Macedònia tropical amb iogurt de coco

  

Us asseguro que aquesta entrada fa dies que la tenia apunt. Però entre problemes familiars de salut, els meus habituals i que des de diumenge es cremava l'Empordà m'han tingut col·lapsada. Com sabeu, jo estiuejo a Sant Llorenç de la Muga, un preciós poble de l'Empordà que s'ha vist aquests dies envoltat pel foc. Al poble no li ha tocat el rebre afortunadament, però si als voltants. Una llàstima que per la inconciència d'un desgraciat (no se m'ocorre altra manera d'anomenar-lo) que va tirar una burilla encesa, s'hagi provocat un desastre d'aquesta magnitud.

Empordà estimat, entre tots, tornarem a refer-te!

El pantà de Boadella des de Santa Magdalena, amb la serra de les Salines i l'Albera al fons (ara fa un any).

Bé, anem a la recepta d'avui. La macedònia és d'aquelles postres tradicionals que sempre venen de gust. És una bona manera de menjar fruita variada, acabar peces que necessiten ser consumides ràpid, per evitar la mandra de pelar la fruita en acabar de menjar...

A Memòries d'una cuinera aquest mes ens fan aquesta proposta clàssica i refrescant, que sovint agrada a tothom.

La macedònia a casa la fem de moltes maneres. He de dir però que jo la prefereixo més amb fruita fresca que amb almíbar, i prefereixo no posar fruita confitada perquè l'endolceix excessivament.

Són unes postres que es poden preparar amb una certa antelació i si la deixes tallada amb un raig de llimona i taronja a la nevera, actuen de conservants naturals i a l'hora de servir està tan fresca. Passa bé després d'àpats contudents i normalment agrada a petits i grans.

A la pinya, el mango i el kiwi -tropicals de veritat- he afegit el préssec paraguaià pel sabor i pel nom, no tant pel seu origen tropical, que no el té!!  ;-)

Si li afegim el iogurt de coco li dóna un toc molt "tropicalero" que recorda a una pinya colada però a mossegades. I si voleu un rajolí de rom, ja li dóna el punt caribeny més marxós. Ara bé, sempre teniu l'alternativa que si no us agrada el coco, podeu canviar-ho per un iogurt natural. Us quedarà igualment deliciós.

Aquí teniu:

QUÈ NECESSITEM? 

• 3 talls de pinya natural
• 1/2 mango
• 2 kiwis
• 3 préssecs paraguaians
• 2 cullerades de suc de taronja
• 1 culleradeta de suc de llimona
• 1 cullerada de sucre
• 1 iogurt de coco
• un raig de rom (opcional)

COM HO FEM?

Pelem la fruita i la tallem a bocins. La posem en un bol on hi barregem el suc de taronja i el de llimona amb el sucre. Afegim el rom si volem. Servim en un bol o copa posant una capa de trossets de fruita, 2 cullerades de iogurt de coco, i una altra capa de bocins de fruita.

Servir fresca, però no molt freda per a poder assaborir el gust de la fruita.

Arròs inflat d'arròs amb llet

La meva relació amb l'arròs amb llet no és gaire bona, i no serà perquè no m'agradi el gust o la textura, sinó simplement perquè considero que són unes postres molt potents per acabar un àpat. L'arròs té un poder saciant important i no l'assimilo com a final d'un dinar o un sopar. Però potser és perquè l'he provat poc, perquè el mateix argument el podria fer servir per un pastís i no ho faig...

Però bé, com que no estic en un moment personal per parlar de relacions i contradiccions, sí que he volgut posar un xic d'imaginació al tema perquè em feia il·lusió participar a Memòries d'una cuinera, de les amigues blocaires Judith i Mònica. He de dir que havia descartat participar-hi en primera instància, però la Judith és una persona que té el poder d'engrescar a la gent, de motivar-nos a fer invents culinaris. Em va dir: "sempre li pots donar la volta a les postres", i això he fet! L'arròs amb llet tradicional és humit, cremós. Aquest arròs inflat és cruixent, solt. Una proposta més de tipus "snack" per a picar com si fossin crispetes o entreteniments llaminers. Us explico.

QUÈ NECESSITEM?  (per a 2 racions)

• 50g d'arròs de gra normal
• 2 gots d'aigua
• 1 got de llet
• la pell d'una llimona
• canyella (en branca i mòlta)
• ratlladura de llimona
• 3 cs sucre morè
• oli de girasol

COM HO FEM?

