Arròs inflat d'arròs amb llet

La meva relació amb l'arròs amb llet no és gaire bona, i no serà perquè no m'agradi el gust o la textura, sinó simplement perquè considero que són unes postres molt potents per acabar un àpat. L'arròs té un poder saciant important i no l'assimilo com a final d'un dinar o un sopar. Però potser és perquè l'he provat poc, perquè el mateix argument el podria fer servir per un pastís i no ho faig...

Però bé, com que no estic en un moment personal per parlar de relacions i contradiccions, sí que he volgut posar un xic d'imaginació al tema perquè em feia il·lusió participar a Memòries d'una cuinera, de les amigues blocaires Judith i Mònica. He de dir que havia descartat participar-hi en primera instància, però la Judith és una persona que té el poder d'engrescar a la gent, de motivar-nos a fer invents culinaris. Em va dir: "sempre li pots donar la volta a les postres", i això he fet! L'arròs amb llet tradicional és humit, cremós. Aquest arròs inflat és cruixent, solt. Una proposta més de tipus "snack" per a picar com si fossin crispetes o entreteniments llaminers. Us explico.

QUÈ NECESSITEM?  (per a 2 racions)

• 50g d'arròs de gra normal
• 2 gots d'aigua
• 1 got de llet
• la pell d'una llimona
• canyella (en branca i mòlta)
• ratlladura de llimona
• 3 cs sucre morè
• oli de girasol

COM HO FEM?

Coem l'arròs primer 25 minuts com és habitual. Escórrer bé. Un cop cuit, fem bullir l'arròs amb la llet, la branca de canyella i la pell de llimona. Ho infusionem 5 minuts més. Escorrem.
Col·loquem l'arròs a la safata de forn o en un motlle antiadherent. L'enfornem a 80º durant gairebé dues hores fins que queda ben sec.
Acte seguit el fem fregir amb oli ben abundant. El deixem escórrer en un colador i quan encara és calent afegir les 3 cullerades de sucre i la canyella en pols. Per últim he afegit ratlladura de llimona i l'he escampada pel damunt.

Un caprici per picar sense parar!

Galetes de nutella i avellanes

Feia molt, molt temps que no feia galetes. De fet, no recordo la darrera vegada que en vaig fer amb farina de blat...
Dijous passat vaig assistir a les classes de la Mireia Carbó d'aquest mes d'octubre, al Club Social Caprabo. Ens presentava 4 tipus de galetes, fàcils, bones i amb unes receptes de total garantia! No fallen mai! L'habitual humor de la Mireia fa que la classe sigui d'allò més amena. A més us asseguro que la flaire que desprenien en coure's és inexplicable...!

Amb ella sempre aprens trucs, coses que no hi havies pensat. Per exemple: sabeu que les safates de forn tenen un dels costats llargs amb una mica de rampeta i l'altre més vertical? Doncs el de rampeta és per fer lliscar el paper de forn fàcilment. És d'aquelles coses que fa ràbia quan t'ho diuen! I nosaltres sense haver-hi caigut!!
Un altre truc: per fer galetes, no cal batre massa, ans al contrari. Quan més batem, més es liqüen els ingredients líquids i més aire s'agafa...I per les galetes no ens convé cap d'aquestes coses!!
Jo vaig voler provar aquestes perquè teníem aquest cap de setmana una petita convidada a casa, i vaig pensar que serien les de més èxit.
Si voleu veure altres receptes d'aquesta classe, les amigues Gemma de La cuina de casa ha fet les de coco, i la Glòria de El cafè de nit, les galetes de taronja i xocolata, que també vaig fer aquests dies.
Surten unes 30 -i alguna més- galetes, i us recomano que no partiu la recepta, perquè volen! No són gens pesades, passen molt bé i tenen el punt just de sucre per no emfarfegar...
Vinga! aquí teniu aquesta delícia per acompanyar l'esmorzar, el cafè de sobretaula, o el talladet o tè de mitja tarda... (I el resopó per la nit, que ja veureu que no us podreu resistir...)

QUÈ NECESSITEM?

• 200 g de farina
• 50 g de Nutella
• 100 g de mantega pomada
• 100 g de sucre
• 1 ou
• avellanes senceres torrades

COM HO FEM?

Batem la  mantega pomada amb el sucre i la Nutella fins aconseguir una crema. Afegim l'ou. Incorporem la farina tamissada i ho remenem amb espàtula fins obtenir una massa homogènia. Emboliquem la massa (dividida en 2 porcions) en un paper film, tot donant-li forma de botifarró llarg, i ho desem a la nevera un mínim de 30 minuts.
Treure el paper film i tallar la pasta en rodanxes. Les col·loquem al damunt d'un paper de forn.
Es decoren amb una rodoneta de Nutella al mig i unes avellanes, tot fent una mica de pressió.
Les coem al forn ja calent a 180ºC, dalt i baix, fins que estiguin daurades (uns 8 o 10 minuts). És imprescindible deixar-les refredar sobre una reixeta.
Delicioses, ja ho veureu!

