Llaminera de porc amb mostassa i mel

Hi ha receptes que et fan quedar bé i tenen una elaboració senzilla. Aquesta és una d'elles.

Quan penso en la carn del porc em venen records de la matança del pobre animal, que veia quan era petita al poble del meu pare. Una experiència tan increïblement bèstia per a una nena de ciutat com jo, que preferia veure munyir vaques, criar conills i gallines, que matar porcs per menjar.

Aquell espectacle de gent, sang, budells, gibrells amb sal, cossis amb aigua calenta i ganivets que podien tallar el cap a algú, em resultaven tan fascinants, que crec que mentre ho feien els "actors de la matança" que escorxaven a l'animal, les meves parpelles parpellejaven la meitat del que hagués estat normal.

No per això se'm van passar les ganes de menjar aquelles menges! D'allà sortien botifarres de tots colors i mides, unes que es quedarien crues, d'altres que es bullirien i d'altres que es penjaven a les golfes de casa els padrins (com en dèiem als avis a Lleida) per al seu assecat i es convertirien en fuets, llonganisses i xoriços boníssims. Es treia la cansalada, una de les parts més grosses del porc, juntament amb els fantàstics pernils, del qual un se salava i l'altre es coïa per a fer un pernil dolç i un de salat. I les paletilles o cuixes davanteres que anaven a l'assecat i salat directament.

I després ja venien les parts senceres de carn, el costellam, el llom, l'agulla...de les quals la llaminera era com un petit tresor, petit i reclòs dins d'aquella capa enorme de greix i carn. Una peça d'un pam que els escorxadors agafaven amb la delicadesa amb que s'agafa un nadó.

Jo diria que és la part més tendra i magre del porc, però és una carn delicada de coure. Val més quedar curt en el temps de cocció que passar-se, perquè pot arribar a ser massa seca. I controlar la temperatura del forn, que recomano que sigui baixa.

QUÈ NECESSITEM?

• una llaminera de porc (es pot fer també amb porc ibèric)
• 2 cullerades de mel de romaní
• 2 cullerades de mostassa de Dijon
• 1 culleradeta de mostassa antiga de Dijon
• sal
• pebre
• oli d'oliva suau 0,4º

COM HO FEM?

Salpebrem la carn i la daurem sobtadament en una paella amb un raig d'oli d'oliva. Preescalfem el forn a 150º.

Un cop daurada per totes bandes, la posem en una safata i la pintem amb la barreja de les mostasses i mel.

La posem al forn i la tindrem feta en 18-20 minuts. Jo hi poso la funció ventilador, si no en teniu, podeu fer-la dalt i baix uns 5 minuts més a la mateixa temperatura indicada.

La podem servir acompanyada d'un puré de patata o unes patates al forn.