Coem l'arròs primer 25 minuts com és habitual. Escórrer bé. Un cop cuit, fem bullir l'arròs amb la llet, la branca de canyella i la pell de llimona. Ho infusionem 5 minuts més. Escorrem.
Col·loquem l'arròs a la safata de forn o en un motlle antiadherent. L'enfornem a 80º durant gairebé dues hores fins que queda ben sec.
Acte seguit el fem fregir amb oli ben abundant. El deixem escórrer en un colador i quan encara és calent afegir les 3 cullerades de sucre i la canyella en pols. Per últim he afegit ratlladura de llimona i l'he escampada pel damunt.

Un caprici per picar sense parar!

Pastisset de xocolata en tassa

Tremendament fàcil, tremendament ràpid, tremendament bó.
Aquest és un petit caprici per als amants de la xocolata. Un pa de pessic tendre, no excessivament dolç, amb una textura menys compacta que un brownie, però que el recorda. No porta ous. Es fa en una tassa i al microones. I atenció: es fa en un minut. Sí, sí, un minut de veritat!!

Jo ja és de tothom sabut que sóc una amant de la xocolata negra, en totes les seves presentacions. Tant li fa que sigui en gelat, pastís o xocolata a la tassa. Però reconec que acudeixo a ella, en dosis petites, en moments un xic especials. Diria que és el substitut a un cigarret: em serveix per a relaxar-me, per oblidar el regust d'un dia de feina massa intens (què dura és sempre la darrera setmana abans de vacances!!) i per a  recordar-me la dolçor dels petons dels meus, que ara ja fa quatre dies que no veig!!

La recepta la vaig veure en un bloc encantador d'una navarresa Bocados dulces y salados que si consulteu us encantarà!

Mireu què fàcil!:

QUÈ NECESSITEM?

• 6 culleradetes de llet
• 2 culleradetes de cacau (jo, Valor)
• 2 culleradetes de sucre
• 2 culleradetes de farina
• 4 culleradetes d'oli de girasol
• la punta d'una cullereta de llevat Royal

COM HO FEM?

Barrejar-ho tot dins d'una tassa fins a obtenir una massa homogènia. Escalfar-ho al microones un minut a la màxima potència. Deixar reposar 3 minuts. Desenmotllar un cop fred i espolsar-lo de sucre glas i encenalls de xocolata.

Un petó de xocolata que us envio a tots!

Gelat de guaiaba amb sopa de coco

La recepta del 15 d'aquest mes de juliol proposava una opció d'allò més refrescant: preparar un gelat o un sorbet. El juliol a a casa és temps de buidar nevera i rebost de cara a les vacances. És per això que, aprofitant uns ingredients obsequi d'un concurs de cuina se'm va ocórrer preparar aquest gelat, molt, molt tropical.

Val a dir que, fins ara, només havia preparat gelats/sorbets amb fruita ajudada per la thermomix, on simplement hi poses la fruita gelada i una mica de sucre i llestos! Però em feia gràcia provar un gelat una mica més cremós.

La guaiaba és una fruita tropical. Prové del Carib i és molt utilitzada a Colòmbia com a fruita per a preparar melmelades, jalees i postres dolços. També és molt popular a Centreamèrica i nord de Sudamèrica. Curiosament se'n fa un producte anomenat bocadillo, que és una preparació semblant a un codonyat, és a dir l'equivalent a membrillo.

És una fruita curiosa perquè l'aspecte és de pera, amb un interior com la figa, un sabor entre el préssec i la pera tipus conference, i la textura del codony. Té unes llavors molt dures que cal descartar.

En aquest cas la guaiaba era amb almívar, la qual cosa la fa una mica més deslluïda en quant a color, però amb l'avantatge d'estar ja cuita. Com que la textura d'aquesta fruita ja és cremosa, no requereix ni ou (que jo volia evitar), ni gaire nata.

Aquí ho teniu:

QUÈ NECESSITEM:

• un pot de 400g de guaiaba en almívar (pes escorregut)
• 4 cullerades de suc de taronja
• 1 cullerada de suc de llimona
• 90g de sucre
• 150ml de nata muntada
• 90ml de llet de coco
• coco natural
• ratlladura de llima

COM HO FEM?

