Crema d'opo squash (carbassa verda) al curri

De tant en tant m'agrada entrar als comerços de fruita i verdura del barri del Raval de Barcelona. Fa quinze anys que l'Administració on treballo va desplaçar les seves oficines a un edifici al bell mig d'aquest barri tan particular. Llavors Barcelona concloïa la regeneració del nucli antic de la ciutat amb unes actuacions d'obertura de carrers i arranjament de zones cèntriques fins llavors marginades. I instal·lava seus d'administracions públiques als seus edificis. A aquest barri limitat pel de Sant Antoni i el Gòtic se li van obrir carrers i es va deixar entrar la llum del sol en passejos grans com la Rambla del Raval. Recordo que els primers temps em sorprenia la quantitat de gent vinguda de fora que vivia i treballava en aquest barri. Tenia una mica la mateixa sensació que la primera vegada que vaig anar a París: gent de totes races i condicions convivien amb els nadius. Sovint, passant pels carrers ravalencs, em sentia l'única persona autòctona que caminava per les seves voreres.

Això ara ha canviat. Hi ha gent d'arreu del món a Barcelona, però al barri del Raval l'antiga ètnia gitana que poblava el carrer de la Cera i voltants ha estat desplaçada per una important col·lectivitat d'hindús i pakistanesos que concentra a Barcelona gairebé el 50% de la població d'aquest origen a Catalunya. Hi ha una variada oferta de restauració i també comerços on pots trobar totes les espècies i productes per a elaborar l'esplèndida cuina d'aquell racó de món.

En una d'aquestes botigues de fruita i verdura hi treballa tota una família. Tots saben cuinar, i a tots els agrada la cuina, però només els més joves són capaços d'explicar bé en castellà la recepta. Als grans, per més que ho intento, no els acabo d'entendre, una llàstima. Tenen verdures que no veig gairebé mai als mercats convencionals i que em capten l'atenció: l'okra, el patty pan, el sunburst, l'albergínia índia, la lufa, el parwal o potol i l'opo squash (carbassa verda).

I aquesta última és la triada per aquesta recepta. L'opo squash (kadu, loki) és una verdura/fruita parenta del cogombre, tot i que sembli que ho és de la carbassa. A l'hivern cal menjar-la guisada, a l'estiu els pakistanesos se la mengen crua. Quan la talles sembla un carabassó però no "sua", té una textura més seca. Té més llavors al mig i la seva pell és comestible perquè és molt més fina que la de la carbassa. Crua té un gust molt suau, gairebé imperceptible i necessita condiment. Com que desconeixia el sabor un cop cuinat i l'exactitud de la seva preparació, jo vaig eliminar les llavors i vaig pelar la pell. És un aliat contra el colesterol i conté molta fibra, vitamines i poques calories, i és extremadament digestiva.

El sabor final us el recomano. La crema té una textura com de nap i no li cal patata per espesseir-la, i com ja he comentat, agafa de manera intensa el sabor del condiment que li posem. A casa la vam trobar deliciosa.

Recepta apta per PKU si afegiu nata o formatge adequat. Recepta apta per intolerants a la lactosa si afegiu nata líquida adequada. Celíacs, assegureu-vos que el concentrat no contingui gluten.

QUÈ NECESSITEM? (per a 2 persones)

- un opo squash de 500 - 600 g (aprox.)
- una ceba tendra
- 300 ml d'aigua mineral
- oli d'oliva suau
- 1 pastilla de caldo concentrat de verdures
- 1 culleradeta de curri
- un polsim de pebre vermell
- un polsim de sal
- un formatget, o dues cullerades de iogurt grec, o dues cullerades de formatge cremós (o nata 35% MG per PKU, o nata líquida s/lactosa)

COM HO FEM?

Pelem l'opo squash, l'obrim al llarg i n'extraiem les llavors més grosses. El tallem a daus petits perquè es cogui més ràpid. Tallem la ceba tendra, tant la part blanca com la verda i la sofregim amb oli d'oliva. Quan hagi agafat una mica de color, sofregim 7 o 8 minuts l'opo squash. Ens ajudem d'una mica d'aigua perquè no agafi massa color. Veureu que no s'estova tant com si es tractés d'un carabassó, per la qual cosa li cal una cocció una mica més llarga. Afegim sal per accelerar el procés, i hi aboquem la resta d'aigua, la pastilla de concentrat i ho deixem bullir a foc suau-mitjà uns 25 minuts. Passat aquest temps espolsem el curri i afegim el formatge cremós (o el iogurt si ho preferiu) i ho deixem coure 5 minuts més. Ho triturem amb la batedora i ho servim espolsat per una mica més de curri i el pebre vermell.

