Sempre he tingut alguna cosa de somiatruites. Les coses de la meva vida sovint les he idealitzat, somniat d'altra manera, imaginat d'altre color... Aquest any ha començat canviat, però els somnis hi són, la imaginació procura no perdre's i la il·lusió poc sovint treu el nas, però cal donar-li alguna empenta...
De moment, no m'he pogut resistir a presentar una truita a la convocatòria que les estimades noies de Memòries d'una cuinera ens proposen per aquest mes. Un menjar tant habitual i que et treu sovint d'algun compromís, que t'arregla un sopar i una trobada d'amics, o simplement una carmanyola d'un dia d'excursió. He de dir que les truites m'encanten, però no són el meu fort a la cuina. En tinc algunes de preferides: la de carxofa, la clàssica de patata i ceba, la francesa amb julivert, amb formatge o sense res. Sempre em produeix un xic de por a l'hora de tombar-la, que procuro fer-ho vàries vegades perquè es vagi quallant bé dels dos cantons.
Aquesta que us presento és una truita bonííííííssima, contundent però amorosa de gust i textura. Una truita d'aprofitament! Quan la talles veus els foradets de la pasta, plens de la salsa i els entrebancs de cansalada...Una delícia, de veritat! És una manera diferent d'incorporar els ous que requereix la salsa la carbonara.
La pasta, uns maccheroni (que no penne) italians, comprats a França, per mi tenen la mida i forma ideal per aquesta recepta. Els italians fan servir aquest tipus de pasta en forma de tub, sobretot amb salses que porten formatge i algun ensopegament de carn (bolonyesa, carbonara, ragu) o amb verdures. Els espaguettis i les tallarines les guarden per a salses sense entrebancs (tipus pesto, all'arrabbiatta, aglio e olio...). Però com a tot arreu, les variacions i els gustos són particulars de cadascú i de cada casa!
(per a una truita per a 2 persones)
- 4 ous
- 1 grapat i mig de maccheroni o la pasta seca que vulgueu
Salsa carbonara
- 125g de cansalada viada o beicon
- 1 c/s d'oli d'oliva
- 1 gra d'all
- 2 c/s de parmesà ratllat
- un rajolí de vi blanc
- 150ml nata líquida per cuinar (17% MG)
- sal i pebre negre
COM HO FEM?
Bullim la pasta seguint les indicacions del paquet. Mentrestant en un cassó posem a daurar la cansalada o beicon amb la cullerada d'oli. Quan tingui una mica de color, afegim el gra d'all sense el gèrmen trinxat. Sense que agafi color, li tirem el rajolí de vi blanc, deixem evaporar, tot seguit la nata líquida i salpebrem. Quan estigui calenta afegim el parmesà ratllat. Ho barregem amb la pasta escorreguda.
Deixatem els ous amb energia, afegim un pessic de sal i barregem amb la pasta que hem preparat.
Quallem la truita en una paella antiadherent, tot tombant-la sovint i la servim ben calenta.
S'assembla a la truita d'espaguetis que vaig cuinar jo!!! Està bonissim oi??
ResponEliminaBon cap de setmana!
Si Roser! Molt bona opció per aprofitar porcions de pasta que no arriben a ser un plat! Petons
EliminaMontse quina alegria que t'hagis animat a participar al repte de les nenes, que se't troba molt a faltar per aquí!! :D
ResponEliminaAquesta truita amb pasta la tinc pendent, ja de quedar ben original i si a sobre és a la carbonara, boníssima!
Petonets maca!
Sandra
Hola Sandra guapa! Aquí estem, treient el nas tímidament...Vaig arribar a fer els torrons i tot pels teus ànims! Gràcies per encoratjar-me! Queda bona la truita, sí, de veritat! Petonets
EliminaQue original, aquesta me l'apunto.
ResponEliminaBenvinguda!!!!!!
Petons
Gràcies per tot Isabel! Molts petons!!
EliminaJa és la segona vegada que sento a parlar de la truita amb pasta i aquesta teva em sembla molt encertada sobretot perque la salsa carbonara la deu amorosir sense deixar-la gens eixuta com a priori pot semblar,no?. Fantàstic que vagis fent entrades Montse!, aquí t'esperem cada dia en forma de recepta o apareixent en forma de comentari en els nostres blocs. Ah...i segueix sommiant...que a més a més...és gratis!!! Un petó!
ResponEliminaSí Mercè, la truita de pasta és curiosa i aquesta queda especialment amorosa. Gràcies per passar per aquí i procuro no perdre els somnis! Que costa molt!! Un petó ben gran
EliminaQuina il·lussió veure't publicant Montse!!!! un milió de gràcies. Sobretot no deixis mai de somiar i no perdis la il·lussió per res, la vida segueix endavant i segur que hi han un munt de coses bones esperant-te!!!! m'emporto la truita pel recull. Molts petonets guapíssima
ResponEliminaGràcies Judith! Tu sempre m'animes...quin bó em dóna tenir persones aprop, encara que "virtualment" com tu!! Petonets
EliminaMolt bona idea, Montse.
