Pollastre tex-mex a la cassola

Pensar en una recepta tex-mex és pensar en un menjar alegre i ple de colors, amb el punt picant que ens agradi i sobretot que sigui fàcil i ràpid de fer. Ja tenim aquí una altra recepta pel repte dels gastroamig@s!

La recepta em transporta al viatge que vam fer a EEUU. Durant 35 dies vaig menjar la més variada gastronomia, entre els cuinats dels propis companys de viatge vinguts d'arreu del món, els llocs dels diferents Estats on vam menjar i els plats deliciosos i ràpids que ens feia el millor guia de viatges que he conegut.

Un dels plats que ens va preparar en Matteo, el guia de qui us parlava, era una versió semblant a la d'avui. Unes cuixes de pollastre trossejades, a les que s'afegeix una salsa ràpida i resultona, uns fesols que fan complet el plat, un formatge cheddar fos i els colors que li donen el blat de moro, els tomàquets i la ceba tendra. Els americans tenen incorporat a la seva cuina un bon repertori de receptes mexicanes. Els plats sovint compten amb ingredients ja preparats o de menjar ràpid, que no per això desmereixen el resultat final.

Per descomptat que aquesta cassola us servirà de plat únic. A casa però, com que som colla i de bon menjar, l'hem acompanyat amb unes patates especiades, unes "tortitas" mexicanes de blat i servit amb una cullerada de sour cream (creme fraîche).

Anem per la recepta:

QUÈ NECESSITEM? (per a 4 persones)

• 8 cuixes de pollastre
• 150 g de fesols vermells o negres (fríjoles)
• 1/2 sobre de saó per a fajitas
• 1/2 sobre de crema de pollastre preparada
• 1 got d'aigua
• 1 llauna de blat de moro dolç
• 1 tassa de formatge cheddar ratllat
• oli d'oliva verge
• sal
• pebre

per a decorar: (i sense coure)

• un bon grapat de tomàquets cherry
• la tija d'una ceba tendra
• sour cream

per acompanyar:

• patates tipus kennebec
• all sec en pols
• sal
• romaní sec
• pimentó de la Vera
• oli d'oliva verge

COM HO FEM?

Escalfem oli en una paella i enrossim les cuixes salpebrades a foc alegre. Les deixem coure a foc mitjà, tapades fins que la carn observem que es desenganxi dels ossos.

Mentrestant, barregem el got d'aigua, l'assaonament per a fajitas i la crema de pollastre. Pre-escalfem el forn a 200º. Tallem la tija de la ceba tendra a rodelles primes i tallem per la meitat els tomàquets cherry.

Esmicolem les cuixes i les posem en una safata que pugui anar al forn. Escampem els fesols escorreguts i el blat de moro i hi aboquem el got que hem preparat. Escampem el formatge ratllat per damunt. Tapem la safata amb paper d'alumini i ho enfornem 10 minuts. Destapem i gratinem una mica perquè s'acabi de fondre el formatge. En sortir del forn, escampem la ceba tendra i els cherry pel damunt. Servir al gust amb sour cream.

Patates: rentar-les bé deixant la pell. Tallar-les a gallons i arrebossar-les per totes les espècies barrejades amb oli d'oliva verge. Coure al forn, a 200º, dalt i baix, uns 30 minuts.

* si us agrada el plat més picant, podeu afegir unes gotes de Hot Sauce.

No us perdeu les altres receptes de Gastroamig@s:

- 5 sentidos en la cocina

- Blog de cuina de la Dolorss

- Cocinando con Neus

- Chez Silvia

- Dulces bocados

- La cuina de l'Eri

- Les receptes del Miquel

- Mi gran diversión

Noodles amb shitake, pollastre i gambes

Amb els anys, a l'igual que em passa amb el vi, he anat apreciant més la cuina internacional i en especial l'asiàtica (xinesa, japonesa, hindú, nepalí...). Anys enrere (i tampoc no en fa tants!) quan parlaves de cuina de l'Orient es reduïa tot a l'arròs tres delícies, el pollastre amb ametlles i com a més agosarat, els primers sushis que treien el nas.

Ara l'oferta gastronòmica a restaurants i bars, i les opcions de compra de productes estrangers ens ho posen tan fàcil com baixar al súper de sota casa i segur que t'ofereixen mil i una possibilitats per a variar la ja de per sí variada dieta mediterrània.

