Coc de dijous gras

Avui comença un altre carnaval. Amb les festes assenyalades de l'any, te n'adones de com passen els dies i com vas comptant any rere any, carnaval rere carnaval 365 dies que passen com si fossin la meitat.

Els gastroamig@s hem tornat a plantejar un repte. Aquest cop pizzes i coques. No vam caure en posar data que avui coincideix amb dijous gras, vet aquí que hi ha opcions per a tots els gustos i colors.

La proposta meva és un coc senzill, fàcil de fer i molt agraït, habitual a les terres de Ponent. Un coc amb una massa torrada, molt semblant a la textura d'una panada gallega, on hi posem pebrots, botifarra d'ou i sardines. Les sardines si us agraden les podeu posar salades. Jo que havia de complaure als gustos familiars, les he posat de conserva en oli d'oliva que resulten més suaus. Tot plegat porta poca feina i poca complicació d'ingredients i elaboració.

QUÈ NECESSITEM?

• Per la base:
• 100 ml d'aigua
• 50 ml d'oli
• 50 g de llard de porc
• 1 ou petit
• 350 g de farina
• 15 g de llevat fresc premsat
• 1/2 cullerada de sal
• un pessic de sucre
• un polsim de pimentó de la Vera

• Per completar el coc:
• Botifarra d'ou
• 1/2 pebrot vermell
• 1 pebrot verd italià
• sardines amb oli d'oliva
• oli d'oliva
• sal maldon o gruixuda

COM HO FEM?

Pre-escalfem el forn a 220º.

Amb thermomix:

Barrejar els líquids, el llard, la sal, el sucre i el pimentó 2' a 40º velocitat 2.

Afegir el llevat, l'ou i la meitat de la farina i barrejar 15" a velocitat 6.

Afegir gairebé tota la resta de la farina per veure la que admet i programar 3' a velocitat espiga.

A mà:

Reserveu 40 ml d'aigua tèbia per disoldre el llevat. Barrejar amb varetes dins d'un bol la resta d'aigua i l'oli, el llard, la sal, el sucre i el pimentó. Afegiu el llevat dissolt, l'ou i la meitat de la farina i barregeu-ho enèrgicament amb una cullera de fusta. Afegiu la farina passada pel sedàs i aneu amassant i barrejant amb les mans. Observareu que està feta quan te una consistència que no s'enganxa a les mans lleugerament oliosa.

En ambdós casos, estireu la massa amb les mans (és molt senzilla de manipular) i deixeu-la de la mida d'amplada de la safata del forn, com de mig centímetre de gruix. 

Afegiu la botifarra tallada a rodelles, els pebrots tallats al llarg i les sardines. Amaniu amb oli d'oliva i una mica de sal maldon o gruixuda.

Enforneu uns 25'o 30'. Si veieu que se us torra ràpid per damunt, tapeu-la amb paper d'alumini i continueu coent-la el temps indicat.

No us oblideu de veure les diferents propostes de coques i pizzes de:

La cuina de l'Eri

Cuinant a Canet

El bistrot de Carmen

Cocinando con Neus

Mi gran diversión

5 sentidos en la cocina

Blog de cuina de la Dolorss

Les receptes del Miquel

Gaudiu força!

Pollastre tex-mex a la cassola

Pensar en una recepta tex-mex és pensar en un menjar alegre i ple de colors, amb el punt picant que ens agradi i sobretot que sigui fàcil i ràpid de fer. Ja tenim aquí una altra recepta pel repte dels gastroamig@s!

La recepta em transporta al viatge que vam fer a EEUU. Durant 35 dies vaig menjar la més variada gastronomia, entre els cuinats dels propis companys de viatge vinguts d'arreu del món, els llocs dels diferents Estats on vam menjar i els plats deliciosos i ràpids que ens feia el millor guia de viatges que he conegut.

Un dels plats que ens va preparar en Matteo, el guia de qui us parlava, era una versió semblant a la d'avui. Unes cuixes de pollastre trossejades, a les que s'afegeix una salsa ràpida i resultona, uns fesols que fan complet el plat, un formatge cheddar fos i els colors que li donen el blat de moro, els tomàquets i la ceba tendra. Els americans tenen incorporat a la seva cuina un bon repertori de receptes mexicanes. Els plats sovint compten amb ingredients ja preparats o de menjar ràpid, que no per això desmereixen el resultat final.

Per descomptat que aquesta cassola us servirà de plat únic. A casa però, com que som colla i de bon menjar, l'hem acompanyat amb unes patates especiades, unes "tortitas" mexicanes de blat i servit amb una cullerada de sour cream (creme fraîche).

Anem per la recepta:

QUÈ NECESSITEM? (per a 4 persones)

• 8 cuixes de pollastre
• 150 g de fesols vermells o negres (fríjoles)
• 1/2 sobre de saó per a fajitas
• 1/2 sobre de crema de pollastre preparada
• 1 got d'aigua
• 1 llauna de blat de moro dolç
• 1 tassa de formatge cheddar ratllat
• oli d'oliva verge
• sal
• pebre

per a decorar: (i sense coure)

• un bon grapat de tomàquets cherry
• la tija d'una ceba tendra
• sour cream

per acompanyar:

• patates tipus kennebec
• all sec en pols
• sal
• romaní sec
• pimentó de la Vera
• oli d'oliva verge

COM HO FEM?

Escalfem oli en una paella i enrossim les cuixes salpebrades a foc alegre. Les deixem coure a foc mitjà, tapades fins que la carn observem que es desenganxi dels ossos.

Mentrestant, barregem el got d'aigua, l'assaonament per a fajitas i la crema de pollastre. Pre-escalfem el forn a 200º. Tallem la tija de la ceba tendra a rodelles primes i tallem per la meitat els tomàquets cherry.

Esmicolem les cuixes i les posem en una safata que pugui anar al forn. Escampem els fesols escorreguts i el blat de moro i hi aboquem el got que hem preparat. Escampem el formatge ratllat per damunt. Tapem la safata amb paper d'alumini i ho enfornem 10 minuts. Destapem i gratinem una mica perquè s'acabi de fondre el formatge. En sortir del forn, escampem la ceba tendra i els cherry pel damunt. Servir al gust amb sour cream.

Patates: rentar-les bé deixant la pell. Tallar-les a gallons i arrebossar-les per totes les espècies barrejades amb oli d'oliva verge. Coure al forn, a 200º, dalt i baix, uns 30 minuts.

* si us agrada el plat més picant, podeu afegir unes gotes de Hot Sauce.

No us perdeu les altres receptes de Gastroamig@s:

- 5 sentidos en la cocina

- Blog de cuina de la Dolorss

- Cocinando con Neus

- Chez Silvia

- Dulces bocados

- La cuina de l'Eri

- Les receptes del Miquel

- Mi gran diversión

Pastissets de iogurt i xocolata, amb salsa de menta

Aiii la xocolata...!! La xocolata és d'aquells productes addictius que quan t'agraden penses en ella a totes hores. Deixant a banda els gustos de cadascú, que amb la xocolata poden ser molt diversos com ho són totes les seves varietats en funció del percentatge de cacau que contè, és un producte ben versàtil i capritxós. Utilitzat en postres, pastissos i plats tradicionals, el seu toc és inigualable i el seu sabor inconfusible.

