Dijous passat vaig anar per primera vegada al Club Social Caprabo, per assitir a una classe de cuina de la Mireia Carbó. Vaig gaudir d'allò més amb la classe, per l'ambient, per les receptes tant bones que va preparar i sobretot perquè vaig conèixer en persona a la Mireia i em va semblar una cuinera autèntica i una persona espontània, natural i d'allò més ocorrent.
La Mireia ha estat un any dedicada a dos criatures que li han pres tot el temps, però no l'humor, que fa que les seves classes siguin d'allò més entretingudes!
Per a la propera vegada tindré apunt algun llibre dels que ha editat (en veieu alguns a la foto). Està encantada de signar-los i fer conya "sentint-se famosa". Genial!!
Ens va presentar tres receptes: un espaguettis "Tonietti" en honor al seu germà, amb cloïsses, calamar i musclos; un pastís-coc boníssim amb formatges i raïm macerat amb Pedro Ximenez que també us ensenyaré i aquest conill sorprenent i molt, molt fàcil. Ja ho va dir la Mireia: és d'aquelles receptes que et fan quedar bé amb 4 comensals o 25. És molt senzill i el resultat sempre és deliciós. Si no us agrada el conill es pot fer amb pollastre (trieu pernilets o sobrecuixa perquè quedi més presentable) i si barregeu les dues aus, aleshores, com diu Mireia Carbó, canvieu-li el nom: "cassoleta de corral amb avellanes i xocolata blanca", je, je!! ;-)
QUÈ NECESSITEM? (per a 4 persones)
- un conill o 800 g de mitjanetes de conill
- 50 g xocolata blanca
- 1 ceba grossa
- 1 got de cava
- 1 got de brou de pollastre
- 50 g d'avellanes
- julivert
- sal i pebre
COM HO FEM?
Salpebrem el conill i el passem per la cassola amb un raig d'oli. El retirem i sofregim la ceba triturada fins que estigui daurada. Tornem el conill a la cassola i aboquem el got de cava i el deixem reduir. Incorporem també el got de brou i les avellanes ben picades (pols). Quan bulli la salsa hi afegim la xocolata tallada, que es desfà deseguida. Rectifiquem de sal, si convé, i acabem el plat amb una picada de julivert per donar una mica de color.
Us asseguro que el gust és boníssim i el conill queda tendre i melós. Espero que us agradi!
Em va saber molt greu no poder venir a la clase de la Mireia, i veient els plats que va fer, encara mes.
ResponEliminaA mi que el conill m'encanta, ni que sigui per mi sola, el faré segur.
Petonets.
Tu també vas anar a la classe de la Mireia? Què bé! així podem gaudir de totes les seves receptes, quina bona pinta aquest coniell!!
ResponEliminaPetonets maca!
Sandra
Ei, ja l'has fet! Conec a tres persones que ja l'han fet i els ha agradat molt.
ResponEliminaM'alegro que dusfrutessis de la classe, va ser un gust conèixer-te en persona. A partir d'ara ja no podràs faltar a les classes de la Mireia, je je je...
Val la pena escoltar el seu programa de ràdio, jo també treballo i me'l baixo d'internet ;)
carai!! jo no he assistit a cap curs de la Mireia Carbó, però tinc tots els seus llibres! m'agraden molt les seves receptes!! m'has fet una mica de dentetes amb aquest curs, eh?
ResponEliminaa veure si algun dia l'escolto per la ràdio...
petonets
xocolata blanca??? que original no? ja havia sentit a parlar d'aquests cursos i tothom està encantat!!! molts petonets bonica
ResponEliminaLa Mireia fa que les seves classes siguin properes, que és el que més valoro en una classe de cuina. Es una persona molt agradable i simpàtica. Aquest conill sembla molt interessant!, en prenc nota, a reveure!
ResponEliminaLes receptes de la Mireia no fallen mai! L'haurem de provar aquest conill amb la xocolata blanca.
ResponEliminaOh! I el pastís per la teva princesa, increïble!!!!
Petons!
MONTSE,es una recepta que la ting apuntada a pendents.
ResponEliminaM'imagino que estaba deliciós.
Petons