A casa he anat fent proves per aconseguir que els plats siguin saborosos i s'ajustin al gust occidental sense excessiu picant, espècies molt marcades o complements difícils de trobar. Però m'agrada que conservin l'esperit del sabor original.

Aquests noodles són una opció molt digna per oferir un plat diferent a convidats, sense cap estridència que pugui malmetre l'acceptació del plat per part de la majoria, i sense gaires complicacions.

La salsa yakisoba no cal comprar-la feta, es pot preparar fàcilment a casa amb ingredients relativament habituals sobretot per als que ens agrada cuinar, ja ho veureu. En preparacions on afegeixo algun tipus de peix, marisc o crustaci al plat, afegeixo a la salsa yakisoba casolana una tercera part d'una pastilla de brou concentrat de peix de bona qualitat (tipus Knorr). Si els feu sense afegir gambes (o en altres casos sípia, rap, cloïsses o similar), podeu obviar el brou concentrat.

QUÈ NECESSITEM? (3 persones, plat complet)

• 250 noodles de blat
• 1 ceba tendra grosseta, amb la tija verda
• 1/2 pebrot verd italià
• 1/2 carabassó
• 100 g de shitakes secs (els podeu trobar al Lidl o Carrefour)
• 1 pit de pollastre
• 15 o 20 gambetes pelades crues
• lemongrass en pols (citronella en pols) o espècies per a wok
• 40 ml de salsa Perrins o Worcester
• 50 ml de salsa de soja
• el suc de mitja llimona
• una culleradeta de sucre morè
• 1/3 de pastilla de brou concentrat de peix
• 40 ml (2 cullerades soperes) oli de girasol alt oleic
• un pessic de sal (*1)

COM HO FEM?

Posem a remullar els shitakes en un got amb aigua tèbia. L'aigua de remullar-los l'aprofitarem més tard. Tallem el pit de pollastre a trossos petits i els posem a marinar una estona amb el suc de la llimona.

Tallem les verdures a juliana i a trossos regulars. És important incloure la tija verda de la ceba tendra tot descartant la primera capa exterior.

Posem a escalfar l'oli de girasol (*2) en un wok o una paella ampla. Saltegem amb alegria(*3) la ceba i el pebrot verd deixant-los al dente. Els retirem de la paella.

Saltegem també els shitakes.

Salem i espolsem de lemongrass el pollastre i el coem a la paella. Afegirem les gambes i les farem al foc un minut tot just empolsinant-les amb el sucre morè.

Incorporem les verdures que prèviament havíem saltejat. És el moment d'incorporar el pessic de brou concentrat que desfem amb els dits.

Seguint les instruccions del paquet de noodles, els remullem en aigua que hem fet bullir. Normalment per a 250g de noodles, necessitarem 2 litres d'aigua. La portem a ebullició i, amb el foc apagat, remullem els noodles 4 minuts i escorrem immediatament.

Els aboquem a la paella on tenim les verdures, els shitakes, el pollastre i les gambes. Afegim les salses Perrins i soja, l'aigua de remullar els shitakes,  li posem un altre pessic de lemongrass i rectifiquem de sal si és necessari. Fem un parell de tombs i llestos!

Servim amb un petit bol amb salsa de soja i gaudim immediatament!

NOTES:

*1 - vigileu amb la sal! La salsa de soja, la Perrins i el brou concentrat ja en duen.

*2 - quan fem servir salsa de soja o altres salses de per si gustoses, és important fer servir oli de girasol. De fet, les tempures, els woks i les preparacions de verdures asiàtiques fan servir olis amb poc gust (girasol, palma o oliva barrejat amb girasol o altres llavors), per a donar el protagonisme al sabor de les verdures.

*3 - tant si feu servir wok o paella, saltejar les verdures s'ha de fer amb foc alt i escàs oli, segellant-les sense que s'estovin ni es cremin. Per això us caldrà una pala o cullera grossa de fusta per remenar-les, o l'habilitat de saltejar-les fent el moviment de canell corresponent. No hi poseu mai sal abans de passar-les pel wok o paella.

