dijous, 21 de juliol del 2011

Pastisset de xocolata en tassa


Tremendament fàcil, tremendament ràpid, tremendament bó.
Aquest és un petit caprici per als amants de la xocolata. Un pa de pessic tendre, no excessivament dolç, amb una textura menys compacta que un brownie, però que el recorda. No porta ous. Es fa en una tassa i al microones. I atenció: es fa en un minut. Sí, sí, un minut de veritat!!

Jo ja és de tothom sabut que sóc una amant de la xocolata negra, en totes les seves presentacions. Tant li fa que sigui en gelat, pastís o xocolata a la tassa. Però reconec que acudeixo a ella, en dosis petites, en moments un xic especials. Diria que és el substitut a un cigarret: em serveix per a relaxar-me, per oblidar el regust d'un dia de feina massa intens (què dura és sempre la darrera setmana abans de vacances!!) i per a  recordar-me la dolçor dels petons dels meus, que ara ja fa quatre dies que no veig!!

La recepta la vaig veure en un bloc encantador d'una navarresa Bocados dulces y salados que si consulteu us encantarà!

Mireu què fàcil!:

QUÈ NECESSITEM?
  • 6 culleradetes de llet
  • 2 culleradetes de cacau (jo, Valor)
  • 2 culleradetes de sucre
  • 2 culleradetes de farina
  • 4 culleradetes d'oli de girasol
  • la punta d'una cullereta de llevat Royal

COM HO FEM?

Barrejar-ho tot dins d'una tassa fins a obtenir una massa homogènia. Escalfar-ho al microones un minut a la màxima potència. Deixar reposar 3 minuts. Desenmotllar un cop fred i espolsar-lo de sucre glas i encenalls de xocolata.

Un petó de xocolata que us envio a tots!


19 comentaris:

  1. Tremendament delictiu... posa aixo es un delicte i dels grans... i ja l'ultima foto es per tirar-se dels cabells... que no sabs que aquestes coses no es poden publicar???

    Quina textura i quin color... deu ser deliciós.
    Petons

    ResponElimina
  2. Ja, ja, ja....!!!! És que m'aprofito que encara sóc principiant. Ja se sap, cal tenir paciència amb els que portem la "L"!! He estat apunt de fer-ne una dotzena, però m'he reprimit vilment!

    ResponElimina
  3. Quina cosa més senzilla! Vaig veure aquesta recepta en una revista, però la vaig perdre. Em va perfecta per quan venen els nebots a casa i volen berenar alguna cosa dolça!
    Petons

    ResponElimina
  4. Dema ja se que esmorzaré, a fer punyetes el controlar-se!!!!! Un dia es un dia, pero aixó no es pot resistir....
    Petonets

    ResponElimina
  5. Tentador es poco. Que pinta!!! Fantástico. Acabo de llegar a tu blog y se ve delicioso así que con tu permiso voy a darme una vuelta por aquí.
    Besos!!!

    ResponElimina
  6. m'encanta aquest pastís super ràpid, et pot solucionar més d'un problema....

    petonets**

    ResponElimina
  7. tremendament irresistibleeeeeeeeeeeeeeeeeee! ara vinc a buscar-ne un, o dos, o tres!!!! jajaajajajaj. Bon cap de setmana guapa

    ResponElimina
  8. Tant se val que sigui fàcil. Tenim la mania que ni és fàcil no es digne...Les coses més senzilles són les que omplen els sentits! Aquest pastís està per repetimos?

    ResponElimina
  9. després de fer-me una cullerada d'aques vici faria una mirada d'aquelles que diuen: tremeeeeeeendu!.
    Quina pinta, i que fàcil sembla, tant.. que pot ser perillós oi? aixs... resisteix als dies abans de les vacances! ;)

    ResponElimina
  10. No hi ha dret que sigui tant fàcil i ràpid fer aquest pastisset! Això pot ser un no parar de pastissets...
    Petons

    ResponElimina
  11. muy buena la receta y sin huevo mas original,me la apunto la idea tomo 5 paguina 546 de pendientes
    bon cap de setmana
    peto
    miquel

    ResponElimina
  12. Hola,
    Irresistible... Em va agradar molt coneixe't. Que passis un bon estiu i fins a la tornada. Petonets maca

    ResponElimina
  13. Tinc aquest esmorzar pendent des que el vaig veure a La cuina vermella i a Gemmota a la cuina... Ara vas i tú tornes a encendre'm el cuquet...crec que l'hauré de fer demà mateix i deixar-me de punyetes!...T'ha quedat espectacularment espectacular...m'explico,no?...Una abraçada i a veure si retornen els teus que ja deus tenir "el mono"!

    ResponElimina
  14. Aquest pastisset és una passada!! jo el faig semblant però porta un ou, provaré la teva recepta també! jo els poso en unes fiambreres molt petites i queden la mar de bé! de vegades en tinc de congelats per si mai em ve la temptació, i així en 3 minuts ja me l'estic menjant ;) que vagin molt bé les vacances!!

    ResponElimina
  15. Montse, té una pinta brutal! I si a sobre és tan fàcil... què més volem! :-)
    Petons!

    ResponElimina
  16. Homa Montse, aquest pastisset és mooolt perillós, és massa senzill de fer ;) Va ser un plaer, una abraçada.

    ResponElimina
  17. increïble! però tinc una pregunta: es conserva d'un dia per l'altre? gràcies! petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. No ho he provat! Però m'atreviria a dir que es torna una mica dur i perd la forma. Això és un pastisset individual que es fa en un minut. La gràcia és la immediatesa....Si ho proves i surt bé, m'ho dius!! Gràcies pel comentari!!! ;-)

      Elimina
    2. No ho he provat! Però m'atreviria a dir que es torna una mica dur i perd la forma. Això és un pastisset individual que es fa en un minut. La gràcia és la immediatesa....Si ho proves i surt bé, m'ho dius!! Gràcies pel comentari!!! ;-)

      Elimina