Mar i muntanya: pollastre amb escamarlans

Tornem a estar per aquí amb un plat clàssic, d'aquells que fan diumenge. La primera vegada que vaig tastar un mar i muntanya ho vaig fer a casa dels meus sogres. L'Odette tenia costum de fer-lo quan ens convidava a dinar i llavors pensava que era una especialitat gironina mig afrancesada, per la barreja dels sabors... Ha estat un dels primers plats que em va agradar aprendre a cuinar. Les barreges de sabors (dolç i salat, peix i carn, àcid i dolç) confesso que m'atrauen!

Les noies de Memòries d'una cuinera ens proposen aquesta vegada un plat mar i muntanya. Pensant, pensant al final m'he decidit per fer el clàssic, perquè quan dic el nom és el primer plat que em vé al cap!

N'havia pensat d'altres que també m'agraden: botifarra amb popets, sípia amb mandonguilles...però aquests els deixo per una altra ocasió!



QUÈ NECESSITEM? (per 4-5 persones)

• 4 cuixes i 4 sobrecuixes de pollastre
• 12 escamarlans
• 1 ceba grossa
• 1 gra d'all
• 1 tomàquet
• 1 got de conyac
• 11/2 got de brou de peix
• oli d'oliva
• picada: un grapat d'ametlles i una mica de pa torrat

COM HO FEM?

Netegem els escamarlans amb aigua freda i els fregim a la cassola tomba i tomba, sense que perdin la textura. Els retirem de la cassola i reservem.
Salpebrem i enfarinem lleugerament el pollastre i el fregim ben ros en l'oli de fregir els escamarlans. Jo no li trec la pell, trobo que li dóna més bon gust (sempre es pot treure un cop al plat). Retirem el pollastre.
Sofregim la ceba ratllada o bé ben picada a foc lent, i quan estigui rossa afegim el gra d'all picat i el tomàquet ratllat. Deixem que tot plegat agafi una mica de color. Aboquem el conyac i deixem evaporar una mica. Corregim de sal i afegim el pollastre, els escamarlans i el brou de peix ben calent. Deixem coure a foc molt lent un mínim de mitja hora. Si veiem que li convé més brou, n'afegim una mica més. Per últim afegim la picada i deixem fer xup-xup 10 minutets més.

Per llepar-se els dits! (Mai millor dit!!)