Macarrons nero di sepia amb verdures a l'aglio e peperoncino

Aquesta recepta és alegre encara que la veieu negra, negra. I és que les verdures s'alegren amb el toc del pebre de cirereta (peperoncino) i l'all (condiment preparat "aglio e peperoncino" que trobareu a qualsevol botiga de productes italians o queviures gourmet), i un saborós gust de peix amb el brou utilitzat. No patiu, però, perquè la pasta negra en aquest cas seca, no us deixarà la boca negra com ho faria la negra fresca! És una pasta molt utilitzada a Sicília i Calàbria, per a mi, les dues regions reines de la pasta italiana. Allà, sovint als restaurants, la serveixen amb peix que acostuma a ser sípia, calamar o gambes.

La primera vegada que la vaig menjar però, va ser a Roma. Molt a prop de la turística i famosa Fontana di Trevi hi ha un restaurant amb una terrassa magnífica plena d'heures, un oasi de frescor a l'estiu i una delícia de solet a l'hivern. El restaurant Vineria il Chianti ofereix bàsicament especialitats toscanes,  però aquell dia va incloure una especialitat calabresa amb pasta negra. Recordo especialment el vi que vam beure, dins d'una amplíssima selecció, aconsellats pel cambrer, vi del qual vaig prendre bona nota a la meva llibreta del viatge: un Chianti Classico Riserva, de Castello di Monsanto. Un vi bó al paladar i a la butxaca (vistos els preus que hi havia!). Deliciós el conjunt.

Just a l'entrada de la terrassa del restaurant i barrejades amb les llambordes rústiques del terra, hi havia tot de monedes enganxades, les unes lires italianes, les altres euros, que lluïen totes daurades al mig de la grisor del paviment, potser per fer una al·legoria al costum de llençar una moneda d'esquena a la Fontana en demanar un desig. La diversió del dinar es va convertir en observar la quantitat de gent que s'ajupia per a recollir-les de terra i la sorpresa que s'enduien en veure-les enganxades! O d'altres que feien la intenció de recollir-les però en veure's observats, es feien enrere. O els nens que intentaven amb pedres o cops de peu, desenganxar-les del seu ciment! Vam estar ben distrets i he de dir que jo també vaig caure en la trampa quan entràvem al restaurant! ;-) 

Així doncs aquest és un plat de pasta amb gust mariner però sense peix, amb toc picantó i en el que és bàsic utilitzar verdures saboroses i un bon brou de peix. Si feu servir verdures de tamany petit, segur que guanyareu en sabor.

I ja que fem un plat de pasta italiana, recordarem que no totes les pastes valen per a qualsevol preparació. La norma bàsica dels italians és per la pasta curta (macarrons -penne-, espirals -spirali-, rigatoni, cocciole, ditali, mezzani...), utilitzar salses adequades a la mida de la pasta amb entrebancs tallats a mida de forquilla o més petits que es colaran per dins dels forats. Per la pasta llarga, però, no podem posar entrebancs més petits o incòmodes per agafar (un italià no faria mai un plat de pasta lunga amb pèsols, per exemple). Si us interessa que la pasta reculli tot el sabor d'un brou o un condiment, trieu pasta amb estries exteriors (penne rigate, o rigatoni). I per últim, les normes principals: MAI posar oli a l'aigua de bullir la pasta seca, respectar la cocció al dente i posar-la quan l'aigua bulli i abocar la sal tot just després, amb foc ben alegre, i remenant amb cura de tant en tant.

QUÈ NECESSITEM? (per a 4 persones)

• 350 gr de macarrons (penne rigate) al nero di sepia
• 2 carabassons de mida petita
• 2 tomàquets petits de pera
• 1 ceba de figueres petita
• la meitat d'un pebrot vermell
• 150 ml de caldo de peix Aneto
• 1/2 culleradeta de condiment aglio e peperoncino 
• sal
• oli d'oliva suau
• sal Maldon

COM HO FEM?

Tallem el carabassó i el pebrot en daus d'1,5cm (no pas a brunoise) i la ceba a juliana. Pelem el tomàquet (si us costa el podeu escaldar 30 segons en aigua bullent) i el tallem a daus de la mateixa mida. Sofregim la ceba primer, després el pebrot, el carabassó i el tomàquet, sense afegir sal. Quan estiguin fets sense estar tous, els salem i retirem la paella del foc. Barregem el brou de peix amb el condiment d'aglio e peperoncino. Tornem a posar la paella al foc i aboquem el brou fins que gairebé s'evapori. Mentrestant, coem la pasta seguint les indicacions del paquet, l'escorrem (en aquest cas no cal guardar aigua de cocció) i la barregem amb la salsa. Si voleu, afegiu flocs de sal Maldon per damunt, però no hi poseu formatge en aquest cas!

