Dip de pebrot vermell amb xips de remolatxa

El color vermell inspira optimisme, vitalitat. És el color de la passió, de l'amor i del coratge. Diuen que menjar un plat vermell estimula els sentits...

Aquest és un plat vermell, ben vermell i per partida doble, perquè de vermells tots saben que n'hi ha de molts tons. Ja sé jo que a molts amics ara se'ls escaparà un somriure...la Montse i els seus tons de color! I és que m'agrada la cuina i m'agrada el color, la pintura, i els simples noms de tonalitats són bonics i diferents. Perquè no és el mateix un vermelló que un carmí o un escarlata, un magenta o un púrpura, el gerd o el maduixa, el burdeus o el cardenal. I què em dieu d'altres més curiosos i particulars com el vermell de la Xina, el Ferrari, el maó o l'òxid, el de Venècia o el sang de bou... Tots ells tenen la mateixa base però són tan diferents!

El blog Destapant cassoles de l'amiga Mercè celebra 4 anys. No podia faltar a la seva convocatòria i això que la setmana estava complicada amb altres tasques manuals. Però la Mercè va ser la inspiradora de l'inici del meu blog. Una persona que ha estat aquí sempre, donant suport, encoratjant i observant l'evolució de tot plegat. Una magnífica pastissera i fantàstica cuinera, amb una cuina per a tots els públics, senzilla, pràctica i casolana. Una dona entusiasta i vital, amb la que hi connectes de seguida. Per molts anys Mercè! Que el blog i els teus projectes s'omplin d'èxits!

La proposta juga amb els colors del vermell: un dip de pebrots del piquillo, amb un vermell intens, jo diria que acostant-se al to Ferrari...i uns xips de remolatxa, de to morat intens o potser acostant-se al púrpura?...hahahahahaaaa!!!

Bé, anem per la recepta!

QUÈ NECESSITEM?
(per persona)

• 4 pebrots del piquillo en conserva
• 3 cullerades de formatge cremós d'untar
• 1 cullerada de maionesa
• 1 remolatxa
• sal en escames
• pebre
• oli d'oliva verge extra

COM HO FEM?

Rentem i pelem bé la remolatxa. Amb una mandolina o ganivet esmolat tallem rodanxes d'1-2mm. Les posem en un bol amb oli d'oliva verge.

Escalfem el forn a 170º, calor dalt i baix, i ventilador si en teniu.

Triturem els pebrots amb un raig d'oli d'oliva i els posem en una màniga pastissera o una bossa petita de plàstic a la que li farem un tall a una de les cantonades. Barregem el formatge d'untar i la maionesa.

Posem el dip en un got, ajudats amb la màniga pastissera o la bossa, primer el triturat del pebrot i després la barreja de formatge i maionesa. Tant se val que es barregi una mica, el formatge agafarà color amb el pebrot.

Escampem les rodanxes de remolatxa a la safata del forn, sense que es muntin les unes amb les altres, folrada amb paper de forn. Les salpebrem. Hi posem un altre full de paper al damunt. Les coem uns 20 minuts, les hi donem la volta i coem uns 10-20 minuts més fins que veiem les vores torradetes. Tot dependrà del vostre forn, ha de perdre l'humitat. Veureu que la remolatxa agafa un color morat força fosc, no patiu, no és cremat, és la intensitat del pigment de la remolatxa. Però penseu que el cruixent l'agafa en refredar-se. No us passeu d'aquest temps!! 

* Si el que voleu és deshidratar la remolatxa (com en altres productes) cal que poseu el forn a uns 80º i el temps pot ser 2h30' - 3h.

Quan les traieu del forn, passeu-les a una reixeta fins que es refredin. I a dippejar! Espero que us agradi!