Sípia amb patates i pèsols

O patates amb pèsols i sípia...Perquè com en tants altres plats de peix, no us sabria dir si acaben sent més bones les patates i els pèsols, que la sípia!

Un plat tradicional, d'aquells de tota la vida. És com un bàsic d'armari, són els plats que una ha de tenir a la retina per a fer-los en qualsevol moment. Això sí, ja sabeu que els plats guisats són contundents i serveixen de plat únic. Escalfen el cos i alegren l'esperit. Així que val més que faci fred, a menys que vulgueu suar la samarreta! I com que estem a març i no ens podem refiar del bon temps que ja apunta, i en previsió d'un cap de setmana un altre cop amb baixes temperatures, podeu aprofitar per a preparar-lo.

Aquest plat també es feia a casa en Quaresma. Per a variar del bacallà, interminable en les seves elaboracions, es comprava sípia i es feia guisada d'aquesta manera. I és que aquest plat és d'aquells que agrada a tothom, petits i grans. No té entrebancs, tot és a mida de forquilla, és saborós i és una esplèndida opció per a congelar (trieu la varietat de patata que us recomano) o preparar un tuper per a endur-se a la feina.

Aquí sí però, que val la pena que posem atenció en les patates i els pèsols utilitzats. Ara ja comença la temporada del pèsol. A les botigues de proximitat podem trobar-los desgranats si us voleu estalviar la feina. En aquest cas eren uns pèsols del Maresme que, gràcies al temps agradable que ha fet aquests darrers dies s'han pogut collir en condicions.

Aquesta "perla verda" com en diuen a la comarca, o el "caviar verd" que en diu Carme Ruscalleda, forma part del plat típic del Maresme i fins i tot se'n dediquen unes Jornades Gastronòmiques que se celebren a partir de Sant Josep. Aquesta comarca té les condicions idònies per a un pèsol autòcton i de qualitat: la humitat del mar, la fresca del litoral i el paravent de les muntanyes del Maresme. Tenen unes varietats, el pèsol de la floreta o el garrofal, úniques de la comarca. El pèsol és considerat una llegum per les seves qualitats nutricionals però es menja com a verdura, perquè llevat de llocs d'alta muntanya, no s'acostuma a assecar.

La planta del pèsol és complexa i entretinguda. Cal lligar-la a la canya fins a deu vegades al llarg del seu creixement. Per a recollir-lo no valen màquines, cal fer-ho a mà i anar comprovant un per un que tots els grans hagin sortit i no es passin de mida, que afectaria al seu gust i a la seva dolçor. Així que, vist la joia culinària del pèsol, aquest plat és senzill però de primera!

QUÈ NECESSITEM? (per a 6 persones)

• 7 patates mitjanes (Kennebec o Red Pontiac)
• 1 ceba grossa o 2 de mitjanes
• 6 sípies brutes
• 250 g de pèsols desgranats
• 1 tomàquet madur
•  2 grans d'all
• 150 ml de xerès sec o vi blanc sec
• aigua o brou de peix per a cobrir la cassola
• oli d'oliva suau
• sal
• pimentó de la Vera

COM HO FEM?

Netegem la sípia i guardem la melsa. La tallem a trossos i la sofregim a la cassola volta i volta. No la coem gaire, perquè se'ns quedaria dura. La retirem i a la mateixa cassola sofregim la ceba tallada a brunoise i els dos grans d'all aixafats. Un cop que la tinguem transparent-dauradeta, hi afegim el tomàquet i les patates que prèviament hem pelat i tallat a trossos (aptes per a un mos) tot esberlant la part final del tall que fem amb el ganivet. Donem un parell de voltes, afegim la melsa de la sípia i ho coem tot un parell de minuts. Afegim el vi i deixem evaporar. Barregem de nou la sípia, afegim els pèsols, rectifiquem amb un polsim de sal (amb cura perquè la sípia ja en porta) i ho cobrim amb aigua o un brou de peix suau (que podeu fer amb espines i caps de peix, i reservar al congelador per aquests casos). Ho coem 20 minuts a foc suau, afegim un polsim de pimentó de la Vera i deixem coure 5 minuts més o fins al grau d'evaporació de la salsa que més us agradi.

Com en tots els guisats, guanya d'un dia per a l'altre.