É pronto si mangia! 

Crema d'opo squash (carbassa verda) al curri

De tant en tant m'agrada entrar als comerços de fruita i verdura del barri del Raval de Barcelona. Fa quinze anys que l'Administració on treballo va desplaçar les seves oficines a un edifici al bell mig d'aquest barri tan particular. Llavors Barcelona concloïa la regeneració del nucli antic de la ciutat amb unes actuacions d'obertura de carrers i arranjament de zones cèntriques fins llavors marginades. I instal·lava seus d'administracions públiques als seus edificis. A aquest barri limitat pel de Sant Antoni i el Gòtic se li van obrir carrers i es va deixar entrar la llum del sol en passejos grans com la Rambla del Raval. Recordo que els primers temps em sorprenia la quantitat de gent vinguda de fora que vivia i treballava en aquest barri. Tenia una mica la mateixa sensació que la primera vegada que vaig anar a París: gent de totes races i condicions convivien amb els nadius. Sovint, passant pels carrers ravalencs, em sentia l'única persona autòctona que caminava per les seves voreres.

Això ara ha canviat. Hi ha gent d'arreu del món a Barcelona, però al barri del Raval l'antiga ètnia gitana que poblava el carrer de la Cera i voltants ha estat desplaçada per una important col·lectivitat d'hindús i pakistanesos que concentra a Barcelona gairebé el 50% de la població d'aquest origen a Catalunya. Hi ha una variada oferta de restauració i també comerços on pots trobar totes les espècies i productes per a elaborar l'esplèndida cuina d'aquell racó de món.

En una d'aquestes botigues de fruita i verdura hi treballa tota una família. Tots saben cuinar, i a tots els agrada la cuina, però només els més joves són capaços d'explicar bé en castellà la recepta. Als grans, per més que ho intento, no els acabo d'entendre, una llàstima. Tenen verdures que no veig gairebé mai als mercats convencionals i que em capten l'atenció: l'okra, el patty pan, el sunburst, l'albergínia índia, la lufa, el parwal o potol i l'opo squash (carbassa verda).

I aquesta última és la triada per aquesta recepta. L'opo squash (kadu, loki) és una verdura/fruita parenta del cogombre, tot i que sembli que ho és de la carbassa. A l'hivern cal menjar-la guisada, a l'estiu els pakistanesos se la mengen crua. Quan la talles sembla un carabassó però no "sua", té una textura més seca. Té més llavors al mig i la seva pell és comestible perquè és molt més fina que la de la carbassa. Crua té un gust molt suau, gairebé imperceptible i necessita condiment. Com que desconeixia el sabor un cop cuinat i l'exactitud de la seva preparació, jo vaig eliminar les llavors i vaig pelar la pell. És un aliat contra el colesterol i conté molta fibra, vitamines i poques calories, i és extremadament digestiva.

El sabor final us el recomano. La crema té una textura com de nap i no li cal patata per espesseir-la, i com ja he comentat, agafa de manera intensa el sabor del condiment que li posem. A casa la vam trobar deliciosa.

Recepta apta per PKU si afegiu nata o formatge adequat. Recepta apta per intolerants a la lactosa si afegiu nata líquida adequada. Celíacs, assegureu-vos que el concentrat no contingui gluten.

QUÈ NECESSITEM? (per a 2 persones)

- un opo squash de 500 - 600 g (aprox.)
- una ceba tendra
- 300 ml d'aigua mineral
- oli d'oliva suau
- 1 pastilla de caldo concentrat de verdures
- 1 culleradeta de curri
- un polsim de pebre vermell
- un polsim de sal
- un formatget, o dues cullerades de iogurt grec, o dues cullerades de formatge cremós (o nata 35% MG per PKU, o nata líquida s/lactosa)

COM HO FEM?

Pelem l'opo squash, l'obrim al llarg i n'extraiem les llavors més grosses. El tallem a daus petits perquè es cogui més ràpid. Tallem la ceba tendra, tant la part blanca com la verda i la sofregim amb oli d'oliva. Quan hagi agafat una mica de color, sofregim 7 o 8 minuts l'opo squash. Ens ajudem d'una mica d'aigua perquè no agafi massa color. Veureu que no s'estova tant com si es tractés d'un carabassó, per la qual cosa li cal una cocció una mica més llarga. Afegim sal per accelerar el procés, i hi aboquem la resta d'aigua, la pastilla de concentrat i ho deixem bullir a foc suau-mitjà uns 25 minuts. Passat aquest temps espolsem el curri i afegim el formatge cremós (o el iogurt si ho preferiu) i ho deixem coure 5 minuts més. Ho triturem amb la batedora i ho servim espolsat per una mica més de curri i el pebre vermell.

