Pastís d'aniversari per la princesa de casa

Vet aquí que fa 10 anys, un cigronet es va convertir en una princesa, riallera i simpàtica com la que més. La Júlia, una nena esperada que completava la parelleta dels nens més guapos del món (!!!) va néixer el 25 de setembre de 2001, després de lluitar per sortir durant més de 5 hores amb tres voltes de cordó al coll...Això l'ha fet lluitadora i tossuda, però alhora molt sociable i conciliadora...

Els 10 anys representen per a ella el primer any que hi posa dues xifres, que va al cicle superior de l'escola i a l'edifici dels més grans, que tria les activitats que vol fer durant el seu dia: muntar a cavall, convidar una amiga i anar al cinema (perquè tot fa gran!), i per descomptat, com cada aniversari, triar el menú i el pastís.

Fins ara el seu pastís estrella era el sacher, per la combinació de xocolata negra i melmelada de maduixa, però com que sovint pensa amb el seu germà a l'hora de repartir i sap que no li agrada gens la xocolata negra, l'encàrrec va ser: un pastís ben gran, que portés xocolata negra, molta nata i maduixa, i una part sense xocolata perquè en pugués menjar tothom...

Així que me les vaig enginyar fent tres pastissos en un: dues bases de pa de pessic de taronja, i una base rodona del típic pastís de iogurt. La idea de posar-hi "lacasitos" de decoració la vaig treure del fantàstic pastís Arc de Sant Martí que la Gemma té publicat al seu blog La cuina de casa.

QUÈ NECESSITEM?

Per a cadascuna de les bases de pa de pessic de taronja:

• 250 g de sucre
• 2 rovells
• 1 ou sencer
• 100 g d'oli de girasol
• 1 taronja sencera
• 1 iogurt natural
• 220 g farina
• 2 1/2 culleradetes de llevat Royal
• un pessic de sal
• almívar: 20g de sucre, 150 ml suc de taronja

Per la base de pa de pessic de iogurt:

• 3 ous
• 1 iogurt de sabor llimona
• 3 mides de iogurt, de farina
• 2 mides de iogurt, de sucre mòlt
• 1/2 mida de iogurt d'oli de girasol
• ratlladura d'una llimona
• 1 sobre de llevat tipus Royal

Per la cobertura de xocolata:

• 150 g xocolata Nestlé postres o qualsevol altra de cobertura
• 100 ml nata per muntar 35% MG
• 35 g mantega

Per la cobertura d'smarties:

• smarties o lacasitos de colors variats
• melmelada d'albercoc

Per al farciment:

• 500 ml nata per muntar 35% MG
• 200 g melmelada de maduixa

COM HO FEM?

Escalfar el forn a 200º. Comencem per les bases de taronja, triturant una taronja de fer suc amb pell i tot. Batre els ous i els rovells amb el sucre fins a blanquejar-los. Afegir l'oli i el iogurt i barrejar bé. Tamissar la farina, afegir el llevat i el pessic de sal. Disposar-ho en un motlle rectangular (d'uns 40x25 aprox). Baixar el forn a 180º (posició forn de baix) i coure 30 minuts. Els darrers 5 minuts posar el forn dalt i baix, a la mateixa temperatura.
La base de iogurt la fem igual, Barregem primer els ous amb el sucre, afegim l'oli i el iogurt, la farina, el llevat i la ratlladura.
Mentre l'enfornem (igual que l'anterior), preparem la cobertura de xocolata: posem la nata al foc i quan gairebé arrenqui el bull, afegim la xocolata i la mantega. Deixem reposar 10 minuts.
Muntem la nata, sense sucre, que cal que estigui ben freda (a uns 3º o 4º ideal).
Preparem l'almívar barrejant a foc lent una mica de suc i sucre fins a obtenir un xarop, i afegim la resta de suc.

 Per muntar el pastís: banyem les bases de taronja amb l'almivar. N'untem una de melmelada de maduixa i la cobrim amb tota la nata. Tapem amb l'altra base que haurem amarat bé amb l'almívar. Ho cobrim bé amb la cobertura de xocolata.

Amb un patró que haurem fet amb paper de forn, retallem amb ganivet ben esmolat la forma dels números. Els cobrim per tots els costats de melmelada d'albercoc i els col·loquem al damunt de la base rectangular. Per últim ho decorem amb els smarties.

