Diuen que quan no pot ser no pot ser, i a més és impossible! La meva constància al blog arriba a ser impossible, però les circumstàncies familiars obliguen! Els que teniu gent gran sabeu de què us parlo, i si això s'ajunta amb que el final de curs sembla una carrera contra rellotge entre activitats escolars, extraescolars i festetes vàries, i feina a dojo abans de vacances, la cosa pot arribar a ser estressant. Però bé, d'aquesta ens en sortirem, no en tinc cap dubte! Sobretot perquè ja s'acosten vacances...!!
Avui us porto una altra recepta de pasta. Aquesta és habitual del sud d'Itàlia, i jo la trobo fàcil, ràpida i molt, molt gustosa.
Aquest plat està elaborat gràcies a Cosas de Pasta que em va enviar una mostra dels seus productes. Aquesta empresa ven on-line pastes de tot tipus, seques i fresques i d'agricultura biològica, formatges frescos i curats, salses, complements i vins d'origen italià, absolutament deliciosos tots! Feu-hi un cop d'ull, no us podreu resistir!
El plat és complet i saborós, i crec que és l'aroma fumat del formatge que el fa autènticament italià! Amb ell participo al repte d'aquest mes amb els Gastroamig@s.
L'scamorza affumicata és un formatge amb una textura semblant a la mozzarella, però amb gust fumat. Es fa amb llet de vaca, i en la seva elaboració se'l lliga pel "coll" amb una corda o se'l lliga com si fos un paquet, vet aquí la creu marcada en la seva pell. Fon igual que la mozzarella i permet coccions a temperatures elevades, conservant les propietats i el sabor.
QUÈ NECESSITEM?
(per a 4 persones)
- 300 g de tagliatelle d'ou
- 80 g d'scamorza affumicata
- mitja albergínia mitjana
- 2 tomàquets madurs
- oli d'oliva suau 0,4º
- una culleradeta de sal
- alfàbrega seca
- pebre de 3 colors
COM HO FEM?
Posem a bullir la pasta en abundant aigua amb una culleradeta de sal. Quan estigui al dente (uns 8 minuts per aquest tipus de pasta) escórrer i reservar una tassa de cafè de l'aigua de bullir.
Renteu bé l'albergínia i talleu-la a daus, tot conservant la pell. Passeu-la per la paella amb un xic d'oli (simplement cobrint tot just la base de la paella). Mentrestant escaldeu 1 minut els tomàquets
als que haureu fet una creu a la base. Retireu-los i traieu-los la pell. Talleu-los també a daus descartant les llavors i incorporeu-los, volta i volta, a la paella amb l'albergínia.
Quan ja estigui tot ben barrejat, aboqueu-hi la tassa de l'aigua de bullir i els trossos d'scamorza tallats a trossets petits. Espolseu un xic d'alfàbrega en espècie, salpebreu, barregeu-ho amb la pasta i ja ho podeu servir!
Us convido a que visiteu les altres propostes dels amics de Gastroamig@s:
Carme, Dulces bocados
Dolors, Blog de cuina de la Dolorss
Dolores, Mi gran diversión
Miquel, Les receptes del Miquel
Neus, Cocinando con Neus
Sílvia, Chez Silvia
Has arrivat i amb una gran recepta.No podia ser d una firma amb la cuinera tan bona q ets.😕
ResponEliminaMontse primer els fills ocupen part de la nostra vida i temps i ara lamentablament ho fan els pares , pero com tu dius te n sortires.
un petonet guapi
Que bé veure't per aquí, i quina manera de fer-ho, amb una recepta boníssima!!!!!!!!
ResponEliminaPetonets
Holaaaaaaa!!! Qué bé que puguis publicar les teves meravelloses receptes. Amb l'scamorza has fet un plat de luxe. M'encanta com t'ha quedat i com m'hagués agradat tastar-lo. Petons!!!
ResponEliminaMe alegro mucho que encontraras un hueco y nos sirvieras esta maravilla de receta de pasta,sublime,la foto lo capta perfectamente¡
ResponEliminaBona setmana
peto
I tant si t'entenc... també m'ha passat, això de tenir al càrrec gent gran, i costa ser constant. És clar que jo aleshores encara no tenia blog ;-) El plat que has preparat és fantàstic, l'scamorza afumicatta és un dels meus formatges preferits, tot i que no sigui fàcil de trobar...! Ara a l'Aldi n'he retrobat un de semblant, és clar que mai serà el mateix. Molt bon plat de pasta!
ResponEliminaOhhh l'scarmoza.... la foto diu fica, fica la forquilla
ResponEliminaMuas
Que bé Montse poder gaudir de la teva companyia i la teva cuina un cop més. M'agrada molt la scamorzza affumicata, es un formatge amb molt sabor i no és fácil de trobar, però quan ho veig sempre agafo la meva ració. Petonets i ànims!
ResponEliminaAna
Al primer paràgraf m'he sentit tant, però taaaant identificada amb tu ;-) ... però ens en sortim i fis i tot tenim temps per fer i publicar receptes tan magnífiques com aquesta d'avui,
ResponEliminaPTNTS
Dolça
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEstem totes amb la llengua fora aquesta setmana però d'aquí a no res gaudirem d'unes bones vacances. Un plat de pasta increible, la combinaciò m'agradat molt!!!
ResponEliminaPetons
Menos mal que lo has podido hacer, nos hubiéramos perdido esta ricura...pero ya sabes que lo primero es lo primero
ResponEliminaBss
Montse t'entenc perfectament, de tot ens podem sortir.
ResponEliminaJo també he passat per aquesta fase.
Una bona recepta amb uns ingredients fantàstics.
Petons
T'acabo de conèixer a través d'un comentari teu a un altre blog, i quin descobriment!! aquest plat de pasta m'ha fet salivar de veritat, i m'he quedat amb ganes de provar aquest formatge ;). Per aquí em quedo, un petó!
ResponEliminaHola Eva, benvinguda a la meva cuina!
EliminaLes meves pretensions són senzilles per la poca constància que puc tenir amb el blog, però encantada que estiguis per aquí. Faré un cop d'ull pel teu i segur, segur que m'hi quedo. Un petó ben gran i m'alegro que t'hagi agradat, la veritat és que està de mort! ;-)
Quina raó tens! Aquí es diu que es farà lo que es pogui i no estam obligats a més, així que molts ànims! La recepta molt bona, no conec aquest formatge i crec que m´agradaria molt. Petonets
ResponEliminaMontse, un plat perfecte ho te tot!!
ResponEliminaPetons