Aquests són uns pastissets suaus, gens greixosos, amb cacau amarg i amb un contingut de sucre que si voleu el podeu substituir per un edulcorant apte per a enfornar, tipus Sucralín®  (producte apte per a PKU, diabètics, celíacs i intolerants a la lactosa que es pot utilitzar per cuinar i enfornar). Així us podeu permetre un pastisset dolç sense que us trontolli l'operació biquini ;-) !

Anem per la recepta:

QUÈ NECESSITEM?

• 125g de iogurt natural
• 250g de sucre (vegeu equivalències de Sucralín segons si feu servir líquid o granulat)
• 2 ous grans
• 160g de farina
• 1 sobre de llevat químic
• 2 cullerades de cacau amarg (jo Valor®) i una mica més per empolsinar
• 10cl d'oli de girasol
• una mica de mantega pels motlles o esprai antiadherent

Per a la salsa:

• 4 cullerades de llet condensada
• 3 cullerades de nata 35%
• 30ml d'aigua
• un grapat de fulles de menta fresca
• colorant alimentari verd

COM HO FEM?

Pre-escalfem el forn a 180ºC.

Amb unes varetes batem el iogurt, el sucre i els ous durant un minut (no cal més). Afegim la farina sedassada amb el llevat químic i el cacau en pols. Tornem a batre per incorporar-ho tot. Afegim l'oli i ho barregem.

Engreixem i enfarinem el motlle triat amb mantega i farina, o esprai antiadherent. Aboquem la preparació a 3/4 de la capacitat dels motlles i empolsinem per damunt amb cacau, per mitjà d'un sedàs fi.

La salsa la fem ràpid: simplement fem bullir les cullerades de llet condensada amb l'aigua i la nata, amb la menta ben picada, i deixem infusionar uns 10 minuts deixant-ho a foc lent.

Ho enfornem entre 20 i 25 minuts. Si el motlle és petit vigileu el temps.  Els deixem refredar i els desmotllem. 

En el moment de servir, decorem amb unes fulles de menta fresca i un rajolí de la salsa.

Amb aquesta recepta participo en un nou repte de Gastroamig@s, un grup que ens uneix molt més que receptes! No us perdeu les aportacions de tots:

- Miquel, Les receptes del Miquel
- Neus, Cocinando con Neus
- Dolors, Blog de cuina
- Sílvia, Chez Silvia
- Dolores, Mi gran diversión
- Ana, Cinco sentidos en la cocina
- Carme, Dulces Bocados
- Elen, La cuina de l'Eri

Coca Anne: de cheddar, mostassa i tomàquet

L'ocasió s'ho val. La Mercè del blog Destapant cassoles ens proposa aquest mes preparar una recepta de la Mireia Carbó, una cuinera que he tingut el plaer de conèixer en uns cursos que organitzava els supermercats Caprabo. En aquests cursos em vaig començar a moure en el blog, vaig tenir ocasió de conèixer un grapat de gent encantadora amb altres blogs o amb gust per la cuina, i vaig aprendre molt.

Eren estones disteses i divertides, sovint amb gent que enraonava amb excés, però ja se sap, hi ha qui va a aprendre i hi ha qui va a passar l'estona... Com sigui, la Mireia té el do de fer-ho tot fàcil, com si estiguessis fent cuina a casa teva. No fa preparacions sofisticades, ni difícils.

Aquesta recepta és del llibre La cuina salvavides. Un recull de receptes "resultones" i fàcils, aptes per aquell que comença o per a qui no li agrada complicar-se. Un encert.

Anem per la recepta. La gràcia està en la simplicitat i la combinació d'ingredients. I en un obrir i tancar d'ulls la teniu a punt!

QUÈ NECESSITEM?

• 1 làmina de pasta de full refrigerada
• 5 o 6 tomàquets madurs però forts
• 150g de formatge cheddar a talls prims
• 2 cullerades de mostassa de Dijon
• sal
• orenga

COM HO FEM?

Pre-escalfem el forn a 200º. Estirem la làmina damunt del paper de forn que sempre porta. La punxem perquè no ens pugi. Amb el dors d'una cullera untem bé tota la làmina amb la mostassa de Dijon.

Posem els talls de formatge al damunt, vigilant que no sobresurtin de la superfície de la pasta de full. Tallem els tomàquets a mig centímetre de gruix i els posem damunt el formatge, cobrint també tota la superfície. Espolsem sal i orenga, i enfornem a la mateixa temperatura, amb posició dalt i baix, uns 20 o 30 minuts.

Fricandó de vedella

De receptes amb bolets n'hi ha moltes, permeten tantes i tantes combinacions! Però si penso en una recepta amb bolets, la primera que em vé al cap és el fricandó, una recepta tradicional catalana, clàssica i sempre deliciosa que, juntament amb la vedella amb bolets, és de les poques receptes elaborades amb vedella del nostre receptari català.

Aparentment és una recepta difícil i us asseguro que no té raó de ser. És senzilla i exitosa, i només li calen dos components essencials: la peça adequada de vedella i preparar-la el dia abans de consumir.

Pel que fa al tall, a casa sempre s'ha fet servir la llata, o com a molt el "tall que es pela" que jo prefereixo per arrebossar. A la carnisseria de confiança us ho diran. Aquesta vedella que he fet servir és comprada a Avinyonet de Puigventós. La Salut, la carnissera, ven una vedella de Girona excel·lent.

Tradicionalment es prepara amb moixernons o cama-secs, uns petits bolets molt gustosos que es troben tot l'any secs en pots de vidre o bosses a qualsevol supermercat. La gràcia de fer-los servir és que aprofitem l'aigua de remullar-los i així li dóna a la salsa molt més gust a bolet.

És una de les receptes que suporta millor el reescalfament. Així que no dubteu a fer-ne quantitat, podeu conservar racions congelades i fer-les servir en qualsevol moment.

Aquest cop, tot aprofitant que ja som a la tardor, els gastroamig@s us presentem receptes amb bolets. No us perdeu les seves propostes!:

Ana, 5 sentidos en la cocina
Carme, Dulces Bocados
Dolors, Blog de cuina
Dolores, Mi gran diversión
Miquel, Les receptes del Miquel
Neus, Cocinando con Neus
Silvia, Chez Silvia

QUÈ NECESSITEM?

• 1 kg de vedella
• 1 ceba grossa o 2 mitjanes
• 1 all
• 1 tomàquet petit madur o de penjar
• 1 potet de moixernons (50g-70g)
• 6 ametlles torrades
• 1 got de vi blanc
• 1 tassa de cafè de conyac (o vi ranci)
• una mica de julivert
• sal 
• una mica de pebre
• farina
• oli d'oliva suau
• aigua

COM HO FEM?

Posem en remull els moixernons. Han d'estar un mínim de mitja hora, però millor si estan 1 o 2 hores en remull.

