Tiramisú

El tiramisú és el tercer pastís que vaig aprendre a fer. El primer va ser la coca clàssica de iogurt i el segon el pastís de formatge que el feia setmana sí, setmana també. El tiramisú però el vaig perfeccionar gràcies a la meva amiga Sabine. La Sabine és una noia alemanya encantadora, amb un cor que no hi cap a tota la xarxa, casada amb en Claudio un napolità molt simpàtic i agradable. Viuen aprop de Milà. La Sabine és l'organització personificada, la planificació i l'ordre. En Claudio és la rauxa, juganer, esportista i expressiu. A casa seva quan es menja pasta, que és molt sovint i de maneres molt variades, es cou i al crit de "si mangia!" cal seure a taula, perquè sinó la pasta es passa, i perd "el dente" adequat.

En Claudio i la Sabine els vàrem conéixer en un viatge a EEUU l'any 94. Va ser un viatge fantàstic de molts dies, d'aquells que recordes de per vida. Amb ells vam compartir moltes estones, molts paisatges, molts sentiments. Des d'aleshores que no hem perdut el contacte i sempre fem per veure'ns aquí o allà.

La Sabine, com a bona alemanya, és molt bona repostera. Són especialistes en fer melmelades, pastissos de fruita fresca i seca, i dolços d'allò més bons. La seva mare és una autèntica artista!  El tiramisú, però, és un pastís italià, com bé sabeu tots. El seu origen és d'allò més aristocràtic, a diferència de la seva cuina. En els seus orígens servia com a piscolabis, d'aquí l'expressió "te tira su" d'on prové (dixit Viquipèdia).

Ella em va ensenyar a fer-lo de la manera tradicional. Per a molts italians el tiramisú cal fer-lo sense gota de nata, simplement amb ous i el mascarpone. Jo el trobo un pastís agraït a l'estiu, perquè no requereix forn i el pots servir fresc de la nevera. Simplement, l'única precaució que cal tenir és utilitzar ous ben frescos, perquè no hi hagi cap perill.

No és una recepta original, ho sé, però vull que hi sigui al bloc. I a més vull que sigui un petit regal per a la Sabine: "Questo va per te, cara Sabine! 1000 baci!!"

QUÈ NECESSITEM?

(per a una safata rectangular de 25 x 15)

• 250g mascarpone
• 3 rovells d'ou
• 110g de sucre
• 1 paquet de melindros sense ensucrar pel damunt (tipus La preferida, o similar)
• 1 cafetera (4 tasses) de cafè ben fort
• 1 tasseta de moscatell o vi ranci (o Marsala, o Amaretto -> jo no en tinc habitualment)
• cacau amarg en pols Valor

COM HO FEM?

Blanquejar els 3 rovells d'ou amb el sucre per mitjà de les varilles.Afegir el mascarpone i batre-ho tot junt.
Barrejar el cafè i el moscatell en un bol. Banyar els melindros i col·locar-los ben apretats els uns amb els altres a la base de la safata. Abocar la meitat de la barreja d'ous i mascarpone pel damunt ajudant-nos amb una llengua de gat. Espolsar amb cacau amarg pel damunt d'aquesta primera capa. Tornar a fer-ne una altra, amb melindros banyats del cafè i el vi i acabar amb la barreja de mascarpone restant. Espolsar de cacau la superfície i posar a la nevera.

Aquest pastís millora d'un dia per l'altre. Els sabors es barregen i s'integren, i guanya consistència. En el moment de servir, tornar a espolsar cacau per damunt.