Els blocs són un espai personal, on tots deixem una mica de la nostra essència per pròpia satisfacció, necessitat de comunicar i compartir, o simplement per ocupar el temps. Ja sabeu que A bell bulto té molt de personal, perquè als apartats he vist, he trobat i al més personal hi ha petits trossos de vida, petits bocins de mi.
Aquest pastís de xocolata és potser el pastís més especial que he fet i faré mai. El vaig fer per a l'aniversari del meu amor, el meu company i marit amb qui durant 25 anys vaig compartir la meva vida, amb la seva companyia, la seva estima, els nostres fills. Quantes coses comunes, quans bons moments, quantes ensopegades al camí superades. Quantes dificultats en el dia a dia vençudes, il·lusions i projectes... Tot això un dia del passat mes de juliol es va fondre, com es fon la xocolata, lentament sense cremar-se, però omplint tota l'estança de la seva olor. Després han vingut les empatxades, algun regust de dolçor, l'aspror i l'amargor, el rebuig a la xocolata. L'aprenentatge per no fer aquests pastissos o fer-ne d'altres... Tenir l'empenta i l'enteresa per a comprendre que em segueix agradant la xocolata...i continuo fent pastissos, a poc a poc i sense pressa, com demana la bona cuina.
Mai havíem celebrat el dia d'avui. El consideràvem un dia "comercial". El nostre dia era el dia de Sant Jordi i altres dies més personals (el dia que vam començar a sortir, l'aniversari de casats...). De fet, l'any passat, per insistència de la nostra petita el vam celebrar per primer cop. Quines coses té la vida!! Teníem el costum de celebrar-ho tot, una victòria del Barça, un exàmen superat, una alegria per algun motiu... Ara costa trobar motius per celebrar, però la vida, en si mateixa, és un gran motiu.
Amb aquesta recepta participo a la convocatòria núm. 12 de les estimades Judith i Mònica de Memòries d'una cuinera, on ens proposen receptes de pastís d'aniversari. Memòries d'una cuinera és un blog familiar, emotiu i amb molta complicitat. És per això que us presento aquest pastís. Aquest, molt sentit.
Podeu veure una altra opció divertida de pastís d'aniversari, aquí.
QUÈ NECESSITEM?
Pel pastís
- 130g de mantega
- 130g de xocolata 70%
- 180g de sucre glaç
- 6 ous mitjans
- 130g de farina
- 1 sobre de llevat tipus Royal
- 200g de melmelada de maduixa
- un grapat de nous
- 200g de xocolata de cobertura
- 1 c/s de mantega
- 1 c/s de llet sencera o crema de llet
Per l'almíbar
- 200g de sucre
- 300ml d'aigua
- la pell de 1/2 llimona
Per la trufa
- 300g de nata per muntar 35% MG
- 50g de sucre
- 60g de cacau en pols amarg Valor
COM HO FEM?
Encenem el forn a 170º, dalt i baix. Batem la mantega pomada amb la meitat del sucre. Separem els rovells de les clares. Afegim un per un els rovells a la barreja de la mantega. Desfem la xocolata amb cura al microones. Un cop freda l'afegim a la barreja anterior (no calenta perquè quallaríem els ous). Batem les clares a punt de neu amb l'altra meitat de sucre. Ho barregem amb cura a la barreja anterior. Afegim per últim la farina i el llevat tamissats ben a poc a poc.
Ho aboquem tot en un motlle rodó (va molt bé un de desmuntable). Posem el forn només per baix i enfornem a la mateixa temperatura (170º) de 30 a 40 minuts.
Un cop fred, desenmotllem i el partim per la meitat. Preparem l'almibar. El podem fer a mà, a foc suau i anar remenant fins obtenir una consistència espesa. O bé a la Thermomix, 12 minuts, temperatura Varoma i a velocitat 2. Un cop fred, remullem la part inferior del pastís. Cobrim aquesta meitat del pastís amb la melmelada i el tapem amb la part superior. Preparem la cobertura a foc molt suau o al microones a poca potència i cobrim el pastís.
Per últim, muntem la nata ben freda amb el sucre i li afegim el cacau en pols. Decorem el pastís amb la trufa i les nous.
Gaudiu-lo!!