Posem oli a escalfar a la cassola, salpebrem els talls de carn i els enfarinem. Espolsem el sobrant de farina i els fregim a foc mitjà. Simplement hem de marcar la carn, no s'ha de daurar la farina. Els reservem en una safata.

Tallem la ceba a daus petits i la sofregim a foc lent en el mateix oli, fins que la tinguem rossa. Afegim el tomàquet ratllat i mig gra d'all. Quan tinguem el sofregit ben confitat li aboquem el got de vi blanc, ho barregem un minut per evaporar l'alcohol, hi afegim a la cassola la carn i el suc que ha desprès. És el moment de posar-hi el conyac. No cal flambejar-lo, si el deixeu evaporar serà suficient. Aboquem els moixernons i l'aigua de remullar-los. Afegim més aigua perquè cobreixi la carn i ho sacsegem tot per integrar tots els ingredients. 

Deixem fer xup-xup a foc lent fins que la carn sigui tendra, amb uns 20-30 minuts serà suficient. A mitja cocció provem de sal i afegim la picada que haurem fet amb les ametlles, una mica de julivert i el mig gra d'all.

Es pot acompanyar amb puré de patates o una mica d'arròs bullit i per descomptat amb unes llesques de pa!

Pastís de pernil dolç i formatge per a un sopar d'estiu

Sopars d'estiu a l'aire lliure, trobades amb amics, el so dels gripaus que continuen amb el seu aparellament nocturn, algun rossinyol que continua xiulant i un grill que continua despistat recordant-nos que ha vingut una mica de fresca i ens deixa respirar. Aquesta és la música de fons. Ara només falten algunes espelmes o fanalets, i obrir una ampolla de vi, i ja tenim l'atrezzo complet. Quan parlo de sopars d'estiu em venen a la memòria les esplèndides "cabralades" que ens oferien la família de Can Sabater i la família Serra de la Rectoria al meu raconet de l'Empordà. Sopars on tots portàvem alguna cosa per a sopar i compartir. Quines estones més agradables passàvem en aquell estret carrer de pedres nobles!

Amb els gastroamig@s hem pensat recollir idees per a sopars d'estiu, ràpides i pràctiques. A l'estiu costa posar-se a la cuina i sovint hem de pensar amb receptes per quan som una bona colla.

Aquest és un pastís de tota la vida, fa molt temps que el faig, i sempre agrada. Potser coneixeu la recepta, però la volia recollir al blog.  El punt dolç del sucre morè barrejat amb el pa melós, el formatge fos i el sabor suau del pernil dolç fa que agradi a grans i petits. Ens recorda al biquini d'aspecte, però no té res a veure el sabor que li dóna l'ou i el sucre. Requereix pocs minuts de forn, menys que el que es necessita per a fer una pizza.

El sopar es pot completar amb un gaspatxo, que podeu trobar la recepta aquí o bé un gaspatxo de síndria tipus com aquest.

QUÈ NECESITEM? (per a una safata rectangular 40x25 aprox - 6 persones)

• 2 paquets de pa de motlle sense crosta
• 300g de pernil dolç
• 250g de formatge havarti, gouda o edam
• 1 ou XL 
• 200ml llet
• 5 cullerades de sucre morè
• un polsim de sal

COM HO FEM?

Batem l'ou amb un polsim de sal i li barregem la llet. Hi remullem lleugerament les llesques de pa i les disposem en una safata, hi posem les llesques de formatge, una altra capa de pa remullat i una capa de pernil dolç. Aleshores hi espolsem el sucre morè per damunt. I tornem a repetir les capes.

Normalment el pastís s'acaba amb una superfície de pernil dolç, el qual caldrà que el munteu generosament perquè a l'enfornar-lo s'encongeix. Jo aquest cop el vaig acabar amb una capa de pa, Tant si opteu per una opció o altra, espolseu-hi el sucre morè per damunt i poseu-lo uns 10 minuts al forn dalt i baix a 230º.

Podeu trobar les altres receptes fantàstiques per a un complet sopar d'estiu dels amics gastroamig@s:

Ana, 5 sentidos en la cocina

Neus, Cocinando con Neus

Dolores, Mi gran diversión

Miquel, Les receptes del Miquel

Carme, Dulces Bocados
Sílvia, Chez Silvia

Cigrons amb pernil serrà, ceba caramelitzada i pimentó

Els estudis afirmen que la quantitat de testosterona que hem rebut al ventre de la mare és el que ens fa més masculins o femenins. I no em refereixo al gènere que ve determinat per altres factors, sinó a l’organització cerebral futura de cadascun de nosaltres. Jo sempre dic que en deuria rebre una bona quantitat, perquè sovint em veig més trets masculins que femenins en la meva manera de fer!

Quan et trobes amb un home intuïtiu, empàtic i amb un gran sentit comú, ja em disculpareu, jo trobo que això surt de l’estàndard. I no és un tòpic. Habitualment allò que és lògic i normal en moltes de nosaltres, les dones, es converteix en una complicació per part de molts companys masculins.

Amigues i amics, no estic fent un manifest feminista, ni pretenc un lluïment personal, ben al contrari. Però aquest blog sabeu que recull alguns moments vitals personals, i aquest n’és un.

Fa gairebé dos anys que comparteixo vida amb en Manel. Un festeig bonic i romàntic ens va fer conèixer-nos més a fons. Mica en mica, dia a dia, la relació s’ha anat enfortint i consolidant. Ens vam trobar i ens vam triar. Vam confiar que sortiria alguna cosa bonica i no ens ha defraudat. Ens sentim feliços i amb projectes comuns.

Ell puc afirmar que és la persona (ja no l’home) més empàtica que conec. La seva capacitat de posar-se al lloc de l’altre em sorprèn cada dia. La capacitat organitzativa, el gran sentit comú, l’assertivitat que desprenen els seus fets i les seves paraules, la sensibilitat, el respecte, el bon humor i el bon gust el caracteritzen. Un excel·lent company de viatge quan ja estàs de tornada de moltes coses, però te’n queden moltíssimes per a fer, quan saps perfectament el que vols i fuges d’allò que et destorba o incomoda. Un home que sap escriure i expressar com ningú,  amb una veu que enamora i amb un coneixement musical fora mida. En fi, això ja no és fruit de l’enamorament; això estimats, és una evidència!!        T’e Manel.

La recepta d’aquests cigrons és d’ell. Un plat senzill però que jo trobo exquisit. Un plat que el reflecteix: assequible, saborós, poc complicat i complet. Ell diu que em surt millor a mi. No és veritat. El seu toc el fa inconfusible! Gràcies Manel per compartir cigrons i vida!

QUÈ NECESSITEM? (per a 4 persones)

• 250 g cigrons cuits varietat d'Oristà o Pedrosillano*
• 1 ceba grossa de Figueres
• 100 g de pernil serrà tallat gruixut o a taquets
• 1 culleradeta (de cafè) de pimentó dolç de la Vera
• 1 culleradeta de sucre morè
• 1 pessic de sal
• 20 ml d'oli d'oliva suau

COM HO FEM?