Stracciatella, sopa romana d'ou i parmesà

El títol d'aquesta recepta també podria ser "Stracciatella, una sopa, no un gelat".

L'stracciattella és una sopa típicament romana que, com tots els plats, admet les seves variants de la zona on es prepara. És una sopa que s'elabora a partir d'un brou de pollastre casolà, una sopa familiar que té els seus grans amants i els qui la defugen per allò de no portar pasta i portar ou en el seu lloc. A Roma es prepara sovint el dia de Sant Esteve, tot aprofitant el brou que s'ha preparat el dia de Nadal.

Hi ha versions on s'afegeix alfàbrega fresca, o espinacs. Però no hi falta mai el julivert per fer-la típicament romana. Jo he optat per a preparar-la amb un petit grapat d'espinacs frescos. Trobo que l'alfàbrega domina massa el gust final i no em convenç. El julivert la refresca i li dóna color. I el millor de tot: es prepara en un no-res!

Un brou consistent és essencial per a preparar aquesta sopa. Si ho feu amb el brou que prepararíeu per Nadal us quedarà perfecta, sinó sempre podeu fer-ho amb un brou Aneto i el resultat serà també excel·lent.

I és que si em féssiu triar entre totes les cuines del món, em costaria poc decidir-me per la italiana. Les seves sopes i minestres, la manera de preparar la pasta, les seves pizzes, foccaccies i ciabattes, els seus pandoros i pannetones, la seva manera de preparar la vedella i per descomptat tots els seus grans postres, gelats i dolços, entre d'altres, són tan universals com incomparables, Una delícia.

Aquest cop el repte gastro@migos ens hem proposat preparar-vos plats de cullera: sopes, cremes i potatges o guisats de cullera. Aquí trobareu les opcions de tot el grup: Neus, Sílvia, Elen, Ana, Carme, Miquel, Dolors, Dolores. Un bon recull per a fer més càlids aquests dies de fred rigorós de febrer! Trieu i remeneu!

QUÈ NECESSITEM? (per persona)

• 350 ml de brou de qualitat
• 1 ou
• 2 cullerades de parmesà ratllat
• una branca de julivert
• 1/3 de tassa d'espinacs frescos
• sal
• pebre
• ratlladura d'1/4 llimona

COM HO PREPAREM?

Posem al foc el brou. Mentrestant batem l'ou amb el parmesà, un polsim de sal i pebre, la ratlladura de llimona i el julivert picat, del qual reservarem algunes fulles per decorar el plat. Quan el brou bulli, el retirem una mica del foc i aboquem la barreja de l'ou i, sense deixar de remenar, ho batem tot durant un minut. Ho tornem a posar uns segons al foc i afegim els espinacs tallats ben petits, i ja ho podem servir tot seguit. 

Crema de meló gàl·lia amb menta i pernil ibèric

Sempre he dit que només hi ha dos coses de menjar que no m'agraden: el meló i la regalèssia.
L'altre dia però, vaig assistir a una classe de cuina de BonPreu amb en Pep Nogué,  molt ben acompanyada per en Miquel, la Neus i l'Elen, amics blocaires. El tema: sopes refrescants.

Una d'elles és aquesta que us presento, l'altra era d'alvocat amb llima i l'altra de tomàquet al pur estil Bloody Mary. Les tres sopes/cremes eren delicioses i em va costar posar-hi ordre de preferència. Però sí que us he de dir que, ja que no m'agrada el meló, aquesta va ser la primera que vaig voler tastar i em va sorprendre molt gratament! És més, us diria que va ser la que més em va agradar (!!!???).

El paladar té aquestes coses i el meu és molt agraït per a tot el menjar. Així que ara, gairebé, gairebé, ja puc dir que m'agrada tot el menjar del món!!!