Espero que us agradi! La Júlia va estar molt i molt contenta!

Mar i muntanya: pollastre amb escamarlans

Tornem a estar per aquí amb un plat clàssic, d'aquells que fan diumenge. La primera vegada que vaig tastar un mar i muntanya ho vaig fer a casa dels meus sogres. L'Odette tenia costum de fer-lo quan ens convidava a dinar i llavors pensava que era una especialitat gironina mig afrancesada, per la barreja dels sabors... Ha estat un dels primers plats que em va agradar aprendre a cuinar. Les barreges de sabors (dolç i salat, peix i carn, àcid i dolç) confesso que m'atrauen!

Les noies de Memòries d'una cuinera ens proposen aquesta vegada un plat mar i muntanya. Pensant, pensant al final m'he decidit per fer el clàssic, perquè quan dic el nom és el primer plat que em vé al cap!

N'havia pensat d'altres que també m'agraden: botifarra amb popets, sípia amb mandonguilles...però aquests els deixo per una altra ocasió!



QUÈ NECESSITEM? (per 4-5 persones)

• 4 cuixes i 4 sobrecuixes de pollastre
• 12 escamarlans
• 1 ceba grossa
• 1 gra d'all
• 1 tomàquet
• 1 got de conyac
• 11/2 got de brou de peix
• oli d'oliva
• picada: un grapat d'ametlles i una mica de pa torrat

COM HO FEM?

Netegem els escamarlans amb aigua freda i els fregim a la cassola tomba i tomba, sense que perdin la textura. Els retirem de la cassola i reservem.
Salpebrem i enfarinem lleugerament el pollastre i el fregim ben ros en l'oli de fregir els escamarlans. Jo no li trec la pell, trobo que li dóna més bon gust (sempre es pot treure un cop al plat). Retirem el pollastre.
Sofregim la ceba ratllada o bé ben picada a foc lent, i quan estigui rossa afegim el gra d'all picat i el tomàquet ratllat. Deixem que tot plegat agafi una mica de color. Aboquem el conyac i deixem evaporar una mica. Corregim de sal i afegim el pollastre, els escamarlans i el brou de peix ben calent. Deixem coure a foc molt lent un mínim de mitja hora. Si veiem que li convé més brou, n'afegim una mica més. Per últim afegim la picada i deixem fer xup-xup 10 minutets més.

Per llepar-se els dits! (Mai millor dit!!)

Gaspatxo de síndria

Aquest ha estat un estiu diferent, tant particular com en general. Tots els estius són diferents els uns dels altres, però n'hi ha que marquen història, que trenquen costums o comencen camins...

El que sí que és cert és que l'estiu metereològic va començar tard, molt tard. Va fer un juliol que semblava setembre i ara fa un setembre que sembla juliol... Sembla que la cosa ja va de baixa, i aviat deixarem aquests dies xafogosos on la rutina ja no convida a tenir calor i ja comença a venir de gust posar-se una jaqueteta...

El plat d'avui, un gaspatxo amb aquestes síndries tan delicioses que hem tingut aquest any, potser ja serà el darrer plat d'estiu, estiu, i donarem pas a plats més calents, més consistents per encarar la fresca...

Com en altres ocasions, també he posat una mica de poma, que el suavitza i li dóna cos. Vinga! preneu nota:

QUÈ HI POSEM?

• 500gr de síndria
• 300gr de tomàquet madur de pera o de branca
• 1 tallet de pebrot vermell
• 1/2 poma fuji o granny smith
• 1/2 gra d'all
• 2 cullarades d'oli
• 1 cullerada de vinagre de poma
• 1 culleradeta de moka, de sal
• per acompanyar:
• ou dur
• encenalls de ceba fregida *en podeu trobar a Farinetes
• fulles de menta picades

COM?

Treiem les llavors de la síndria, dels tomàquets i del pebrot. Pelem la poma i passem tots els ingredients pel pimer. Reservem  l'oli i el vinagre al final, per a conservar millor la intensitat del color.

Servim ben fresc acompanyat d'entrebancs d'ou dur talladet, ceba fregida i menta picada. 

Tasteu-lo! Més suau, més delicat que el gaspatxo tradicional. Us sorprendrà!!