Escorrem i passem sota l'aigua els cigrons. Tallem amb juliana la ceba i la sofregim a la paella a foc ben suau. Al cap de 10 o 12 minuts afegim la cullleradeta de sucre morè i fem una ceba caramelitzada ràpida. Mentrestant tallem el pernil a trossets regulars i petits.

Sense treure la ceba de la paella aboquem els cigrons i els sofregim, espolsem el pimentó i el pessic de sal (amb cura que el pernil ja és salat), donem uns tombs i hi afegim el pernil. No el tindrem més d'un minut al foc perquè no resulti en excés salat i no es cremi el pimentó, i ja ho podem servir.

NOTES:

* els cigrons d'aquestes varietats són de pell més fina i mida més petita que els cigrons habituals. Oristà és una població d'Osona, però potser d'envasats trobareu més fàcilment els pedrosillanos.

Noodles amb shitake, pollastre i gambes

Amb els anys, a l'igual que em passa amb el vi, he anat apreciant més la cuina internacional i en especial l'asiàtica (xinesa, japonesa, hindú, nepalí...). Anys enrere (i tampoc no en fa tants!) quan parlaves de cuina de l'Orient es reduïa tot a l'arròs tres delícies, el pollastre amb ametlles i com a més agosarat, els primers sushis que treien el nas.

Ara l'oferta gastronòmica a restaurants i bars, i les opcions de compra de productes estrangers ens ho posen tan fàcil com baixar al súper de sota casa i segur que t'ofereixen mil i una possibilitats per a variar la ja de per sí variada dieta mediterrània.

A casa he anat fent proves per aconseguir que els plats siguin saborosos i s'ajustin al gust occidental sense excessiu picant, espècies molt marcades o complements difícils de trobar. Però m'agrada que conservin l'esperit del sabor original.

Aquests noodles són una opció molt digna per oferir un plat diferent a convidats, sense cap estridència que pugui malmetre l'acceptació del plat per part de la majoria, i sense gaires complicacions.

La salsa yakisoba no cal comprar-la feta, es pot preparar fàcilment a casa amb ingredients relativament habituals sobretot per als que ens agrada cuinar, ja ho veureu. En preparacions on afegeixo algun tipus de peix, marisc o crustaci al plat, afegeixo a la salsa yakisoba casolana una tercera part d'una pastilla de brou concentrat de peix de bona qualitat (tipus Knorr). Si els feu sense afegir gambes (o en altres casos sípia, rap, cloïsses o similar), podeu obviar el brou concentrat.

QUÈ NECESSITEM? (3 persones, plat complet)

• 250 noodles de blat
• 1 ceba tendra grosseta, amb la tija verda
• 1/2 pebrot verd italià
• 1/2 carabassó
• 100 g de shitakes secs (els podeu trobar al Lidl o Carrefour)
• 1 pit de pollastre
• 15 o 20 gambetes pelades crues
• lemongrass en pols (citronella en pols) o espècies per a wok
• 40 ml de salsa Perrins o Worcester
• 50 ml de salsa de soja
• el suc de mitja llimona
• una culleradeta de sucre morè
• 1/3 de pastilla de brou concentrat de peix
• 40 ml (2 cullerades soperes) oli de girasol alt oleic
• un pessic de sal (*1)

COM HO FEM?

Posem a remullar els shitakes en un got amb aigua tèbia. L'aigua de remullar-los l'aprofitarem més tard. Tallem el pit de pollastre a trossos petits i els posem a marinar una estona amb el suc de la llimona.

Tallem les verdures a juliana i a trossos regulars. És important incloure la tija verda de la ceba tendra tot descartant la primera capa exterior.

Posem a escalfar l'oli de girasol (*2) en un wok o una paella ampla. Saltegem amb alegria(*3) la ceba i el pebrot verd deixant-los al dente. Els retirem de la paella.

Saltegem també els shitakes.

Salem i espolsem de lemongrass el pollastre i el coem a la paella. Afegirem les gambes i les farem al foc un minut tot just empolsinant-les amb el sucre morè.

Incorporem les verdures que prèviament havíem saltejat. És el moment d'incorporar el pessic de brou concentrat que desfem amb els dits.

Seguint les instruccions del paquet de noodles, els remullem en aigua que hem fet bullir. Normalment per a 250g de noodles, necessitarem 2 litres d'aigua. La portem a ebullició i, amb el foc apagat, remullem els noodles 4 minuts i escorrem immediatament.

Els aboquem a la paella on tenim les verdures, els shitakes, el pollastre i les gambes. Afegim les salses Perrins i soja, l'aigua de remullar els shitakes,  li posem un altre pessic de lemongrass i rectifiquem de sal si és necessari. Fem un parell de tombs i llestos!

Servim amb un petit bol amb salsa de soja i gaudim immediatament!

NOTES:

*1 - vigileu amb la sal! La salsa de soja, la Perrins i el brou concentrat ja en duen.

*2 - quan fem servir salsa de soja o altres salses de per si gustoses, és important fer servir oli de girasol. De fet, les tempures, els woks i les preparacions de verdures asiàtiques fan servir olis amb poc gust (girasol, palma o oliva barrejat amb girasol o altres llavors), per a donar el protagonisme al sabor de les verdures.

*3 - tant si feu servir wok o paella, saltejar les verdures s'ha de fer amb foc alt i escàs oli, segellant-les sense que s'estovin ni es cremin. Per això us caldrà una pala o cullera grossa de fusta per remenar-les, o l'habilitat de saltejar-les fent el moviment de canell corresponent. No hi poseu mai sal abans de passar-les pel wok o paella.

Frittata 4 formatges amb cirerols i olives

Ja tornem a tenir una especialitat italiana a taula! Una frittata, una preparació italiana que veig força darrerament als restaurants (italians o no) i a les xarxes socials. Suposo que ho fa que té un aspecte primaveral i sense complicacions. Una especialitat a cavall entre una truita farcida i una quiche, perquè conté llet o nata, però es fa sense base. Es cou al forn, està feta en un no-res, admet mil i una combinacions i sabors, es pot preparar individual o per uns quants comensals amb la mateixa rapidesa. I és deliciosa.

Habitualment es fa amb una paella que pugui anar al forn, que l'utilitzarem igualment per a servir a taula. Jo n'he fet una versió individual aquest cop. Un cop cuita m'agrada servir-la amb fulles fresques, avui de mostassa, però poden ser espinacs, ruca o canonges.

QUÈ NECESSITEM? (per persona)

• 2 ous de pagès
• 2 cullerades de llet
• 2 pessics de barreja de 4 formatges ratllats
• 4 o 5 cirerols
• olives negres sense pinyol (tipus verdial, d'Aragó o Kalamata)
• mantega
• sal
• pebre
• orenga
• fulles verdes (per decorar)

COM HO FEM?

format individual, directament al forn:

Pre-escalfem el forn a 200ºC, posició dalt i baix, o ventilador. Batem els ous i hi barregem la llet, els formatges, el pebre, la sal i l'orenga. Untem el recipient (safata o paella apta per forn) amb mantega i hi posem els cirerols oberts per la meitat i les olives. Aboquem la preparació anterior i ho deixem coure uns 15 minuts. Traieu-la del forn malgrat es vegi poc quallada del mig, l'escalfor residual la deixarà al punt. Decoreu amb les fulles verdes.

format per més comensals, en paella:

Fer-ho igual que en la preparació individual, però us aconsello que la qualleu prèviament 3 o 4 minuts al foc, tapada, i després la podeu posar al forn. Així evitareu que s'assequin amb excés els extrems.

