dimarts, 14 de febrer de 2012

Pastís de xocolata amb molt d'amor


Els blocs són un espai personal, on tots deixem una mica de la nostra essència per pròpia satisfacció, necessitat de comunicar i compartir, o simplement per ocupar el temps. Ja sabeu que A bell bulto té molt de personal, perquè als apartats he vist, he trobat i al més personal hi ha petits trossos de vida, petits bocins de mi.

Aquest pastís de xocolata és potser el pastís més especial que he fet i faré mai. El vaig fer per a l'aniversari del meu amor, el meu company i marit amb qui durant 25 anys vaig compartir la meva vida, amb la seva companyia, la seva estima, els nostres fills. Quantes coses comunes, quans bons moments, quantes ensopegades al camí superades. Quantes dificultats en el dia a dia vençudes, il·lusions i projectes... Tot això un dia del passat mes de juliol es va fondre, com es fon la xocolata, lentament sense cremar-se, però omplint tota l'estança de la seva olor. Després han vingut les empatxades, algun regust de dolçor, l'aspror i l'amargor, el rebuig a la xocolata. L'aprenentatge per no fer aquests pastissos o fer-ne d'altres... Tenir l'empenta i l'enteresa per a comprendre que em segueix agradant la xocolata...i continuo fent pastissos, a poc a poc i sense pressa, com demana la bona cuina.

Puc escriure els versos més tristos avui, però obto per una opció més dolça: us deixo la recepta d'un pastís fet així, amb molt d'amor. Tot l'amor que sento i que continua estant desat a cadascun dels racons de casa, de la cuina i de la meva persona.

Mai havíem celebrat el dia d'avui. El consideràvem un dia "comercial". El nostre dia era el dia de Sant Jordi i altres dies més personals (el dia que vam començar a sortir, l'aniversari de casats...).  De fet, l'any passat, per insistència de la nostra petita el vam celebrar per primer cop. Quines coses té la vida!! Teníem el costum de celebrar-ho tot, una victòria del Barça, un exàmen superat, una alegria per algun motiu... Ara costa trobar motius per celebrar, però la vida, en si mateixa, és un gran motiu.


Amb aquesta recepta participo a la convocatòria núm. 12 de les estimades Judith i Mònica de Memòries d'una cuinera, on ens proposen receptes de pastís d'aniversari. Memòries d'una cuinera és un blog familiar, emotiu i amb molta complicitat. És per això que us presento aquest pastís. Aquest, molt sentit.

Podeu veure una altra opció divertida de pastís d'aniversari, aquí.





QUÈ NECESSITEM?

Pel pastís

  • 130g de mantega
  • 130g de xocolata 70%
  • 180g de sucre glaç
  • 6 ous mitjans
  • 130g de farina
  • 1 sobre de llevat tipus Royal
  • 200g de melmelada de maduixa
  • un grapat de nous
Per la cobertura
  • 200g de xocolata de cobertura
  • 1 c/s de mantega
  • 1 c/s de llet sencera o crema de llet
Per l'almíbar
  • 200g de sucre
  • 300ml d'aigua
  • la pell de 1/2 llimona
Per la trufa
  • 300g de nata per muntar 35% MG
  • 50g de sucre
  • 60g de cacau en pols amarg Valor

COM HO FEM?

Encenem el forn a 170º, dalt i baix. Batem la mantega pomada amb la meitat del sucre. Separem els rovells de les clares. Afegim un per un els rovells a la barreja de la mantega. Desfem la xocolata amb cura al microones. Un cop freda l'afegim a la barreja anterior (no calenta perquè quallaríem els ous). Batem les clares a punt de neu amb l'altra meitat de sucre. Ho barregem amb cura a la barreja anterior. Afegim per últim la farina i el llevat tamissats ben a poc a poc.

Ho aboquem tot en un motlle rodó (va molt bé un de desmuntable). Posem el forn només per baix i enfornem a la mateixa temperatura (170º) de 30 a 40 minuts.