Medallons de moniato

Hem arribat a mitjans del mes d'octubre i continua la calor. Molt poques estones convé una manigueta, només al matí ben d'hora i cap al vespre, si el dia està fresquet... Tot i això el calendari de les fruites, verdures i hortalisses continua el seu curs, una mica capgirat val a dir, però canvia. Així ara ja es comencen a sentir les flaires que deixen les parades de les castanyeres i que ens anuncien l'arribada de la tardor. Les fulles no cauen al mateix ritme que altres anys. És un principi de tardor, un xic especial.

Però bé, ja som a dia 16 d'octubre i en aquesta cas jo també m'he retrassat una mica. Però no volia deixar de participar en La recepta del 15 que els amics de Els fogons de la Bordeta i Xocolata desfeta ens proposen cada mes. Aquest cop es tractava de fer alguna cosa amb moniatos, un ingredient molt versàtil, que permet preparacions dolces i salades, que gaudeix d'una textura que propicia poder-lo fer d'infinitat de maneres i coccions. A casa en fem servir sovint durant la temporada. En fem xips, acompanyaments, cremes, com a ingredient de pastissos i madalenes. És un ingredient que, com la patata, ens va molt bé com a base de moltes receptes per als pku.

La recepta és d'allò més senzilla però no per això deixa de ser saborosa. Una manera de fer-los pràctica i on el gust final sorprèn.

QUÈ NECESSITEM? (per a 3 o 4 persones)

• 500 g de moniato
• 3 cullerades d'oli d'oliva verge
• sal marina gruixuda
• espècies: orenga, alfàbrega i marduix

COM HO FEM?

Escalfem el forn a 200º. Pelem els moniatos i els rentem bé amb aigua. Els tallem en medallons d'un centímetre de gruix aproximadament. Els posem en un bol, afegim l'oli d'oliva, la sal, ho remenem bé i ho deixem macerar una estona. Cobrim la safata amb paper de forn i posem els medallons. Els espolsem bé amb les espècies i els enfornem 20 minuts fins que queden daurats i tous.

Són més deliciosos calents! Tasteu-ho! Us agradarà!

Conill amb avellanes i xocolata blanca

Dijous passat vaig anar per primera vegada al Club Social Caprabo, per assitir a una classe de cuina de la Mireia Carbó. Vaig gaudir d'allò més amb la classe, per l'ambient, per les receptes tant bones que va preparar i sobretot perquè vaig conèixer en persona a la Mireia i em va semblar una cuinera autèntica i una persona espontània, natural i d'allò més ocorrent.

N'havia sentit a parlar d'ella i ara sé que fa un programa "La cuina de Carbó" a COMRàdio cada dia, de dilluns a divendres, de 12 a 1 del migdia. Llàstima que a aquestes hores estic treballant i no puc sentir-la, però ho procuraré qualsevol dia que tingui festa o miraré l'alternativa de sentir-la per internet...

La Mireia ha estat un any dedicada a dos criatures que li han pres tot el temps, però no l'humor, que fa que les seves classes siguin d'allò més entretingudes!

Per a la propera vegada tindré apunt algun llibre dels que ha editat (en veieu alguns a la foto). Està encantada de signar-los i fer conya "sentint-se famosa". Genial!!

Ens va presentar tres receptes: un espaguettis "Tonietti" en honor al seu germà, amb cloïsses, calamar i musclos; un pastís-coc boníssim amb formatges i raïm macerat amb Pedro Ximenez que també us ensenyaré i aquest conill sorprenent i molt, molt fàcil. Ja ho va dir la Mireia: és d'aquelles receptes que et fan quedar bé amb 4 comensals o 25. És molt senzill i el resultat sempre és deliciós. Si no us agrada el conill es pot fer amb pollastre (trieu pernilets o sobrecuixa perquè quedi més presentable) i si barregeu les dues aus, aleshores, com diu Mireia Carbó, canvieu-li el nom: "cassoleta de corral amb avellanes i xocolata blanca", je, je!!  ;-)

QUÈ NECESSITEM? (per a 4 persones)

• un conill o 800 g de mitjanetes de conill
• 50 g xocolata blanca
• 1 ceba grossa
• 1 got de cava
• 1 got de brou de pollastre
• 50 g d'avellanes
• julivert
• sal i pebre

COM HO FEM?

Salpebrem el conill i el passem per la cassola amb un raig d'oli. El retirem i sofregim la ceba triturada fins que estigui daurada. Tornem el conill a la cassola i aboquem el got de cava i el deixem reduir. Incorporem també el got de brou i les avellanes ben picades (pols). Quan bulli la salsa hi afegim la xocolata tallada, que es desfà deseguida. Rectifiquem de sal, si convé, i acabem el plat amb una picada de julivert per donar una mica de color.

Us asseguro que el gust és boníssim i el conill queda tendre i melós. Espero que us agradi!