Ous farcits de salmó fumat, tàperes i olivada

Aquesta vegada tenim la blogosfera plena d'ous farcits. A Memòries d'una cuinera ens engresquen a preparar un àpat econòmic i pràctic per a dinar fora. I quina opció és més fàcil per a gaudir d'un dinar a l'aire lliure, ara que ja fa bon temps, que uns ous durs?
Els ous farcits tenen molt de joc: se'n fan de gratinats al forn, amb farcits dolcencs i salats, amb opcions vegetals i més proteïniques. I és que l'ou és molt versàtil!

Un our dur té un fantàstic avantatge: en lloc fresc es conserven perfectament durant 4 dies. A temperatura ambient aguanten 2, fins i tot a l'estiu i sense pelar.

Fer ous durs és tasca fàcil, però convé recordar alguns trucs:
- cal bullir-los en aigua freda, salada i ben coberts d'aigua (1 cm o 2 per damunt )
- no hem d'excedir dels 12 minuts, sinó el rovell ens quedarà verdós
- la sal ens ajudarà a pelar-los, però també passar-los per aigua freda en acabar i fer-ho quan encara no estan freds del tot
- i per a tallar-los per la meitat cal fer servir un ganivet mullat. Ens assegurem d'una meitat perfecta i el rovell no s'enganxa.

Aquest farciment que us presento resulta fresc, amb el toc de la menta i molt suau per la salsa lleugera de iogurt.Veureu:

QUÈ NECESSITEM? (per persona)

• 2 ous
• una llesca de salmó fumat
• una cullerada de tàperes
• una cullereta d'olivada o patè d'olives negres
• un iogurt natural
• una cullereta de suc de llimona 
• 1/4 gra d'all
• menta
• sal

COM HO FEM?

Bullim els ous en aigua salada i freda, seguint els consells anteriors. Un cop bullits els tallem per la meitat i en un bol barregem els rovells esmicolats (en reservem un per ratllar i decorar), el salmó tallat a bocins petits, les tàperes, la menta picada i la cullereta d'olivada. Ho rememem bé. Preparem la salsa amb una punta de gra d'all ben picat, mig iogurt, sal i les gotes de llimona.
L'aboquem al damunt i en decorem alguns amb ou ratllat, i d'altres amb una mica d'olivada.
Els servim ben frescos.

Espero que us agradin i a gaudir de l'aire lliure!!

Tagliatelle amb bròquil i anxoves

En aquest blog -que aviat tindrà un any- m'acabo d'adonar que no tinc encara cap recepta de pasta publicada. I no serà perquè no m'agradi, però tinc al calaix una pila de receptes per ensenyar-vos i el que em manca és temps! Però per fer pasta precisament no en necessites disposar-ne gaire. És un plat que improvises en un plis-plas de vegades amb quatre coses que tens a la nevera (verdures, retalls de pernil, bacó). Les possibilitats són gairebé infinites!

Aquesta recepta però, es pot dir que té l'origen amb allò de "sucar pà amb la olor...". Un dia la Júlia, la meva filla, es va quedar a casa d'una amiga una estona. A casa seva, la mare és italiana, i és clar, la pasta forma part ja no de la seva nutrició habitual, jo diria més! de la seva vida!! I és que els italians mengen pasta sovint, cuita com cal (al dente) i de maneres molt variades. Doncs bé, la Júlia va sentir un flaire fantàstic en cuinar aquesta pasta, va demanar la recepta i és clar! ja us podeu pensar que no vam trigar ni un dia en fer-la!!

La recepta és siciliana, com ho és la Margherita (per cert, aprofito: gràcies per donar-me tants cops de mà...!!), més ben dit, com diu ella, és una recepta Palermitana. Deliciosa. Una recepta tradicional de Palermo que hores d'ara, ja tinc incorporada a la llista de plats habituals. La barreja té la textura d'un pesto, però molt més fi i molt saborós per l'anxova. I la Júlia diu que molt més bó!

