divendres, 25 de maig del 2012

Tagliatelle amb bròquil i anxoves


En aquest blog -que aviat tindrà un any- m'acabo d'adonar que no tinc encara cap recepta de pasta publicada. I no serà perquè no m'agradi, però tinc al calaix una pila de receptes per ensenyar-vos i el que em manca és temps! Però per fer pasta precisament no en necessites disposar-ne gaire. És un plat que improvises en un plis-plas de vegades amb quatre coses que tens a la nevera (verdures, retalls de pernil, bacó). Les possibilitats són gairebé infinites!

Aquesta recepta però, es pot dir que té l'origen amb allò de "sucar pà amb la olor...". Un dia la Júlia, la meva filla, es va quedar a casa d'una amiga una estona. A casa seva, la mare és italiana, i és clar, la pasta forma part ja no de la seva nutrició habitual, jo diria més! de la seva vida!! I és que els italians mengen pasta sovint, cuita com cal (al dente) i de maneres molt variades. Doncs bé, la Júlia va sentir un flaire fantàstic en cuinar aquesta pasta, va demanar la recepta i és clar! ja us podeu pensar que no vam trigar ni un dia en fer-la!!

La recepta és siciliana, com ho és la Margherita (per cert, aprofito: gràcies per donar-me tants cops de mà...!!), més ben dit, com diu ella, és una recepta Palermitana. Deliciosa. Una recepta tradicional de Palermo que hores d'ara, ja tinc incorporada a la llista de plats habituals. La barreja té la textura d'un pesto, però molt més fi i molt saborós per l'anxova. I la Júlia diu que molt més bó!

QUÈ NECESSITEM?

  • 200g de pasta fresca llarga (jo, tagliatelle)
  • 2 l d'aigua mineral
  • 1 bròquil verd
  • 5 filets d'anxova
  • oli d'oliva 
  • 1 gra d'all
  • sal
COM HO FEM?

Rentem i tallem a poms el bròquil. El bullim amb l'aigua mineral(1) amb sal (quanta més sal posem, menys en perd la verdura i més conserva el seu sabor). No el deixem bullir gaire, jo amb olla express 3' i fora. Escorrem i sense llençar l'aigua fem bullir la pasta en aquesta mateixa aigua, fins que estigui cuita 'al dente'. Mentrestant laminem els alls i els passem per una paella amb oli. Els retirem abans que es daurin i hi aboquem les anxoves, però en mantenim dues per a tallar petites a l'hora d'emplatar. Tot remenant, veurem que es desfan amb l'oli. Aleshores aboquem el bròquil i l'aixafem fins que quedi desgranat. Ho barregem amb la pasta i presto! Si mangia... Buon appetito!!!


(1) en aquest cas fer servir aigua mineral està justificadíssim. La fem servir dues vegades i el sabor final és molt més bó!



11 comentaris:

  1. Bona recepte... a casa no som gaire de bróquil, pero aixi acompanyat encare el mengem una miqueta més a gust.

    Un petonet

    I fins aviat!!!

    ResponElimina
  2. Montse! no m'estranya que la flaire li fes desperatar la curiositat, perquè n'estic segura que ha de ser boníssima!! a mi també m'agrada combinar la pasta amb el bròquil!

    petonets**
    Bon cap de setmana

    ResponElimina
  3. Quina delícia de recepta! Una bona forma de menjar el bròquil, una verdura un tan complicada per a moltes persones.

    Avui al bloc d'ESfruita, la botiga online de fruita i verdura de qualitat, us portem una recepta senzilla però especial, ja que mai queda igual! Una truita de patates! www.esfruita.com/assessorem/truita-de-patates

    ResponElimina
  4. Montse buena receta y bien sana,y asi con el broquil que con el gusto de las anchoas quedara mas buena la combinacion-sabor
    Y sigue asi con humor que es lo mejor.
    Bon cap de setmana i amb sol
    peto

    ResponElimina
  5. Que bona Montse! el bròquik és l'única verdura de la familia d les cols que la tolero!!! (avui n'he dinat) així que m'enduc aquesta recepta siciliana!!! ;P molts petonets guapa i bon cap de setmana

    ResponElimina
  6. Mmmmmmmmmmmmmmmmm!! M'encanta!! La pasta és tan versàtil i a sobre boníssima, ho té tot! I l'has acompanyat molt i molt bé! Quina il·lusió veure't sovint per aquí :)
    Petonets guapa
    Sandra

    ResponElimina
  7. Quina bona pinta aquest plat de pasta!!!
    Petonets.

    ResponElimina
  8. La pasta agrada a tothom, i aquesta amb el bròquil la trobo molt orginial. Segur que la Júlia la va trobar boníssima! ;)

    ResponElimina
  9. Montse, aquesta pasta té molt bona pinta i pel que expliques ha de ser molt bona.
    Petons!

    ResponElimina
  10. Quina alegria veure la receta de la meva mare publicada i a mes amb tanta precisió! El detall de les anxoves senceres per emplatar, fantàstic! Petons

    ResponElimina
  11. Quina pasta mes apetitosa!!!!
    Aquesta setmana vaig pesto a casa i el perfum es fantàstic.
    Em deixas copiar-la...
    Petons guapa

    ResponElimina