dimecres, 20 de juliol del 2011

Tiramisú


El tiramisú és el tercer pastís que vaig aprendre a fer. El primer va ser la coca clàssica de iogurt i el segon el pastís de formatge que el feia setmana sí, setmana també. El tiramisú però el vaig perfeccionar gràcies a la meva amiga Sabine. La Sabine és una noia alemanya encantadora, amb un cor que no hi cap a tota la xarxa, casada amb en Claudio un napolità molt simpàtic i agradable. Viuen aprop de Milà. La Sabine és l'organització personificada, la planificació i l'ordre. En Claudio és la rauxa, juganer, esportista i expressiu. A casa seva quan es menja pasta, que és molt sovint i de maneres molt variades, es cou i al crit de "si mangia!" cal seure a taula, perquè sinó la pasta es passa, i perd "el dente" adequat.

En Claudio i la Sabine els vàrem conéixer en un viatge a EEUU l'any 94. Va ser un viatge fantàstic de molts dies, d'aquells que recordes de per vida. Amb ells vam compartir moltes estones, molts paisatges, molts sentiments. Des d'aleshores que no hem perdut el contacte i sempre fem per veure'ns aquí o allà.

La Sabine, com a bona alemanya, és molt bona repostera. Són especialistes en fer melmelades, pastissos de fruita fresca i seca, i dolços d'allò més bons. La seva mare és una autèntica artista!  El tiramisú, però, és un pastís italià, com bé sabeu tots. El seu origen és d'allò més aristocràtic, a diferència de la seva cuina. En els seus orígens servia com a piscolabis, d'aquí l'expressió "te tira su" d'on prové (dixit Viquipèdia).

Ella em va ensenyar a fer-lo de la manera tradicional. Per a molts italians el tiramisú cal fer-lo sense gota de nata, simplement amb ous i el mascarpone. Jo el trobo un pastís agraït a l'estiu, perquè no requereix forn i el pots servir fresc de la nevera. Simplement, l'única precaució que cal tenir és utilitzar ous ben frescos, perquè no hi hagi cap perill.

No és una recepta original, ho sé, però vull que hi sigui al bloc. I a més vull que sigui un petit regal per a la Sabine: "Questo va per te, cara Sabine! 1000 baci!!"

QUÈ NECESSITEM?
(per a una safata rectangular de 25 x 15)
  • 250g mascarpone
  • 3 rovells d'ou
  • 110g de sucre
  • 1 paquet de melindros sense ensucrar pel damunt (tipus La preferida, o similar)
  • 1 cafetera (4 tasses) de cafè ben fort
  • 1 tasseta de moscatell o vi ranci (o Marsala, o Amaretto -> jo no en tinc habitualment)
  • cacau amarg en pols Valor
COM HO FEM?

Blanquejar els 3 rovells d'ou amb el sucre per mitjà de les varilles.Afegir el mascarpone i batre-ho tot junt.
Barrejar el cafè i el moscatell en un bol. Banyar els melindros i col·locar-los ben apretats els uns amb els altres a la base de la safata. Abocar la meitat de la barreja d'ous i mascarpone pel damunt ajudant-nos amb una llengua de gat. Espolsar amb cacau amarg pel damunt d'aquesta primera capa. Tornar a fer-ne una altra, amb melindros banyats del cafè i el vi i acabar amb la barreja de mascarpone restant. Espolsar de cacau la superfície i posar a la nevera.

Aquest pastís millora d'un dia per l'altre. Els sabors es barregen i s'integren, i guanya consistència. En el moment de servir, tornar a espolsar cacau per damunt.

9 comentaris:

  1. Com m'arriba a agradar el tiramisú... és el postre preferit de casa! per cert, m'encanta aquest detall de decoració, ben senzill i coquetó ;)
    Petonsss

    ResponElimina
  2. Montse! tot just avui he descobert el teu bloc!! i he estat fent una mica el tafaner! jo també fa poc que m'he iniciat amb el bloc i també estic encantada!!
    Ahh!! fa molt bona pinta el teu tiramisú, jo fa uns dies vaig penjar la meva versió!
    Petonets*

    ResponElimina
  3. ai Montse, tant de bó estigués a casa teva!!! m'encanta el tiramisú, i saps? el café no m'agrada gens!!!!! t'ha quedat exel·lent. La propera vegada faré la teva recepta, la que faig jo li poso clares d'ou. petonets bonica

    ResponElimina
  4. Jo sóc una fanàtica del tiramisu és una de les meves postres preferides tot i que no m' agrada el cafè.

    ResponElimina
  5. Que be que t'ha quedat, pero mira jo de tastar.ho ho faria amb moscatell, pq el amaretto no m'agrada, masa fort per a mi.

    petons

    ResponElimina
  6. Ale! una altre versió de tiramisu. Jo tambe l'he fet alguna vegada sense nata, pero es veu que els hi agrada més amb la nata.
    Molt bonic el detall de la decoració.
    Petonets.

    ResponElimina
  7. Quina precisió amb la pasta, us ha de quedar boníssima!
    A mi el tiramisú no m'agrada gaire però el que fa la Judith el trobo boníssim.
    Petons.

    ResponElimina
  8. Hola,
    Fa uns anys vaig fer un intent i em va sortir un xurro, Allò no s'aguantava per enlloc i mai més. M'apunto la teva recepta per faci el segon intent ! La veritat és que fa molt de goig! Petons

    ResponElimina
  9. Helena: si, si, de vegades les coses més senzilles són justament les més boniques!
    Lídia: Molt benvinguda! Si noi és molt reconfortant això dels blocs. Jo no m'ho esperava!
    Judith: Ja podries haver vingut a casa! Un tiramisú per a mi soleta és un atac a l'operació biquini! Realment sense clares potser no atipa tant...
    Cristina: Doncs jo a mesura que em faig més gran m'agrada més el cafè i el vi, que abans ni tastava!!
    Neus: amb el moscatell queda molt bó, i sempre és més fàcil tenir-ne a casa!
    Gemma: Si, si, amb nata queda molt suau, contra gustos...Fins demà maca!
    Mònica: A mi amb el tiramisú em passa com amb la xocolata negra: em costa entendre que a algú no li agradi...!
    Elen: Aques és infalible, t'ho asseguro. Queda bé a la primera, però sempre d'un dia per l'altre o d'un matí a la nit (si no pots resistir la temptació...!!) Fins demà també!

    ResponElimina