dimecres, 22 de juny del 2011

Clafoutis de cireres


Encara és temps de cireres. No durarà gaire més, perquè és una fruita que ens visita durant un període curt però que anuncia el bon temps i la proximitat de les vacances...

Aquest pastís és d'origen francès, de manera que en ell s'aglutinen dos contrastos, segons el meu punt de vista: l'agror que em provoquen els francesos habitualment i la dolçor que em reporten les cireres... De francesos és evident que hi ha de tot, com a tot arreu, però les meves vivències amb el personal del país veí -i sobretot d'aquells propers a la frontera- no són precisament per tirar coets... Però el pastís és una delícia, perquè queda melós i sucós, gens pesat, i amb un gust neutre a la massa que fa ressaltar el gust de les cireres. Un consell: està molt més presentable el mateix dia. D'un dia per l'altre, les cireres deixen anar tot el color i tenyeixen la massa i queden un pèl descolorides...

Bé, al que anàvem. Una amiga de Sant Llorenç em va donar moltes, moltes cireres. Maques, fortes, lluentes. Totes triades. Les cull als camps entre Llers i Terrades. Allà es cullen unes cireres d'alta qualitat, per la composició de la terra i perquè hi ha un petit micro-clima que afavoreix el seu conreu. Vaig pensar de provar aquest pastís. La recepta la vaig seguir fil per randa de Cuina per a llaminers, tot un referent que sovint consulto, amb tots els bons consells explicats amb detall per la Mercè.

QUÈ NECESSITEM?

  • 50 g de mantega desfeta
  • 50 g de farina
  • 50 g de farina de blat de moro (maizena)
  • 100 g de sucre
  • 4 ous
  • 1/4 l de llet
  • 1 cullerada petita d'essència de vainilla
  • cireres
  • sucre "glaç"

COM HO FEM?

Preescalfar el forn a 180º. Batre els ous amb la llet, l'essència de vainilla i la mantega fosa a temperatura ambient (sobretot que no estigui calenta!).
Afegir les farines tamisades i el sucre. Batre fins obtenir una mescla homogènia.
Treure el pinyol de les cireres. Si ho feu amb l'estri específic va més bé. Jo ho vaig fer amb cura amb un ganivet petit.
Untar amb mantega un motlle rodó, d'aquells de quiche i abocar la mescla. Col·locar les cireres repartides per tot el pastís. Enfornar durant 40 minuts fins que quedi ben daurada. Deixeu-la reposar dins del forn, amb la porta entreoberta i un cop s'hagi refredat una mica, espolsar el sucre en pols per damunt.
Servida tebiona és deliciosa! Espero que us agradi.


7 comentaris:

  1. Ha d'estar boníssim! tinc moltes ganes de fer-ne un, però encara no m'he anima't. Quina sort que tens amb aquesta amiga!!! ;P petonets guapa

    ResponElimina
  2. Jo tampoc l'he fet mai encara, de moment amb les cireres només hem provat de fer la coca que has vist avui... que per algo el Xavi és de Reus! jejejeje Té una cara boníssima!
    Petonets!
    Sandra

    ResponElimina
  3. Montse, jo el vaig fer fa poc i es una delicia de pastis...
    petonets

    ResponElimina
  4. Judith anima't perquè és tremendament fàcil, bo i fa patxoca a l'hora de servir. A mi m'agrada la textura com de pastís de formatge-truita-quiche que li queda...
    Sandra: M'ha fet gràcia veure la coca de cireres. Això és de tota la vida de Reus. Jo hi tinc família i de petita no faltavem mai ni per setmana santa, per Corpus i per Sant Pere. Ja et pots imaginar quins tips de menjar...
    Gemma: És bó, oi? Era per utilitzar cireres bàsicament (bona excusa!)

    ResponElimina
  5. És un pastís que queda molt bonic,oi?, jo el vaig veure a tants blocs i em va fer tanta gràcia el nom que també el vaig fer...Però ben segur que amb aquestes cireres de categoria que has posat el teu clafoutís ha de ser de primera!Una abraçada.

    ResponElimina
  6. En vaig fer un de fruits del bosc i ens va agradar moltíssim!
    Petons.

    ResponElimina
  7. Mercè: Sí que queda bonic. És que té un aire francès de coses ben posadetes i ben guarnides...
    Mònica: Bona idea! Les fruites del bosc és una altra opció. Aquest estiu, quan anem a collir mores, en tornaré a fer!

    ResponElimina