que pugui anar al forn. Hi posem una capa d'albergínia al fons, al seu damunt ho cobrim amb una lleugera capa de sofregit de tomàquet i les tires de pebrot que hem fet a la planxa. Ara hi posem una capa de carabassó i la ceba tendra per damunt. Ho espolsem amb orenga. Hi aboquem la barreja dels formatges i l'ou per tota la superfície. Hi posem el tomàquet i ho aromatitzem amb romaní fresc o sec.

Cobrim la safata amb el crumble preparat, ben repartit per tota la safata.

Enfornem uns 25 minuts i servim ben calent.

Oloreu i gaudiu!






dimarts, 25 febrer de 2014

Cistell d'ou a l'anglesa


D'english breakfast n'hi ha de moltes maneres, admeten moltes variants, més o menys com en tots els plats, però en aquest cas, m'atreviria a dir que una mica més que la resta. Perquè hi ha qui afegeix xampinyons, formatge, tomàquets passats per la planxa o algun tipus de llegum (mongetes, fajols o fins i tot llenties)...Però la base del plat sempre és la mateixa: una torrada de pa de motlle (pa anglès), beicon i ou. Aquests tres ingredients no hi manquen mai.

A mi els ous he de dir que m'agraden de tota manera, sempre i quan tinguin la clara un xic cuita. Si està molt crua no em convenç. Sóc de truita poc feta, sigui farcida o a la francesa, de remenats, d'ous ferrats amb blonda torradeta i rovell ben tendre -com diu la Ruscalleda-, de pizzes a l'uovo, o de pizzes Riccardone (amb beicon i ous ferrats) de la pizzeria La Piazza de Sant Llorenç de la Muga, on per cert us convido que us deixeu caure algun dia. Hi tornareu!

Si voleu trobar varietats d'english breakfast i no voleu anar fins a UK, doneu una volta pel barri del Raval de Barcelona, passegeu-vos a l'hora d'esmorzar pels seus nombrosos bars. Veureu totes les versions i us perfumareu d'un intens olor a beicon...  ;-)

Aquesta recepta és d'aquelles capritxoses,"resultones", econòmiques i que es fan en un plis-plas, amb ingredients que segur teniu a casa.

Vinga! A gaudir amb poca feina:

QUÈ NECESSITEM?

  • Ous
  • Cansalada viada fumada (beicon) 
  • Llesques de pa de motlle (jo integral o de cereals)
  • Formatge ratllat
  • Mantega
  • Oli d'oliva
  • Sal
  • Pebre
  • Orenga (opcional) 

COM HO FEM?

Preescalfem el forn a 190º, dalt i baix.

Untem de mantega els receptacles d'un motlle de magdalenes.
Estirem amb el corró les llesques de pa de motlle.
Les tallem en rodó amb un ganivet o tisores d'una mida superior a la base dels forats del motlle, les posem a dins de cada forat i mirem d'apretar-les tot adaptant-les a l'espai. Les ruixem amb un raig d'oli.
Agafem una llesca de cansalada i envoltem la paret dels forats. Si ho preferiu podeu substituir la cansalada per pernil dolç o ibèric. Hi trenquem un ou a dins, salem, espolsem una mica de pebre i orenga, i una mica de formatge ratllat.

Enfornem 15 minuts (si fem servir aire, amb 10-11 minuts n'hi ha prou). Amb aquest temps el rovell queda just cuit i la clara quallada. Adapteu el temps al vostre gust de cocció dels ous. El resultat serà el mateix.

Els servim acompanyats d'una amanida abans no es refredin.

Espero que us agradi!


divendres, 21 febrer de 2014

Dip de pebrot vermell amb xips de remolatxa



El color vermell inspira optimisme, vitalitat. És el color de la passió, de l'amor i del coratge. Diuen que menjar un plat vermell estimula els sentits...

Aquest és un plat vermell, ben vermell i per partida doble, perquè de vermells tots saben que n'hi ha de molts tons. Ja sé jo que a molts amics ara se'ls escaparà un somriure...la Montse i els seus tons de color! I és que m'agrada la cuina i m'agrada el color, la pintura, i els simples noms de tonalitats són bonics i diferents. Perquè no és el mateix un vermelló que un carmí o un escarlata, un magenta o un púrpura, el gerd o el maduixa, el burdeus o el cardenal. I què em dieu d'altres més curiosos i particulars com el vermell de la Xina, el Ferrari, el maó o l'òxid, el de Venècia o el sang de bou... Tots ells tenen la mateixa base però són tan diferents!

El blog Destapant cassoles de l'amiga Mercè celebra 4 anys. No podia faltar a la seva convocatòria i això que la setmana estava complicada amb altres tasques manuals. Però la Mercè va ser la inspiradora de l'inici del meu blog. Una persona que ha estat aquí sempre, donant suport, encoratjant i observant l'evolució de tot plegat. Una magnífica pastissera i fantàstica cuinera, amb una cuina per a tots els públics, senzilla, pràctica i casolana. Una dona entusiasta i vital, amb la que hi connectes de seguida. Per molts anys Mercè! Que el blog i els teus projectes s'omplin d'èxits!

La proposta juga amb els colors del vermell: un dip de pebrots del piquillo, amb un vermell intens, jo diria que acostant-se al to Ferrari...i uns xips de remolatxa, de to morat intens o potser acostant-se al púrpura?...hahahahahaaaa!!!

Bé, anem per la recepta!

QUÈ NECESSITEM?
(per persona)

  • 4 pebrots del piquillo en conserva
  • 3 cullerades de formatge cremós d'untar
  • 1 cullerada de maionesa
  • 1 remolatxa
  • sal en escames
  • pebre
  • oli d'oliva verge extra

COM HO FEM?

Rentem i pelem bé la remolatxa. Amb una mandolina o ganivet esmolat tallem rodanxes d'1-2mm. Les posem en un bol amb oli d'oliva verge.

Escalfem el forn a 170º, calor dalt i baix, i ventilador si en teniu.

Triturem els pebrots amb un raig d'oli d'oliva i els posem en una màniga pastissera o una bossa petita de plàstic a la que li farem un tall a una de les cantonades. Barregem el formatge d'untar i la maionesa.

Posem el dip en un got, ajudats amb la màniga pastissera o la bossa, primer el triturat del pebrot i després la barreja de formatge i maionesa. Tant se val que es barregi una mica, el formatge agafarà color amb el pebrot.

Escampem les rodanxes de remolatxa a la safata del forn, sense que es muntin les unes amb les altres, folrada amb paper de forn. Les salpebrem. Hi posem un altre full de paper al damunt. Les coem uns 20 minuts, les hi donem la volta i coem uns 10-20 minuts més fins que veiem les vores torradetes. Tot dependrà del vostre forn, ha de perdre l'humitat. Veureu que la remolatxa agafa un color morat força fosc, no patiu, no és cremat, és la intensitat del pigment de la remolatxa. Però penseu que el cruixent l'agafa en refredar-se. No us passeu d'aquest temps!! 

* Si el que voleu és deshidratar la remolatxa (com en altres productes) cal que poseu el forn a uns 80º i el temps pot ser 2h30' - 3h.

Quan les traieu del forn, passeu-les a una reixeta fins que es refredin. I a dippejar! Espero que us agradi!