Un cop fred, desenmotllem i el partim per la meitat. Preparem l'almibar. El podem fer a mà, a foc suau i anar remenant fins obtenir una consistència espesa. O bé a la Thermomix, 12 minuts, temperatura Varoma i a velocitat 2. Un cop fred, remullem la part inferior del pastís. Cobrim aquesta meitat del pastís amb la melmelada i el tapem amb la part superior. Preparem la cobertura a foc molt suau o al microones a poca potència i cobrim el pastís.

Per últim, muntem la nata ben freda amb el sucre i li afegim el cacau en pols. Decorem el pastís amb la trufa i les nous.

Gaudiu-lo!!

 






48 comentaris:

  1. Aquest pastis es com les meves trufes..."porque yo lo valgo". Que carai!!!!
    Estic molt contenta que tornis a tenir ganes, poc a poc, de publicar...
    Anims i endevant!!!!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies pels teus ànims. Són una petita injecció de força! petons Gemma.

      Elimina
  2. Has volcat en aquest pastís la part més TEVA i crec que en nom de tots els que passem per aquí, et dono les gràcies per ser mereixedors d'aquest regal que ens ofereixes. Sigui Sant Valentí, sigui quan sigui, benvingut un pastís fet amb tot el teu carinyo i que t'has de dedicar a TU MATEIXA!. Vals molt Montse. Agafo un bocí d'aquest preciós pastís amb tot el carinyo del món. Un petó.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo amb tot el carinyo que puc oferir et vull dir que m'agrada que estigueu aquí, que hem feu coixí, que hem sapigueu entendre, que m'animeu...sou una gran xarxa que em protegeix, un pilar on agafar-me! Tu si que ets un gran regal, Mercè. Sense tu, no hauria començat el blog i no us hauria conegut...Petons i moltes gràcies nina.

      Elimina
  3. Un pastís ple de força i amb un farcit humit i tendre que es percep a la foto bestial.
    Ànims i una abraçada ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena, vosaltres em doneu força. M'agrada tant que estigueu aquí...moltes gràcies pels ànims!

      Elimina
  4. Ets una velenta per obrir-te així en el teu ració, demostres que la vida continua malgrat les ensopegades i que encara que hagis pogut passar moments més margs, ets prou forta com per superar-los i posar-hi un parell d'ous (al pastís, eh? :P)! Ole tu Montse!!
    Jo també m'agafo un tall de pastís per cmpartir-lo amb tu, que té una pinta...
    Petonets
    Sandra

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sandra guapíssima...tu sempre m'has donat empentetes per seguir, amb la teva vitalitat, la teva alegria. Sí que cal posar-hi un parell d'ous (i potser una dotzena!), però gràcies a gent com tu és més fàcil. Assaboreix la dolçor i el calor d'aquest xocolata. Us la ofereixo amb molt de carinyo. Moltes gràcies!!

      Elimina
  5. Montse, m´ha encantat la teva entrada i t´ho dic amb la mà al cor...Malgrat els esdeveniments no podràs oblidar mai aquests moments formen part de la llibre de la teva vida i aquesta persona la tindràs sempre present encara que no físicament en el dia a dia...M´agafo un trosset de pastís. M´encanta la xocolata!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Cristina per les teves paraules, per la teva sensibilitat. Espero que gaudeixis d'aquest pastís. El seu ingredient principal és molt d'amor i en tinc a cabassos per repartir. Una abraçada enorme!

      Elimina
  6. Montse eres una gran persona y lo acabas de demostrar una vez mas con este emotivo post,tu vales mucho y piensa que se ha cerrado una puerta pero se pueden abrir otras y la vida es demasiado corta y hay que vivirla dia a dia con ganas y ilusión y quedate con las cosas buenas y las malas las olvidas y darle tiempo al tiempo que lo cura todo en esta vida.
    me cojo una porcion de tu estupendo pastis y lo quiero compartir contido,va por ti Montse
    una forta abraçada i un peto

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai amic Miquel...tu sempre aquí, amb les paraules autèntiques, amb la força masculina per empènyer una mica més, per tirar de la mà cap amunt...Recullo amb molt carinyo els teus consells i m'agrada compartir amb tu el pastís. Molts petons!