Aquesta és una crema fresca, suau, diurètica, ideal per operació biquini, fàcil, econòmica. Què més es pot demanar? Doncs la recepta, no? Aquí la teniu:

QUE NECESSITEM? (per a 4 persones)

• 2 melons tipus gàl·lia o cantaloup
• 2 cogombres molt tendres
• 2 iogurts naturals o 200g de formatge Quarck
• 5 fulles de menta
• el suc d'1/4 de llimona
• un pessic de sal
• un raig de cointreau (opcional)
• 4 talls fins de pernil ibèric

COM HO FEM?

Pelar el meló i treure les granes. Fer igual amb el cogombre i treure el cor de les llavors. Abocar tots els ingredients en un bol i triturar-ho tot, amb excepció de dos fulles de menta i el pernil. Si ho feu amb túrmix emulsioneu una estona perquè quedi ben fi. Amb la thermomix, 6" a velocitat 8 i llestos!
Servir amb pernil talladet petit i espolsat de menta.

Uns quants CONSELLS a tenir en compte, seguint les indicacions del cuiner Pep Nogué:

- Si la voleu servir en got, afegiu més aigua. Cal que quedi més líquida.
- Si afegiu gel picat queda una textura més esponjosa.
- Tingueu precaució de no salar mai les sopes fredes sortides de la nevera. Amb el fred no notareu    exactament el punt de sabor.
- El Cointreau és del tot opcional, però abstingueu-vos si hi ha nens a taula. En aquest cas no s'evapora!! Però com diu en Pep, li dóna un punt més eixerit!

Gaudiu-la ben fresca!

Gaspatxo de síndria

Aquest ha estat un estiu diferent, tant particular com en general. Tots els estius són diferents els uns dels altres, però n'hi ha que marquen història, que trenquen costums o comencen camins...

El que sí que és cert és que l'estiu metereològic va començar tard, molt tard. Va fer un juliol que semblava setembre i ara fa un setembre que sembla juliol... Sembla que la cosa ja va de baixa, i aviat deixarem aquests dies xafogosos on la rutina ja no convida a tenir calor i ja comença a venir de gust posar-se una jaqueteta...

El plat d'avui, un gaspatxo amb aquestes síndries tan delicioses que hem tingut aquest any, potser ja serà el darrer plat d'estiu, estiu, i donarem pas a plats més calents, més consistents per encarar la fresca...

Com en altres ocasions, també he posat una mica de poma, que el suavitza i li dóna cos. Vinga! preneu nota:

QUÈ HI POSEM?

• 500gr de síndria
• 300gr de tomàquet madur de pera o de branca
• 1 tallet de pebrot vermell
• 1/2 poma fuji o granny smith
• 1/2 gra d'all
• 2 cullarades d'oli
• 1 cullerada de vinagre de poma
• 1 culleradeta de moka, de sal
• per acompanyar:
• ou dur
• encenalls de ceba fregida *en podeu trobar a Farinetes
• fulles de menta picades

COM?

Treiem les llavors de la síndria, dels tomàquets i del pebrot. Pelem la poma i passem tots els ingredients pel pimer. Reservem  l'oli i el vinagre al final, per a conservar millor la intensitat del color.

Servim ben fresc acompanyat d'entrebancs d'ou dur talladet, ceba fregida i menta picada. 

Tasteu-lo! Més suau, més delicat que el gaspatxo tradicional. Us sorprendrà!!

Gaspatxo

Vet aquí un dels plats preferits a casa: el gaspatxo. Serà perquè ens pirren els tomàquets en totes les seves presentacions, ens entusiasmen les cremes i ens agrada molt el color als plats, aquest és un dels plats estrella de l'estiu. Les amigues blocaires de Memòries d'una cuinera ens proposaven aquest juliol omplir la blocosfera de gust, frescura i color amb les diferents versions de gaspatxo que fem cadascú.

Aquest és un gaspatxo tradicional, andalús, però amb el toc particular de casa nostra. Jo tinc costum de fer-lo amb tomàquets-pera i pelats -tot i que el faig amb la thermomix i el deixa amb una textura fantàstica-. No m'agrada posar-hi ceba i això probablement és degut a que tenim més costum de fer-lo per sopar que per dinar, i aleshores ens senta més bé sense la ceba. El toc particular li dóna una mica de poma granny smith que el suavitza i no l'endolça, i algunes rodanxes de remolatxa cuita per a intensificar el color. De vegades aquests dos ingredients els substitueixo per una mica de pastanaga, tot depèn del calaix de les verdures... I sempre amb la mida justa de vinagre i poquet all.