Coc de full amb pera, feta i rúcula

Tenir pasta de full fresca o congelada a la nevera és un gran recurs. Sempre acostumo a tenir-ne perquè soluciona més d'un sopar improvitzat, unes postres prou presentables o serveix de base per a un pastís de fruites.

La pasta de full és dels articles alimentaris que no val la pena fer a casa ni per cost, ni per sabor, ni per la pròpia satisfacció que sempre donen les coses casolanes. Perquè fer pasta de full amb un resultat òptim és costós de temps i elaboració i sovint el resultat no acostuma a ser igual que el de pastisseria o l'industrial.

He provat diverses marques, i sense desmerèixer aquelles que no conec, una de les que més m'agraden és la pasta de full fresca dels supermercats Lidl. Sempre té un bon resultat, és cruixent, no excessivament llardosa, i puja, si et convé, generosament.

La pasta fullada sembla que té el seu origen al Pròxim Orient, amb la qual encara es fan moltes pastes típiques, sovint barrejades amb mel o cabell d'àngel. S'utilitza al shnecken, un pastisset alemany amb forma de cargol, amb panses i sucre que a França en diuen "pain aux raisins", al croissant universalment conegut al qual se li afegeix mantega, a l'sfogliatella riccia, una pasta italiana deliciosa amb capes de pasta de full i capes de crema de llimona, als miguelitos, un dolç manxeg amb forma quadrada d'únic mos, farcit de crema i empolsinat de sucre amb pols, i per descomptat la resta de preparacions més conegudes: canya, tortell, ulleres i llaçets.

Aquest és un coc que es prepara en un no-res, el mateix temps que durarà al plat!

QUÈ NECESSITEM?

• pasta de full fresca o congelada
• peres del tipus conference
• formatge d'untar
• formatge feta
• rúcula
• sal
• pebre
• pols d'all sec

COM HO FEM?

Pre-escalfem el forn a 230º funció ventilador o dalt i baix. Descongelem la pasta si és el cas. Si és fresca, directament la tallem a rectangles.

La punxem amb una forquilla, així farem que no ens pugi gaire. L'enfornem fins que la veiem gairebé daurada.

Mentrestant rentem i tallem la pera a gallons conservant la pell. La posem en un plat, esquitxada d'aigua, durant dos minuts i mig al microones a 900W.

Untem el formatge crema a la pasta de full, anem amb compte perquè no es trenqui i li espolsem l'all sec. Posem la pera al damunt i el formatge feta desgranat (ho podeu fer amb formatge rull de cabra o amb ricotta, segons us agradi la intensitat de sabor) i ho enfornem un parell de minuts a la mateixa temperatura d'abans, just perquè s'atemperi. Ho servim amb la rúcula per damunt i salpebrem.

Sara, mona de mantega i ametlles

La tradició catalana diu que el padrí o l'avi ha de regalar la mona al seu fillol el diumenge de Pasqua. Des del segle XVIII perdura aquesta tradició, i així com beneïr la palma -el Diumenge anterior de Rams- ja no és tan freqüent als nostres dies, la mona continua ben present a tots els aparadors de les pastisseries que fan elaboracions espectaculars amb pastissos, figures i composicions de xocolata.

En aquell temps les mones tenien un aspecte més de tortell i portaven tants ous com edat tenia el nen o nena obsequiat, fins que arribava als dotze anys. Les mones tenien sovint forma d'animal o objecte i eren molt semblants als coneguts "pains d'épices" francesos.

Al segle XIX la senzillesa de la seva elaboració canvia i es sofistica posant tota mena d'ornaments al pastís en qüestió. La competitivitat entre els pastissers es fa palesa, per exemple, en les particulars elaboracions que feien dos pastissers de Barcelona: en Massana del carrer Ferran, i en Palet del carrer d'Avinyó. El primer feia unes mones amb caricatures sovint de polítics les "Sí senyor", i les del segon, el tradicional Forn Sant Jaume, eren molt més austeres però amb una formula secreta de pasta reconeguda arreu (font: Wikipedia i Tradicions catalanes).

Aquest cop he volgut fer una de les mones més clàssiques que hi ha: la sara, un pa de pessic cobert de mantega i ametlla a làmines i decorada també amb les clàssiques figures de xocolata: els conills i els ous.

QUÈ NECESSITEM?
 pa de pessic (24 cm):

• 4 ous 
• 120 g de sucre
• 130 g de farina
• ratlladura d'una llimona
• un pessic de sal
• mantega o esprai antiadherent pel motlle

crema de mantega:

• 125g de mantega pomada
• 100 g de sucre
• 25 ml d'aigua mineral
• 2 rovells d'ou

almívar:

• 100 g de sucre
• 100 ml d'aigua mineral

decoració:

• ametlles laminades
• sucre en pols
• melmelada d'albercoc

COM HO FEM?

Preescalfem el forn a 180º.

Separem els rovells de les clares.

Els rovells els batem amb el sucre fins que la barreja blanquegi. Ha de triplicar el volum. Si ho feu amb un batedor de barnilles elèctric us anirà molt bé.

Afegim la farina tamisada i la ratlladura de llimona, deixant una pasta ben espesa. 

Muntem les clares a punt de neu amb el pessic de sal. Amb una llengua de gat les afegim amb cura a la pasta anterior amb moviment de baix cap a dalt.

Preparem el motlle amb mantega o esprai antiadherent, aboquem la massa i deixem coure al forn a 180º, si teniu amb funció ventilador, i sinó dalt i baix amb la safata a 1/3 inferior, durant 20 o 25 minuts.

Deixeu-lo refredar un minut amb la porta entreoberta i després fora.

Preparem l'almívar: en un cassó hi posem l'aigua i el sucre, i el deixem fins que bulli i retirem.

Partim el pastís en dos. Pintem amb l'almívar les dues parts i cobrim la inferior amb la melmelada d'albercoc. No ho cobrim encara, després hi afegirem una mica de crema de mantega pel damunt d'aquesta melmelada.

Preparem la crema de mantega: hem de fer un almívar espès amb l'aigua i el sucre. Per això s'ha de deixar bullir 3 minuts a foc ben alegre. Sabreu que el teniu fet si arriba a 104º amb un termòmetre de cuina o si el toqueu (amb compte que crema!) i agafeu una goteta entre dos dits i us fa un fil. En aquest punt cal abocar-ho ràpid damunt dels rovells i batre manualment amb barnilles enèrgicament. Un cop freda la barreja, hi afegim la mantega i tornem a batre amb el batedor.