      Elimina
  7. Una entrada preciosa, Montse. En moments com aquest costa molt trobar què celebrar, però ho hem de fer, encara que sigui perquè ells ho voldrien així. Jo també estic passant per una pèrdua, per això m'animo a compartir un tall d'aquest pastís amb tu.
    Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Alba, podem anar de la mà. Això uneix les persones i espero que la dolçor d'aquest pastís et faci més fàcil i passador el teu dolor. Moltes gràcies pel teu suport! Molts petons.

      Elimina
  8. Ostres, Montse, quines paraules més tristes... i també molt valentes!
    La vida dóna moltes voltes i ens té amagades moltes sorpreses, algunes de bones i algunes de no tant... Mentrestant, seguir gaudint de mossegades de xocolata segur que ens anima i ens ajuda a tirar endavant. Ànims i felicitats per aquest pastís tan bo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amiga Gemma, compartir el dolor, com les alegries ens fa més humans, més propers. Vosaltres sou com una família, em sento molt acompanyada i recolzada. És això el que em fa més valenta! Un petó molt fort.

      Elimina
  9. Montse reina, la vida està plena d'entrebancs que dia a dis hem d'anar superant, i per què? doncs perquè segur que tens gent al voltant que t'estima i val la pena seguir endavant. Una pérdua és difícil, i més si no te l'esperes, però vols què et digui una cosa? ell s'ho perd, tu vals moltíssim Montse! i qui sap, potser en un futur poc llunyà tens una sorpresa que t'està esperant, i sinó ja ens ho explicaras!!! Milions de petonets bonica i moltíssimes gràcies per participar, és un pastís exel·lent! ah! i jo també m'emporto el meu tallet ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Judith, princesa. La teva integritat, la teva vitalitat, la teva energia em dóna coratge. En un raconet de la meva persona recullo les teves paraules, com un bri d'esperança. I agafo també els milions de petons, que diuen que et fan créixer...!! Compartir amb tu aquest pastís és un luxe, un honor. Un grapat de petons.

      Elimina
  10. Com m'han emocionat les teves paraules...És molt important ser forta i mirar endavant, seguir lliutant pels que t'estimen!! Per cert el pastís fa un goig..., jo tb n'agafo un troçet que tb el vull tastar! jejjejee

    molts d'ànims!
    petonets

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lídia, guapa. Les emocions compartides són més boniques, més humanes i més plenes. M'agrada que estigueu aquí, que em conegueu una mica i que puguem compartir emocions i pastissos. Gràcies pels ànims i molts petons.

      Elimina
  11. Montse, si que hi han coses per celebrar moltes...pero ara sera diferent...la vida el dia a dia ja es una celebració... tindres molts moments d'amargor, pero el temps tot hu cura i no et donares conte que tornares a tindre un gust dolç per la vida.

    Es magnific veure com obres el teu cor, com deixes sortir els teus sentiments...

    Que el proper pastis sigui el millor...que sigui el que mai t'esperaves fer... el que et porti la il-lusió i torni a omplir-te d'alegria.

    Un petonet maca

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Neus. Jo espero que sigui així. Tinc confiança i esperança, perquè no tots els mals duren 100 anys...Moltes gràcies per ser aquí. Un petó molt gran.

      Elimina
  12. Estimada Montse,
    M'has emocionant amb el teu post. No et conec, però ja t'ho he dit, que amb un sol cop, vaig tenir prou per saber com ets de GRAN! I aquest pots un cop més ho demostra.
    La vida per desgràcia ens porta unes bofetades que mai mereixem, però és així i el millor és afrontar-ho amb valentia i demostrant que sempre hi ha o hi haurà millors moments que els viscuts. Aquestes paraules teves demostren quan d'amor sents per la vida... ains que acabaré plorant i no es tracta d'això. Així que Visca el Pastís de la Montse! Ets collonuda!!!!!!!!!!!!!!!!!

    ResponElimina
  13. Elen carinyo, tu sé que m'entens i si que de vegades ja no tens galta per entomar tantes hòsties que la vida et dóna, però confio que això és un aprenentatge a ser més forta, a tenir més confiança en tot allò bó que ha de venir. Estic convençuda que no em mereixo tanta mala sort i que vindran temps millors...Tu si que n'ets de collonuda. De fet, ets la blocaire collonuda!! Un petonàs.