QUÈ NECESSITEM?

• 200g de pasta fresca llarga (jo, tagliatelle)
• 2 l d'aigua mineral
• 1 bròquil verd
• 5 filets d'anxova
• oli d'oliva 
• 1 gra d'all
• sal

COM HO FEM?

Rentem i tallem a poms el bròquil. El bullim amb l'aigua mineral(1) amb sal (quanta més sal posem, menys en perd la verdura i més conserva el seu sabor). No el deixem bullir gaire, jo amb olla express 3' i fora. Escorrem i sense llençar l'aigua fem bullir la pasta en aquesta mateixa aigua, fins que estigui cuita 'al dente'. Mentrestant laminem els alls i els passem per una paella amb oli. Els retirem abans que es daurin i hi aboquem les anxoves, però en mantenim dues per a tallar petites a l'hora d'emplatar. Tot remenant, veurem que es desfan amb l'oli. Aleshores aboquem el bròquil i l'aixafem fins que quedi desgranat. Ho barregem amb la pasta i presto! Si mangia... Buon appetito!!!


(1) en aquest cas fer servir aigua mineral està justificadíssim. La fem servir dues vegades i el sabor final és molt més bó!

Entrepà de salmó, ou i taronja

Feia molt temps que no publicava. Exactament 3 mesos. Empesa avui per les ganes de tornar, potser per la caloreta que ja està fent i per la nova llum de primavera-estiu que tenim, ja torno a ser aquí! Val a dir però que molta "culpa" la teniu vosaltres, amics blocaires, que heu estat al meu costat tot aquest temps. La situació no ha canviat, però mica en mica sembla que tot es veu un xic diferent... I sobretot tu, amiga N., que sovint visites el meu blog i et queixes que no està actualitzat i que ja està bé...O a tu R. que estàs capejant el temporal com una campiona, sense defallir, i sense deixar-me ni un moment!  Gràcies per ser aquí quan us necessito, gràcies a tots i totes els que m'heu donat una empenta i un cop de mà.

Bé, doncs vet aquí que els amics de Els fogons de la Bordeta han convocat aquesta vegada una convocatòria per a fer entrepans. I què millor que aquesta opció d'àpat per a fer un bon pícnic, un bon esmorzar, una bona trobada amb amics i cerveseta, un anar veure un partit de futbol... Quantes i quantes ocasions tenim per fer un bon entrepà? Fins i tot aquell dia que arribes massa tard a casa, et fa mandra encendre fogons però vols una opció d'àpat completa i saborosa?

Aquest és un entrepà que jo en dic de taula. Hi ha entrepans difícils de portar, menjar i transportar. Aquest és un d'ells. La varietat de la seva composició fa que pràcticament te l'hagis de menjar amb ganivet i forquilla, o sinó amb la bona ajuda d'un tovalló de paper!! Però és molt fresc i la salsa li dóna molta alegria.

Com que ja comença la calor i la maionesa casolana em fa una certa por, la base de la salsa és una lactonesa, opció més lleugera i segura! Espero que us agradi!

QUÈ NECESSITEM?

• pa de motlle de cereals
• salmó fumat
• ou dur
• taronja
• varietat d'enciams
• lactonesa (1 part de llet, 3 parts d'oli, un pessic de sal)
• mostassa antiga
• sal i sucre

COM HO FEM?

Torrem una mica el pa a la torradora o al forn. Mentrestant preparem la lactonesa. Els únics secrets per aquells que no l'heu feta mai és la proporció dels ingredients (1 de llet, 3 d'oli), que la llet no sigui freda, i deixar el túrmix batent ben quiet al got fins que qualli. Fer un vaivé ben suau. Un cop feta, afegim una mica de mostassa antiga i una culleradeta de sucre. I ho remenem amb una forquilla.

Untem bé el pa amb la salsa, afegim els enciams, la taronja polida tallada a rodanxes, l'ou dur, el salmó i una mica més de salsa per damunt.

I a gaudir!