A mi m'agrada torrar una mica les ametlles laminades, i ho farem en una paella a foc controlat i anant remenant contínuament. (opcional)

Per mitjà d'una màniga pastissera, hi posem una mica de crema de mantega pel damunt de la melmelada del mig. Juntem les dues parts i untem bé tot el pastís pel damunt i els costats amb la crema de mantega, ho cobrim amb les ametlles i ho empolsinem amb sucre en pols. Decorem la mona amb les figures de xocolata i els plomalls.

Patates farcides gratinades

M'encanten els plats d'aprofitament. Aquells que obrint la porta de la nevera t'ajuden a fer servir productes que s'han fet servir en altres preparacions i que acostumen a ser ràpids.

Avui són unes patates farcides de verdures amb un petit toc de sobrassada per a potenciar el sabor. Però en lloc de la sobrassada, si ho preferiu, es pot posar cansalada viada o pernil dolç.

La patata sempre ha estat un element bàsic d'alimentació, fins i tot en èpoques on alimentar-se era pura supervivència. Les primeres cultivades es van veure a Colòmbia, per allà el s. XVI, però es va importar de Perú a la península sobre la mateixa època. I com en molts altres aliments, fou un francès, l'Antoine Parmentier un agrònom i farmacèutic, el que al s. XVIII va aconseguir utilitzar-la en banquets i fer-la d'ús per a la població per tal de minvar la fam d'aquells temps. Vet aquí que una de les millors i saboroses preparacions amb patata sigui el parmentier, un puré de patata amb mantega, aromatitzat amb diversos sabors.

Les creïlles, trumfos o trumfes triomfen a la cuina. Ja ho deia La Trinca "és evident que l'home ve de la patata...I és que la patata és el nostre sustent, la fècula es veu, i és un gran aliment!" ;-)

Sempre dic que si tens patates,  pots sortir molt dignament del pas i preparar un bon plat, un fantàstic acompanyament o fins i tot un aperitiu sensacional.

QUÈ NECESSITEM?

• una patata kennebec o monalisa gran per persona 
• carabassó*
• ceba*
• pebrot vermell*
• trompetes de la mort (opcional)
• 1 culleradeta de tomàquet fregit per patata
• sobrassada
• oli d'oliva verge
• mantega
• formatge emmental ratllat
• herbes provençals i/o orenga
• sal i pebre

* no poso quantitats exactes, perquè tot dependrà de la quantitat de patates que preparem.

COM HO FEM?

Rentem bé les patates conservant-ne la pell, per tant ho farem amb un raspall per deixar-les ben netes. A mi m'agraden escalivades al forn, per això les emboliquem amb paper d'alumini i les posem al forn a 220º de 35 a 40 minuts, fins que punxant-les les trobem toves. També les podem bullir amb aigua amb sal uns 20-25 minuts. El temps dependrà de la mida de la patata. Comproveu-ne en ambdós casos la cocció.

Jo he posat trompetes de la mort que tenia assecades. Ho podeu substituir per xampinyons o no posar-ne. Poseu-les a hidratar amb una mica d'aigua calenta.

Mentrestant posem una raig d'oli en una paella i sofregim la ceba tallada a brunoise, quan transparenti hi afegim el pebrot tallat a daus petits i el sofregim, afegim les trompetes i les coem 3 minuts; i per últim el carbassó i el tomàquet fregit. Empolsinem amb herbes provençal o una mica d'orenga, sal i pebre.

Un cop cuites, les deixem refredar i les partim per la meitat al llarg. Buidem una mica el seu centre, tot mantenint patata als marges. Afegim la patata al farciment de verdures i ho barregem.

Omplim les patates, posem una mica de sobrassada al cim i per últim el formatge ratllat.

Ho gratinem uns minuts i llestos!

PKU: poseu el formatge hipoproteic ratllat, i si us cal, substituïu la sobrassada pel xoriç especial.

Hamburguesa de pollastre amb salsa de iogurt

Es presenta una setmana futbolera i de grans emocions amb els vuitens de finals de la Champions i el sempre emocionant derby Barça-Madrid. Els sopars de partit convenen ser ràpids d'elaboració i fàcils de menjada, per no perdre ni un passi, ni una posició d'aquest jugador o de l'altre...El Barça apunta maneres aquesta temporada, esperem que la sort i l'esforç de l'equip ens acompanyi!

Una proposta de sopar informal, ràpid i a més a més econòmic, amb ingredients que probablement teniu a casa.

Podríem estar tot el dia debatent sobre el que podem considerar fast-food, que no vol dir menjar ràpid i dolent. Simplement, sota el meu punt de vista, són menjars que es fan sense gaire feina, que serveixen per endur, per no complicar-se la vida a la cuina o per improvitzar. Però si ho fem amb ingredients casolans la cosa canvia substancialment.

Els reis de les hamburgueses són els americans. Dono fe que les millors hamburgueses les he menjat allà. Les que fan als bars de carretera del Mid-West d'EEUU són espectaculars, i les fan amb milers de combinacions possibles d'acompanyament, cocció, tipus de pa i salses. Això sí, la majoria són de vedella o de bou. Quan demanes les hamburgueses et contesten amb un reguitzell de possibilitats de grams, coccions, salses, acompanyaments, que al final et concentres amb el pes per no menjar-te una hamburguesa de lliura i mitja (600 gr) i els dius: "la més popular" i així acabes abans!

D'hamburgueses en podem fer de totes formes i gustos: de vedella, de porc, mixta de porc i vedella, vegetals de tofu o seità, de carbassa, de peix... Aquesta però, és de pollastre. Uns "tristos" pits de pollastre que haurien acabat a la planxa es converteixen en un sopar més atractiu i divertit.

Ho podeu fer en format normal o en format mini. Ja sabeu que a casa aquest format petit ens va més bé, per la limitació de grams de proteïnes que poden consumir els meus nanos. Així, per nosaltres és ideal.

La salsa que l'acompanya és una salsa de iogurt casolana que varia l'habitual kètxup o mostassa.

QUÈ NECESSITEM? (per a 4 hamburgueses o 8 mini hamburgueses)

• 4 panets o 8 puçes (mini panets)
• 600 g de pollastre
• 1 ou
• 2 cullerades de pa ratllat
• 1/2 culleradeta de pebre
• 1/2 culleradeta de pebre vermell
• 1/2 culleradeta de comí mòlt
• 1 culleradeta d'all sec picat
• 1 culleradeta de ceba seca picada
• 1 culleradeta de sal
• 1 branca de julivert o coriandre. 
• enciam o fulles mesclum
• 1 tomàquet madur
• 1 ceba tendra
• formatge tendre de cabra

per a la salsa de iogurt:

• 1 iogurt natural normal o desnatat
• 1 cullerada de maionesa
• 1/2 tomàquet ratllat
• 1/4 ceba tendra ratllada
• el suc de 1/2 llimona
• sal al gust
• un polsim de sucre
• julivert i/o porradell picat
• un polsim de lemongrass (opcional)*

COM HO FEM?

Piquem la carn de pollastre o bé amb picadora adequada o a ganivet. Afegim l'ou, el pa ratllat i les espècies i ho barregem. Ho deixem marinar uns 10 minuts i formem boles de la mida triada (normal o mini) i les aplanem. Jo faig servir la base d'un got, o bé amb la mà plana.

