dimarts, 24 de febrer del 2015

Crema d'opo squash (carbassa verda) al curri



De tant en tant m'agrada entrar als comerços de fruita i verdura del barri del Raval de Barcelona. Fa quinze anys que l'Administració on treballo va desplaçar les seves oficines a un edifici al bell mig d'aquest barri tan particular. Llavors Barcelona concloïa la regeneració del nucli antic de la ciutat amb unes actuacions d'obertura de carrers i arranjament de zones cèntriques fins llavors marginades. I instal·lava seus d'administracions públiques als seus edificis. A aquest barri limitat pel de Sant Antoni i el Gòtic se li van obrir carrers i es va deixar entrar la llum del sol en passejos grans com la Rambla del Raval. Recordo que els primers temps em sorprenia la quantitat de gent vinguda de fora que vivia i treballava en aquest barri. Tenia una mica la mateixa sensació que la primera vegada que vaig anar a París: gent de totes races i condicions convivien amb els nadius. Sovint, passant pels carrers ravalencs, em sentia l'única persona autòctona que caminava per les seves voreres.

Això ara ha canviat. Hi ha gent d'arreu del món a Barcelona, però al barri del Raval l'antiga ètnia gitana que poblava el carrer de la Cera i voltants ha estat desplaçada per una important col·lectivitat d'hindús i pakistanesos que concentra a Barcelona gairebé el 50% de la població d'aquest origen a Catalunya. Hi ha una variada oferta de restauració i també comerços on pots trobar totes les espècies i productes per a elaborar l'esplèndida cuina d'aquell racó de món.

En una d'aquestes botigues de fruita i verdura hi treballa tota una família. Tots saben cuinar, i a tots els agrada la cuina, però només els més joves són capaços d'explicar bé en castellà la recepta. Als grans, per més que ho intento, no els acabo d'entendre, una llàstima. Tenen verdures que no veig gairebé mai als mercats convencionals i que em capten l'atenció: l'okra, el patty pan, el sunburst, l'albergínia índia, la lufa, el parwal o potol i l'opo squash (carbassa verda).


I aquesta última és la triada per aquesta recepta. L'opo squash (kadu, loki) és una verdura/fruita parenta del cogombre, tot i que sembli que ho és de la carbassa. A l'hivern cal menjar-la guisada, a l'estiu els pakistanesos se la mengen crua. Quan la talles sembla un carabassó però no "sua", té una textura més seca. Té més llavors al mig i la seva pell és comestible perquè és molt més fina que la de la carbassa. Crua té un gust molt suau, gairebé imperceptible i necessita condiment. Com que desconeixia el sabor un cop cuinat i l'exactitud de la seva preparació, jo vaig eliminar les llavors i vaig pelar la pell. És un aliat contra el colesterol i conté molta fibra, vitamines i poques calories, i és extremadament digestiva.


El sabor final us el recomano. La crema té una textura com de nap i no li cal patata per espesseir-la, i com ja he comentat, agafa de manera intensa el sabor del condiment que li posem. A casa la vam trobar deliciosa.

Recepta apta per PKU si afegiu nata o formatge adequat. Recepta apta per intolerants a la lactosa si afegiu nata líquida adequada. Celíacs, assegureu-vos que el concentrat no contingui gluten.

QUÈ NECESSITEM? (per a 2 persones)

- un opo squash de 500 - 600 g (aprox.)
- una ceba tendra
- 300 ml d'aigua mineral
- oli d'oliva suau
- 1 pastilla de caldo concentrat de verdures
- 1 culleradeta de curri
- un polsim de pebre vermell
- un polsim de sal
- un formatget, o dues cullerades de iogurt grec, o dues cullerades de formatge cremós (o nata 35% MG per PKU, o nata líquida s/lactosa)

COM HO FEM?

Pelem l'opo squash, l'obrim al llarg i n'extraiem les llavors més grosses. El tallem a daus petits perquè es cogui més ràpid. Tallem la ceba tendra, tant la part blanca com la verda i la sofregim amb oli d'oliva. Quan hagi agafat una mica de color, sofregim 7 o 8 minuts l'opo squash. Ens ajudem d'una mica d'aigua perquè no agafi massa color. Veureu que no s'estova tant com si es tractés d'un carabassó, per la qual cosa li cal una cocció una mica més llarga. Afegim sal per accelerar el procés, i hi aboquem la resta d'aigua, la pastilla de concentrat i ho deixem bullir a foc suau-mitjà uns 25 minuts. Passat aquest temps espolsem el curri i afegim el formatge cremós (o el iogurt si ho preferiu) i ho deixem coure 5 minuts més. Ho triturem amb la batedora i ho servim espolsat per una mica més de curri i el pebre vermell.


8 comentaris:

  1. Doncs le vist alguna vegada però pensava que era mes fruita que verdura, ara ja ho se, moltes gràcies Montse que a casa mengem moltes cremes. Ptons

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada que t'agradi! Venint de tu, per mi és un gran què! La globalització te això, poder ampliar a gustos diferents. Gràcies Sílvia!

      Elimina
  2. Noia, com m' agrada venir al teu bloc,llegir-te es un plaer, ets una font de sabiduria Montse.
    Molts cap de setmana m hi perdo pel Raval, puc dir qye he viscut el canvi i la transformació, 45 anys aprop d'aquests carrers donen per molt.
    De petita hi anava amb el meu pare a una bodega, això si agafada de la ma i amb tremolor, pero ell caminava segur. De joveneta pasem tota la colla servia per pasar del nostre barri a les Rambles i pq hi feuan uns xuxos per llepar-se els dits.
    I ara continuo travesant els carrers, passejant i contemplant els locals que s han obert i la varietat de persones que aplega el barri.
    Aquests dissabte quan pasi m hi fixaré amb l opo squash...tela...tela el nom
    un petonet

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si Neus, tu ho tens ben a prop! Els records amb el teu pare segur que et venen a la ment quan hi penses... El Raval un barri particular, ple de color i bona convivència, és un bon lloc per comprar menjar d'arreu. L'opo squash (nom anglès) també li diuen kadu o loki. Gràcies maca, no és saviesa, és una tremenda curiositat per tot el que m'envolta! Petons

      Elimina
  3. Un desconocido este l'opo squash para mi,no lo habia visto ni en foto.La globalización trae esta otra cultura, la gastronomica, tan buena y rica, que gracias a todos estos ciudadanos del mundo que tienen que vivir fuera de sus paises y que nos enriquecen nuestra cultura culinaria con sus recetas autoctonas.
    Buena crema sin lugar a dudas
    Peto

    ResponElimina
  4. Pues para mi un desconocido, no lo había visto pero a partir de ahora ya me fijare,: me encanta perderme por esas calles y disfrutar
    Bss

    ResponElimina
  5. Molt original! Jo no l'havia vist mai, estaré atenta! Un petó!

    ResponElimina
  6. No he tastat mai aquesta varietat de carbassa, però la combinació amb el curri em sembla super encertada!

    ResponElimina