Coca de Sant Joan

La Coca de Sant Joan és el dolç de la revetlla. És la Coca que es menja la nit més curta del dia més llarg. La nit de Sant Joan és una nit màgica, perquè és la nit del foc, de les bruixes i dels amors.
Recordo quan era petita i celebràvem les revetlles al carrer. Vivíem just darrera de Casaramona, el que ara és el CaixaFòrum. Els carrers de la Font de la Guatlla eren com els carrers d'un poble, dins de Barcelona. No hi passàven cotxes gairebé mai i al costat teníem un solar enorme "Can Butsems" on hi jugàvem cada tarda. I al costat Montjuïc, el meu parc de jocs de la infància.
La revetlla es feia amb família, amics i veïns. Es muntàven taules al carrer i es feia una gran foguera a la cantonada, amb totes les andròmines velles de fusta que ja no es feien servir. Es feien invents amb els equips de música, per tal de tenir ball i tot!
De joveneta les revetlles ja les vaig fer amb amics, però sovint m'agradava sopar primer a casa. Eren les èpoques de passar tota la nit fora, els primers amors i la xocolata desfeta quan sortia el sol...De saltar per damunt les fogueres (!!!) i de ballar tota la nit.
Un cop de gran recordo especialment la celebrada després d'aprovar les primeres oposicions. Em sembla que ha estat la revetlla més tranquil·la d'ànima i la més divertida de cos! D'això avui fa 20 anys! Després han vingut les més serenes, amb els nens petits tirant els primers petards, amb el soroll esfereïdor dins les muralles de Sant Llorenç, amb el sopar tot sentint el riu...
Totes tenen el seu encant. La nit de Sant Joan és màgica i el dia és esplèndidament llarg...

Aquestes són les meves primeres coques de brioix. Per a garantir que quedessin més o menys bé m'he ajudat de la panificadora (seguint la seva recepta de brioix). La màquina la fem servir per a fer el pa dels nens i rara vegada hi fem altra cosa. He tingut, com les ocasions especials es mereixen, a la meva "pintxe" preferida, la Júlia, que m'ha ajudat tot i estant tremendament cansada per ser el seu últim dia d'escola. I amb elles participo en la proposta de Memòries d'una cuinera, on les encantadores Mònica i Judith hi posen tot l'amor culinari i de família.

QUÈ NECESSITEM?

massa de brioix

• 500g farina de força
• 150g mantega pomada
• 100g sucre en pols
• un pessic de sal
• 25g llevat fresc
• 3 ous + 1 ou per pintar la massa
• 1/2 got de llet tèbia
• matafaluga

crema pastissera

• 500ml llet desnatada
• 150g sucre
• 30g de maicena
• 4 rovells d'ou
• pell d'una llimona
• una branca de canyella

per a decorar

• pinyons
• palets d'ametlla
• sucre bolado
• encenalls de taronja confitada
• cireres confitades

COM HO FEM?

Per a fer la massa: Posar dins la cubeta de la panificadora els 3 ous batuts, el sucre en pols i la llet. Cobrir els líquids amb la farina i el llevat fresc desgranat al damunt. Connectar la màquina amb el programa d'amassat per a pa dolç. No tancar la tapa i un cop veiem que està tot barrejat, interrompre el programa i afegir la mantega tova en porcions. Tornar a començar el cicle d'amassat des del 0 i fins que llevi la massa (1h aprox.).

Mentrestant preparar la crema pastissera: Posem a bullir la llet (menys 1/2 got) amb la pell de la llimona i la canyella. Quan arranca el bull, retirar la pell i la canyella. Barrejar els rovells amb el sucre, la maicena i el 1/2 got de llet. Abocar-ho al cassó amb la resta de la llet i coure-ho a foc fluix tot remenant fins a obtenir l'espessor desitjada. Evitar que torni a bullir.
Treure la massa de la panificadora i dividir-la en dos. Amb l'encimera untada amb una mica d'oli amassar suaument per treure l'aire. Estirar amb el corró i donar forma ovalada. Pintar la massa amb ou batut. Guarnir les coques. Jo en una he fet rombes amb la crema pastissera i l'he decorat amb els encenalls de taronja, pinyons, sucre i sucre bolado. En l'altra he fet una tira central de crema, amb cireres, palets d'ametlla i sucres.
Enfornar al forn prèviament escalfat a 180º 10 minuts dalt i baix, i 15 minuts només forn de baix.
Jo crec que han quedat prou bé. Si n'hagués fet una hauria quedat més gruixuda, però trobo que amb dos dits de gruix és suficient i així en tenim dues i potser no es farà tan pesada!!

B O N A   R E V E T L L A !!