Escórrer les guaiabes del suc de l'almívar, afegir el sucre i els sucs de taronja i llimona. Triturar. Passar pel colador xinès per tal d'eliminar les llavors.
Muntar la nata ben freda i afegir suaument al puré anterior. Posar-ho en un recipient apte per al congelador. Al cap d'una hora i mitja o dues, remenar la preparació amb una cullera de fusta, per evitar els cristalls de congelació.  Anar-ho fent cada hora, dues o tres vegades. Triturar de nou o barrejar-ho bé perquè emulsioni.

Just al moment de servir escumar la llet de coco en un escumador per a fer capuccino. Posar-ho com a base al plat, servir el gelat i decorar amb ratlladura de llima i encenalls de coco fresc.

Gotets de fruita quallada

 

Avui vull ensenyar-vos uns gotets de fruita quallada o podríem dir-ne també de fruites amb quallada.

Bé, anem a pams!! Aquesta recepta té l'objectiu de recalcar més les virtuts d'un producte que per a mi té una utilitat fonamental: l'agar-agar, que no pas l'originalitat de la recepta.

L'agar-agar prové d'una alga que té el seu origen en els mars del sud d'Àfrica. És incolora, insípida i absorbeix aigua en quantitats de 200 i 300 vegades el seu pes, formant una gelatina (font: Wikipèdia).

L'agar-agar és una gelatina natural, d'origen vegetal, que no enterboleix les preparacions, que gelifica completament en mitja hora, que conté un 95% de fibra i gelifica, i això cal tenir-ho en compte! sucs àcids com el de la pinya i la taronja, que es resisteixen a la gelatina de cua de peix tradicional. I un altre avantatge: permet escalfar-la completament -en el cas dels plats calents- un cop el plat acabat, sense que perdi la forma, cosa que amb la gelatina convencional se'ns desfaria un xic.

L'agar-agar no té poder saciant com la gelatina de peix, perquè no conté proteïnes, de manera que acaba essent un component de la cuina amb moltes funcions però molt neutre en color, sabor i valors nutricionals.

Ja sabeu que a casa hem de controlar la ingesta de proteïnes dels nanos i aquest producte ens dóna molt de joc per a preparacions tant dolces com salades.

Les proporcions de referència són:

- per a gelatines dures: 8g d'agar-agar per cada litre d'aigua o líquid

- per a gelatines toves 6g d'agar-agar per cada litre d'aigua o líquid. I opcionalment se li pot barrejar gelatina.

Per tant l'agar-agar també pot barrejar-se amb la gelatina de peix. Amb l'única cosa que no funciona és en mitjans grassos, però funciona perfectament en brous i gelatinitzant preparacions que puguin contenir greix, sempre i quan la barreja de l'agar-agar es faci en líquid adequat.

No és per desmerèixer la gelatina de peix, però a casa aquesta la utilitzem més per a fer el monyo de la Júlia en les competicions de natació sincronitzada, que no pas a la cuina (!!).

Vinga us explico! Aquests gotets són d'allò més fàcils:

QUÈ NECESSITEM?

(per a 4 gotets)

• 16 galetes Maria
• 2 cullerades de mantega
• 2 iogurts naturals (pkus: l'equivalent de iogurt Pral)
• suc de taronja
• suc de pinya
• melmelada de cirera (o de gerds, o de maduixa o del que vulgueu)
• agar-agar
• sucre

COM HO FEM? 

Barrejar la mantega fossa amb les galetes Maria triturades i dipositar una capa de base al fons dels gotets, tot apretant amb un gotet més petit o amb el dors d'una cullera..
Ensucrar el iogurt, i escalfar 1/4 de litre d'aigua amb una cullerada de sucre i afegir-li 2 grams d'agar-agar (sigueu rigorosos amb aquesta quantitat!). Barrejar el quart d'aigua refredada una mica, amb tres iogurts naturals (si us convé, podeu fer servir la preparació de quallada Royal per a obtenir un resultat semblant). Abocar un dit de la preparació als gotets. Deixar refredar una mica a la nevera, i mentrestant, preparar la capa del sucs de color taronja:  jo vaig utilitzar-ne de pinya i taronja barrejat al 50%. Escalfar la barreja dels sucs i remenar 3g d'agar-agar en proporció a 3/4 de litre de suc (l'agar-agar cal sempre utilitzar-lo barrejant-lo en líquid calent, que després es refreda). Abocar als gotets. Un cop solidificada aquesta part, acabar el gotet amb una mica de melmelada de cirera (o del que vulgueu) al damunt i servir ben fresquet. La veritat és que sembla més entretingut de fer-ho en explicar-lo, que com és en realitat. És senzill i fàcil, l'agar-agar sempre dóna el mateix resultat.