Mireu, aquestes són les quantitats habituals i exactament les d'aquesta recepta d'avui:

QUÈ HI POSEM:

(per a 4-6 persones)

• 6 tomàquets de pera pelats
• 1 pebrot vermell
• 1/2 pebrot verd italià
• 1/2 cogombre mitjà o un de petit parcialment pelat
• 1/2 ceba tendra (només per als entrebancs)
• 4 rodanxes de remolatxa cuita
• 1/4 de poma granny smith pelada
• 1 gra d'all
• 2 cullerades soperes de vinagre de poma
• 1 culleradeta petita de sal
• 1 llesca de pa del dia anterior
• 300 ml d'aigua mineral freda
• un raig d'oli d'oliva
• crostonets de pa torrat o fregit

COM HO FEM? 

Pelem els tomàquets. Si veiem que costa treure la pell, escaldar-los 1 minut amb un tall en forma de creu a la part contrària al peduncle. Pelar parcialment el cogombre, tot reservant 1/4 part que tallarem petita pels entrebancs. Abocar-ho a la gerra de la TMX o bol per a triturar.

Reservarem 1/5 part del pebrot vermell i un trosset del pebrot verd i en farem trossets petits per acompanyar. També ho farem amb la ceba que no la incorporem a la preparació.

Hi afegim el tallet de poma, els pebrots, la llesca de pa remullada amb el vinagre, l'all, la sal i la remolatxa. A la TMX són 2 minuts a velocitats 5-7-9. Un cop triturat, hi afegim l'aigua ben freda i rectifiquem de sal i vinagre, si convé. Tornem a triturar.

Servir ben fresc, amb cubets de pebrot vermell, pebrot verd, cogombre i ceba tendra, i crostonets de pa. Aquests que hi he posat són de Baltà Farinetes, i estan aromatitzats amb farigola i romaní.

El raig de l'oli, que no hi pot faltar, l'afegeixo al final just a l'hora de servir. Així el color es conserva intens i cada comensal se'l posa al seu gust.

Crema de pèsols i menta

Fa una setmana la Mercè, amiga blocaire de Destapant cassoles, plantejava de quina manera fèiem les sopes i cremes fredes. Les cremes majoritàriament de verdures i hortalisses tenen a casa una particularitat important: és un dels plats que podem compartir tots, atesa la restricció alimentària dels meus fills. A més, a la família som molta colla i sovint una crema freda o calenta és un recurs molt apropiat en un dinar o sopar. Les cremes també són molt versàtils perquè podem combinar-les amb un gran ventall d'ingredients. I per últim, una altra de les seves gràcies, és que a l'estiu fredes passen bé quan minva la gana per la calor, i a l'hivern són fàcils de menjar especialment quan els nens (i nosaltres!) cansats de l'activitat del dia, somiem en agafar aviat el llit...A casa sovint ens ajuda la termomix que les deixa amb una intensitat de color i gust més gran. Però aquesta està feta en cassola convencional aquest passat cap de setmana.

Aquesta que presento avui no l'havíem fet mai encara. Els pèsols són més parents de la llegum que de la verdura (atenció pkus el seu contingut proteïc: 6% en pèsols frescos que no augmenta sinó es combina amb cereals), tenen un alt contingut de ferro, un bon grapat d'hidrats de carboni i fibra, i un baixíssim contingut de greix. A casa la vam trobar molt gustosa i refrescant pel seu toc de menta, que ara està al seu millor moment.

Vinga! us explico com la vaig fer:

QUÈ NECESSITEM?

(per a 4 persones)

• 100g ceba tendra
• 500g de pèsols (congelats o frescos pelats)
• 500ml de brou (jo vaig posar de brick de pollastre)
• 100ml de nata líquida
• 30g de mantega
• una branca de menta fresca

COM HO FEM?

Picar la ceba fineta i sofregir-la. Quan estigui daurada, afegir els pèsols i la menta picada. A continuació el brou de pollastre (just que cobreixi els pèsols) i deixar coure 5 minuts.
Un cop cuits, retirar els pèsols del foc, barrejar-hi la mantega i la nata i triturar-ho amb el túrmix. Passa-lo pel colador perquè quedi més fi. Servir-la freda, decorada amb uns fils de nata i unes fulletes de menta.