dimarts, 19 de juliol del 2011

Pa de pergamí a les herbes


Cada any quan arriba aquesta època tinc una setmaneta de "Rodriguez". Els nens són de vacances i en Cesc ja les ha començat també, de manera que se'n van i em deixen sola, soleta a casa. D'aquesta manera podem allargar més estar a fora amb els nanos i després, a finals d'estiu, és en Cesc qui gaudeix d'una setmana sol. I dic gaudir perquè és tremendament reconfortant i bonic tenir fills, però també ho és estar sola uns dies, us ho asseguro! És una setmana (de vegades 10 dies!) on tens el bany per tu sola, on hi vas sense interrupcions, que dorms en diagonal al llit, que en un moment tens recollida la cuina i amb una rentadora o dues passes tota la setmana! i així un llarg etcètera...

És moment d'aprofitar per fer coses a casa que de vegades no tens temps, o no t'hi vols dedicar. De veure les amigues amb més calma, i aquest any fins i tot m'estrenaré anant a un curset de cuina del BonPreu el proper divendres!! A finals de setmana ja trobo a faltar als meus, però de moment gaudeixo d'aquest petit respir...

Avui mentre trastejava per casa he volgut fer alguna cosa per picar. Com que la nevera i el rebost estan en "economia de guerra" per anar plegant, se m'ha ocorregut fer alguns bastonets o cosa semblant. Al final m'he enrecordat d'una recepta que vaig veure al llibre "Tapas y aperitivos para compartir con amigos". Es tracta d'unes planxes de pa torradetes, amb gust d'herbes i molt gustoses per anar picant. La recepta porta menta i romaní, però com que no en tenia ho he fet amb alfàbrega fresca (que em va sobrar d'una caprese d'ahir sopar) i herbes provençals. És una recepta fàcil i pels que teniu nens, poden fer les planxes ells, segur que els agradarà! I pels grans la manipulació d'aquests trossets de massa en cru, és d'allò més desestressant...

El resultat són uns cercles torradets i gustosos, d'uns 7 o 8 cm de diàmetre, molt primets i que passen molt bé.

Aquí ho teniu:

QUÈ NECESSITEM?
  • 125g de farina
  • 2 cullerades d'oli d'oliva verge extra
  • 1/2 ceba picada
  • 15g d'alfàbrega (o menta) fresca
  • 15g de julivert fresc
  • 1 cullerada sopera d'herbes provençals (o 15g de romaní fresc)
  • 2 cullerades d'oli d'oliva verge extra addicionals
  • sal Maldon

COM HO FEM?

Preescalfem el forn a 180º. Si tenim ventilador, ho posem en aquesta funció. Sinó dalt i baix.
Batre la farina i les dues cullerades d'oli amb les varilles elèctriques (o manuals). Queda una barreja tipus "migas". Reservar.
Amb el túrmix picar la ceba amb les herbes, una cullerada d'aigua i les altres 2 cullerades d'oli. Barrejar-ho amb la farina amb l'ajuda d'un ganivet. Si veieu que no aconseguiu barrejar tota la massa, afegir una altra cullera d'aigua (és molt senzill!!). Amb una cullera de fusta barrejar-ho bé, com si amasessim, durant 1/2 minut.
Posar un paper sulfuritzat a la safata i fer piles, de la mida d'una cullera de postre i una mica separades entre sí (us caldrà fer dues fornades). Posar un altre paper a sobre i aixafar les boles de pasta fins que quedi ben pla. Retirar el paper del damunt amb cura, pintar les peces amb aigua i espolsar-les de sal Maldon.

Enfornar 10-12 minuts (depèn del forn). Refredar sobre una graella o reixeta.

Un enganya-fam capritxós!

6 comentaris:

  1. Quina idea mes original per picar.
    Divendres jo tambe vaig a la clade d'en Lienas al bonpreu, a veure si ens coneixem en persona,val?
    petonets.

    ResponElimina
  2. Picar i picar és que el em diu aquest pa...deu estar deliciós i l'oloreta que fan aquest pans és impagable.
    Ens veiem divendres.

    ResponElimina
  3. Ei noies! Què bé! M'agradarà conèixer-vos! Fins divendres!! Petons

    ResponElimina
  4. Doncs gaudeix d'aquests dies al màxim!!!! Una recepta molt original, em declaro fan del pa, m'encanta!

    ResponElimina
  5. Ei! Quà jo també hi vaig!!! Sobre tot anuncia la teva arribada a veure si despres no ens podem conèixer!
    A veure, jo em pregunto, si estàs soleta, que ja està bé gaudir una mica d'aquesta "llibertat" què faràs amb tants pans?
    Tenen una pinta esplèndida i amb les herbetes.. umm amb el que m'agraden!
    Fins divendres!

    ResponElimina
  6. Mònica: Jo també sóc força panarra, però no sóc massa de fer-ne a casa...
    Elen: Què bé! No et preocupis que amb el que m'agrada xerrar no passaré desapercebuda...!! Em fa tanta o més il·lusió conèixer-vos que el curset..!

    ResponElimina