Us ensenyo el que utilitzem a casa: és un producte que cundeix moltíssim i té una caducitat molt llarga. Proveu-lo, si no ho heu fet, perquè us sorprendrà!

Batut de fruites

Avui finalment ha tret el nas el sol i ens ha regalat un matí amb la temperatura pròpia del mes de juny. A casa hem tingut un cap de setmana molt esportiu. Els dos campions de casa ens han lluit totes les seves aptituds esportives, amb tot el seu l'esforç en remull i seguint el ritme dels seus accelerats batecs. Un cop a casa, descans i què millor que un batut fresc, multifruites, vitamínic i reconstituent?

El secret no és més que fruita ben fresca, ratlladura de llimona que potencia els sabors i serveix d'antioxidant -així aguanta una miqueta les vitamines mentre li feia la foto ;-) - i la mel clara que li dóna el toc dolcet sense emfarfegar. És ideal que tingueu la fruita freda, així no l'aigualireu gaire posant-hi gel.

QUÈ HI POSEM?

(Per a 4 gots)

• 2 rodanxes de pinya
• 1 plàtan de Canàries
• 1 poma verda gran smith
• 10 maduixes
• 250 ml de suc de taronja
• el suc de mitja llimona
• la ratlladura de mitja llimona
• 100 ml d'aigua ben freda
• 50 ml de nata líquida 18% MG
• 2 cullerades soperes de mel clara

COM?

Batre la fruita i tots els ingredients, excepte la nata i la mel. Un cop batuda, afegir la nata a rajolí poc a poc i per últim incorporar-hi la mel.

Mousse de maduixa

Ahir dissabte l'equip de metabòliques de l'Hospital de Sant Joan de Déu va organitzar la Jornada culinària anual. Amb el nom de Coques, Tutti Frutti i la Colla Metabòlica proposaven un concurs de plats elaborats amb fruites d'estiu.
Hi havia tres categories per optar a premi: infantil (< 12 anys), joves (< 16 anys) i adults. A casa vam presentar tres receptes, i dos d'elles van obtenir premi. Estem molt contents!! perquè això és un estímul per als nens.

Gràcies a les idees de la Mercè en el seu blog Destapant Cassoles -que he dir que és la meva primera seguidora!-, vaig adaptar una mousse de maduixa als ingredients que podem utilitzar. El resultat va ser fantàstic de gust, fàcil de fer i com a premi va resultar guanyador. Així que moltes gràcies Mercè per la idea i gràcies a l'equip de l'hospital i als membres del jurat per escollir-lo!

Aquí teniu la recepta:

QUÈ:

• 200 ml nata muntada o líquida per muntar (35% MG)
• 250 g maduixes
• suc de mitja llimona
• 1 sobre de gelatina Royal
• 50 g sucre
• a) 50 g de preparat per a iogurt Pral + 250 ml d'aigua (pku), o
• b) 2 iogurts naturals
• maduixes senceres i menta per decorar

COM?

Quina cuinera!

Barrejar amb el pimer el preparat de iogurt, l'aigua i el sucre. Insistir una mica perquè quedi espès.

Posar-lo en un cassó i escalfar-lo.
Quan arrenqui el bull, retirar del foc i afegir el sobre de gelatina. Remenar-lo perquè es disolgui bé i deixar refredar una mica.

Batre les maduixes i el suc de llimona. Afegir-ho a la barreja anterior.

Incorporar la nata, barrejant-la amb delicadesa.
Abocar-ho als motlles i deixar refredar un mínim de 3 hores a la nevera. Decorar amb maduixes senceres i fulles de menta.

I finalment mireu que contents estem per tots els premis aconseguits:

1. Una entrada per l'Aquàrium de Barcelona que en gaudirà la Júlia, ja que ha estat la cuinera!

2. Una cistella plena de productes gourmets i exòtics, que poden consumir els pku. Ideals per a provar més receptes!!

3. Un fantàstic"smartbox" per a gaudir d'un SPA en parella. Deliciós també!!