divendres, 8 de juliol de 2011

Tigretostón - Tapes i plats de Castella (II)


Això si que no us ho podeu perdre! Tant si aneu a Valladolid, com si us quedeu a casa vostra, si us agrada el gust del botifarró (morcilla) és una combinació brutal.

El Tigretostón és un homenatge als que ja en tenim més de 40 i de petits, alguna vegada, havíem menjat el famós Tigretón, un pastisset dolç i enfarfegós, carregat de greixos i matèries que ara estarien desaconsellades... Però aquí estem tant fermosos, i val a dir, sense colesterol...fent una còpia salada del berenar de la nostra infància.

Aquesta tapa la vam tastar a Los Zagales, un bar-restaurant  a tocar la plaça major de Valladolid, amb un ambient i gentada pròpia del que ofereix la seva cuina, i de nou, com expressava en l'entrada anterior, amb un tracte i una professionalitat dels cambrers i dels cuiners digna de premi. Les cerveses, tot i amb gentada, ben servides, amb l'escuma perfecta, ben freda i sense vessar...i les tapes, un tast celestial, a quina més bona!

El Tigretostón va ser el guanyador del concurs nacional de tapes 2010: pa negre de sègol, untat de crema de botifarró, i farcit de ceba caramelitzada, rostes de corna de beicon i crema de formatge...una bomba espectacular!  Els cuiners ens ho expliquen aquí.

La tapa està adaptada, perquè jo no he afegit la corna de beicon,  ho he fet amb ceba de Figueres, i he utilitzat la crema de formatge Philadelphia enlloc d'una crema de formatge fresc. I tampoc l'he summergit en oli tal i com ho fan els inventors, sinó que l'he escalfat amb unes gotes d'oli a la paella per fer-lo menys calòric (és un dir!  ;-) )


Aquí ho teniu:

QUÈ NECESSITEM?
  • pa de sègol llescat
  • crema de botifarró o botifarró desfet
  • ceba caramelitzada
  • crema de formatge Philadelphia
COM HO FEM?

Agafem la llesca de pa i la humitegem lleugerament perquè es pugui manipular. Amb molta cura, mirem d'aplanar-la amb el corró. Untem la crema de botifarró, afegim una mica de ceba caramelitzada (*) i un parell de cullerades de philadelphia. Mirem d'enrotllar-lo sense que es trenqui (el podeu embolicar una part amb paper d'alumini, us ajudarà a aguantar la forma) i el passem a la paella amb unes gotes d'oli, a foc suau, just perquè es torri una mica i s'escalfin els ingredients.  Per a fer una presentació més divertida, l'he embolicat amb un paper amb la imatge impressa d'una pell de tigre.
A casa l'hem acompanyat d'un vi verdejo jove, de la D.O. Rueda, ben fresquet, obsequi del recepcionista de l'hotel, i hem brindat a la salut d'ell i de tots vosaltres!

(*) he fet servir la recepta de ceba caramelitzada de l'Arguiñano. La publicaré al bloc per tenir-la de referència.

8 comentaris:

  1. A mi no m'agrada la morcilla, pero aixó fa una pinta tremenda...
    Petonets

    ResponElimina
  2. A mi la morcilla sí que m'agrada!! I aquesta tapa la trobo espectacular!!
    Petonets
    Sandra

    ResponElimina
  3. Això ha de ser molt potent!!!

    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  4. Encantada de descobrir-te!! i gràcies per publicar la recepta d'aquesta tapa, sempre l'he volgut saber! que fàcil no?? petons

    ResponElimina
  5. Una tapa espectacular i amb un nom ben divertit!. Està bé això de tunejar-la per fer-la una miiiiica més lleugera, encara que si no, un dia és un dia!.

    No sé si t'havia dit que t'afegeixo a la meva llista de blocs, per tenir-te més a mà. Fins aviat!

    ResponElimina
  6. Mare meva!!!!!! Això si que és una tapa de luxe! A mi segur que m'encantaria, així que me l'apunto JA! Petonets

    ResponElimina
  7. ualaaaaaaaaaaaaaaa! pero quina tapa més bona!!!! en vull unparell! petonets guapa

    ResponElimina