Tagliatelle amb bròquil i anxoves

En aquest blog -que aviat tindrà un any- m'acabo d'adonar que no tinc encara cap recepta de pasta publicada. I no serà perquè no m'agradi, però tinc al calaix una pila de receptes per ensenyar-vos i el que em manca és temps! Però per fer pasta precisament no en necessites disposar-ne gaire. És un plat que improvises en un plis-plas de vegades amb quatre coses que tens a la nevera (verdures, retalls de pernil, bacó). Les possibilitats són gairebé infinites!

Aquesta recepta però, es pot dir que té l'origen amb allò de "sucar pà amb la olor...". Un dia la Júlia, la meva filla, es va quedar a casa d'una amiga una estona. A casa seva, la mare és italiana, i és clar, la pasta forma part ja no de la seva nutrició habitual, jo diria més! de la seva vida!! I és que els italians mengen pasta sovint, cuita com cal (al dente) i de maneres molt variades. Doncs bé, la Júlia va sentir un flaire fantàstic en cuinar aquesta pasta, va demanar la recepta i és clar! ja us podeu pensar que no vam trigar ni un dia en fer-la!!

La recepta és siciliana, com ho és la Margherita (per cert, aprofito: gràcies per donar-me tants cops de mà...!!), més ben dit, com diu ella, és una recepta Palermitana. Deliciosa. Una recepta tradicional de Palermo que hores d'ara, ja tinc incorporada a la llista de plats habituals. La barreja té la textura d'un pesto, però molt més fi i molt saborós per l'anxova. I la Júlia diu que molt més bó!

QUÈ NECESSITEM?

• 200g de pasta fresca llarga (jo, tagliatelle)
• 2 l d'aigua mineral
• 1 bròquil verd
• 5 filets d'anxova
• oli d'oliva 
• 1 gra d'all
• sal

COM HO FEM?

Rentem i tallem a poms el bròquil. El bullim amb l'aigua mineral(1) amb sal (quanta més sal posem, menys en perd la verdura i més conserva el seu sabor). No el deixem bullir gaire, jo amb olla express 3' i fora. Escorrem i sense llençar l'aigua fem bullir la pasta en aquesta mateixa aigua, fins que estigui cuita 'al dente'. Mentrestant laminem els alls i els passem per una paella amb oli. Els retirem abans que es daurin i hi aboquem les anxoves, però en mantenim dues per a tallar petites a l'hora d'emplatar. Tot remenant, veurem que es desfan amb l'oli. Aleshores aboquem el bròquil i l'aixafem fins que quedi desgranat. Ho barregem amb la pasta i presto! Si mangia... Buon appetito!!!


(1) en aquest cas fer servir aigua mineral està justificadíssim. La fem servir dues vegades i el sabor final és molt més bó!