dimarts, 20 d’octubre de 2015

Fricandó de vedella



De receptes amb bolets n'hi ha moltes, permeten tantes i tantes combinacions! Però si penso en una recepta amb bolets, la primera que em vé al cap és el fricandó, una recepta tradicional catalana, clàssica i sempre deliciosa que, juntament amb la vedella amb bolets, és de les poques receptes elaborades amb vedella del nostre receptari català.

Aparentment és una recepta difícil i us asseguro que no té raó de ser. És senzilla i exitosa, i només li calen dos components essencials: la peça adequada de vedella i preparar-la el dia abans de consumir.




Pel que fa al tall, a casa sempre s'ha fet servir la llata, o com a molt el "tall que es pela" que jo prefereixo per arrebossar. A la carnisseria de confiança us ho diran. Aquesta vedella que he fet servir és comprada a Avinyonet de Puigventós. La Salut, la carnissera, ven una vedella de Girona excel·lent.

Tradicionalment es prepara amb moixernons o cama-secs, uns petits bolets molt gustosos que es troben tot l'any secs en pots de vidre o bosses a qualsevol supermercat. La gràcia de fer-los servir és que aprofitem l'aigua de remullar-los i així li dóna a la salsa molt més gust a bolet.

És una de les receptes que suporta millor el reescalfament. Així que no dubteu a fer-ne quantitat, podeu conservar racions congelades i fer-les servir en qualsevol moment.

Aquest cop, tot aprofitant que ja som a la tardor, els gastroamig@s us presentem receptes amb bolets. No us perdeu les seves propostes!:

Ana, 5 sentidos en la cocina
Carme, Dulces Bocados
Dolors, Blog de cuina
Dolores, Mi gran diversión
Miquel, Les receptes del Miquel
Neus, Cocinando con Neus
Silvia, Chez Silvia

QUÈ NECESSITEM?

  • 1 kg de vedella
  • 1 ceba grossa o 2 mitjanes
  • 1 all
  • 1 tomàquet petit madur o de penjar
  • 1 potet de moixernons (50g-70g)
  • 6 ametlles torrades
  • 1 got de vi blanc
  • 1 tassa de cafè de conyac (o vi ranci)
  • una mica de julivert
  • sal 
  • una mica de pebre
  • farina
  • oli d'oliva suau
  • aigua

COM HO FEM?

Posem en remull els moixernons. Han d'estar un mínim de mitja hora, però millor si estan 1 o 2 hores en remull.
Posem oli a escalfar a la cassola, salpebrem els talls de carn i els enfarinem. Espolsem el sobrant de farina i els fregim a foc mitjà. Simplement hem de marcar la carn, no s'ha de daurar la farina. Els reservem en una safata.
Tallem la ceba a daus petits i la sofregim a foc lent en el mateix oli, fins que la tinguem rossa. Afegim el tomàquet ratllat i mig gra d'all. Quan tinguem el sofregit ben confitat li aboquem el got de vi blanc, ho barregem un minut per evaporar l'alcohol, hi afegim a la cassola la carn i el suc que ha desprès. És el moment de posar-hi el conyac. No cal flambejar-lo, si el deixeu evaporar serà suficient. Aboquem els moixernons i l'aigua de remullar-los. Afegim més aigua perquè cobreixi la carn i ho sacsegem tot per integrar tots els ingredients. 
Deixem fer xup-xup a foc lent fins que la carn sigui tendra, amb uns 20-30 minuts serà suficient. A mitja cocció provem de sal i afegim la picada que haurem fet amb les ametlles, una mica de julivert i el mig gra d'all.

Es pot acompanyar amb puré de patates o una mica d'arròs bullit i per descomptat amb unes llesques de pa!

10 comentaris:

  1. Ohhh Montse un bon fricandó no el canvío per res, que bo !!!
    Petonets

    ResponSuprimeix
  2. Si senyora el fricando es un plat de luxe, jo a casa en faig cada més, es un plat imprescindible.
    Un peto wuapi

    ResponSuprimeix
  3. Tot un clàssic que no podem deixar de fer. A més, m'agraden aquests plats que es fan amb antelació, són molt més gustosos d'un dia per l'altre. Petonets!!

    Ana

    ResponSuprimeix
  4. Fa molt i quan dic molt que no faig fricandó i aquesta recepta me la guardo, també comprarem un bon pa, el demana a crits!!! Petonarro!

    ResponSuprimeix
  5. I que bo arriba a ser el fricandó, recepta de tota la vida, de casa, de festa i que sempre agrada, evidentment amb bolets!!
    Una abraçada

    ResponSuprimeix
  6. Un gran clàssic del receptari català!!
    Petons guapa!

    ResponSuprimeix
  7. Lo has bordado Montse!!, prepara barra de pan que hoy me presento a comer en tu casa
    Bss

    ResponSuprimeix
  8. El fricando es un clasico irrenunciable y en casa cada año lo hacemos, es imposible renunciar e el. Divino te ha quedado Montse con una buen pan y una copa de vino ,mas feliz imposible.
    petons

    ResponSuprimeix
  9. Em creuràs si et dic, que no l'he fet mai.... em porto la teva recepta
    Muas

    ResponSuprimeix
  10. muy buena pinta, parece el de mi abuela!

    ResponSuprimeix