Les coem a la planxa al punt que ens agradi. A casa les fem amb el foc força alt, una mica sobtades, tres minuts per un costat i un minut i mig per l'altre si són de mida gran (125g-150g). Així queden ben fetes per fora però ben tendres de dins i l'ou es cou perfectament. Reduir el temps si fem el format mini.

Preparem la salsa barrejant els seus ingredients en un bol.

Tallem a rodelles el tomàquet, i la ceba tendra a juliana.

Posem a escalfar els entrepans o bé una mica al forn o damunt la paella que hem utilitzat. Untem el pa amb la salsa, hi posem l'hamburguesa, una rodanxa de tomàquet i la ceba tendra laminada. Hi afegim el formatge de cabra esmicolat, l'enciam o mesclum, i una mica més de salsa. I ja ho tenim!

*podeu trobar lemongrass en pols als supermercats Lidl o bé a botigues de menjar hindú o del magreb.

Sípia amb patates i pèsols

O patates amb pèsols i sípia...Perquè com en tants altres plats de peix, no us sabria dir si acaben sent més bones les patates i els pèsols, que la sípia!

Un plat tradicional, d'aquells de tota la vida. És com un bàsic d'armari, són els plats que una ha de tenir a la retina per a fer-los en qualsevol moment. Això sí, ja sabeu que els plats guisats són contundents i serveixen de plat únic. Escalfen el cos i alegren l'esperit. Així que val més que faci fred, a menys que vulgueu suar la samarreta! I com que estem a març i no ens podem refiar del bon temps que ja apunta, i en previsió d'un cap de setmana un altre cop amb baixes temperatures, podeu aprofitar per a preparar-lo.

Aquest plat també es feia a casa en Quaresma. Per a variar del bacallà, interminable en les seves elaboracions, es comprava sípia i es feia guisada d'aquesta manera. I és que aquest plat és d'aquells que agrada a tothom, petits i grans. No té entrebancs, tot és a mida de forquilla, és saborós i és una esplèndida opció per a congelar (trieu la varietat de patata que us recomano) o preparar un tuper per a endur-se a la feina.

Aquí sí però, que val la pena que posem atenció en les patates i els pèsols utilitzats. Ara ja comença la temporada del pèsol. A les botigues de proximitat podem trobar-los desgranats si us voleu estalviar la feina. En aquest cas eren uns pèsols del Maresme que, gràcies al temps agradable que ha fet aquests darrers dies s'han pogut collir en condicions.

Aquesta "perla verda" com en diuen a la comarca, o el "caviar verd" que en diu Carme Ruscalleda, forma part del plat típic del Maresme i fins i tot se'n dediquen unes Jornades Gastronòmiques que se celebren a partir de Sant Josep. Aquesta comarca té les condicions idònies per a un pèsol autòcton i de qualitat: la humitat del mar, la fresca del litoral i el paravent de les muntanyes del Maresme. Tenen unes varietats, el pèsol de la floreta o el garrofal, úniques de la comarca. El pèsol és considerat una llegum per les seves qualitats nutricionals però es menja com a verdura, perquè llevat de llocs d'alta muntanya, no s'acostuma a assecar.

La planta del pèsol és complexa i entretinguda. Cal lligar-la a la canya fins a deu vegades al llarg del seu creixement. Per a recollir-lo no valen màquines, cal fer-ho a mà i anar comprovant un per un que tots els grans hagin sortit i no es passin de mida, que afectaria al seu gust i a la seva dolçor. Així que, vist la joia culinària del pèsol, aquest plat és senzill però de primera!

QUÈ NECESSITEM? (per a 6 persones)

• 7 patates mitjanes (Kennebec o Red Pontiac)
• 1 ceba grossa o 2 de mitjanes
• 6 sípies brutes
• 250 g de pèsols desgranats
• 1 tomàquet madur
•  2 grans d'all
• 150 ml de xerès sec o vi blanc sec
• aigua o brou de peix per a cobrir la cassola
• oli d'oliva suau
• sal
• pimentó de la Vera

COM HO FEM?

Netegem la sípia i guardem la melsa. La tallem a trossos i la sofregim a la cassola volta i volta. No la coem gaire, perquè se'ns quedaria dura. La retirem i a la mateixa cassola sofregim la ceba tallada a brunoise i els dos grans d'all aixafats. Un cop que la tinguem transparent-dauradeta, hi afegim el tomàquet i les patates que prèviament hem pelat i tallat a trossos (aptes per a un mos) tot esberlant la part final del tall que fem amb el ganivet. Donem un parell de voltes, afegim la melsa de la sípia i ho coem tot un parell de minuts. Afegim el vi i deixem evaporar. Barregem de nou la sípia, afegim els pèsols, rectifiquem amb un polsim de sal (amb cura perquè la sípia ja en porta) i ho cobrim amb aigua o un brou de peix suau (que podeu fer amb espines i caps de peix, i reservar al congelador per aquests casos). Ho coem 20 minuts a foc suau, afegim un polsim de pimentó de la Vera i deixem coure 5 minuts més o fins al grau d'evaporació de la salsa que més us agradi.

Com en tots els guisats, guanya d'un dia per a l'altre.  

Macarrons nero di sepia amb verdures a l'aglio e peperoncino

Aquesta recepta és alegre encara que la veieu negra, negra. I és que les verdures s'alegren amb el toc del pebre de cirereta (peperoncino) i l'all (condiment preparat "aglio e peperoncino" que trobareu a qualsevol botiga de productes italians o queviures gourmet), i un saborós gust de peix amb el brou utilitzat. No patiu, però, perquè la pasta negra en aquest cas seca, no us deixarà la boca negra com ho faria la negra fresca! És una pasta molt utilitzada a Sicília i Calàbria, per a mi, les dues regions reines de la pasta italiana. Allà, sovint als restaurants, la serveixen amb peix que acostuma a ser sípia, calamar o gambes.

La primera vegada que la vaig menjar però, va ser a Roma. Molt a prop de la turística i famosa Fontana di Trevi hi ha un restaurant amb una terrassa magnífica plena d'heures, un oasi de frescor a l'estiu i una delícia de solet a l'hivern. El restaurant Vineria il Chianti ofereix bàsicament especialitats toscanes,  però aquell dia va incloure una especialitat calabresa amb pasta negra. Recordo especialment el vi que vam beure, dins d'una amplíssima selecció, aconsellats pel cambrer, vi del qual vaig prendre bona nota a la meva llibreta del viatge: un Chianti Classico Riserva, de Castello di Monsanto. Un vi bó al paladar i a la butxaca (vistos els preus que hi havia!). Deliciós el conjunt.

