Avui dia 2 de febrer és el dia de la Candelera. La dita popular diu: "si la Candelera plora, l'hivern ja és fora. Si la Candelera riu, l'hivern encara és viu". Com en totes les coses populars pot passar de tot, però el que està clar és que aquests dies assolirem unes temperatures poc habituals a les latituds on vivim. Han avisat que pot nevar i tot! i que les temperatures seran les més fredes dels darrers 60 anys...
I com que som país poc preparat per aquestes eventualitats, les autoritats i els homes del temps ja se n'encarreguen d'advertir sobremanera al personal, no fos cas que el caos social fos superior al caos polític que ja n'estem acostumats...
Bé, sigui com sigui, fred en fa. I quan fa fred cal fer plats calentons, calòrics i reconfortants. Les faves a la catalana és un d'aquests plats. La temporada de faves comença ara al febrer i acaba sobre el maig. Ara ja se'n troben al mercat de molt tendres, però sinó podeu optar per les congelades, tipus baby, que sempre surten la mar de bé.
Ara bé, aquest és un d'aquells plats que milloren notablement deixats reposar, d'un dia per l'altre, on s'integren tots els sabors.
QUÈ NECESSITEM? (per a 4 persones, com a plat únic)
- 800g de faves fresques pelades o congelades tipus baby
- 2 cebes tendres
- 1 tomàquet de penjar petit
- 200g de cansalada ibèrica viada
- 200g de bisbe negre
- una copeta de Xerès, anís sec o vi ranci
- una branqueta de menta fresca
- sal i oli d'oliva
COM HO FEM?
Tallar a bocins la cansalada i fregir-la a foc moderat amb un rajolí d'oli fins que enroseeixi. Afegir les cebes tendres tallades en juliana, tot incorporant un troç de la part verda de la ceba tendra, per donar-hi més gust. Un cop les veiem toves, afegim les faves i donem uns quants tombs, perquè agafin el gust de la cansalada. Salar al gust i abocar la copeta de Xerès (o anís o vi) i la branqueta de menta fresca. Coure durant deu minuts a foc mig i afegir els bocins del bisbe negre. Deixar coure 15 o 20 minuts més, posant la tapa al revès plena d'aigua. Així les faves quedaran més ben cuites i lleugerament caldoses, sense haver d'afegir brou o aigua dins la cassola. Rectificar de sal, si convé.
Bon fred i bon profit!
Home Montse, que avui ens hem vist i no m'avises que tens aquest platillo per dinar? Hauria vingut a casa teva! jejeje M'encanten les faves a la catalana :)
ResponEliminaQuina alegria haver-nos trobat!
Petonets guapa!
Sandra
Ha, haaaa Sandra! Amb l'esmorzar potent que vaig prendre, gairebé no em va quedar gana per les faves! Però es congelen molt bé, així que ja ho saps! A mi també m'ha fet gràcia trobar-te! Petonets
EliminaMontse esto esta divino porque practicamente asi las hago yo tambien.Y segun la Candelera tenemos invierno para largo.
ResponEliminapeto
Pla clàssic, però és tan bó... Guarda't del fred!! Petons
EliminaOstres Montse!!!, has encertat el día.
ResponEliminaAmb aquesta fresqueta un plat molt adient.
Petons
Si, si, plat potent. Per treure el fred de cop!
EliminaEL MEU PLAT ESTRELLA!!!!!Si d'algun plat n'estic especialment orgullosa és de les meves faves a la Catalana-eivisenca, per ser més exactes, ja que la recepta ha passat de l'àvia que era d'Eivissa a la mare i a mi, i que porten uns bocins de sobrassada al final de la cocció com no podia ser d'una altra manera!.... Però anem a les teves faves: em semblen delicioses!, amb el bisbe en comptes de la butifarra i la cansalada ibèrica li has donat un toc especial.Si en tornes a fer pensa que la Sandra i jo som veïnes teves!!!! Una abraçada Montse! (i tapa't!)