Galeta per Valentine's day

El dia de Sant Valentí, 14 de febrer, se celebra als països anglosaxons el dia dels enamorats. A Catalunya ho celebrem el dia de Sant Jordi, arrel de la història romàntica d'aquest cavaller amb la donzella estimada. Cap al segle XV, però, també hi ha referències que el dia dels enamorats coincidia amb el dia de Sant Valentí (font: Wikipedia i Sàpiens).

Com a festa anglosaxona s'ha exportat arreu del món, i són tantes les imatges referents a aquest dia que circulen per la xarxa, que gairebé obliga a fer-ne menció. Altra cosa és si decidim celebrar-ho o no, això ja queda al terreny particular de cadascú.

Les festes anglosaxones, el seu menjar i les seves tradicions tenen gran influència entre els països que s'ho miren com a referent o bé a les antigues colònies. Així, el Blue Monday, el Halloween, i el Valentine's Day es converteixen sovint, allà on se celebra, en dies que hereten tradicions foranes amb finalitats bàsicament comercials que, com el dia del Pare o de la Mare serveixen per això, per gratar la butxaca d'aquells que les segueixen i incorporant costums vinguts de fora. Aquí a Catalunya hi ha pobles que fan un mixt, acollint-se a que molts d'ells tenen arrels celtes que justifiquen la celebració de les tradicions autòctones i aquestes adquirides.

font: Google imatges

A casa meva se celebra tot. Amb això vull dir que tampoc no m'enfadaré si es vol celebrar el "truco-trato" per Halloween o la meva parella vol penjar de la façana de casa un cartell ben gran que digui "T'estimo" o millor dit "Happy Valentine's" a l'estil de la pel·lícula Algo para recordar (Sleepless in Seattle) 1993...  ;-)

Bé, aquestes galetes són un petit grapat de petons per aquest algú que em fa immensament feliç. I tant se val si ho celebrem o no. T'estimo M.!

QUÈ NECESSITEM?

• 100 g d'oli de girasol
• 100 g de sucre glaç
• 1 ou
• 1 culleradeta d'essència de vainilla, o mitja beina de vainilla, o 1 culleradeta de sucre avainillat
• 1 culleradeta d'impulsor o gasificant (tipus Royal)
• 250 g de farina
• colorant en gel vermell intens
• 1 culleradeta de ginebra

COM HO FEM?

Preescalfem el forn a 180º (dalt i baix -no gratinador-, o millor encara funció ventilador)

Thermomix

Barregem tots els ingredients junts (excepte el colorant) 15 segons, velocitat 6.

A mà

Batem l'ou amb el sucre, l'oli i la vainilla. Afegim la farina i l'impulsor fins que estigui ben integrat

Us quedarà una massa fàcil de manipular (aparentment desgranada, però que es compacta en tocar-la). La posem entre dos papers de forn i l'allisem fins que quedi ben fina (un 4 mm-5 mm màxim) amb el rodet. 

Les tallem amb la forma desitjada i les posem a la safata del forn. Si les volem decorar, mullem el pinzell amb la ginebra i ho barregem amb el colorant (jo Wilton vermell Nadal) i les pintem.

Les enfornem 10 minuts i llestos!

Són unes galetes suaus de gust, no excessivament dolces ni amb regust mantecós. Fàcils i ràpides de fer, us agradaran! Recepta adaptada d'aquí.

Nyoquis farcits de radicchio i scamorza amb salsa de porros i xampinyons

Ai la pasta...!! Mamma mia! No em digueu que no és bona! Tot i així, els nyoquis estan fets majoritàriament de fècula de patata i amb menys contingut de farina de blat, per la qual cosa no a tothom els agrada. A mi em tempta la seva textura sempre que es coguin al punt, sense passar-se. I sobretot m'agrada la rapidesa de la seva cocció; en un moment els tens fets!

