Macarrons nero di sepia amb verdures a l'aglio e peperoncino

Aquesta recepta és alegre encara que la veieu negra, negra. I és que les verdures s'alegren amb el toc del pebre de cirereta (peperoncino) i l'all (condiment preparat "aglio e peperoncino" que trobareu a qualsevol botiga de productes italians o queviures gourmet), i un saborós gust de peix amb el brou utilitzat. No patiu, però, perquè la pasta negra en aquest cas seca, no us deixarà la boca negra com ho faria la negra fresca! És una pasta molt utilitzada a Sicília i Calàbria, per a mi, les dues regions reines de la pasta italiana. Allà, sovint als restaurants, la serveixen amb peix que acostuma a ser sípia, calamar o gambes.

La primera vegada que la vaig menjar però, va ser a Roma. Molt a prop de la turística i famosa Fontana di Trevi hi ha un restaurant amb una terrassa magnífica plena d'heures, un oasi de frescor a l'estiu i una delícia de solet a l'hivern. El restaurant Vineria il Chianti ofereix bàsicament especialitats toscanes,  però aquell dia va incloure una especialitat calabresa amb pasta negra. Recordo especialment el vi que vam beure, dins d'una amplíssima selecció, aconsellats pel cambrer, vi del qual vaig prendre bona nota a la meva llibreta del viatge: un Chianti Classico Riserva, de Castello di Monsanto. Un vi bó al paladar i a la butxaca (vistos els preus que hi havia!). Deliciós el conjunt.

Just a l'entrada de la terrassa del restaurant i barrejades amb les llambordes rústiques del terra, hi havia tot de monedes enganxades, les unes lires italianes, les altres euros, que lluïen totes daurades al mig de la grisor del paviment, potser per fer una al·legoria al costum de llençar una moneda d'esquena a la Fontana en demanar un desig. La diversió del dinar es va convertir en observar la quantitat de gent que s'ajupia per a recollir-les de terra i la sorpresa que s'enduien en veure-les enganxades! O d'altres que feien la intenció de recollir-les però en veure's observats, es feien enrere. O els nens que intentaven amb pedres o cops de peu, desenganxar-les del seu ciment! Vam estar ben distrets i he de dir que jo també vaig caure en la trampa quan entràvem al restaurant! ;-) 

Així doncs aquest és un plat de pasta amb gust mariner però sense peix, amb toc picantó i en el que és bàsic utilitzar verdures saboroses i un bon brou de peix. Si feu servir verdures de tamany petit, segur que guanyareu en sabor.

I ja que fem un plat de pasta italiana, recordarem que no totes les pastes valen per a qualsevol preparació. La norma bàsica dels italians és per la pasta curta (macarrons -penne-, espirals -spirali-, rigatoni, cocciole, ditali, mezzani...), utilitzar salses adequades a la mida de la pasta amb entrebancs tallats a mida de forquilla o més petits que es colaran per dins dels forats. Per la pasta llarga, però, no podem posar entrebancs més petits o incòmodes per agafar (un italià no faria mai un plat de pasta lunga amb pèsols, per exemple). Si us interessa que la pasta reculli tot el sabor d'un brou o un condiment, trieu pasta amb estries exteriors (penne rigate, o rigatoni). I per últim, les normes principals: MAI posar oli a l'aigua de bullir la pasta seca, respectar la cocció al dente i posar-la quan l'aigua bulli i abocar la sal tot just després, amb foc ben alegre, i remenant amb cura de tant en tant.

QUÈ NECESSITEM? (per a 4 persones)

• 350 gr de macarrons (penne rigate) al nero di sepia
• 2 carabassons de mida petita
• 2 tomàquets petits de pera
• 1 ceba de figueres petita
• la meitat d'un pebrot vermell
• 150 ml de caldo de peix Aneto
• 1/2 culleradeta de condiment aglio e peperoncino 
• sal
• oli d'oliva suau
• sal Maldon

COM HO FEM?

Tallem el carabassó i el pebrot en daus d'1,5cm (no pas a brunoise) i la ceba a juliana. Pelem el tomàquet (si us costa el podeu escaldar 30 segons en aigua bullent) i el tallem a daus de la mateixa mida. Sofregim la ceba primer, després el pebrot, el carabassó i el tomàquet, sense afegir sal. Quan estiguin fets sense estar tous, els salem i retirem la paella del foc. Barregem el brou de peix amb el condiment d'aglio e peperoncino. Tornem a posar la paella al foc i aboquem el brou fins que gairebé s'evapori. Mentrestant, coem la pasta seguint les indicacions del paquet, l'escorrem (en aquest cas no cal guardar aigua de cocció) i la barregem amb la salsa. Si voleu, afegiu flocs de sal Maldon per damunt, però no hi poseu formatge en aquest cas!

É pronto si mangia!