Stracciatella, sopa romana d'ou i parmesà

El títol d'aquesta recepta també podria ser "Stracciatella, una sopa, no un gelat".

L'stracciattella és una sopa típicament romana que, com tots els plats, admet les seves variants de la zona on es prepara. És una sopa que s'elabora a partir d'un brou de pollastre casolà, una sopa familiar que té els seus grans amants i els qui la defugen per allò de no portar pasta i portar ou en el seu lloc. A Roma es prepara sovint el dia de Sant Esteve, tot aprofitant el brou que s'ha preparat el dia de Nadal.

Hi ha versions on s'afegeix alfàbrega fresca, o espinacs. Però no hi falta mai el julivert per fer-la típicament romana. Jo he optat per a preparar-la amb un petit grapat d'espinacs frescos. Trobo que l'alfàbrega domina massa el gust final i no em convenç. El julivert la refresca i li dóna color. I el millor de tot: es prepara en un no-res!

Un brou consistent és essencial per a preparar aquesta sopa. Si ho feu amb el brou que prepararíeu per Nadal us quedarà perfecta, sinó sempre podeu fer-ho amb un brou Aneto i el resultat serà també excel·lent.

I és que si em féssiu triar entre totes les cuines del món, em costaria poc decidir-me per la italiana. Les seves sopes i minestres, la manera de preparar la pasta, les seves pizzes, foccaccies i ciabattes, els seus pandoros i pannetones, la seva manera de preparar la vedella i per descomptat tots els seus grans postres, gelats i dolços, entre d'altres, són tan universals com incomparables, Una delícia.

Aquest cop el repte gastro@migos ens hem proposat preparar-vos plats de cullera: sopes, cremes i potatges o guisats de cullera. Aquí trobareu les opcions de tot el grup: Neus, Sílvia, Elen, Ana, Carme, Miquel, Dolors, Dolores. Un bon recull per a fer més càlids aquests dies de fred rigorós de febrer! Trieu i remeneu!

QUÈ NECESSITEM? (per persona)

• 350 ml de brou de qualitat
• 1 ou
• 2 cullerades de parmesà ratllat
• una branca de julivert
• 1/3 de tassa d'espinacs frescos
• sal
• pebre
• ratlladura d'1/4 llimona

COM HO PREPAREM?

Posem al foc el brou. Mentrestant batem l'ou amb el parmesà, un polsim de sal i pebre, la ratlladura de llimona i el julivert picat, del qual reservarem algunes fulles per decorar el plat. Quan el brou bulli, el retirem una mica del foc i aboquem la barreja de l'ou i, sense deixar de remenar, ho batem tot durant un minut. Ho tornem a posar uns segons al foc i afegim els espinacs tallats ben petits, i ja ho podem servir tot seguit. 

Tagliatelle amb scamorza fumada, albergínia i tomàquet

Diuen que quan no pot ser no pot ser, i a més és impossible! La meva constància al blog arriba a ser impossible, però les circumstàncies familiars obliguen! Els que teniu gent gran sabeu de què us parlo, i si això s'ajunta amb que el final de curs sembla una carrera contra rellotge entre activitats escolars, extraescolars i festetes vàries, i feina a dojo abans de vacances, la cosa pot arribar a ser estressant. Però bé, d'aquesta ens en sortirem, no en tinc cap dubte! Sobretot perquè ja s'acosten vacances...!!

Avui us porto una altra recepta de pasta. Aquesta és habitual del sud d'Itàlia, i jo la trobo fàcil, ràpida i molt, molt gustosa.

Aquest plat està elaborat gràcies a Cosas de Pasta que em va enviar una mostra dels seus productes. Aquesta empresa ven on-line pastes de tot tipus, seques i fresques i d'agricultura biològica, formatges frescos i curats, salses, complements i vins d'origen italià, absolutament deliciosos tots! Feu-hi un cop d'ull, no us podreu resistir!

El plat és complet i saborós, i crec que és l'aroma fumat del formatge que el fa autènticament italià! Amb ell participo al repte d'aquest mes amb els Gastroamig@s.

L'scamorza affumicata és un formatge amb una textura semblant a la mozzarella, però amb gust fumat. Es fa amb llet de vaca, i en la seva elaboració se'l lliga pel "coll" amb una corda o se'l lliga com si fos un paquet, vet aquí la creu marcada en la seva pell. Fon igual que la mozzarella i permet coccions a temperatures elevades, conservant les propietats i el sabor. 

QUÈ NECESSITEM?

(per a 4 persones)

• 300 g de tagliatelle d'ou
• 80 g d'scamorza affumicata
• mitja albergínia mitjana
• 2 tomàquets madurs
• oli d'oliva suau 0,4º
• una culleradeta de sal
• alfàbrega seca
• pebre de 3 colors

COM HO FEM?

Posem a bullir la pasta en abundant aigua amb una culleradeta de sal. Quan estigui al dente (uns 8 minuts per aquest tipus de pasta) escórrer i reservar una tassa de cafè de l'aigua de bullir.

Renteu bé l'albergínia i talleu-la a daus, tot conservant la pell. Passeu-la per la paella amb un xic d'oli (simplement cobrint tot just la base de la paella). Mentrestant escaldeu 1 minut els tomàquets

als que haureu fet una creu a la base. Retireu-los i traieu-los la pell. Talleu-los també a daus descartant les llavors i incorporeu-los, volta i volta, a la paella amb l'albergínia.

Quan ja estigui tot ben barrejat, aboqueu-hi la tassa de l'aigua de bullir i els trossos d'scamorza tallats a trossets petits. Espolseu un xic d'alfàbrega en espècie, salpebreu, barregeu-ho amb la pasta i ja ho podeu servir!