ResponEliminaM'agrada molt veure que segueixes per aqui..... I que continuis sent-hi.
Petonets
Gràcies Gemma! Us trobava a faltar, i potser sense la força i ànims anteriors, però mica en mica cal fer-ho...Molts, molts petonets!
EliminaMontse ja se't trobava a faltar!! m'encanta aquesta truita, això s'haurà de provar!!!
ResponEliminamlts petonets
Gràcies Lídia per seguir per aquí. Jo també us trobava a faltar...a veure si puc agafar el ritme! Petons
EliminaQuè bé que hagis tornat i que sigui amb el Memòries!
ResponEliminaJa he comentat la truita de pasta a casa, a veure si ens animem.
Petons i moltíssimes gràcies per participar al memòries.
...cada dia mirant el teu blog i pensant quan publicaries alguna recepta, per fi ho has fet...per cert jo encara no he provat els macheronni... a veure si ho faig, fins hi tot m’atreviré a fer aquesta recepta. Una abraçada
ResponEliminaSiguis qui siguis, gràcies per mirar el blog i per seguir aquí. El camí és costerut, però les coses bones de la cuina intenten fer-ho una mica més fàcil. Una abraçada ben gran!
EliminaAmb qui vas comprar els maccheroni a França?....
EliminaUn petó
Núria
Ha, ha, haaaa Núria! No m'ho pensava!! Sort n'he tingut de tu en els dies més feixucs! Per cert, qualsevol dia hauré de fer el teu rissotto de ceps insuperable. Aquell te'l dedico segur! Molts petons i moltes gràcies de nou!!
EliminaMoltíssimes gràcies Mònica. Sempre us he sentit a prop i tenia ganes de compartir-ho amb vosaltres... animeu-vos a fer-la! us agradarà! molts petonets
ResponEliminaMontse me alegro mucho que pueda volver a disfrutar de tus recetas,me ha encantado poder venir a verte,a ver si volvemos a coincidir en algun taller,no me repito pero te digo lo mismo que la Judith la vida sigue y siempre es maravillosa,se cierra una puerta pero se abren otras.
ResponEliminaBuena tostilla con estos maccheroni y la carbonara
un fuerte abrazo y un peto
Ei Miquel! Moltes gràcies per estar aquí! Com a la cuina, tot necessita el seu temps. Mica en mica, i a foc lent...Espero poder-vos veure aviat! Una abraçada molt gran i un petó.
EliminaEstimada! Quina ilu tornar-te a llegir!!!! M'alegro molt, ara només em falta veure't en algun taller.
ResponEliminaM'encanta aquesta truita que has fet. A mi amb la pasta em sembla un plat molt divertit i ben bo!!!
Molts petons
Hola preciosa! A mi també m'agradaria molt veure't. Et dec una abraçada enorme! Molts petons
EliminaNo n'he fet mai de truita de pasta, i té un aspecte magnífic... em sembñla que aviat ho provaré!
ResponEliminaPTNTS
Dolça
Dolça, si ho proves t'agradarà. La veritat és que a mi mateixa m'ha sorprès! Petonets.
EliminaHola estat uns dies griposa i m'he perdut moltes truites...
ResponEliminaDesitjo que allo que et te angoixada i trista passi rápid i puguis reprendre el ritme de la teva vida i recobrar la il.lusió...cal sempre tirar endavant amb il.lusió, pero no pels demes sino per un mateix.
Un petonet...ahhh els próxims tallers vaig amb L'Eri i el Miquel, ja m'ha embolicat...jajajaja m'agradaria coincidir amb tu...va anima't i vina
Ai Neus, la vida és molt complicada. Un dia en persona t'ho explico amb més detall. De moment ja m'has engrescat pels tallers. A veure si puc coincidir amb vosaltres tres, i segur que amb altres amics blocaires. Això em fa distreure de cabòries familiars... Molts petons i moltíssimes gràcies pels ànims!!
EliminaHe vist aquesta recepta d'aprofitament altres vegades, però la veritat és que no m'he decidit a provar-ho mai... Fins i tot l'he vist amb les sobres de la paella d'arròs! A veure si ho provo, perquè estic segura que ha de quedar sensacional.
ResponEliminaCarai Gemma! Aquesta si que no l'havia sentit mai! Amb paella! Doncs no et dic que no ho provi...La qüestió, com deia la meva àvia, és no llençar menjar, que hi ha qui passa gana!!! Una abraçada i recupera't aviat!!
EliminaMai no he menjat una truita de pasta, què bona ha de ser aquesta!
ResponEliminaEva, tot un honor tenir-te per aquí! Prova-la! et sorprendrà! Una abraçada!
EliminaUna truita de macarrons!!! Que original, m'encanta!!!! A veure si m'animo i la faig dissabte! Felicitats!
ResponElimina