Les temperatures d'aquest cap de setmana han estat brutalment altes. Com a mínim a Valladolid on hem estat perquè s'hi celebrava el Campionat d'Espanya de natació amb aletes, en el que ha participat l'Aleix. Així, hem fet una visita a Castella, on per cert, es menja de meravella. He vingut amb un munt d'idees de coses per a picar, tapes i plats que intentaré reproduir a casa. A Valladolid vam veure moltes cerveseries que havíen estat guanyadores de tapes a nivell espanyol, i algunes les vam poder tastar.
Doncs bé, com que aquí segueix la calor i em venia de gust menjar una cosa ben fresqueta i complicar-me poc, avui he fet un taboulé. Per a mi és una de les amanides més fresques, que passen més bé, que pot servir de plat únic i sobretot super-ràpida de fer.
El taboulé és una amanida típica amb sèmola de gra dur (cous-cous) dels països àrabs. Hi ha moltes versions, però la que us presento és la més bàsica que fan al Marroc.
Vinga! us explico:
QUÈ NECESSITEM:
(quantitats per a 2 persones)
- 125g de cous-cous mitjà (Gallo, el trobeu al Mercadona o altres supermercats)
- 125ml d'aigua
- mig cogombre
- 1 tomàquet d'amanir o de pera
- 100g de ceba tendra (1 petita o la meitat d'una grossa)
- un terç de pebrot vermell
- un grapat d'olives negres sense pinyol
- 30g de panses
- 3 cullerades de suc de llimona
- 2 cullerades de menta fresca picada
- 1 cullerada de julivert picat
- sal
- pebre
- 1 culleradeta d'oli
- 1 culleradeta de mantega
COM HO FEM?
Bullir l'aigua amb un pessic de sal i l'oli. Retirar del foc i afegir el cous-cous. Remenar una mica i deixar reposar 3 minuts. Afegir aleshores la mantega i tornar a posar a foc lent 2 o 3 minuts remenant amb una forquilla. Ja tenim a punt el cous-cous. Posar-lo en un bol.
Tallar petit el tomàquet, el cogombre, el pebrot i la ceba. Tallar les olives negres, la menta i el julivert. Afegir-ho tot al bol junt amb les panses. Amanir amb el suc de llimona, salpebrar al gust i deixar refredar a la nevera fins al moment de servir.
Notes:
- si voleu preparar més quantitat, només cal que tingueu en compte que el pes del cous-cous ha de ser el mateix que el de l'aigua.
- es pot preparar perfectament d'un dia per l'altre. El cous-cous no es passa i s'integren molt els sabors.
- s'hi poden afegir els ingredients que vulgueu per a fer-lo al vostre gust. Si no us agrada el cogombre o el pebrot, es pot eliminar. Queda gustosa igual.
Espero que us agradi!
Ostres,no he provat mai el cous-cous. Potser que ho faci d'una vegada,no?
ResponEliminaPetonets.
M'encanta el taboule! És tan bo i refrescant! Per Sant Joan vaig fer-ne una versió molt pròpia, amb aroma de taronja... i va triomfar!!
ResponEliminaPetonets... i ja tenim ganes de veure aquestes tapes castellanes!
PEtonets
Sandra
Veus?, jo faig sovint el cous-cous en diferents versions i aquesta també,bé, molt semblant, amb un polsim de curry però no sabia que era la famosa taboulé!...Ja he après una cosa nova. La presentació un 10 Montse. Ens veiem aviat!
ResponEliminaVisca!!! ja estic esperant davant l'ordinador totes aquestes cosetes bones que ens faras!!! de moment em quedo amb la recepta d'avui que no l'he tastat mai! jajajajajajajajjaja. Petonets guapa
ResponEliminaHola Montse
ResponEliminaM'encanta!!! tan sa i tan fresquet oi? La presentació és maquíssima, però em quedo amb la última foto que és increïble com de bé es veuen els colors..
Esperem les receptes de les tapetes eh?
Petonets
Montse, que bona i sana!!
ResponEliminaTota la raó amb la calor les amanides fresques és el que ve més de gust!
Ah! I la coca de Sant Joan et va quedar fantàstica!
Petons!
A casa el taboule ens encanta, és una amanida refrescant que a l'estiu es posa divinament.
ResponEliminaJa estem esperant amb ganes les receptes que t'ha inspirat el viatge a Valladolid ;)
M'agrada molt i com dius és un plat únic perfecte!
ResponEliminaEsperem les receptes castellanes!
Petons.
Gemma: si el proves, et sorprendrà la rapidesa en preparar-lo i la lleugeresa menjant-lo!
ResponEliminaSandra: amb aroma de taronja, mmmmmm.... quina bona idea! Ja en ho explicaràs, oi? I les tapes, si, si, a la que tingui ocasió compro els ingredients i m'hi poso a fer invents!
Mercè: el curry li deu donar un toc. No inc gaire costum de fer-lo servir, però en plats freds segur que m'agradaria. En calent trobo que sovint hi predomina massa.
Judith: Prova-ho, t'agradarà! Ja veureu, ja les tapes i plats castellans. Hi ha coses ocorrents!
Eri: Les tapetes aviat... I gràcies pel comentari, venint de tu qu eho presentes tot tan bé m'afalaga!
Mercè: Sí que és sana, sí. Les combinacions d'hidrats i verdures es complementen perfectament!
Gemma i Mònica: Espero fer aviat les receptes castellanes, per no "oblidar-me" dels sabors i presentacions!!
Petonets a totes!
Jo també n'he fet aquest cap de setmana, amb aquesta calor ve molt de gust!
ResponElimina¡Preciosa!, y seguro que está buenísima.
ResponEliminabesos