Aquests nyoquis són un producte de la sèrie Deluxe dels supermercats Lidl. N'hi ha amb farciments variats. Aquests dies estan en promoció (400gr - 1,99€). Aquests en concret porten una generosa barreja de formatge scamorza, un formatge fumat molt aromàtic, i de radicchio (l'axicoira) que li dóna un lleuger toc amargant. És un plat molt complet!

Aquesta salsa blanca li va molt bé, suau, lleugera- perquè fem servir llet evaporada Ideal (en lloc de nata líquida que aporta molt més greix)-, barrejada amb porros i xampinyons.

QUÈ NECESSITEM?

• nyoquis
• mig porro gran o un de petit (només la part blanca)
• 5 xampinyons
• 150ml de llet evaporada Ideal
• sal 
• nou moscada
• pebre blanc
• 1/2 cullerada de mantega
• una cullerada d'oli
• formatge parmesà

COM HO FEM?

Rentem curosament el porro i els xampinyons. Els tallem: els porros a rodelles ben fines i els xampinyons a talls petits. Sofregim el porro amb la mantega i l'oli, i quan hagi agafat una mica de color afegim els xampinyons. 

Mentrestant posem a bullir força aigua, en una cassola ampla i afegim una culleradeta de sal. Hi aboquem els nyoquis.

Barregem el porro i els xampinyons amb la llet evaporada i hi afegim un polsim de nou moscada, un pessic de sal i una mica de pebre blanc. 

Els nyoquis estaran cuits en el moment que surin a la superfície. Retirem-los de l'aigua i barregem-los amb la salsa.

Un cop emplatats, posem-hi un quants encenalls de parmesà al damunt.

Taboulé (Tabbouleh)

Les temperatures d'aquest cap de setmana han estat brutalment altes. Com a mínim a Valladolid on hem estat perquè s'hi celebrava el Campionat d'Espanya de natació amb aletes, en el que ha participat l'Aleix. Així, hem fet una visita a Castella, on per cert, es menja de meravella. He vingut amb un munt d'idees de coses per a picar, tapes i plats que intentaré reproduir a casa. A Valladolid vam veure moltes cerveseries que havíen estat guanyadores de tapes a nivell espanyol, i algunes les vam poder tastar.
Doncs bé, com que aquí segueix la calor i em venia de gust menjar una cosa ben fresqueta i complicar-me poc, avui he fet un taboulé. Per a mi és una de les amanides més fresques, que passen més bé, que pot servir de plat únic i sobretot super-ràpida de fer.
El taboulé és una amanida típica amb sèmola de gra dur (cous-cous) dels països àrabs. Hi ha moltes versions, però la que us presento és la més bàsica que fan al Marroc.
Vinga! us explico:

QUÈ NECESSITEM:
(quantitats per a 2 persones)

• 125g de cous-cous mitjà (Gallo, el trobeu al Mercadona o altres supermercats)
• 125ml d'aigua
• mig cogombre
• 1 tomàquet d'amanir o de pera
• 100g de ceba tendra (1 petita o la meitat d'una grossa)
• un terç de pebrot vermell
• un grapat d'olives negres sense pinyol
• 30g de panses
• 3 cullerades de suc de llimona
• 2 cullerades de menta fresca picada
• 1 cullerada de julivert picat
• sal
• pebre
• 1 culleradeta d'oli
• 1 culleradeta de mantega

COM HO FEM?

Bullir l'aigua amb un pessic de sal i l'oli. Retirar del foc i afegir el cous-cous. Remenar una mica i deixar reposar 3 minuts. Afegir aleshores la mantega i tornar a posar a foc lent 2 o 3 minuts remenant amb una forquilla. Ja tenim a punt el cous-cous. Posar-lo en un bol.
Tallar petit el tomàquet, el cogombre, el pebrot i la ceba. Tallar les olives negres, la menta i el julivert. Afegir-ho tot al bol junt amb les panses. Amanir amb el suc de llimona, salpebrar al gust i deixar refredar a la nevera fins al moment de servir.
Notes:
- si voleu preparar més quantitat, només cal que tingueu en compte que el pes del cous-cous ha de ser el mateix que el de l'aigua.
- es pot preparar perfectament d'un dia per l'altre. El cous-cous no es passa i s'integren molt els sabors.
- s'hi poden afegir els ingredients que vulgueu per a fer-lo al vostre gust. Si no us agrada el cogombre o el pebrot, es pot eliminar. Queda gustosa igual.

Espero que us agradi!