Dies enrera us comentava que vam estar de visita a Valladolid. Ens va sorprendre gratament aquesta ciutat, especialment perquè desconeixiem que és capdavantera en elaborar tapes i pintxos guanyadors de tota Espanya, per la professionalitat i simpatia del personal de les cerveseries-mesones-restaurants que vam provar i perquè val a dir, i em permetreu que ho expressi, que allà els impostos cundeixen molt: la ciutat està impecablement neta, tenen un mobiliari urbà de primera, no hi ha una petita pintada enlloc i tot està perfectament urbanitzat...
El d'avui és una tapa-ració de la Cerveceria Campo Grande. Aconsellats pel recepcionista de l'hotel, un xicot de Valladolid que ja ens va veure a la cara que erem gent de bon menjar, vam anar a parar a aquesta Cerveseria-Restaurant que està davant del Parc Campo Grande, el pulmó verd més gran de Valladolid, a banda de l'esplèndida i verda llera del riu Pisuerga.
La cerveseria una delícia de lloc autèntic, de tota la vida, sense més pretensions que la de fer bon menjar i servir bé, amb bona cervesa i bon vi, i àpat acabat d'elaborar. I sobretot molt ambient!
És un plat vistós de color, saborós i amb el toc diferent d'una base de tinta de calamar.
Us explico com l'he fet:
QUÈ NECESSITEM:
(per a 2 persones) - 4 ous (mitjans)
- 150g de bacallà remullat completament dessalat
- 3 espàrrecs verds
- 2 alls tendres
- 8 tires de pebrot del piquillo
- 7 bossetes de tinta de calamar (les trobeu congelades a La Sirena)
- oli
- molt poqueta sal
- pebre blanc
COM HO FEM?
Coure al vapor o al microones els espàrrecs verds fins que estiguin cuits però forts (el temps dependrà de la mida de l'espàrrec). Tallar petits els alls tendres i sofregir amb un raig d'oli. Mentrestant tallar a trossets el bacallà, les tires de pebrot del piquillo i els espàrrecs cuits. Afegir-los a la paella quan tinguem els alls rossos i sofregir lleugerament. Remenar els ous (no els bateu que queden massa quallats) amb un polsim de sal -menys de la que posaríeu normalment perquè el bacallà i la tinta ja en porten- i abocar-los a la barreja anterior tot remenant enèrgicament i retirar del foc de seguida que l'ou hagi quallat.
Reduir una mica la tinta de calamar a foc suau. Muntar el plat amb la base de tinta i el remenat al damunt. Serviu-lo amb pa torrat i un vi de la Ribera de Duero.
Espero que us agradi!
Us afegeixo quatre fotos de la visita:
Quan varem fer "Madrid y alrrededores" una de les ciutats que varem visitar va ser Valladolid i haig de dir que varem menjar de maravella.Amb el que m'agrada el bacallá, segur que trobaré el moment de fer aquest plat.
ResponEliminaPetonets.
¡Qué rico!, se ve delicioso.
ResponEliminabesos
amb el que a mi m'agrada el bacal´là! t'asseguro que el més aviat que pugui la tasto!!!! ja tinc ganes de veure les altres receptes! molts petonets bonica
ResponEliminaOh, oh, oh!! És una passada aquest remenat, ja espero amb ganes les altres receptes... quina pinta!
ResponEliminaPetonets
Sandra
Hola,
ResponEliminaMira a mi només amb el nom ja m'ha seduït. I si li afegim la foto i veure que tots els ingredients m'agraden.. doncs que l'haurem de fer urgantment! Petonets
Si a més d'acompanyar el vostre fill vau poder gaudir d'una ciutat bonica en la que vau poder gaudir, els dies van ser RODONS!.Aquest plat sembla fantàstic per a l'estiu a més de vistós i molt gustós. A casa segur triomfaria. Una abraçada.(ets al juliol a Barcelona?)
ResponEliminaA mi el bacallà m'agrada molt però amb menys marea negra crec que faig...
ResponEliminaPetonets.
Gràcies pels comentaris!! Realment és un remenat gustós i vistós pels seus colors. La tinta és decorativa al plat, però val a dir que malgrat que et queden dents i llavis negres, és deliciosa barrejada amb la resta d'ingredients. Li dóna el sabor de mar diferent a aquest plat. I a més té interessants propietats: destrueix bactèries i fongs, és un gran antidepressiu i regula la pressió sanguínia!
ResponElimina