Fa una setmana la Mercè, amiga blocaire de Destapant cassoles, plantejava de quina manera fèiem les sopes i cremes fredes. Les cremes majoritàriament de verdures i hortalisses tenen a casa una particularitat important: és un dels plats que podem compartir tots, atesa la restricció alimentària dels meus fills. A més, a la família som molta colla i sovint una crema freda o calenta és un recurs molt apropiat en un dinar o sopar. Les cremes també són molt versàtils perquè podem combinar-les amb un gran ventall d'ingredients. I per últim, una altra de les seves gràcies, és que a l'estiu fredes passen bé quan minva la gana per la calor, i a l'hivern són fàcils de menjar especialment quan els nens (i nosaltres!) cansats de l'activitat del dia, somiem en agafar aviat el llit...A casa sovint ens ajuda la termomix que les deixa amb una intensitat de color i gust més gran. Però aquesta està feta en cassola convencional aquest passat cap de setmana.
Aquesta que presento avui no l'havíem fet mai encara. Els pèsols són més parents de la llegum que de la verdura (atenció pkus el seu contingut proteïc: 6% en pèsols frescos que no augmenta sinó es combina amb cereals), tenen un alt contingut de ferro, un bon grapat d'hidrats de carboni i fibra, i un baixíssim contingut de greix. A casa la vam trobar molt gustosa i refrescant pel seu toc de menta, que ara està al seu millor moment.
Vinga! us explico com la vaig fer:
QUÈ NECESSITEM?
(per a 4 persones)- 100g ceba tendra
- 500g de pèsols (congelats o frescos pelats)
- 500ml de brou (jo vaig posar de brick de pollastre)
- 100ml de nata líquida
- 30g de mantega
- una branca de menta fresca
COM HO FEM?
Picar la ceba fineta i sofregir-la. Quan estigui daurada, afegir els pèsols i la menta picada. A continuació el brou de pollastre (just que cobreixi els pèsols) i deixar coure 5 minuts.
Un cop cuits, retirar els pèsols del foc, barrejar-hi la mantega i la nata i triturar-ho amb el túrmix. Passa-lo pel colador perquè quedi més fi. Servir-la freda, decorada amb uns fils de nata i unes fulletes de menta.
a mi també m'encanten les cremes i sopes! a l'Yves no massa, ooooooooooo. La de pèsols la tinc pendent de tastar! així que me l'apunto. petonets
ResponEliminaUna bona manera de menjar pesols ( als que no ens agraden gaire,jeje)
ResponEliminaEl toc refrescant li dona la menta...
Petonets.
M'agraden molt les cremes de verdures però la de pèssols no l'he tastat mai. Amb menta ha de quedar molt bona.
ResponEliminaPetons.
Amb la de cremes que fem a la Bordeta i aquesta no l'hem tastada mai... ja va sent hora!! Quina pinta amb la menta!
ResponEliminaPetonets
Sandra
Quin goig que fa aquest plat! Boníssims els pesols!
ResponEliminaCaram quin color... Una crema que jo també tinc pendent. Una pregunta, la coles amb el colador de xinès oi?, jo no el tinc i al fer-ho amb el de malla em queden molt líquides totes les cremes que cal colar.Estic amb tú, les cremes tant a l'estiu com a l'hivern dónen molt de joc! Una abraçada Montse!
ResponEliminaVeig que molts/es de vosaltres tampoc no l'havíeu tastat. A mi em va sorprendre, perquè els pèsols llevat d'acompanyar plats de peix o unes mandonguilles, o saltejats amb pernil, no els mengem gaire a casa. El pèsol té una mica de midó que l'espesseeix de forma natural i la textura és molt agradable (una mica semblant a l'hummus, per exemple).
ResponEliminaI Mercè: jo la colo normalment fent servir la cistella de la thermomix, és un colador entremig entre el de la pasta i el xinès. Amb un de malla no va bé, perquè hi deixes tota la fibra i queda massa líquida. El xinès és ideal, però: 1) a Sant Llorenç no en tenim, i 2) de vegades em resulta massa lent colar pel xinès...Aquest el vaig colar en un colador petit d'acer que té els forats petits.
El color intens és perquè just estan bullits els pèsols. Sovint bullim en excés les verdures i perden massa color. Gràcies pels comentaris!! I molts petons a totes!
Hola,
ResponEliminaDoncs com molts,,, a mi m'agraden les cremes, però aquesta no l'he tastat mai, serà possible? es que la cuina no s'acaba mai.... i quantes coses aprenem!!!!!!!!!
Només amb el color ja convidar a fer-la!!! Petonets maca
a casa, ara a l'estiu, també som addictes a les sopes fredes ... el gaspatxo guanya de llarg,... i de pèsols també l'hem provat algun cop,és molt saborosa i refrescant com tu dius.. l'últim cop, en un sopar entre amics, la ferem al Martini Blanc ... una delícia .. molt recomanable per als fans d'aquesta delícia blanca,... com jo ...
ResponEliminauna abraçada
Elen: Serà possible que no l'hagis tastat mai? Mira! Em fa gràcia i tot! Quan l'hagis de fer, ja saps on trobar la recepta...si jo sempre aprenc de tu!!! Un petó!
ResponEliminaAlfons: Aquesta si que és bona. Jo em declaro vermutera de cada diumenge. Em sembla que des dels 18 anys (i potser una micona abans!) no l'he perdonat. Posar-lo a les cremes pot ser la re-pera! Ho tasto segur! Una abraçada!