Us convido a que visiteu les altres propostes dels amics de Gastroamig@s:

Ana, Cinco sentidos en la cocina

Carme, Dulces bocados

Dolors, Blog de cuina de la Dolorss

Dolores, Mi gran diversión

Elen, La cuina de l'Eri
Gemma, Cuinant a Canet

Miquel, Les receptes del Miquel

Neus, Cocinando con Neus

Sílvia, Chez Silvia

Nyoquis farcits de radicchio i scamorza amb salsa de porros i xampinyons

Ai la pasta...!! Mamma mia! No em digueu que no és bona! Tot i així, els nyoquis estan fets majoritàriament de fècula de patata i amb menys contingut de farina de blat, per la qual cosa no a tothom els agrada. A mi em tempta la seva textura sempre que es coguin al punt, sense passar-se. I sobretot m'agrada la rapidesa de la seva cocció; en un moment els tens fets!

Aquests nyoquis són un producte de la sèrie Deluxe dels supermercats Lidl. N'hi ha amb farciments variats. Aquests dies estan en promoció (400gr - 1,99€). Aquests en concret porten una generosa barreja de formatge scamorza, un formatge fumat molt aromàtic, i de radicchio (l'axicoira) que li dóna un lleuger toc amargant. És un plat molt complet!

Aquesta salsa blanca li va molt bé, suau, lleugera- perquè fem servir llet evaporada Ideal (en lloc de nata líquida que aporta molt més greix)-, barrejada amb porros i xampinyons.

QUÈ NECESSITEM?

• nyoquis
• mig porro gran o un de petit (només la part blanca)
• 5 xampinyons
• 150ml de llet evaporada Ideal
• sal 
• nou moscada
• pebre blanc
• 1/2 cullerada de mantega
• una cullerada d'oli
• formatge parmesà

COM HO FEM?

Rentem curosament el porro i els xampinyons. Els tallem: els porros a rodelles ben fines i els xampinyons a talls petits. Sofregim el porro amb la mantega i l'oli, i quan hagi agafat una mica de color afegim els xampinyons. 

Mentrestant posem a bullir força aigua, en una cassola ampla i afegim una culleradeta de sal. Hi aboquem els nyoquis.

Barregem el porro i els xampinyons amb la llet evaporada i hi afegim un polsim de nou moscada, un pessic de sal i una mica de pebre blanc. 

Els nyoquis estaran cuits en el moment que surin a la superfície. Retirem-los de l'aigua i barregem-los amb la salsa.

Un cop emplatats, posem-hi un quants encenalls de parmesà al damunt.

Embolcalls de verdures amb formatge feta i salsa de Can Bech

Vinga! Ja hi tornem a ser! Amb ganes renovades i moltes, moltes coses per explicar, per cuinar i per difondre!
La vida dóna moltes voltes, ja ho sabeu tots. I les circumstàncies personals de vegades se't giren tant en contra que t'ofeguen. Però si a sobre la tecnologia (que us he d'explicar de les operadores telefòniques?) no t'ajuda, es fa una muntanya tan gran que costa de remuntar!
Però la vida canvia en una nit, en un instant, en una trucada...

Durant tot aquest temps d'absència he comptat amb molta gent que ha estat encoratjant-me i donant-me suport. Compto amb un grup "estupendu" d'amics blocaires que es carreguen de paciència...gràcies Neus, Elen, Miquel, Sílvia, Carme, Dolors, Lola, Gemma i Ana, dels que podeu veure les seves propostes. Amb tots ells, que són uns cracks de la cuina però millors amics, compartim estones de xerrera, curiositats diverses, situacions familiars, i també uns reptes gastronòmics entorn a algun producte. Mireu quin recull més atractiu!
Avui li toca a les salses i melmelades de Can Bech, amb un producte de la sèrie Just for cheese. Can Bech és una empresa de Fontanilles, un petit poble preciós del Baix Empordà, arraulit a un turó que observa tota la plana empordanesa. Els seus productes són d'una qualitat i varietat excepcional. Va ser un dels obsequis d'una trobada de blocaires, gentilesa del nostre estimat cuiner Pep Nogué.

Som-hi doncs!

QUÈ NECESSITEM?

• una albergínia
• un carbassó
• un tros de carbassa
• unes gotes d'oli d'oliva suau
• un tros de formatge feta
• pa de motlle de cereals o integral
• salsa de gerds gelificada amb pètals de rosa i pebre de Sichuan de Can Bech®
• julivert
• sal en escames
• pebre

COM HO FEM?

Netegem les verdures i tallem llesques ben primes amb un ganivet esmolat, una mandolina o un pelador. Llevat de la carbassa, no cal que traieu la pell.
Les passem per la paella amb unes gotes d'oli fins que estiguin cuites però sense fer-les massa (just que es puguin torçar). Passar el corró per les llesques de pa de motlle fins que estiguin ben fines i eliminar les puntes. Torrar volta i volta a la mateixa paella on hem fet les verdures.
Posar una tira de carbassó, una de carbassa i una d'albergínia una mica sobreposades l'una amb l'altra. Aixafar el formatge feta amb la forquilla i barrejar amb el julivert ben picat. Posar-ne una petita quantitat al damunt de les tires i enrotllar.
Sucar la torrada amb la salsa de gerds. Posar al damunt l'embolcall.
Per últim, espolsar amb sal en escames i una mica de pebre. Servir tot seguit per mantenir el cruixent de la torrada.