Les endívies calentes les vaig descobrir a París. En una d'aquelles escapades en què et dediques a contemplar la ciutat de la llum tranquil·lament i menges a bistrots i restaurantets amb encant que tenen les seves peculiars taules metàl·liques a fora i un ambient absolutament acollidor dins. Vam repetir en aquesta casa de menjars: La fourmi ailée (la formiga alada), un restaurant a prop del Quartier Latin i de Nôtre Dame instal·lat dins d'una antiga llibreria feminista. Tota una troballa.
Una mestressa oferia un menú correctíssim de preu i varietat enmig d'un ambient càlid i envoltat de llibres, amb un aire absolutament francès. En aquells moments aquí a Barcelona no sovintejaven locals semblants a aquest i a mi em va resultar fascinant. Recordo també les seves quiches i pastissos casolans.
Aquelles endívies calentes que perdien per descomptat la fredor, però també l'amargor, em van sorprendre.
Avui us les presento. L'única diferència respecte a aquelles, és que duien una salsa igual de dolça però molt més cremosa (amb nata líquida) i jo les he alleugerit simplement amb una vinagreta, per adaptar-les a una dieta controlada en greixos i calories.
Una bona opció d'amanida tèbia per als sopars d'hivern.
També podeu provar les que ens proposa la Dolors al seu blog de cuina, referència per a molts de nosaltres.
I atenció pkus! Aquest plat és a més de recomenable, atractiu!
QUÈ NECESSITEM? (per persona)
- 1 endívia esplèndida o dues de petites
- 1/2 tomàquet, preferiblement raf o de carn ferma
- 1/4 de poma fuji (o golden)
- 1/4 d'alvocat
- 1/2 llimona
- un parell de nous
- un polsim de sal
- un polsim d'orenga
- una cullerada d'oli verge d'oliva extra
- una culleradeta d'aceto balsàmic
- una culleradeta de mel
COM HO FEM?
Tallem a dauets petits (brunoise) el tomàquet descartant les llavors. El salem i el deixem escórrer en un colador. Quanta més estona el deixem, millor. Reservem el suc que desprèn, el farem servir per a la vinagreta.
Tallem l'alvocat i la poma d'igual forma i ho ruixem amb llimona perquè no s'oxidin.
Posem a escalfar la planxa al foc.
Preparem una vinagreta amb l'oli, la mel i l'aceto balsàmic. Partim l'endívia per la meitat i pintem la superfície amb ella. La fem coure a foc mitjà-alt 3 minuts per cada costat.
Afegim la poma i l'alvocat al tomàquet escorregut i salem una mica. Emplatem les endívies i posem el tàrtar al damunt. Barregem el suc resultant d'escórrer el tomàquet amb la vinagreta, amanim les endívies, espolsem l'orenga, ratllem o piquem les nous pel damunt i servim.
Ole!! aparte de rico, bien sano!!!
ResponEliminaBss
Me gusta esta combinacion, a pendientes va¡
ResponEliminabon cap de setmana
petons
Quina ilu que tornis a publicar Montse! aquest plat em sembla genial per tot el que es, bo, sa i fàcil. Petonets maca.
ResponEliminaM'alegro veure't per aqui de nou!!! i més amb receptes tant sanes i bones com aquesta d'avui. Aquest tipus de plats m'encanten per sopar, lleugers i perfectes per després poder agafar un mos dolç ;-)
ResponEliminaPetonets maca
Una recepta fantàstica! No coneixia el teu bloc, t'he trobat a traves d'un comentari al bloc del Miquel, em sembla que tens un bloc molt xulo! Jo també en tinc un i ara estic de celbració hi ha un concurs a on sortegem un lot de productes Castey valorat en 160€, es fara un sorteig entre les 15 primeres receptes per tal quetots els participants tinguin oportunitats d'emportar-se el premi, t'animes a participar? Trobaras la info aquí http://lesreceptesquemagraden.blogspot.com.es/2015/01/1-any-del-bloc-i-concurs-1-ano-de-vida.html
ResponEliminaGràcies Pilar, per poc que pugui intentaré emular alguna de les teves fantàstiques receptes del teu blog, la veritat és que el premi és fantàstic! Ara, en Miquel ja ha agafat "carrerilla"... Una abraçada!
EliminaMontseeee ja em podries haver dit el nom del restaurant abans d'anar a Paris ainssss. Bueno guapa ara en serio queda apuntat, la teva crònica m'ha transportat..... que maco i la recepta la trobo ideal trobo els ingredients sùper encertats i l'endivia a mi m'agrada mes sense el punt d'amargor, ara m'has fet pensar que fa molt i molt que no les preparo.
ResponEliminaMuas