ResponEliminaMercè, el dia que vulgueu en faig una cassolada plena per les meves veïnes!! Ara que, amb sobrassada les he de tastar. Han d'estar de mort! Una abraçada ben tapadeta!!
EliminaHola Montse,
ResponEliminaCrec, crec... si, segur que les faig igual! M'encanta aquest plat, llàstima que queden un munt de dies per veure'ns, que sino et deia que em porssis el tupper! Petonets maca
Elen, no crec que arribin a quan ens hem de veure, però sempre les puc tornar a fer... petons
EliminaHola reina! mare meva, crec que som una mica exagerats!!! jajajaj, sort que Rusia no depen de nosaltres... molts i molts petonets guapa! (no dic res de les faves pq no m'agraden 8(
ResponEliminaJudith, això és que les has provat poc. Jo no podia amb elles i les llenties fins els 25 anys. I ara pràcticament en menjo, a l'hivern, un cop per setmana!! ;-)
EliminaUn bon plat per un dia de fred...encara que a mi ja m'agrada que faci fred...si, ja ho se, soc rara,rara, jaja
ResponEliminaPetonets.
No ets rara, no. Jo també gaudeixo d'aquests dies com avui, que ha sortit el sol, el vent et talla la cara i abrigada no tens fred... Avui fa un dia saníssim!! Petons
Eliminahas vist que ahir jo també vaig penjar faves?? quina casualitat la veritat és que les meves són bastant semblants!! a resguardar-se del fred!!! petonets
ResponEliminaSí noia! Hem coincidit. I és que és un plat que convida a menjar-lo amb aquests freds. I per casa teva, més encara! Petons
EliminaÉs un dels meus plats preferits!
ResponEliminaHan tirat sal i tot. Clar, que si hagués nevat i no ens haguessin avisats hauriem protestat molt.
Petonets i bon cap de setmana.
Sí Mònica. De vegades ens queixem per tot. Prevenir és millor, però sóm una mica alarmistes! A l'hivern ha de fer fred, però en aquest país cauen quatre volves i ja estem sense transport, sense escola, sense electricitat...!! Petonets i bon cap de setmana!
EliminaAmb el fred que fa avui, aquests guisats calentons es posen divinament. I ara ja comença la bona temporada de faves, val la pena aprofitar-la perquè és molt curta!
ResponEliminaSí Gemma. Jo penso igual. Les faves guisades, en amanida, en crema... A mi m'agraden molt així tendres! Bon cap de setmana!!
EliminaA casa meva també deien "tant si plora com si riu, l'hivern es viu" o si convenia "tant si riu com si plora, l'hivern es fora" apa fes-t'ho com et convingui. Per cert, em sap greu, però les faves no m'agraden, tingueu en compte per quan em convidis a dinar.
ResponEliminaL'anònima
Anònima quejaséquiets,
EliminaNo em diguis que no t'agraden les faves! (???) això també és perquè les has provat poc! Si estan de mort!! Però clar, contra gustos... Si, si, ja dic jo que les dites populars un les adapta com més li convé, i així, tothom content. Hem de muntar un dinaret a casa per tots plegats. Oido cocina!!
Uiii ahir aqui va estar tot el dia gris... que fem amb la candelera... pq ni va ploure ni va riure jajaja
ResponEliminaM'agrada moltisim aquest plat...es com més m'agraden les faves.
Un petonet
Neus, per fi ha sortit el solet! Fa fred, però un dia fantàstic. No sé que farem amb la candelera, però el fred és ben viu! Gràcies per passar per aquí. Petonets i fins aviat!!
EliminaBentornada i espero que amb força. Fan una fila esplèndida i a mi com més m´agraden és amb pernil.
ResponEliminaGràcies Cristina. La força l'aniré agafant mica en mica. Cada dia és un petit objectiu. Un petó.
Elimina