Just a l'entrada de la terrassa del restaurant i barrejades amb les llambordes rústiques del terra, hi havia tot de monedes enganxades, les unes lires italianes, les altres euros, que lluïen totes daurades al mig de la grisor del paviment, potser per fer una al·legoria al costum de llençar una moneda d'esquena a la Fontana en demanar un desig. La diversió del dinar es va convertir en observar la quantitat de gent que s'ajupia per a recollir-les de terra i la sorpresa que s'enduien en veure-les enganxades! O d'altres que feien la intenció de recollir-les però en veure's observats, es feien enrere. O els nens que intentaven amb pedres o cops de peu, desenganxar-les del seu ciment! Vam estar ben distrets i he de dir que jo també vaig caure en la trampa quan entràvem al restaurant! ;-) 

Així doncs aquest és un plat de pasta amb gust mariner però sense peix, amb toc picantó i en el que és bàsic utilitzar verdures saboroses i un bon brou de peix. Si feu servir verdures de tamany petit, segur que guanyareu en sabor.

I ja que fem un plat de pasta italiana, recordarem que no totes les pastes valen per a qualsevol preparació. La norma bàsica dels italians és per la pasta curta (macarrons -penne-, espirals -spirali-, rigatoni, cocciole, ditali, mezzani...), utilitzar salses adequades a la mida de la pasta amb entrebancs tallats a mida de forquilla o més petits que es colaran per dins dels forats. Per la pasta llarga, però, no podem posar entrebancs més petits o incòmodes per agafar (un italià no faria mai un plat de pasta lunga amb pèsols, per exemple). Si us interessa que la pasta reculli tot el sabor d'un brou o un condiment, trieu pasta amb estries exteriors (penne rigate, o rigatoni). I per últim, les normes principals: MAI posar oli a l'aigua de bullir la pasta seca, respectar la cocció al dente i posar-la quan l'aigua bulli i abocar la sal tot just després, amb foc ben alegre, i remenant amb cura de tant en tant.

QUÈ NECESSITEM? (per a 4 persones)

• 350 gr de macarrons (penne rigate) al nero di sepia
• 2 carabassons de mida petita
• 2 tomàquets petits de pera
• 1 ceba de figueres petita
• la meitat d'un pebrot vermell
• 150 ml de caldo de peix Aneto
• 1/2 culleradeta de condiment aglio e peperoncino 
• sal
• oli d'oliva suau
• sal Maldon

COM HO FEM?

Tallem el carabassó i el pebrot en daus d'1,5cm (no pas a brunoise) i la ceba a juliana. Pelem el tomàquet (si us costa el podeu escaldar 30 segons en aigua bullent) i el tallem a daus de la mateixa mida. Sofregim la ceba primer, després el pebrot, el carabassó i el tomàquet, sense afegir sal. Quan estiguin fets sense estar tous, els salem i retirem la paella del foc. Barregem el brou de peix amb el condiment d'aglio e peperoncino. Tornem a posar la paella al foc i aboquem el brou fins que gairebé s'evapori. Mentrestant, coem la pasta seguint les indicacions del paquet, l'escorrem (en aquest cas no cal guardar aigua de cocció) i la barregem amb la salsa. Si voleu, afegiu flocs de sal Maldon per damunt, però no hi poseu formatge en aquest cas!

É pronto si mangia! 

Bacallà a la barcelonina

Som al segon divendres de Quaresma. Així que ara trauríem una altra cama a la senyora nina amb cara de castanyera-pagesa que té set cames, com setmanes té aquest període. Un període en el que es barregen els costums pagans i els de més marcat accent religiós. Un costum cristià que demanava abstinència i desdejuni exactament igual que el Ramadà musulmà,amb absència de festes i celebracions, o expressions d'alegria. Això ha quedat en l'oblit i, des del meu punt de vista, afortunadament només es manté la tradició bàsicament gastronòmica i no pas pel desdejuni, sinó per l'elaboració de plats típics d'aquesta època.

D'aquesta tradició van sorgir molts plats i moltes receptes que tenien bàsicament el peix (perquè es prohibia el consum de carn) com a protagonista, i en el que destacava el rei de la Quaresma: el bacallà.

Aquest mes la revista Cuina fa un monogràfic d'aquesta menja que m'apassiona. Són tantes les preparacions de bacallà que s'arriben a fer a Catalunya i tan bones que no sabria triar-vos-en una. Des dels bunyols de bacallà al bacallà a la llauna, passant per l'arròs amb bacallà, el xató, el més modern carpaccio o la brandada... Ha estat sempre un peix cuinat a casa. La iaia Conxa el brodava. Encara recordo el flaire dels bunyols de bacallà fregint-se a la cuina, o el gust del bacallà amb samfaina, o la olor dels talls dessalant-se a la nevera curosament...

L'article em fa recordar també quan anàvem a comprar el bacallà, un bon tall de morro o de filet, a la Casa del Bacalao, al carrer Comtal. La mestressa sempre em donava un tall de bacallà esqueixat ja dessalat quan jo tot just arribava al taulell on despatxaven. Unes piques de marbre blanc i lluent i uns ganivets imponents que tallaven els trossos de bacallà sec o remullat, segons comanda, em deixaven embadalida. I després tornàvem a casa amb la "Monyos" el bus 91 que sortia de la Virreina a la Rambla i arribava a Hostafrancs on vivíem, deixant ben perfumat tot l'autobús amb el flaire del bacallà dins una paperina de paper d'estrassa. Per cert, que l'ofici de bacallaner només existeix a Catalunya, mireu si l'apreciem!! I les millors cuines d'aquest peix, al nostre país, a Portugal i al País Basc.

De les receptes que apareixen a la revista hi ha la que avui us preparo, però amb el sabor particular de casa. El sofregit de tomàquet l'he substituït per una melmelada de tomàquet que el suavitza i contrasta els sabors. El gratinat d'all-i-oli jo el faig molt subtil en aquesta recepta, perquè n'hi ha una altra en què el gratinat ha de ser més protagonista: el bacallà a la muselina d'all.

QUÈ NECESSITEM? (per persona)

• 1 tall de morro o filet central de bacallà
• 25 g de panses
• 15 g d'espinacs frescos
• 10 g de pinyons
• 1 gra d'all
• 2 cullerades de conyac 
• allioli
• 1 cullerada de melmelada de tomàquet
• sal
• pebre negre
• oli d'oliva verge extra

COM HO FEM?

Primer el bacallà cal confitar-lo:

1) tècnica convencional: cobrir-lo d'oli d'oliva suau i deixar-lo coure 30 minuts, controlant amb un termòmetre de cuina que la temperatura estigui en tot moment entre 60º i 65º. 

O bé,

2) tècnica ràpida al microones: embolicar el tall individualment, amb l'all laminat i un bon raig d'oli d'oliva verge extra, dins d'un film transparent i tancar-lo ben tancat. Coure 1 minut a mitja potència (400 W-450 W) si es tracta de llom. Si és un tall més prim, reduïu una mica el temps.

Saltegem les panses amb un rajolí d'oli a la paella perquè s'inflin, afegim els pinyons i quan agafin color, ho ruixem amb el conyac i deixem evaporar. Reservem.

Saltegem poc els espinacs frescos, els retirem de la paella i els salpebrem.

Posem el bacallà que hem confitat en un recipient apte pel forn, pintem la seva superfície amb l'allioli i el gratinem 3 minuts a 180º, fins que l'allioli es dauri.

El servim amb un llit de la melmelada de tomàquet, i els espinacs, panses i pinyons.