dijous, 14 de juliol del 2011

Agar-agar, la poció màgica i els druïdes de la Fundació Alícia.

font: www.asterix.com

La darrera entrada publicada aquí a bell bulto ha suscitat força curiositat. Els gotets de fruita quallada és una recepta feta amb iogurt i fruita, però amb un ingredient que la fa màgica: l'agar-agar. Els amics i amigues blocaires, acostumats a fer servir la gelatina en làmines han trobat una altra opció per a "gelificar" el que es posi per davant (val a dir que no ho he provat amb el marit, el jefe, o els nens...però algun dia amb el super-poder de l'agar-agar no us diré pas que no ho faci!!).

Però jo vull explicar-vos -breument- perquè tots tenim altres blocs que consultar!!, que l'agar-agar en qüestió, a casa, ha estat la poció màgica que ha fet quallar, gelificar i donar textura a aliments que d'altra forma no hauríem aconseguit. La restricció en l'ús dels ous per a les preparacions culinàries dels nens ha limitat el ventall de possibilitats culinàries. Quantes receptes porten ou? Una infinitat! Per a donar textura, per a pujar el pastissos, per a pintar-los i donar-los un color més bonic, per elaborar mousses, quiches, flams... Doncs en tot això ens ajuda l'agar-agar! I a més a preu raonable, perquè us he de dir que els substituts d'ou que hi ha al mercat, per a persones que no en poden utilitzar, són cars i sovint no donen el mateix resultat.

Bé, només vull ampliar la informació sobre l'agar-agar per si algú està interessat en fer proves amb aquest producte. Veureu que és qüestio pràcticament de laboratori i que en funció de la quantitat utilitzada n'obtindreu un resultat més o menys rígid, tou o translúcid. Per això consulteu aquest interessant estudi que han fet l'Albert i en Ferran Adrià sobre aquest producte.

I és que aquests dos druïdes són l'ànima de la Fundació Alícia, una entitat creada per la Generalitat, gràcies a l'importantíssim suport de Caixa Manresa, i d'un equip amb moltes ganes d'investigar, descobrir, divulgar i també d'ajudar a col·lectius amb necessitats alimentàries molt específiques. Als afectats de pku ens van crear un interessantíssim receptari de cuina, amb idees d'utilitat per als malalts i per a públic en general.

Al minut 18:12 d'aquest video (TELENOTÍCIES TV3) veureu el petit reportatge de la presentació del receptari, l'octubre de 2008, i el minut de glòria de l'Aleix Caballé el meu fill, al·lucinant per la fantàstica truita de patates! En Marc Puig-Pey i l'Elena Roura ens ho van presentar i no es poden ni imaginar el que ens han arribat a ajudar en el nostre dia a dia!

Bé, per últim us deixo unes quantes fotos d'aquesta trobada que vam fer a la Fundació Alícia l'any 2008, i que si no hi heu anat, us recomano molt i molt que hi feu una visita!




10 comentaris:

  1. Hola, bon dia!
    Quantes truites i salsa hauràs fet des de les hores...
    L'Aleix sembla que ho hagi fet tota la vida... se li donen molt bé les entrevistes!!!
    Gràcies per a la info. Ja m'he baixat el doc. per llegir-me'l.
    petons

    ResponElimina
  2. Vaig anar a un casament al Mont Sant Benet i vaig tastar la seva cuina...que guapo és l'Aleix!!!! ;) petonets

    ResponElimina
  3. Els gotets de fruita quallada tenen una pinta esplèndida. I és que és ben veritat que quan descobreixes agar-agar i altres productes del Adrià la cuina es converteix en un laboratori i el cuiner en un druïda disposat a experimentar.
    Moltes gràcies per tota la informació!

    Fins aviat!
    Anna

    ResponElimina
  4. Tinc moltes ganes d'anar a visitar la fundació Alicia. Gracies per tota la informació que ens has donat i ara conec una mica mes sobre els afectats de PKU. No se si has vist, a la part dreta del meu blog, que hi ha un enllaç amb una revista que es diu Trazas. Crec que igual et pot interesar...
    Petonets.

    ResponElimina
  5. És lloable com gràcies als esforços d'alguns cuiners i organitzacions com la Fundació Alícia les persones amb dietes especials (per dir-ho d'alguna manera) cada vegada poden gaudir d'un ventall més gran de menjars i llepolies.
    L'agar agar n'és un exemple. Alerta però que no se't cremi, o podràs llençar tot el plat!

    ResponElimina
  6. Guau Montse, el teu fill d'aquí a l'estrellat! Què maco!!!
    Tinc ganes d'anar a la Fundació Alícia, fan una labor molt important!
    Petonets
    Sandra

    ResponElimina
  7. Nois i noies, moltes gràcies pels comentaris! Efectivament la Fundació Alícia fa una gran feina i només per l'entusiasme que hi posen els seus col.laboradors, ja val la pena la visita! L'Aleix aqui se'l veu molt petit, ara és un adolescent alt i guapo (què he de dir jo!). Molt bon cap de setmana a tothom!

    ResponElimina
  8. Noia, quines taules té el teu fill!
    Nosaltres també hi hem anat a la fundació Alicia, és una passada. Que bé que us hagi ajudat!
    Encara no m'hi he atrevit a tornar-hi amb l'agar-agar però com et vaig dir ho faré segur!
    Petons i bon cap de setmana.

    ResponElimina
  9. Si Mònica, la veritat és que com a la mare, això de parlar en públic no el fa enrera (je, je...). Tenim una vena reivindicativa amb el tema i suposo que això ens esperona!! Petonets i bon cap de setmana per a tu també!

    ResponElimina