    ResponElimina
  14. Montse, quina entrada més agredolça. I tant que tens coses a celebrar, de fet com dius tu, la vida n'és un motiu.
    Molts ànims preciosa i moltíssima força. Qui sap, potser la vida et té preparada una sorpresa ben dolça com aquest pastís.
    I si un dia vols fer un súper pastís com aquest ja veus que de voluntàries no te'n faltaran per menjar-ne un bon tall!;)
    Petons i moltíssimes gràcies per participar al Memòries.

    ResponElimina
  15. Mònica, la vida m'agrada tant com la xocolata o més. Així que gràcies per la força que m'envies i no dubtis que algun dia, farem un pastís ben gran i ben bó per celebrar una alegria. I el compartirem. Molts petons.

    ResponElimina
  16. No se que dir, quina tristor, a soles que es veu tot el sentiment que t'envolta.
    Un petó

    ResponElimina
    Respostes
    1. Marina, gràcies per compartir amb mi. Em satisfà que em pugueu entendre i que "virtualment" estigueu al meu costat. Els companys blocaires sou una malla on de tant en tant m'hi aferro. Molts petons!

      Elimina
  17. Uuummm quina pinta! I segur que deliciós perquè el que es cuina amb amor es doblement bo! Una abraçada :)

    ResponElimina
  18. I molts ànims!! Se't veu una dona molt forta!

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'autor ha eliminat aquest comentari.

      Elimina
    2. Gràcies parella per passar per aquí, i encara més pels vostres ànims... Una abraçada!!

      Elimina
  19. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  20. Preciosa e intima entrada! No se que dir, no vull dir res. Es bonic llegir-ho i saber que t'ajuda segurament, es bonic poder expresar quan el cor et fa mal que te'l fa.
    Un petò

    ResponElimina
    Respostes
    1. No ho podries dir millor...gra`cies per passar per aquí i gràcies per entendre-ho. Un petó molt gran per a tu!

      Elimina
  21. Quina entrada més bonica has posat, la sensibilitat està a flor de pell i la transmets.
    Aquest pastís és una delícia, es veu tan sucós!!!
    Petonets maca

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carmen, tot un honor que hagis passat per la meva cuina...de vosaltres aprenc molt i em serviu sovint de xarxa on aferrar-me! No em volia quedar sense respondre-us! Molts petons

      Elimina
  22. Quina textura... Mmmm! Ara mateix me'n menjaria un bon tall.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies!! Moltes gràcies per passar per aquí...

      Elimina
  23. Un text realment commovedor. En llegir aquestes paraules, ens hem emocionat. I què dir del pastís en qüestió, sembla deliciós amb aquesta presentació tant espectacular.

    Avui hem passat pel teu bloc per presentar-nos. Som ESfruita, una botiga online de fruita i verdura de qualitat que acaba de crear el seu bloc on hi pots trobar receptes, el calendari de fruita i verdura i notícies relacionades amb ESfruita. T'animem a passar't-hi!

    www.esfruita.com/assessorem

    També t'animem a fer un cop d'ull als nostres productes i a fer clic a "m'agrada" a la pàgina web d'ESfruita. Aconseguiràs un 5% de descompte en la teva primera compra!

    facebook.com/Esfruita

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies! Ho tindré en compte. Una abraçada!

      Elimina
  24. Ens hem oblidat de comentar-te que amb la primera compra a més a més et regalem un fuet deliciós i si supera els 30€ una ampolla d'Oli de Pau!

    No esperis més i entra a www.esfruita.com

    ResponElimina
  25. Montse, que pastel de chocolate!!! Se nota que hay mucho amor. Me gusta mucho tu blog, lo he descubierto a través de otro, tienes recetas muy buenas así que me hago seguidora ya mismo.
    Te invito a pasarte por el nuestro si puedes.
    Un petó.
    paprikaenlacocina.blogspot.com/

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, me n'alegro que t'agradi. Ja mateix passo pel vostre a fer un cop d'ull! Molts petons.

      Elimina
  26. Se'm fa la boca aigua!! Moltes gràcies per la teua visita, jo tb m'he fet seguidora teua!! Una abraçada i molts molts ànims!! Marta

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Marta! M'encanta el teu blog, i m'agrada molt que hagis passat per aquí! Petonets

      Elimina